Résumé

# ATSJAD 177/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 1er octobre 2009) > Décision commentée : ATSJAD 177/2009 (ROJ : ATSJAD 177/2009 ; ECLI:AD:TSJADAD:2009:177A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La présente décision concerne une demande tendant à la nullité partielle de la cinquième clause d'un testament, celui de Mme Palau. La requérante, Mme Ribes, a saisi le juge de première instance par écrit du 6 février 2009. Elle sollicitait l'ouverture d'un expédient de jurisdicció voluntària (juridiction gracieuse) et le prononcé de la nullité partielle de cette clause testamentaire. Par un rapport du 16 février 2009, le Ministère fiscal a conclu au rejet de la demande. Par un Aute (ordonnance) du 4 mars 2009, le juge de première instance a rejeté la demande de nullité de la clause testamentaire. Il a par ailleurs ordonné la notification de sa décision à Mme Ribes et au Ministère fiscal. Mme Ribes a interjeté appel. Par écrit de conclusions du 13 mai 2009, elle a demandé la révocation de la décision de première instance. Le Ministère fiscal, par rapport du 3 juin 2009, a conclu à la confirmation de l'Aute attaqué. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président), Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur) et Mme Eulàlia Amat Llari. Les motifs de la décision ne mentionnent pas la date de l'ouverture de la succession ni l'identité de l'ensemble des bénéficiaires du testament (non précisé dans la décision). ## Question de droit La question centrale est de savoir si une action en nullité partielle d'une clause testamentaire peut être tranchée dans le cadre de la procédure de juridiction gracieuse. Le juge d'appel la traite comme une question préalable. Il relève que l'argument de l'inadéquation de la procédure a été soulevé par le Ministère fiscal, et qu'il touche à l'ordre public, puisque le choix de la procédure applicable à la résolution d'un litige entre parties est en lui-même un point d'ordre public (fonament de dret I et II). Une seconde question, liée à la première, porte sur la composition de la procédure. Le juge s'interroge sur la nécessité d'attraire à la cause l'ensemble des personnes susceptibles d'être affectées par la déclaration de nullité sollicitée. Ces questions sont posées au regard du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane (« C.A. »), que la décision invoque expressément. ## Solution et dispositif Le tribunal écarte la demande pour deux motifs cumulés, sans examiner les moyens de l'appelante. Il estime, d'une part, que la procédure adéquate pour obtenir la déclaration de nullité est une procédure de juridiction contentieuse, de nature déclarative, offrant toutes les garanties et tous les moyens de défense. D'autre part, il constate que la demande n'a pas été dirigée contre l'ensemble des personnes susceptibles d'être touchées par la nullité, ce qui méconnaît les droits d'audience, de contradiction et de défense. Le dispositif est ainsi rédigé, dans sa version originale en catalan : > « DESESTIMAR el recurs interposat per la Ribes contra l'Aute, de data 4-03-2009, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes d'aquesta alçada. » Traduction fidèle : > « Rejeter le recours formé par Mme Ribes contre l'Aute du 4 mars 2009, et confirmer intégralement son dispositif. Il y a lieu de mettre à la charge de la requérante les dépens de la présente instance d'appel. » Le tribunal statue définitivement (« definitivament jutjant ») et ordonne la transmission de la décision au président de la Batllia. ## Portée et enseignement

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 1 d'octubre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Ribes va presentar escrit, de data 6-02-2009, en virtut del qual sol·licitava l'inici d'un expedient de jurisdicció voluntària i que es decretés la nul·litat parcial de la clàusula testamentària cinquena del testament de la Sra. Palau. El Ministeri Fiscal va interessar, per informe de 16-2-2009, la desestimació de la demanda. II.- Per Aute, de data 4-3-2009, es va acordar: "DECIDEIX: Primer.- Desestimar la demanda de nul·litat de clàusula testamentària promoguda per la Ribes en data 6 de febrer de 2009. Segon.- Notificar el contingut de la present resolució judicial a la Ribes i al Magnífic Ministeri Fiscal". III.- La Ribes va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 13-5-2009, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, el ministeri Fiscal, segons informe de 3-6-2009, interessa la confirmació de l'Aute d'instància. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- La part recurrent fonamenta en el seu escrit de conclusions quins són els greuges que, al seu criteri, s'han d'atribuir a l'Aute dictat a la instància, de manera que conclou, amb diversos arguments, que la clàusula cinquena del testament de la Sra. Palau ha de ser declarada nul·la parcialment. Com a qüestió prèvia, aquesta Sala es pronunciarà sobre la idoneïtat del procediment de jurisdicció voluntària, atès que no solament ha estat introduïda en el debat aquesta al·legació per part del Magnífic Ministeri Fiscal, sinó que, a més, la determinació del procediment adequat per a ventilar les controvèrsies entre les parts esdevé un extrem d'ordre públic. D'acord amb les precedents consideracions, resulta que s'insta una demanda a tramitar pel procediment de jurisdicció voluntària, en la qual es pretén la nul·litat parcial d'una clàusula testamentària. Des d'aquesta òptica d'idees, i en ares a garantir el dret a la jurisdicció que es conté a l'article 10 C.A., existeixen dos esculls rellevants que impedeixen accedir a la pretensió de l'agent: un, és que el procediment adequat per a l'obtenció d'una declaració de nul·litat ha de ser un procediment de jurisdicció contenciosa, de forma que en un procediment declaratiu i amb totes les garanties i mecanismes de defensa es pugui determinar si procedeix o no la declaració de nul·litat interessada. I dos, que en el procediment judicial en el que es cerca una declaració de nul·litat, d'acord amb el dret d'audiència, contradicció i defensa dels ciutadans, s'escau emplaçar i demandar a tots aquells que es poden veure afectats per la declaració de nul·litat instada; ço que com es pot observar no ha tingut tampoc lloc en el present cas. II.- En consonància amb les consideracions anteriors i, per tant, sense necessitat d'analitzar els concrets motius adduïts per la recurrent, procedeix la desestimació del present recurs i la confirmació de la resolució recorreguda. La desestimació justifica la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la Ribes contra l'Aute, de data 4-03-2009, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.