Note éditoriale : la référence canonique fournie était incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le Tribunal de Corts a condamné M. Ribes, par sentence du 12 janvier 2005, en qualité d'auteur, pour le délit majeur de lésions dolosives au sens de l'article 193 du Code pénal, sans circonstance modificative. Il a été condamné à dix-huit mois de prison conditionnelle qualifiée, à une indemnisation civile pour un délai de deux ans, et aux dépens. Le montant des réparations civiles est fixé à 4 952 euros au profit de M. Arcos et à 2 632,42 euros au profit de la société CASS.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia a rejeté l'appel par arrêt du 2 juin 2005. La défense a alors formé, le 23 juin 2005, un incident de nullité d'actuacions dirigé contre les deux décisions.
Au soutien de l'incident, la défense faisait valoir que, selon la jurisprudence du Tribunal Constitucional, nul ne peut être condamné sur la seule déclaration de la personne affectée (la référence précise à l'arrêt invoqué n'est pas identifiée dans la décision). Elle soutenait que les lésions pouvaient résulter d'un accident sur un chantier, que l'accidenté n'avait pas comparu à l'audience et qu'il n'avait donc pu être interrogé sur l'inimitié alléguée à l'égard de son frère. Elle invoquait la violation de la présomption d'innocence consacrée à l'article 10.2 de la Constitution andorrane.
Le Ministère public a conclu au rejet de l'incident, au motif qu'il portait sur une question de légalité ordinaire dépourvue de contenu constitutionnel, et que l'examen des actes et de la décision attaquée ne révélait aucune atteinte alléguée au droit fondamental à la juridiction.
Question de droit
La question posée à la Sala Penal était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si la contestation de l'appréciation des preuves par les juridictions du fond pouvait être portée devant elle au moyen d'un incident de nullité d'actuacions. Il s'agissait, d'autre part, de savoir si la condamnation, fondée sur les déclarations de la victime corroborées par l'expertise médicale, méconnaissait la présomption d'innocence.
Solution et dispositif
La Cour écarte l'incident en trois considérants.
Elle énonce d'abord que l'incident de nullité ne saurait être confondu avec le droit d'obtenir une appréciation plus favorable des preuves administrées (considérant I). Elle relève ensuite que la Sala Penal, en confrontant l'analyse de l'expertise médicale légale et les accusations du dénonciateur, constate que le tribunal de première instance a procédé à une appréciation conjointe correcte des preuves. Le di
Aute 33-05
Rotlle núm. 30/05 Causa núm. 142-3/03
A U T E
Andorra la Vella, a vuit de juliol de dos mil cinc.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el Tribunal de corts dictà sentència en data 12 de gener d'enguany, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Ribes com a responsable penal, en concepte d'autor, del delicte major de lesions doloses de l'article 193 del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificadores de la responsabilitat penal, a la pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a abonar la responsabilitat civil per un termini de dos anys i al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat, civil el condemnat indemnitzarà a Arcos en la quantitat global de 4.952 Euros i a CASS en la quantitat de 2.632'42 Euros."
II.-RESULTANT: que per sentència de data dos de juny d'enguany, aquesta Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va decidir : "desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Ribes i confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts".
III.-RESULTANT: que la defensa d'Ribes, per escrit presentat el 23 de juny proppassat formula un incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència del Tribunal de Corts de data 12 de gener de 2005 i contra la sentència d'aquesta Sala Penal de data 2 de juny proppassat.
En el seu escrit manifesta que segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, no es pot condemnar a ningú per la sola declaració de la persona afectada.
Exposa que "a) ningú ha vist que l'accidentat hagués estat agredit per cap persona; b) en una obra és molt fàcil autolesionar-se xocant per descuit amb un element sortint, per rebot d'una eina, etc..; c) una persona que es lesioni per la seva pròpia activitat pot perdre l'equilibri (pel dolor i l'ensurt) i precipitar-se, causant-se lesions com les que s'infligí Arcos S.; d) fins i tot és perfectament possible que la lesió frontal s'hagués produït una estona abans i caigués més tard per haver-se entrebancat amb qualsevol estri de l'obra; e) en conseqüència, ni molt menys es pot concloure que la única possibilitat que Arcos patís aquelles lesions fos que hagués estat agredit pel seu representat; f) a major abundantment, l'accidentat no comparegué en l'acte de la vista oral on hauria pogut ésser interrogat per aquesta defensa demostrant l'enemistat, molt anterior a l'accident, que el separava del seu germà i que explicava la seva falsa acusació.
Sosté en conseqüència que s'ha vulnerat el principi de presumpció d'innocència de l'art. 10.2 de la Constitució andorrana.
IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal demana la desestimació de l'incident de nul·litat interposat per estar referit a matèria de legalitat ordinària mancada de contingut constitucional, no desprenent-se a l'ensems de l'examen de les actuacions i de la resolució impugnada, les al·legades vulneracions al dret fonamental a la jurisdicció.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que l'incident de nul·litat d'actuacions no es pot confondre amb el dret a obtenir una valoració més favorable de les proves practicades.
II.-CONSIDERANT: que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia confronta una anàlisi de la prova forense practicada i les acusacions del denunciant, arribant a la conclusió que el Tribunal de Corts efectuà una correcta valoració conjunta de la prova practicada en primera instància. El diagnòstic del metge forense contradiu les declaracions de l'acusat segons les quals les lesions sofertes pel seu germà es produïren a causa d'un accident. Pel contrari acredita que Ribes va colpejar a la front al seu germà abans d'empènyer-lo per fer-lo caure al terra.
III.-CONSIDERANT: Que pel que s'ha exposat no s'ha vulnerat la presumpció d'innocència, basant-se la decisió del jutjador en la versió de la víctima acreditada pel metge forense.
Decisio
Vist la legislació vigent,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
A C O R D A
1.- No donar lloc a l'incident de nul·litat interposat en nom d'Ribes.
2.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades.
3.- Notificar la present resolució a les parts interessades, comunicant-ho al Tribunal de Corts als efectes oportuns.
Així ho acorden manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, de tot el que en dono fe.