Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute du 14 juillet 2005, recours n° A067/04 (ROJ : ATSJAD 52/2005 – ECLI:AD:TSJADAD:2005:52A) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La présente décision s'inscrit dans un contentieux patrimonial entre époux, relatif à la qualification de biens et de comptes bancaires comme propres ou communs. Par un arrêt rendu le 18 novembre 2004 dans le rotlle n° 67/04, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia avait partiellement accueilli l'appel formé par la partie appelante, en révoquant le jugement de première instance du 25 mars 2004. Elle avait déclaré propres à Mme Espada, d'une part, le garage et ses aménagements édifiés sur la parcelle de Mme Pons, d'autre part, certains comptes courants de titularité indistincte, « en les conditions » détaillées au fondement de droit VI. Elle avait maintenu le surplus de ses pronostics.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le fondement de droit VI de cet arrêt retenait que plusieurs comptes indistincts étaient en réalité de titularité privative, les fonds les alimentant étant tenus pour provenir des activités de joaillerie de l'épouse. Il énonçait en outre que cinq comptes seulement pouvaient être considérés comme propres, au regard de l'ensemble des preuves et, plus particulièrement, des expertises.
Le 24 mai 2005, soit près de six mois après le prononcé, le représentant procédural de Mme Espada a déposé un recours d'éclaircissement (recurs d'aclariment) portant sur un point du fondement de droit VI. Il demandait que l'ensemble des comptes courants soient déclarés propres à l'épouse, au motif que tous étaient alimentés par les fruits de ses activités de joaillerie, et que l'épouse puisse en prendre possession directement. La partie adverse a sollicité l'irrecevabilité du recours, et subsidiairement son rejet, avec condamnation aux dépens.
Question de droit
La Sala était saisie de deux questions. La première est de nature procédurale : le recours d'éclaircissement, dont aucun texte ne fixe le régime dans la loi qualifiée de la Justice ni dans la loi transitoire sur les procédures judiciaires, peut-il être formé plusieurs mois après le prononcé de la décision ? La seconde, de fond, est de savoir si ce recours peut être utilisé pour obtenir une modification des pronostics de la décision, en l'occurrence la requalification de comptes que l'arrêt avait expressément écartés.
Solution et dispositif
Le Tribunal r
AUTE DE 14 DE JULIOL DE 2005
Recurs d'aclariment: finalitats i determinació del seu abast
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Aquesta Sala va dictar sentència en el Rotlle núm. 67/04, en data 18-11-2004, en virtut de la qual es decidia el que segueix: "DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la part defenent i ESTIMAR EN PART el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la part agent contra la sentència dictada, en data 25-3-2004, i REVOCAR la part decisòria de la mateixa en el sentit de declarar que esdevenen béns privatius de la Sra. Espada el garatge i complements bastits sobre la parcel·la de la Sra. Pons a XXXX, així com els comptes corrents de titularitat indistinta als quals es fa referència, i en les condicions que allà es detallen, en el fonament de dret VI d'aquesta sentència, i mantenint la resta dels pronunciaments que s'hi contenen. No s'escau efectuar pronunciament sobre les costes processals d'aquesta segona instància".
I en el fonament de dret VI s'establia que "els comptes de titularitat indistinta de B.R. núm. YYYYYY i B.M. YYYYYY esdevenen realment de titularitat privativa, atès que s'ha d'entendre provat que els fons que els nodrien provenen dels negocis de joieria de l'esposa" i més endavant s'afegeix que "Per consegüent, s'escau acollir també l'argument del recurrent respecte als comptes indistints de B. (YYYYYY i XXXXXX) i de C.A. (XYXYX) i entendre que són de titularitat privativa de l'esposa, deduint d'aquest darrer compte l'ingrés provinent de la devolució d'aquella quantitat ingressada en el compte de la mercantil A.P.,SA i que es xifra en la quantitat de 4.300.000 Ptes"
II.- La representació processal de la Sra. Espada va presentar, en data 24-05-05, escrit d'aclariment sobre un extrem del fonament de dret sisè. De l'esmentat escrit se li va donar trasllat a la part contrària que, en data 1-6-05, va presentar un escrit pel qual sol·licitava la inadmissió de l'aclariment i, subsidiàriament si s'admetés, sigui desestimat, amb imposició de les costes processals en ambdós casos.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'objecte del recurs d'aclariment interposat per la representació processal de la Sra. Espada és el dictat d'una nova resolució per la qual s'estableixi que els valors i diners continguts en els següents comptes (B. YYYYYY i XXXXXX, B.R. YYYYY, C.A. YYYYY, B.M. YYYYY, L.C. YYYYY, YYYYY i YYYYY i B. GP YYYYY) són de l'esposa i en pot prendre possessió directament dels fons i valors propis dels béns on estan dipositats.
