Résumé

# ATSJAD 45/2006 (ECLI:AD:TSJADAD:2006:45A) > Décision commentée : ATSJAD 45/2006, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Penal), 28 avril 2006 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par une sentence du 23 mars 2006, la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra a partiellement fait droit à l'appel formé par le prévenu V. contre le jugement rendu par le Tribunal de Corts le 7 juin 2005 (causa n° 221-1/03). Elle a révoqué partiellement ce jugement, absous le prévenu des contraventions pénales de coups volontaires (*lesions doloses*) et de dommages volontaires (*danys dolosos*) pour cause de prescription, et l'a condamné, comme auteur responsable, au délit mineur de résistance et désobéissance à l'autorité (article 397 du Code pénal) et au délit mineur d'injures légères à l'autorité (article 174 du Code pénal). La peine prononcée est de cinq mois d'arrêt conditionnel assorti d'une obligation d'indemniser les victimes. La sentence fixe en outre la responsabilité civile du prévenu envers le Service de police (220 euros), un sous-officier (1 350 euros) et un agent (1 923,50 euros), en laissant ouverte la voie civile à la Commune d'Andorre-la-Vieille. Notifiée, cette sentence fait l'objet d'un incident de nullité d'actions (*incident de nul·litat d'actuacions*), présenté par le conseil du condamné sur le fondement de l'article 18 bis de la loi transitoire de procédures judiciaires. Le requérant ne conteste pas la culpabilité pénale ; il dirige son recours contre les dispositions civiles de la sentence. Il invoque la violation du droit à la juridiction, du droit à la présomption d'innocence et du droit à un procès équitable, consacrés par l'article 10 de la Constitution. Son argument central est incohérent : il est impossible, selon lui, d'absoudre des contraventions tout en condamnant le prévenu à réparer le dommage qui en résulterait, et le dommage subi par l'agent n'aurait pas été causé par lui, puisqu'il ne l'aurait ni frappé ni touché. Le Ministère public s'oppose à l'incident et sollicite la confirmation intégrale de la sentence. La décision commentée est un arrêt interlocutoire (*aute*) rendu par la même Sala Penal, rapporteur M. le magistrat Cano. ## Question de droit La Cour devait trancher deux questions connexes. La première est de nature procédurale et constitutionnelle : le moyen tiré de l'article 10 de la Constitution est-il recevable lorsque le recours ne porte que sur les conséquences civiles d'une infraction ? Le Tribunal répond par la négative, relevant que le recours ne met en cause aucune erreur d'application de la loi pénale. La seconde est de fond : une condamnation pour délit de résistance et désobéissance à l'autorité peut-elle fonder une responsabilité civile au profit d'un agent de police blessé à l'occasion de la poursuite du condamné, alors même que les contraventions de coups et de dommages ont été déclarées prescrites et que le prévenu n'a pas personnellement frappé la victime ? Cette question implique de déterminer si la causalité entre l'infraction et le préjudice est établie. ## Solution et dispositif La Sala Penal déclare l'incident dénué de fondement juridique. Son raisonnement s'articule en trois temps. Elle écarte d'abord l'invocation de l'article 10 de la Constitution, au motif que le litige ne porte que sur les conséquences civiles des infractions et non sur leur qualification ou leur répression. Elle affirme ensuite que la responsabilité civile découle non seulement des contraventions

ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que en el Rotlle de referència i resolvent el recurs d'apel·lació interposat en nom del processat Vélez, contra la sentència dictada en la causa 221-1/03, aquesta Sala pronuncià sentència de data 23 de març d'enguany, amb la següent decisió: "DECIDIM: 1.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per Vélez. 2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 7 de juny de 2005 en la causa núm. 221-1/03. 3.- Absoldre Vélez de les contravencions penals de lesions doloses i de danys dolosos, per motiu de prescripció. 4.- Condemnar Vélez com autor responsable penalment del delicte menor de resistència i desobediència a l'autoritat, de l'article 397 del Codi Penal i d'altre delicte menor d'injúries lleus a l'autoritat de l'article 174 del CP, a la pena de 5 mesos d'arrest condicional qualificat a indemnitzar les víctimes. 5.