ATSJAD ANDORRA, a 18 de novembre del 2005 - ROJ: ATSJAD 80/2005
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé18 novembre 2005
NuméroA041/05
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute du 18 novembre 2005 (ROJ ATSJAD 80/2005 ; ECLI:AD:TSJADAD:2005:80A)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute du 18 novembre 2005, recours n° A041/05, ROJ ATSJAD 80/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:80A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note éditoriale : le champ « référence canonique » transmis était incomplet (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus a été reconstituée à partir des seules mentions figurant dans le texte intégral de la décision.*
## Faits et procédure
Par une sentence rendue le 15 septembre 2005, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a statué sur le recours d'appel n° 041/05. Cette sentence, notifiée aux parties, fixait le montant des honoraires d'avocat dus par le défendeur à l'actor, M. M., membre d'une équipe de défense ayant représenté une partie dans une instance antérieure (causa 123-4/00).
M. Canals, partie dont la qualité exacte dans le litige principal n'est pas précisée dans la décision, a formé contre cette sentence un incident de nullité sur le fondement du paragraphe 3 de l'article 18 bis de la loi de modification des dispositions transitoires en matière de procédures judiciaires (intitulé reproduit tel quel dans la décision). La partie adverse a présenté les observations qu'elle a jugé utiles.
Le requérant soutenait que la sentence reposait sur des bases matérielles « non objectives ni exactes » quant à la base, à la ventilation et au calcul des honoraires litigieux, et qu'elle se prononçait sur des faits « non objectifs » non jugés dans la cause. Il articulait sa critique en trois points : (i) la quantité retenue comme base de calcul des honoraires ; (ii) les honoraires de seconde instance ; (iii) l'attribution à l'impugnant d'un tiers des honoraires.
Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy. La formation comprenait également M^me Eulàlia Amat Llari et M. Jean Louis Vuillemin, qui présidait.
## Question de droit
La décision pose, au regard des trois griefs, plusieurs questions :
1. **Question de recevabilité et de fonction de l'incident.** Un incident de nullité peut-il servir à corriger une erreur de la sentence elle-même, alors que la voie de l'aclaración et de la rectification aurait pu suffire ?
2. **Question de fond relative aux honoraires de première instance.** La base de calcul retenue (375 000 000 pesetas, et non 463 427 800 pesetas comme le proposait la minute) et le résultat de l'application des Normes col·legials 12-1 et 12-2 sont-ils entachés d'erreur ?
3. **Question de fond relative aux honoraires de seconde instance.** La présence de deux recours d'appel, dont un seul avait été pris en compte, impose-t-elle l'application automatique de la Norme 18-2, qui fixe les honoraires à 100 % de ceux de première instance, ou faut-il recourir à l'appréciation du travail effectivement accompli au sens de la Norme 1a ?
4. **Question de fond relative au partage.** L'attribution à l'actor d'un tiers des honoraires de la défense est-elle une répartition entre membres de l'équipe, ou la fixation de la part revenant à un membre déterminé pour sa seule participation ?
## Solution et dispositif
La Sala estime **partiellement** l'incident.
Sur la **base de calcul** et les **honoraires de première instance**, elle rejette les griefs. Elle juge que la quantité retenue et le calcul effectué « estan fonamentats en dret, són correctes, no arbitraris » et qu'aucune erreur matérielle ou mathématique n'est identifiée par le requ
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 18 de novembre del 2005 - ROJ: ATSJAD 80/2005
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute du 18 novembre 2005 (ROJ ATSJAD 80/2005 ; ECLI:AD:TSJADAD:2005:80A)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute du 18 novembre 2005, recours n° A041/05, ROJ ATSJAD 80/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:80A (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : le champ « référence canonique » transmis était incomplet (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus a été reconstituée à partir des seules mentions figurant dans le texte intégral de la décision.
Faits et procédure
Par une sentence rendue le 15 septembre 2005, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a statué sur le recours d'appel n° 041/05. Cette sentence, notifiée aux parties, fixait le montant des honoraires d'avocat dus par le défendeur à l'actor, M. M., membre d'une équipe de défense ayant représenté une partie dans une instance antérieure (causa 123-4/00).
M. Canals, partie dont la qualité exacte dans le litige principal n'est pas précisée dans la décision, a formé contre cette sentence un incident de nullité sur le fondement du paragraphe 3 de l'article 18 bis de la loi de modification des dispositions transitoires en matière de procédures judiciaires (intitulé reproduit tel quel dans la décision). La partie adverse a présenté les observations qu'elle a jugé utiles.
Le requérant soutenait que la sentence reposait sur des bases matérielles « non objectives ni exactes » quant à la base, à la ventilation et au calcul des honoraires litigieux, et qu'elle se prononçait sur des faits « non objectifs » non jugés dans la cause. Il articulait sa critique en trois points : (i) la quantité retenue comme base de calcul des honoraires ; (ii) les honoraires de seconde instance ; (iii) l'attribution à l'impugnant d'un tiers des honoraires.
Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy. La formation comprenait également M^me Eulàlia Amat Llari et M. Jean Louis Vuillemin, qui présidait.
Question de droit
La décision pose, au regard des trois griefs, plusieurs questions :
Question de recevabilité et de fonction de l'incident. Un incident de nullité peut-il servir à corriger une erreur de la sentence elle-même, alors que la voie de l'aclaración et de la rectification aurait pu suffire ?
Question de fond relative aux honoraires de première instance. La base de calcul retenue (375 000 000 pesetas, et non 463 427 800 pesetas comme le proposait la minute) et le résultat de l'application des Normes col·legials 12-1 et 12-2 sont-ils entachés d'erreur ?
Question de fond relative aux honoraires de seconde instance. La présence de deux recours d'appel, dont un seul avait été pris en compte, impose-t-elle l'application automatique de la Norme 18-2, qui fixe les honoraires à 100 % de ceux de première instance, ou faut-il recourir à l'appréciation du travail effectivement accompli au sens de la Norme 1a ?
Question de fond relative au partage. L'attribution à l'actor d'un tiers des honoraires de la défense est-elle une répartition entre membres de l'équipe, ou la fixation de la part revenant à un membre déterminé pour sa seule participation ?
Solution et dispositif
La Sala estime partiellement l'incident.
Sur la base de calcul et les honoraires de première instance, elle rejette les griefs. Elle juge que la quantité retenue et le calcul effectué « estan fonamentats en dret, són correctes, no arbitraris » et qu'aucune erreur matérielle ou mathématique n'est identifiée par le requ
Aute
AUTE DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005
Nul·litat d'actuacions: estimació parcial de l'incident de nul·litat amb referència a la determinació de l'import de la minuta d'honoraris de l'advocat
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. senyor Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. senyor Joan Manel Abril Campoy, i la senyora Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent,
ANTECEDENTS DE FET
I.- El dia 15 de setembre passat aquesta Sala va dictar sentència en el recurs d'apel·lació 041/05, la qual va ser notificada a les parts senyors Valverde i Canals.
II.- El senyor Canals ha presentat contra la sentència esmentada un incident de nul·litat a l'empara d'allò que preveu el paràgraf 3 de l'article 18 bis de la llei de modificació de la transitòria de procediments judicials, el qual es va traslladar a l'altra part qui ha formulat les al·legacions que ha estimat escaients.
Ha actuat com a magistrat ponent el senyor Joan Manel Abril Campoy,
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurrent interposa un incident de nul·litat de la sentència d'aquesta Sala de 15 de setembre passat perquè considera que ha estat articulada sobre bases materials no objectives ni exactes pel que fa -diu -a la base, al desglossament i al còmput dels honoraris objecte de litigi i que la sentència s'ha pronunciat "sobre fets no objectius que no han estat jutjats en la present causa..." cosa-afegeix- que fa que es trobi en una total indefensió i amb una total falta de protecció judicial.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A041/05 — Décision commentée
Concreta la impugnació en tres punts: en la quantia que aquesta Sala va prendre com a base per calcular els honoraris, en els honoraris de la segona instància, i en l'atribució a l'impugnant d'una tercera part dels honoraris.
