× Legislació relacionada Llei transitòria de procediments judicials, de 21-12-93. article 18 BIS Llei transitòria de procediments judicials, de 21-12-93. article 18 ATSJAD, Administrativa del 18 de juliol del 2005 ( ROJ: ATSJAD 145/2005 - ECLI:AD:TSJADAD:2005:145A ) Òrgan: Tribunal Superior de Justicia Seu: Andorra la Vella Recurs: AD-0048-1/02 Data resolució: 18/07/2005 NIG: AUTE2005-25 Tipus de resolució: Aute Títol: NUL.LITAT D'ACTUACIONS.AD-0048-1/02 GOVERN AL·LEGACIONS DRET A LA JURISDICCIÓ PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat dos incidents de nul·litat presentats pel Govern i pel Sr. Gibert contra la sentència número 26-2005, que havia estat dictada per la mateixa sala. La sentència original havia anul·lat les autoritzacions de construcció per a l'acabament d'un edifici anomenat "E. II" i havia ordenat una indemnització al Sr. Gibert, propietari de l'immoble, que incloïa la meitat de la diferència de valor entre el preu d'adquisició i el valor del solar. El Govern havia al·legat que la sentència era nul·la perquè no havia motivat suficientment la indemnització i havia deixat la seva quantificació per a la fase d'execució de sentència, mentre que el Sr. Gibert havia al·legat que la sentència no havia inclòs el cost de l'enderroc de l'edificació inacabada i havia vulnerat la seva presumpció d'innocència. El tribunal ha rebutjat totes aquestes al·legacions i ha confirmat la validesa de la sentència original. Aute AUTE 2005-25 DE 18 DE JULIOL DE 2005 NUL.LITAT D'ACTUACIONS. Dret a la jurisdicció. L'incident de nul·litat no constitueix una nova instància processal, ni permet revisar els pronunciaments de la sentència impugnada. EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES. El fet de què l'import d'una indemnització s'hagi de determinar en fase d'execució de sentència no comporta indefensió. A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 26-2005, de 26 de maig de 2005, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel M.I. Govern contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 23 d'abril de 2003, i va estimar parcialment el que interposà el Sr. Gibert, en el sentit de què la indemnització que corresponia a l'agent, com a conseqüència de l'anul·lació de les autoritzacions de construcció atorgades per tal de procedir a l'acabament de l'edifici anomenat "E. II", havia d'incloure, a més dels conceptes ja especificats en la sentència de la Batllia, la meitat de la diferència de valor existent entre el preu d'adquisició de l'immoble i el valor del solar que es determinés en fase d'execució de sentència, en funció de la seva edificabilitat actual. 2n.- La representació del Govern ha promogut incident de nul·litat de la referida sentència, a l'empara de l'article 18 bis, apartat 3r., de la Llei transitòria de procediments judicials, en considerar que s'ha vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, des del moment en què la determinació de l'import de la indemnització reconeguda a favor de l'agent es posposa al tràmit d'execució de sentència. En opinió de l'Administració promotora de l'incident, aquest fet suposaria una situació d'indefensió, així com la manca de motivació de la sentència. D'altra banda, s'al·lega que el Govern no s'ha pogut defensar quant a la indemnització reconeguda per la Sala. La representació del Sr. Gibert s'ha oposat a l'incident formulat pel Govern, mentre que el Comú d'Escaldes-Engordany no ha formulat al·legacions sobre el seu contingut. 3r.- Per la seva part, l'agent Sr. Gibert ha interposat igualment un incident de nul·litat de la mateixa sentència, que fonamenta en les següents al·legacions: a) incongruència omissiva, en no haver-se inclòs el cost d'enderrocament de l'edificació inacabada que existeix actualment; b) vulneració de la presumpció d'innocència, en no haver quedat acreditada la concurrència de culpes de l'agent que aprecia la sentència impugnada; i c) raonament erroni pel que fa a la desestimació de la indemnització sol·licitada, en tot allò relatiu als altres conceptes que es reclamaven per part de l'agent. Les respectives representacions del Govern i del Comú d'Escaldes- Engordany s'han oposat a les pretensions de l'agent, i han sol·licitat la íntegra desestimació de l'incident formulat pel Sr. Gibert. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- Com ja ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la sentència o resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Segon.- En el cas que ara s'examina, i pel que fa a l'incident formulat per la representació del M.I. Govern, s'ha de descartar l'existència de cap indefensió, manca de motivació o incongruència. Front a la pretensió de l'agent de ser indemnitzat per la totalitat del preu que va pagar per l'adquisició de l'immoble litigiós, la sentència ha estimat parcialment aquesta reclamació i ha declarat que la indemnització ha de comprendre la diferència de valor existent entre el preu d'adquisició de l'immoble, que es va determinar en funció de les perspectives d'edificabilitat que resultaven de les autoritzacions finalment anul·lades, i el valor del solar calculat en funció de l'aprofitament urbanístic que permetia la normativa aplicable. En conseqüència, es clar que el pronunciament de la sentència impugnada s'inscriu dins dels límits de les respectives pretensions de les parts, ja que ha estimat parcialment la reclamació de l'agent, la qual cosa exclou l'existència de cap tipus d'incongruència. D'altra banda, existeix motivació suficient de la decisió i, en darrer terme, no es pot apreciar indefensió de la part promotora de l'incident, que va poder formular les al·legacions que va considerar convenients sobre el recurs d'apel·lació interposat per l'agent. El fet de què l'import de la indemnització s'hagi de determinar en fase d'execució de sentència no suposa tampoc cap classe d'indefensió, ja que les parts podran articular en aquest tràmit les al·legacions més adients a la defensa de llurs interessos, i proposar les proves que siguin pertinents amb la mateixa finalitat. A més, no es pot considerar des de cap punt de vista que la indemnització assenyalada per la sentència pugui ser superior a l'import que va satisfer l'agent per la compra del terreny, segons afirma la representació del Govern. Com bé diu la pròpia representació del Sr. Gibert, si d'aquest preu d'adquisició s'ha de deduir el valor del solar calculat en funció de l'aprofitament urbanístic permès per la normativa aplicable, resulta matemàticament impossible que la diferència o resta sigui superior al minuend. Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula l'Administració general. Tercer.- A igual conclusió s'ha d'arribar quant a l'incident que promou el Sr. Gibert. En primer lloc, no es pot apreciar que existeixi cap tipus d'incongruència omissiva, pel fet de què no s'hagi inclòs en la indemnització el cost de l'enderroc de l'actual edifici. Aquesta és una qüestió que no va ser plantejada en cap de les dues instàncies del procés i que, d'altra banda, resulta aliena al seu objecte, des del moment en què només es va declarar en aquest la procedència d'enderrocar les obres d'acabament de l'edifici "E. II", que s'havien realitzat a l'empara de les autoritzacions que va ser finalment anul·lades. L'examen de si procedeix o no l'enderroc de la totalitat de l'edificació abans existent és l'objecte d'un altre procés plantejat davant d'aquesta Sala, per la qual cosa el seu cost no podia ser inclòs en la sentència núm. 26-2005, que va posar terme al present procés i que és ara objecte d'impugnació. Les altres qüestions que planteja l'agent, relatives a la concurrència de culpes i a la desestimació dels altres conceptes pels quals aquell pretenia ser indemnitzat, no són sinó una reproducció de les al·legacions que ja van ser examinades i resoltes en la sentència que va posar fi al procés, a la vista de les respectives argumentacions de les parts, la qual cosa fa patent que l'agent pretèn reproduir el debat que ja va quedar resolt mitjançant la sentència que ara s'impugna, i que no es planteja en realitat una vulneració del dret a un procés degut, en el sentit i amb l'abast que n'ha predicat la jurisprudència. En conseqüència, procedeix desestimar també l'incident promogut per la representació de la part agent. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda: - Desestimar els respectius incidents de nul·litat que formulen el M.I. Govern i el Sr. Gibert, ambdós contra la sentència d'aquesta Sala núm. 26- 2005, de 26 de maig de 2005. Aquest Aute és ferm i executiu. En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe. Subir Diccionario RAE