I aquest recurs d'aclariment es sustenta en el fet que, com que la prova pericial no és la única prova (en la qual no s'incloïen els comptes de L.C.), ambdós esposos han sustentat que els comptes comuns en nodrien dels negocis, el que significa que s'han d'afegir als comptes privatius de l'esposa els comptes oberts a L.C.
II.- El recurs d'aclariment no es troba regulat a la Llei Qualificada de la Justícia ni a la Transitòria de procediments judicials, però la jurisprudència d'aquest Tribunal l'ha admès amb la finalitat de possibilitar "d'aclarir algun concepte fosc o suplir qualsevol omissió respecte a punts discutits en el litigi" (Aute del Tribunal Superior d'Andorra de 15 de febrer de 1996). Nogensmenys el que s'acaba d'asseverar, el recurs d'aclariment limita el seu àmbit d'actuació (cfr. Aute de 10-9-1998 d'aquesta Sala) a la correcció de defectes o esmenes d'errors o a corregir extrems foscos, però no permet que es puguin alterar o modificar pronunciaments de la resolució judicial que són intangibles, sinó que el seu abast es limita a complir amb la finalitat de dotar de claredat i precisió a la resolució.
I des d'aquest punt de vista, existeixen dos arguments que impedeixen l'acolliment del present recurs d'aclariment. El primer és d'índole formal. Si bé, l'aclariment es pot efectuar d'ofici o a instància de parts, exigeix que es porti a terme en un espai breu entre el dictat de la resolució judicial i el de l'aclariment que es pretén. En aquest cas, la resolució judicial és de data 18-11-2004 i l'aclariment es presenta el 24-5-2005; és a dir, amb un lapse de temps que es situa entorn als sis mesos. I, en aquesta línia d'idees, s'ha d'entendre que, a manca de temps fixat per la llei, per a sol·licitar l'aclariment, s'ha d'entendre que aquest no pot ésser superior al temps que la legislació preveu pels recursos ordinaris d'apel·lació, que es fixa en tretze dies, atès que així es compleix amb la finalitat del mateix i perquè també en el dret comparat són brevíssims els terminis per a interposar l'esmentat escrit (dos dies, en el cas del dret processal espanyol i dies en el cas del dret francès).
III. Però, malgrat l'anterior motiu de caire formal, la desestimació del recurs d'aclariment procedeix per raons d'ordre material o de fons. En efecte, el que pretén la part que insta l'aclariment és alterar els pronunciaments que conté la sentència d'aquesta Sala en relació a la determinació de la titularitat dels comptes corrents. Així, de la lectura de la part decisòria de la resolució judicial de 18-11-2004 en connexió amb el fonament de dret sisè, s'extreu que la sentència revoca el pronunciament judicial d'instància que considerava tots els comptes corrents conjunts, en atenció a la manca de comptabilitat ordenada i la força registral, i entén que determinats comptes corrents conjunts, segons la resta de les proves i, en concret, les pericials, són privatius.
Ara el promotor de l'aclariment pretén que s'aclareixi el fonament de dret sisè en el sentit d'entendre que, de la resta de la prova, no contradita per les parts, s'accepta que tots els altres comptes corrents es nodrien dels fruits dels negocis de joieria i, per tant, han de ser declarats privatius de l'esposa. I, com es pot observar, aquesta pretensió no pot ésser titllada d'aclariment de cap concepte fosc o de cap manca de pronunciament, sinó que xoca amb la determinació de la Sala que solament cinc dels comptes corrents, segons la prova practicada i, més amb deteniment, segons les anàlises de les pericials, poden ésser considerats com a privatius.
III.- S'escau, per consegüent, en consonància amb les argumentacions prèvies, procedir a la desestimació del recurs d'aclariment promogut per la representació processal de la Sra. Espada. No procedeix efectuar imposició de les costes processals relatives a aquest recurs.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'aclariment promogut per la representació processal de la Sra. Espada contra la sentència, de data 18-11-2004, d'aquesta Sala, dictada en el Rotlle núm. 67/04. No procedeix efectuar imposició de costes processals en relació a aquest recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-