Examinarem seguidament per separat aquestes qüestions:
I- El FONAMENT VII de la nostra sentència determina que aquesta Sala va prendre com a base pel càlcul dels honoraris la quantia de 375.000.000 de pessetes i no la de 463.427.800 pessete, ni tampoc una quantia indeterminada ni indeterminable. Allí on es raona perquè no s'accepta com a base pel càlcul dels honoraris la quantitat de 463.427,800 pessetes que assenyalava la minuta, ni tampoc una quantia indeterminada i indeterminable com pretenia el defenent.
I la sentència, en el seu FONAMENT IX, aplica les Normes Col·legials 12-1 i 12-2 (corresponents a la determinació dels honoraris de la primera instància) a la quantitat de 463.427,800 pessetes esmentada anteriorment, amb el resultat que els honoraris per la primera instància ascendeixen a la quantitat de 6.234.227,85 de pessetes (37.468,46 euros), i no a la de 11.622.295,04 de pessetes (69.851,40 euros) que reclamava la minuta ni a la de 6.897.435,13 pessetes (41.454,42 euros) que havia dictaminat la institució col·legial i acceptat la sentència apel·lada.
Per consegüent, aquest Tribunal considera que tant la quantia de l'assumpte, com el còmput dels honoraris corresponents a la primera instància determinats per la sentència impugnada, estan fonamentats en dret, són correctes, no arbitraris, i que no hi ha en el còmput els errors materials i matemàtics que sense concretar-los al·lega el recurrent; raó per la qual no escau, pel que fa als honoraris de la primera instància, acollir els greuges que addueix la impugnació.
Respecte els honoraris de la segona instància, en primer terme la nostra sentència al·ludeix als honoraris de la segona instància en el seu FONAMENT VI PARÀGRAFS 4t al 6è i desprès també en el FONAMENT X; i cal reconèixer que aquí sí que aquesta Sala va incurir en un error per omissió, ja que únicament va tenir en compte un recurs d'apel·lació quan, com diu amb raó l'impugnant, n'hi va haver dos: el que ell havia interposat (folis 34 i ss.), i el que havia interposat la part contrària la senyora A. (folis 155 i ss.) que es va haver d'impugnar.
Aquest error de la sentència aquest Tribunal l'hauria pogut reconduir i esmenar amb una simple petició d'aclariment i rectificació sense necessitat d'emprar el remei extraordinari de l'incident de nul·litat; però ja que amb aquest incident la Sala té també l'oportunitat de poder corregir aquell error, passa a efectuar-ho a continuació.
En el FONAMENT X de la sentència aplica la Norma 18-1 pel calcular els honoraris de segona instància del recurs interposat pel senyor A.S. (folis 34 i ss.) i determina que tals honoraris de la segona instància són el 50% dels de la primera : el 50% de 6.234.227,58 pessetes (37.468,46 euros) igual a 3.117.113,93 pessetes (18.734,34 euros), quantitat que la sentència va considerar justa i adequada per retribuir els honoraris d'advocat per la formalització i direcció del recurs d'apel·lació del senyor A.S..
Però -com diem- és cert que hi va haver també el recurs d'apel·lació de la part contrària i que la direcció lletrada del senyor A.S. el va haver d'impugnar; i també és cert que la Norma 18-2 diu que "en els casos en què s'hagi formulat més d'un recurs, els honoraris es quantifiquen en el 100% dels que resultin per la primera instància, amb els mínims anteriors"; però la Norma 1a també diu que s'ha d'excloure el criteri de simple automatisme en l'aplicació d'aquestes Normes perquè cal atendre el treball professional realitzat en funció dels diversos factors que assenyala (complexitat, quantia, transcendència econòmica, temps esmerçat, resultat, etc.).
Escau, per tant, veure el treball professional efectivament realitzat per a la impugnació del recurs d'apel·lació de la senyora A. a fi de determinar si per haver-hi hagut dos recursos cal quantificar els honoraris de la segona instància en el 100 % dels de la primera per aplicació automàtica de la Norma 18-2 i si això porta a un resultat just; perquè cas contrari hauríem de tenir en compte i aplicar els criteris de la Norma 1a esmentada.
Quan el treball realitzat per la direcció lletrada del senyor A.S. per impugnar el recurs de la seva contrària la senyora A. va consistir de manera específica en la redacció de l'escrit de contesta a les conclusions que es conté als folis 178 i 179 amb la seva SÚPLICA al foli 180, on es responia l'única qüestió que era objecte del recurs d'apel·lació de la senyora A., la quantia de la indemnització; i en aquell escrit s'exposava: "Aquest, serà doncs, el cinquè escrit en el que, en aquest litigi, abordem dita qüestió: en primera instància, en la contesta a la demanda, en la dúplica i en l'escrit final de conclusions; en la segona instància, en l'escrit d'apel·lació i en aquest moment. Per això, en aquest acte només hem de donar compliment al tràmit que se'ns concedeix, recapitulant la qüestió".
I és que a pesar que els dos recursos d'apel·lació eren processalment independents, no ho eren materialment ja que en ambdós es discutia la quantia de la indemnització amb els mateixos arguments, ço que no pot justificar duplicar els honoraris ni quantificar-los amb l'automatisme del 100% dels de la primera instància de la Norma 18-2, sinó que caldrà establir-los tot fent una adequada ponderació amb els criteris de la Norma 1a (treball realitzat, temps esmerçat, complexitat, quantia etc.).
Atès que la nostra sentència en el FONAMENT X va apreuar els honoraris de la segona instància en la quantitat de 3.117.113,93 pessetes(18.734,23 euros) tenint en compte un sol recurs d'apel·lació; aquest Tribunal considera que l'existència de l'altre recurs però amb les circumstàncies assenyalades respecte l'anterior (identitat argumental, reiteració, recapitulació, etc.) justifiquen incrementar l'import dels honoraris de segona instància establerts en el FONAMENT X de la sentència en la quantitat d'un milió de pessetes (6.010,12 euros) de manera que els 3.117.113,93 de pessetes(18.734,23 euros) que diu aquell FONAMENT passaran a ser 4.117.113,93 pessetes (24.744,35 euros), amb la conseqüència que els 9.341.340,78 de pessetes (56.2002,69 euros) del següent FONAMENT XI passen a ser 10.351.340,78 pessetes (62.212,81 euros) i que aquesta darrera quantitat substituirà la de 9.351.340,78 de pessetes (56.2002,69 euros) que diuen els fonaments següents de la sentència, amb la repercussió corresponent en la decisió, tal com després anotarem.
En relació a l'atribució a l'impugnant d'una tercera part dels honoraris, aquesta Sala entén que els FONAMENTS XIV, XV i XVI de la sentència justifiquen abastament les raons per a l'atribució a l'impugnant d'una tercera part de l'import dels honoraris corresponents a la defensa processal de la causa 123-4/00 i que no esqueia atribuir-los-hi en la seva totalitat.
