I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD andorran, Sala Administrativa, 22 novembre 2007 (ROJ : ATSJAD 149/2007)
Décision commentée : ATSJAD, Administrative, 22 novembre 2007, ROJ : ATSJAD 149/2007, ECLI:AD:TSJADAD:2007:149A (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.
Faits et procédure
Le requérant, M. Barberà, a formé le 24 mai 2007 un incident d'exécution contre une diligence rendue par la Batllia d'Andorre le 23 mai 2007. Il contestait deux créances fiscales :
- le dossier E07-1323, d'un montant de 455,66 euros, correspondant à l'impayé de l'impôt sur l'habitation et la propriété pour l'année 2002, émis par la Commune (Comú) de La Massana ;
- le dossier T03-0455, d'un montant de 1 127,07 euros, correspondant à l'impayé de la taxe sur le Registre des titulaires d'activités économiques pour les années 2001 et 2002, émis par le Gouvernement (MI Govern).
Le requérant soutenait que ces deux dettes étaient prescrites et ne pouvaient plus être exigées.
La Commune de La Massana faisait valoir que la liquidation avait été régulièrement notifiée et que le délai de prescription n'avait couru qu'à compter du 19 juin 2002. Elle situait l'interruption de ce délai à la demande d'exécution forcée présentée devant la Batllia le 30 septembre 2003, date à laquelle, selon elle, l'action de la justice aurait commencé.
Le Gouvernement soutenait que le ministère des Finances avait, le 18 décembre 2003, sollicité l'exécution forcée auprès de la section administrative de la Batllia, avant toute prescription, et qu'il ne disposait plus d'autres moyens de recouvrement à cette date.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, statuait sur ces incidents en formation collégiale, sous la présidence de M. Lluís Saura Lluvia, le magistrat Bernard Plagnet étant rapporteur. La décision revêt la forme d'un aute (ordonnance). Le texte mentionne que la décision est « ferme et exécutoire ».
Question de droit
La question posée au tribunal était de savoir si le délai de prescription applicable aux dettes fiscales liquidées, en l'espèce celui de l'article 40 de la Llei de bases de l'ordenament tributari du 19 décembre 1996, était acquis lorsque le recouvrement était engagé devant la Batllia, et si l'interruption résultant d'une demande d'exécution forcée produisait effet à l'égard du créancier public. Cette question se décompose en
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Apel·lada: COMÚ DE LA MASSANA Representant : Marcos Advocat : Miró »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 22 de novembre del 2007 - ROJ: ATSJAD 149/2007 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 22 novembre 2007 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
Núm. de Protocol: E03-1323; XXXX TSA: IE:07/07
AUTE 29-2007
PARTS:
Apel·lant: Barberá Representant: Ribes Advocat: Palomo
Apel·lada: COMÚ DE LA MASSANA Representant : Marcos Advocat : Miró
Apel·lada: GOVERN Representant : Tejera Advocat: Romeu
A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de novembre de 2007
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La representació del Sr. Barberá ha presentat un incident d'execució en data 24 de maig del 2007 contra la diligència dictada per la Batlia el 23 de maig del 2007.
L'incident es basa en els següents deutes tributaris, dels expedients:
-E07-1323: 455,66 EUR, corresponents a l'impagament de tributs (Inquilinat i propietat de l'any 2002), imposats per l'Hble. Comú de la Massana;
-T03-0455: 1127,07 EUR, corresponents a l'impagament de la taxa sobre el Registre de Comerç dels anys 2001 i 2002, imposada pel MI Govern.
En la seva demanda, presenta els arguments següents:
-els deutes tributaris reclamats, tant per l'Hble. Comú de la Massana com pel MI Govern han prescrit i no es pot exigir el seu pagament.
2.- L'Hble. Comú de la Massana exposa els seus arguments en el seu escrit de contesta de data 5 de juny del 2007.
-la liquidació de tributs va ser correctament notificada per l' Hble. Comú de la Massana;
-que és a partir del dia 19 de juny del 2002 quan començà a córrer el termini de prescripció del dret d'exigir el pagament dels deutes liquidats.
-la demanda d'execució forçosa per davant de la Batllia d'Andorra és a comptar del dia 30 setembre del 2003 quan s'inicia l'acció de l'administració de justícia.
-per tant no s'ha de considerar prescrit el dret de l'administració comunal a exigir el pagament del tribut de l'inquilinat i propietat corresponent a l'any 2002.
3.- El MI Govern en el seu escrit de contesta de data 11 de juny del 2007 exposa :
-el 18 de desembre del 2003, el Ministeri de Finances sol·licita l'execució forçosa a la Secció administrativa de l'Hble. Batllia, de tots els imports impagats, per raó de la taxa sobre el Registre de titulars d'activitats econòmiques dels anys 2001 i 2002. Per tant, l'administració va remetre la taxa a l'administració de Justícia abans de la prescripció de la mateixa, no disposant ja l'Administració General d'altres mecanismes per a poder reclamar el seu pagament.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- El litigi versa sobre la prescripció en matèria tributaria. Els texts aplicables en la matèria són els següents:
L'article 40 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996 disposa:
"1.Prescriuen als tres anys
.....b) l'acció per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats ».
L'article 41 de la mateixa llei precisa:
« 1. Els terminis de prescripció establerts en l'article anterior s'interrompen per:
a) qualsevol acció administrativa realitzada amb coneixement formal de l'obligat tributari, exigint el pagament.... »
Però el paràgraf 2 d'aquest article afegeix:
« 2. En cas d'interrupció de la prescripció, el que se n'ha de beneficiar no perd el temps transcorregut abans de la interrupció si es reanuda la inactivitat del creditor. »
Segon .- Cal aplicar aquests texts als fets que han donat lloc al present litigi.
Les notificacions dels deutes tributaris s'han efectuat correctament, tant per MI Govern com per l' Hble. Comú de la Massana.
No es discuteix que el termini de prescripció s'hagi interromput per la sol·licitud de l'execució forçosa, en data del 30 setembre del 2003 per Hble. Comú de la Massana i en data 18 de desembre del 2003 pel MI Govern.
Però la data de la diligència de la Batllia es del 23 de maig del 2007.
Per tant es aplicable la prescripció dels 3 anys.
En efecte, la llei de bases de l'ordenament tributari, ja mencionat, disposa, en el seu article 1, » La Present Llei estableix les normes generals per les quals, a manca de llei especifica en contra, es regeixen els tributs ».
En conseqüència, les regles sobre la prescripció són d'aplicació general i concernent a totes les accions portades a terme « per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats » (article 40, ja citat), sigui quin sigui l'òrgan públic concernit per aquesta acció. Puix el camp d'aplicació de la llei queda determinat, no per l'òrgan que realitza l'acció sinó per la naturalesa del deute, és a dir, el deute tributari.
D'altra banda, la Llei de bases de l'ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, ja citat, descriu el procediment de cobrament en el seu article 60 i és clar que l'acció del Batlle forma part d'aquest procediment.
Per tant cal concloure que la prescripció era favorable a l'interessat.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:
-Estimar l'incident d'execució i declarar que els deutes tributaries corresponents als expedients XXXX i XXXX han prescrit i no es pot exigir el seu pagament al Sr. Barberá.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.
Subir
Diccionario RAE