ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la mercantil E.,SL va formular demanda, de data 13-1-2004, envers la mercantil C.L.,SA i va cridar a judici el negoci D., del qual és propietari el Sr. Estany i del que són administradors judicials els Srs. Anaya i Campillo. La representació processal de la mercantil C.L.,SA va presentar un escrit, de data 24-2-2004, on articulava una excepció dilatòria d'indeguda formulació de la demanda. En la mateixa data, la representació processal de l'administrador judicial de la fallida va formular una excepció dilatòria de manca de personalitat en la posició processal del demandat. II.- El Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 15-3-205, en el qual decidia el que segueix: "DECIDEIX Primer.- Que ha d'estimar i estima l'excepció dilatòria de manca de personalitat del demandat plantejada per la representació processal de l'administració judicial del negoci D. en el seu escrit de 24 de febrer de 2004. Segon.- Desestimar l'excepció dilatòria d'indeguda formulació de la demanda plantejada per la representació processal de C.L.,SA en el seu escrit de 24 de febrer de 2004. Tercer.- Fer imposició de costes segons el que disposa el II. CONSIDERANT de la present resolució". III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 3-6-2005, va presentar escrit de conclusions, segons el qual demanava que es revoqués l'Aute dictat i s'acollís l'excepció d'indeguda presentació de la demanda. Per el contrari, la part apel·lada, en el seus escrits de contesta a les conclusions, de dates 5-7-2005, van sol·licitar que es procedís a la confirmació de l'Aute dictat, amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Entén la part recurrent que l'Aute d'instància li és lesiu perquè conté dos pronunciaments que el perjudiquen, com són el refús de l'excepció d'indeguda formulació de la demanda i la imposició de costes processals. Manifesta la recurrent que no es dóna cap dels supòsits esmentats a l'Aute, com són la crida en garantia o la intervenció voluntària. Afegeix que abans de la contesta a la demanda han de restar clares quines són les parts al procés i en quina qualitat actuen i si no es vulnera el dret a un procés degut de l'art. 10 CA. Així, no es deia en quina qualitat havia d'intervenir el Sr. Estany i la demanda estava mal formulada. En segon terme, considera que la revocació de la demanda ha de provocar el decaïment de la imposició de les costes, però que, fins i tot, pel cas que no s'acollís l'excepció, manifesta que no es poden imposar les costes, atesa la manca de temeritat. II.- Si s'analitza la demanda interposada per la mercantil E.,SL (folis 27 i ss) es pot observar com s'estableix clarament que "Que en la representació que ostento, formulo demanda en judici verbal civil, a tramitar pel Procediment Ordinari, en reclamació de quantitat, contra la societat andorrana C.L.,SA. A l'ensems aquesta representació crida a judici, per a un millor esclariment dels fets, l'empresa unipersonal D. de la que n'és propietari el Sr. Estany ..., empresa que actualment esta declarada en estat de cessació de pagaments havent estat nomenats administradors judicials indistints i solidaris els Srs. Anaya i Campillo...." I a la súplica de la demanda es pot constatar com només s'exercita pretensió de condemna contra C.L.,SA. Al respecte s'ha d'indicar que és cert que ni el Decret d'1 de maig de 1922 ni la Llei Transitòria de procediments judicials contemplen la intervenció de tercers en el procés, però la jurisprudència d'aquesta Sala ha admès la intervenció de tercers en el procés a instància de part, com s'extreu d'allò que disposa la Sentència d'aquesta Sala de data 12-2-2004 i els Autes de 21-10-2004 i de 8-4-1998. En conseqüència, ha restat acreditada, com assenyala el Tribunal de Batlles en l'Aute que s'impugna, la connexió entre la part demandant i la defenent, així com l'existència d'una unió temporal d'empreses entre la defenent i l'empresa que es crida a judici per a intervenir com un tercer. Sens perjudici que la intervenció del tercer sigui voluntària i, per consegüent, resti a l'abast del tercer intervenir o no, al tractar-se d'una intervenció en qualitat de coadjuvant, això no pot significar l'existència d'un defecte en el mode de proposar la demanda, tota vegada que resta clar quines són les parts litigants i contra qui s'adrecen les peticions contingudes a la súplica de la demanda (C.L.,SA.), a la vegada que s'evidencia que la crida de l'empresa D., a través del seu propietari, no ho és en concepte de defenent sinó de tercer per què, si ho creu oportú, compareixí en el judici. Per tant, no s'aprecia cap vulneració del dret a la jurisdicció, segons s'estableix a l'art. 10 CA, atès que les parts litigants resten identificades, les pretensions que actua l'agent també i així mateix el fet que es cridi a un tercer per si voluntàriament vol comparèixer en el judici, sense que aquest ostenti la qualitat de demandat i sense que respecte d'ell s'exerciti cap mena de pretensió. És a dir, es coneix perfectament l'objecte del litigi, les parts litigants i la petició de citació d'un tercer per si vol comparèixer en judici, atès la relació que va tenir amb les parts litigioses. No s'aprecia, com s'ha exposat, cap limitació o eradicació dels drets de defensa de la part defenent que pogués justificar una vulneració del dret a la jurisdicció. Els arguments anteriors han de motivar el refús del recurs d'apel·lació interposat i el manteniment de la solució acordada a la instància. III.- En relació a les costes processals, s'ha d'analitzar la pretensió de la part recurrent segons la qual, atès que no existeix temeritat, no se li poden imposar les costes del procés. Resulta, però, que el fonament de la imposició de les costes processals, segons la regla continguda al Codi 7,51,5, és la del venciment objectiu. I, en aquest sentit, s'ha d'establir que refusada l'excepció plantejada per la mercantil defenent, s'escau imposar les costes processals de la instància, tota vegada que no s'aprecien circumstàncies excepcionals que justifiquin la seva no imposició. I, el mateix, cal establir-ho en relació a aquesta alçada, perquè la confirmació de l'Aute dictat a la instància justifica la imposició de les costes processals que es deriven d'aquesta instància. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil C.L.,SA contra l'Aute, de data 15-3-2005, dictat per l'Honorable Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE