Résumé

# ATSJAD 151/2005 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 11 novembre 2005) > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 151/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:151A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La décision est un **aute** (ordonnance) rendu le 11 novembre 2005 par la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, dans le cadre du recours n° AD-008-1/02. Son intitulé porte sur l'exécution des sentences : la saisine de la Cour européenne des droits de l'homme ne suspend pas l'exécution de la décision interne. Les faits, tels qu'exposés dans les antécédents, sont les suivants : - Par une sentence du 23 décembre 2002, la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles, confirmée en appel, a déclaré conforme au droit une sanction pécuniaire de 30 050,61 euros infligée à M. Farré. - Après les démarches préalables de paiement, un aute n° 018-2005 du 9 juin 2005 a rejeté les allégations de l'exécutée, l'enjoignant de s'acquitter de la sanction sous peine d'ouverture d'une procédure d'exécution forcée. - M. Farré a formé appel contre cet aute, sollicitant la suspension de l'exécution jusqu'à ce que la Cour européenne se prononce sur la requête introduite pour violation du droit à la juridiction. Il avait présenté la même demande en première instance. - Le Gouvernement s'est opposé au recours, soutenant que la saisine de la Cour n'emporte pas suspension de l'exécution des décisions internes. Plusieurs éléments de la décision sont peu clairs. L'en-tête mentionne « AUTE 2005-31 », alors que les antécédents visent l'aute n° 018-2005. L'antécédent 1 évoque par ailleurs « le Sr. Zapata » comme destinataire du requérement, sans que la décision explique ce nom (non précisé dans la décision). Ces incohérences n'affectent pas le raisonnement, qui porte sur la seule question de la suspension. ## Question de droit La question posée était de savoir si la saisine de la Cour européenne des droits de l'homme, au titre de la violation alléguée du droit à la juridiction, peut justifier la suspension de l'exécution d'une décision juridictionnelle interne. Cette question en soulevait deux autres, en lien avec le droit applicable : 1. Le droit andorran autorise-t-il la suspension de l'exécution d'une sentence administrative pour un motif tiré d'une procédure internationale pendante ? 2. La Convention européenne des droits de l'homme impose-t-elle, par elle-même, un effet suspensif à la saisine de la Cour ? ## Solution et dispositif La Cour rejette le recours sur deux fondements. **En droit interne**, elle rappelle que l'article 108 de la Llei reguladora de la jurisdicció administrativa limite la suspension de l'exécution d'une sentence administrative à deux causes : le péril de trouble grave à l'ordre public et le préjudice irréparable pour les finances publiques. La suspension ne peut être prononcée qu'à la demande de l'autorité intéressée. Or le requérant n'est pas une autorité publique, et la saisine de la Cour européenne ne figure pas parmi les causes légales. **En droit conventionnel**, la Cour relève que la Convention ne prévoit aucune disposition attachant un effet suspensif à la requête. Elle fonde cette analyse sur le caractère déclaratoire des arrêts de la Cour européenne, qui n'annulent ni ne modifient par eux-mêmes les actes déclarés contraires à la Convention. Elle cite à cet effet l'arrêt *Marckx* du 13 juin 1979 (§ 58), selon lequel l'arrêt de la Cour est « essentiellement déclaratoire » et laisse à l'État le choix des moyens à employer dans son ordre juridique interne, ainsi que l'arrêt *Pakelli* du 25 avril 1983 (§ 55), qui exclut la compétence de la Cour pour annuler une décision nationale. Elle en conclut que la Convention n'a pas institué, au sens technique, une instance supranationale de révision ou de contrôle direct des décisions intern

× Legislació relacionada Llei qualificada de la Justícia, de 3-9-93. article 39.3 Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, de 15-11-89. article 76 ATSJAD, Administrativa del 11 de novembre del 2005 ( ROJ: ATSJAD 151/2005 - ECLI:AD:TSJADAD:2005:151A ) Òrgan: Tribunal Superior de Justicia Seu: Andorra la Vella Recurs: AD-008-1/02 Data resolució: 11/11/2005 Tipus de resolució: Aute Títol: EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES. La demanda presentada davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans no suspèn l'execució de la sentència.AD-008-1/02 SUSPENSIÓ BATLLES DRET A LA JURISDICCIÓ JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per