El recurrent argumenta que tant els honoraris del Dr. Montenegro com els del Dr. Roda són "totalment independents dels honoraris del lletrat Sr. Canals"; cosa que és evidentment certa, ja que l'únic objecte d'aquest litigi, era la determinació dels honoraris que el lletrat Sr. M.M. tenia dret a percebre per la seva actuació professional en aquella litigi i no els que tinguin o no tinguin dret a percebre els altres dos; i així ja ho assenyala clarament la sentència en el seu FONAMENT XVI on, amb la base del que s'havia argumentat en els fonaments XIV i XV anteriors, concloïa que "hem de resoldre, als efectes exclusius d'aquest procediment, que l'agent haurà de percebre una tercera part...amb independència, és clar, dels pactes que poguessin tenir entre ells els membres esmentats de l'equip de la defensa i dels drets que als no presents en aquest litigi els puguin correspondre, cosa que, òbviament, no enjudiciem en aquest procediment".
L'impugnant addueix que "el present litigi ha estat instat tan sols pel senyor Canals reclamant els seus honoraris, no els honoraris del Dr. Montenegro ni del Dr. Roda..." i que "al llarg del present litigi només s'ha debatut si els honoraris presentats pel lletrat Sr. Canals eren correctes i ajustats a dret a tenor de les Normes Orientadores d'Aplicació d'honoraris Professionals del Col·legi d'Advocats d'Andorra de l'any 2001".
Certament que en aquest litigi s'havia de jutjar si els honoraris reclamats pel Sr. Canals eren ajustats a dret segons les Normes Orientadores del Col·legi d'Advocats d'Andorra i també s'havia de jutjar si aquesta Sala podia dictar la sentència condemnatòria que l'agent sol·licitava en què s'obligués al demandat a pagar-li íntegres els honoraris corresponents a la defensa quan estava demostrat en autes i reconegut pel mateix actor que ell no havia realitzat la totalitat dels treballs l'import íntegre dels quals reclamava sinó que els treballs els havia realitzat de principi a fi un equip format pel Sr. M.M., pel Sr. Roda i pel Sr. V.; essent per tant evident que la Sala no podia adjudicar l'íntegre import dels treballs al Sr. M.M. sinó únicament la part que li pogués correspondre. I amb les bases que va ressenyar el FONAMENT XVI de la sentència, la Sala li va adjudicar una tercera part "amb independència... dels pactes que poguessin tenir entre ells els membres esmentats de l'equip de la defensa i dels drets que als no presents en aquest litigi els puguin correspondre, cosa que, òbviament, no enjudiciem en aquest procediment" com expressament va dir la Sala en aquell fonament.
De manera que no és que la Sala hagués fet un repartiment dels honoraris entre els membres de l'equip de la defensa, com diu erròniament l'impugnant. El que la Sala va fer va ser determinar l'import dels honoraris que corresponien a l'actor Sr. M.M. per la seva participació en el treball com a membre de l'equip de la defensa i condemnar el defenent a pagar-los.
En definitiva el que hem exposat en el FONAMNET II precedent determina que aquest recurs de nul.litat hagi de ser estimat en part a fi de substituir la quantitat de 9.351.340,78 pessetes(56.202,69 EUROS) que establia la nostra sentència de 15 de setembre passat com a import total dels honoraris, per la primera i la segona instància, per la de 10.351.340,78 pessetes(62.212,81 euros); una tercera part de la qual quantitat (3.450.446,92 pessetes equivalent a 20.737,60 euros)és la que correspon que el demandat pagui a l'actor.
A la qual quantitat s'hi ha de sumar el 1.500.000 pessetes (9.015,18 euros) de l'actuació extra- processal del Sr. M.M. i restar 2.161.197,74 pessetes (12.989,06 euros) de les provisions de fons; ço que dona el resultat final de 2.789.249,18 pessetes (16.763,73 euros) que serà l'import de la condemna.
I atesa l'estimació parcial de l'incident, no escaurà fer una especial declaració de les costes del mateix.
Decisio
Vista la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART aquest incident de nul·litat de la sentència d'aquesta Sala de 15 de setembre darrer substituint l'import de la condemna que ella va pronunciar per la quantitat de 2.789.249,18 pessetes (16.763,73 euros); sense fer declaració de les costes d'aquest incident.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i per a la seva execució,definitivament jutjant, ho pronunciem,manem i signem.-