- En concepte de responsabilitat civil Vélez indemnitzarà al Servei de Policia en la quantitat de 220 Euros; al sots-oficial núm. 95 en la quantitat de 1.350 Euros i a l'Agent núm. 259 en la quantitat de 1.923'50 Euros. Deixant oberta la via civil al Comú d'Andorra la Vella. 6.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. 7.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució". II.-RESULTANT: Que, notificada la citada sentència, el lletrat Puga, en representació del processat recurrent, a l'empara de l'article 18 bis de la llei Transitòria de Procediments Judicials, interposa incident de nul·litat d'actuacions, sol·licitant l'anul·lació de la sentència. Formulà recurs contra les disposicions civils de la mateixa en considerar que existeix una vulneració al dret a la jurisdicció i al dret a la presumpció d'innocència i a un procés degut, drets recollits en l'article 10 de la Constitució. Estima que no es pot, d'una part, absoldre al seu defensat de les contravencions penals de lesions i danys i d'altra part, condemnar-lo a abonar la responsabilitat civil. Afegeix que la lesió que patí l'agent de policia no va ser causada pel seu mandant, en considerar que el seu defensat no l'ha pegat ni l'ha tocat. III.-RESULTANT: Que del citat incident de nul·litat se'n donà trasllat al Ministeri Fiscal, el qual per escrit presentat en data d'ahir s'oposa a la petició efectuada, sol·licitant la confirmació íntegra de la sentència dictada. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que l'article 10 de la Constitució no és d'aplicació en ésser el recurs fonamentat únicament en les conseqüències civils d'infraccions. Aquí l'únic problema plantejat és de saber si d'un delicte de resistència i desobediència a l'autoritat pot generar responsabilitat civil o no. No es reprotxa al Tribunal una mala aplicació de la Llei penal. Pel contrari, aquest Tribunal va absoldre Vélez de les contravencions penals de lesions doloses i de danys per motiu de prescripció, com ho demanava la defensa. II.-CONSIDERANT: Per altra part, com ho explica la sentència recorreguda, la responsabilitat civil es dedueix -no únicament de les contravencions prescrites- sinó també dels delictes de desobediència i resistència als agents de policia. En la infracció penal està sempre compresa implícitament la responsabilitat civil per fet propi, sense necessitat d'especial imputació: "delicte et noxae caput sequuntur" (Dig. 16,3,1,18). La jurisprudència francesa (C.A. Versailles 29 de juny 1995) ha afirmat per la seva part el lligam entre el delicte de resistència activa ("rebellion") i els danys derivats d'aquesta acció. Per tant, no s'entén la distinció del recurrent entre "el delicte de resistència i desobediència greu, delicte del qual no se'n deriva cap responsabilitat civil i el delicte de lesions, del qual sí que se'n deriva responsabilitat civil". És aquesta desobediència que va provocar l'acció de persecució del condemnat en el forceig que inicià Vélez. És evident que sense aquest comportament de desobediència i resistència, l'agent de policia 259 no s'hauria lesionat el bessó de la cama dreta. La prescripció de les contravencions de lesions i danys no afecta de cap manera a la responsabilitat civil lligada no solament a les contravencions prescrites sinó també a l'acció delictiva per la qual està condemnat Vélez. La única dificultat en el cas d'autes és la d'apreciar el lligam de causalitat entre el delicte i el perjudici sofert per l'agent 259. No importa que el condemnat no l'hagi pegat i que la lesió intervingués en la persecució. Si apliquem la teoria de "la causalitat adequada" la lesió és conseqüent a antecedents que eren de natura a provocar- la, i no excepcionals. La lesió forma part d'una acció única: Vélez va fer caure al terra a un agent causant-li contusions, va continuar la seva fugida quan es va produir la lesió de l'agent 295, conseqüència directa del comportament delictiu sense el qual no s'haurien produït els danys. Per tant l'incident de nul·litat no té fonament jurídic. Decisio Vist la legislació vigent, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, A C O R D A 1.- No donar lloc a l'incident de nul·litat interposat per la representació processal de Vélez. 2.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades. 3.- Notificar la present resolució a les parts interessades, comunicant-ho al Tribunal de Corts als efectes oportuns. Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.