Farré contra l'aute de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que exigia el pagament d'una sanció de 30.050,61 euros. El tribunal ha argumentat que la presentació d'una demanda davant el Tribunal Europeu dels Drets de l'Home no determina la suspensió de l'execució de les sentències dictades en els estats que se sotmeten a la seva jurisdicció. A més, el Conveni Europeu de Drets Humans no estableix que la presentació d'una demanda determini la suspensió d'execució de les sentències. Per tant, el tribunal ha confirmat l'aute original i ha ordenat el pagament de la sanció sense fer imposició de costes en aquesta instància. Aute AUTE 2005-31 DE 11 DE NOVEMBRE DE 2005 EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES. La demanda presentada davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans no suspèn l'execució de la sentència. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència de 23 de desembre de 2002 (confirmada per aquesta Sala) va declarar ajustada al Dret una sanció imposada a Farré consistent en el pagament de 30.050,61 EUR i un cop fets els corresponents requeriments de pagament en execució de la sentència, s'ha dictat l'aute núm. 018-2005, de 9 de juny de 2005, pel que desestimant les al·legacions de l'executada es requereix al Sr. Zapata per tal que procedeixi a l'execució de la resolució administrativa en el sentit de fer front al pagament de la sanció amb l'apercibiment d'obertura del procediment d'execució forçosa. 2.- Contra l'aute esmentat la representació de Farré interposa un recurs d'apel·lació en el que demana, com ho va fer en la primera instància, la suspensió de l'execució fins que el Tribunal Europeu dels Drets de l'Home es pronunciï sobre la demanda presentada per vulneració del Dret a la jurisdicció. 3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs en considerar que la presentació d'una demanda davant el Tribunal esmentat no determina la suspensió de l'execució de les sentències dictades en els estats que se sotmeten a la seva jurisdicció i demana la desestimació del recurs. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- En el nostre sistema judicial l'article 108 de la Llei reguladora de la jurisdicció administrativa ha establert el principi de que la suspensió d'execució d'una sentència de la jurisdicció administrativa només podrà acordar-se per les causes de perill de pertorbació greu de l'ordre o detriment irreparable de les finances públiques, i a instància de l'autoritat interessada en la suspensió. D'altra banda, el Conveni Europeu de Drets Humans no conté cap disposició que estableixi que la presentació d'una demanda contra un Estat membre per suposada vulneració judicial dels drets que el Tribunal ha de tutelar determini la suspensió d'execució de les sentències, i això és així per què les resolucions del Tribunal tenen caràcter declaratiu i no anul·len ni modifiquen per sí mateixes els actes, en aquest cas sentències, declarats contraris al conveni. Així, en el cas Merckx (sentència de 13 de juny de 1979) el Tribunal Europeu ha afirmat que "la sentència del Tribunal és essencialment declarativa i deixa a l'Estat la decisió dels mitjans a utilitzar en el seu ordenament jurídic intern per adaptar-se a allò que li imposa l'article 53" (paràgraf 58) o el que és el mateix, "el conveni no atribueix al Tribunal competències ni per anul·lar la sentència del Tribunal nacional ni per ordenar el Govern que desautoritzi els passatges objecte de la queixa (cas Pakelli, sentència de 25 d'abril de 1983, paràgraf 55); de manera que des de la perspectiva del Dret internacional i de la seva força vinculant, el conveni ni ha introduït en l'ordre jurídic intern una instància superior supranacional en el sentit tècnic del terme, de revisió o control directe de les decisions judicials o administratives internes, ni tampoc imposa als estats membres unes mesures processals concretes de caràcter anul·latori o rescissori per assegurar la reparació de la violació del conveni que eventualment pugi declarar el Tribunal. En conseqüència, no hi ha cap raó que avali la suspensió demanada i per tant s'imposa la desestimació del recurs d'apel·lació, amb confirmació íntegra de l'aute recorregut. Tercer.- No hi ha mèrits per a un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Farré contra l'aute de 9 de juny de 2005 dictat per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, sense fer imposició de costes en aquesta instància. Aquest aute és ferm i executiu. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.