ANTECEDENTS DE FET I.- El dia 2 d'octubre de 1994, la Sra. Ricart, conduint el vehicle del seu marit el Sr. Cañete, va ocasionar a Barcelona, un accident de circulació que va provocar lesions al Sr. Macias. A resultes d'aquests fets, la Sra. Ricart va ésser condemnada per una jurisdicció espanyola, a indemnitzar la víctima de l'accident, amb 616.000 pta. per les lesions patides, 280.000 pta. per les seqüeles i 109.592 pta. pels danys causats en la seva propietat, amb declaració de la responsabilitat subsidiària del Sr. Cañete. II.- Els Srs. Cañete i Ricart varen presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda en procediment declaratiu contra la companyia d'assegurances ORG_0, en la qual interessava que es declares la responsabilitat civil solidària de la societat defenent, juntament amb la dels actors, en front del Sr. Macias, pel que respecta a la quantitat de 7.749,15 EUR. III.- La societat ORG_0 va formular l'excepció de cosa jutjada, la qual fou resolta per Aute de data 10 de gener del 2005, en el sentit d'estimar dita excepció peremptòria de cosa jutjada, sense fer especial condemna en costes processals. IV.- Contra aquesta resolució els Srs. Cañete i Ricart han interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que la sentència penal estrangera no ha estat objecte del procediment d'exequàtur en la seva totalitat, sinó que únicament pel que respecta a la responsabilitat civil i que doncs no és d'aplicació l'excepció de cosa jutjada; que no existeix en el present cas una identitat de parts, ja que el Sr. Macias no és part en el present procediment i que la companyia ORG_0 no formava part del procediment espanyol; que no existeix una identitat d'objecte, ja que no varen sol·licitar en cap moment del procediment penal, que es declares la solidaritat; que tampoc existeix una identitat de fonaments o causa de pretensió en ambdós procediments, ja que fonamenten la pretensió en virtut del contracte d'assegurances existent entre les parts, extrem que no s'al·lega en el procediment seguit a l'estat espanyol. II.- S'han prèviament de posar de manifest els elements jurídics següents que presenten una importància cabdal per la resolució del litigi. D'una banda: la sentència dictada el dia 5 de març de 1995 per la secció 10a de l'Audiència Provincial de Barcelona que va confirmar la sentència condemnatòria de la Sra. Ricart de primera instància, llevat pel que fa a l'import de la indemnització de les seqüeles de la víctima, fou decretada executòria al Principat d'Andorra, per resolució d'aquest Tribunal Superior de Justícia de data 20 de juny del 2002; d'altra banda: per sentència del dia 27 de març del 2003, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, va desestimar la demanda formulada pels Srs. Cañete i Ricart, contra la societat ORG_0, en reclamació de la quantitat de 7.749,15 EUR corresponent l'import degut al Sr. Macias en concepte de lesions i danys ocorreguts a conseqüència de l'accident del dia 2 d'octubre de 1994. III.- L'excepció de cosa jutjada s'oposa quan l'objecte del litigi ja ha estat resolt en un procés anterior, finalitzat amb sentència ferma. Per que tal excepció prosperi es necessita que concorrin entre ambdós processos una total identitat de petitum i causa pretendi. La identitat subjectiva de les parts, pel contrari no és estrictament obligatòria, essent suficient que els efectes de la sentència anterior s'estenguin als litigants del nou procés. IV.- Amb el procediment d'exequàtur resolt per la sentència del dia 20 de juny del 2002, la resolució penal espanyola és executòria a Andorra, com si fos una sentència ferma i definitiva dictada per una jurisdicció andorrana. Per tant no es pot tornar a examinar, ni el contingut de la sentència estrangera, ni les circumstàncies en la qual fou dictada, ja que pel procediment d'exequàtur, s'ha considerat que la resolució estrangera va ésser del tot regular i conforme a l'ordenament processal nacional i internacional. Que només la part dispositiva de la resolució espanyola interessant la responsabilitat civil hagi estat objecte del procediment d'exequàtur, com ho preveu l'article 47 de la Llei Transitòria dels Procediments Judicials, importa poc ja que el present litigi només afecta justament, els interessos civils. V.- Dels fonaments de dret de la resolució penal estrangera executòria al Principat, se'n desprèn que el recurs dels Srs. Cañete i Ricart es va basar en tres motius, tots relacionats a la responsabilitat civil, i que el primer afecta la no declaració de la responsabilitat civil directa de la Oficina Espanyola de Asseguradores de Automoviles (OFESAUTO). Respecte a aquest primer motiu del recurs d'apel·lació, la jurisdicció estrangera va considerar que no va resultar provat que el vehicle que va ocasionar l'accident era degudament assegurat a Espanya; "...del examen de lo actuado, no resulta probado que el vehículo...causante del siniestro...tuviera concertado el Certificado Internacional de Seguro (carta verde) valido y en vigor por tratarse de vehículo matriculado en país no perteneciente a la Unión Europea, siendo esta condición exigida para poder declarar la responsabilidad civil de la "OFESAUTO" en su calidad de representante en nuestro país de la entidad aseguradora del referido vehículo extranjero....". Resulta de manera clara d'aquesta motivació de la sentència espanyola, que la problemàtica derivada de la responsabilitat civil de la companyia d'assegurances dels Srs. Cañete i Ricart fou plantejada davant de la jurisdicció d'apel·lació estrangera, i que la mateixa la va resoldre en el sentit de la desestimació de la demanda. Encara que la sentència no faci expressament menció de la societat anònima ORG_0, això importa poc, ja que la mateixa era representada per la OFESAUTO i que els efectes de la sentència estrangera l'han afectat directament. En demanar en el marc del present procediment que es declari la societat anònima ORG_0 solidàriament responsable dels efectes civils del delicte penal imputat a la Sra. Ricart, els recurrents, sol·liciten que es dicti una sentència en contradicció amb el que fou decidit, no tant sol per la resolució ferma i definitiva estrangera, sinó per la sentència del Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 de març del 2003, que va desestimar les pretensions dels mateixos contra la societat anònima ORG_0. El veritable objecte del litigi d'autes i la seva causa pretendi, és la condemnació de la societat ORG_0 a fer-se càrrec de les indemnitzacions de les lesions i danys soferts per la víctima de l'accident ocasionat per la Sra. Ricart, i això fou denegat de manera definitiva, tant per la sentència espanyola, com per la resolució del Tribunal andorrà. Existeix doncs en autes, totes les condicions per que l'excepció de cosa jutjada sigui estimada, el que fa que s'ha de confirmar l'Aute impugnat. VI.- Atès les condicions particulars del litigi, no s'ha de fer especial condemna en costes processals. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX Desestimar el recurs d'apel·lació dels Srs. Cañete i ENTITY_4; confirmar l'Aute del Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 10 de gener del 2005, en totes les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes processals. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE