Décision commentée : ATSJAD 123/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:123A), Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, aute du 24 février 2005, recours AD-029-1/2000 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une sentence du 17 octobre 2001, la Batllia d'Andorre, section administrative, a rejeté la demande formée par M^me^ Andrade et autres (recours AD-029-1/2000). Elle a déclaré conforme au droit la décision tacite du Gouvernement confirmant sa résolution du 29 septembre 1999. Le Gouvernement, d'une part, et M^me^ Andrade et autres, d'autre part, ont interjeté appel les 27 et 30 novembre 2001. Les appels ont été admis par ordonnance du 14 décembre 2001.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
La procédure d'appel a ensuite connu une série de suspensions à la demande conjointe des parties, qui souhaitaient parvenir à un accord amiable :
le 15 janvier 2002, suspension provisoire pour deux mois ;
le 13 mars 2002, nouvelle suspension provisoire d'un mois, prolongée jusqu'au 15 avril 2002 ;
le 12 avril 2002, demande de suspension indéfinie, acceptée le 15 avril 2002.
Cette dernière ordonnance rappelait que, à l'expiration d'un délai de trois ans à compter de la suspension initiale, la caducité de l'instance se produirait de plein droit. Elle a été notifiée aux parties le 16 avril 2002. Aucune des parties n'a sollicité la reprise de la procédure dans ce délai. Le tribunal a été saisi de la question de la caducité par le constat de cette inactivité.
Question de droit
La question posée au Tribunal Superior de Justícia était de savoir si l'écoulement d'un délai de trois ans depuis la suspension ordonnée à la demande des parties, sans reprise de l'instance, entraîne la caducité de l'instance d'appel. Le tribunal devait aussi déterminer si cette caducité emporte la fermeté de la sentence de première instance.
Le raisonnement repose sur deux fondements. Le premier est textuel. Selon l'aute, le Llibre III, títol 1, « De indices », du Codex contient l'interdiction de prolonger la durée des litiges au-delà de trois ans après la contestation de la demande. Le tribunal rappelle que cette règle a été dégagée par le Tribunal de la Mitra dans un aute du 9 novembre 1981, à propos de la nature processuelle de la caducité. Le second est téléologique. Le résumé annexé à la décision, qui n'émane pas du tribunal, évoque le principe de non-prolongation excessive des litiges. Le texte de la décision ne développe pas davantage ce principe. Le numéro exact de l'article du Codex n'est pas précisé dans la décision.
Il convient de relever que la décision ne discute ni l'imputabilité de l'inaction aux parties, ni l'éventuelle incidence de la nature de l'instance sur la solution. Elle constate seulement que « s'est produite une inactivité des parties pendant plus longtemps que le délai indiqué ».
Solution et dispositif
Le tribunal retient que « han transcorregut els tres anys » pendant lesquels la Sala avait accordé aux parties la suspension de la procédure, avec l'avertissement de déclarer la caducité de l'instance si la poursuite n'était pas demandée. En l'absence de demande de continuation, il est « procedent declarar expressament la caducitat d'aquesta segona instància ».
Le dispositif est ainsi rédigé (texte original en catalan) :
Reproduction verbatim
« En atenció a tot el que s'ha exposat, el
AUTE 2005-03 DE 24 DE FEBRER DE 2005
PROCÉS ADMINISTRATIU. Caducitat de la instància per transcurs del termini de tres anys.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La sentència de la Batllia d'Andorra, Secció Administrativa de 17 d'octubre de 2001 diu textualment:
PRIMER.- De desestimar la demanda promoguda per la Sra. Andrade i altres, registrada en el Llibre de Protocol amb el núm. AD-029-1/2000.
SEGON.- De declarar que la decisió tàcita del Govern confirmatòria de la seva resolució del 29 de setembre del 1999, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa; i desestimar les restants peticions de la part agent.
TERCER.- No efectuar especial condemna en costes.
2.- Contra l'esmentada sentència, les representacions del M.I. Govern i de la Sra. Andrade i altres van presentar els respectius recursos d'Apel·lació els dies 27 i 30 de novembre de 2001.
Per Providència de data 14 de desembre de 2001, s'admeten a tràmit els respectius recursos d'Apel·lació, els quals es notifiquen i es donen trasllat a les parts per al tràmit de contesta
3.- El 15 de gener de 2002, les parts presenten un escrit conjunt demanant la SUSPENSIÓ PROVISIONAL del procediment de referència atès que les parts es troben en ares d'arribar a un acord amistós que permeti transigir el present plet.
Per Providència del mateix dia s'accepta dita petició i es suspèn la tramitació per un termini de DOS MESOS.
El 13 de març de 2002, les parts presenten un altre escrit conjunt demanant la SUSPENSIÓ PROVISIONAL d'un mes.
Per Providència de 18 de març de 2002 s'accepta dita petició i es suspèn la tramitació fins el 15 d'abril de 2002.
El 12 d'abril de 2002, les parts presenten un altre escrit conjunt demanant la SUSPENSIÓ INDEFINIDA del procediment de referència.
Per Providència de 15 d'abril de 2002, s'accepta dita petició i es pròrroga les suspensions acordades mitjançant providència de 15 de gener i 18 de març de 2002, amb l'advertiment de que, un cop transcorregut el termini de tres anys comptats des del moment de la suspensió inicial del procediment, es produirà de ple dret la caducitat de la instància. El dia 16 d'abril de 2002 es dóna trasllat a les parts d'aquesta providència.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Tal com ha quedat exposat en els antecedents de fet, han transcorregut els tres anys pels quals aquesta Sala havia atorgat a les parts la suspensió del curs de les actuacions, amb l'apercebiment de declarar la caducitat de la instància si amb anterioritat no es demanava la continuació.
El Tribunal de la Mitra, en ocasió de tractar la qüestió, de naturalesa processal, de la caducitat de la instància, va exposar, en l'aute de 9 de novembre de 1981, que el Llibre III, títol 1 "De indices", del Codex, conté la prohibició de que la duració dels litigis s'estengui a més de tres anys després de contestada la demanda.
En el cas, s'ha produït una inactivitat de les parts per més temps de l'indicat i és procedent declarar expressament la caducitat d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda declarar la caducitat d'aquesta segona instància i la fermesa de la sentència dictada en la primera.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.