SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat pel Sr. Expósito contra l'Aute del Tribunal de Batlles, que havia condemnat el Sr. Expósito a pagar les costes processals a la Sra. Anaya després que ell desistís de la demanda. El tribunal considera que el desistiment del Sr. Expósito era un acte unilateral vàlid, malgrat que ell afirmés no tenir coneixements sobre dret processal i no haver rebut assessorament legal. El tribunal també destaca que el Sr. Expósito havia tingut assistència lletrada al llarg del procés i que la seva direcció lletrada havia estat informada del desistiment. Per tant, el tribunal confirma la decisió original i imponeix les costes processals del recurs al Sr. Expósito. Aute Magistrats Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC- 255/09 AUTE En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, al 22 de març del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Expósito va interposar demanda, en data 13-11-2008, envers la Sra. Viñas i Anaya, en virtut de la qual demanava que es declarés la nul·litat de ple dret del contracte d'arrendament entre la Sra. Viñas i la Sra. Anaya i que es declarés l'eficàcia del primer contracte i el retorn a l'agent del seu estat possessori, amb imposició de les costes i del pagament de les despeses que xifrava en 2.162,60 euros. De forma subsidiària, si no atribueix el Tribunal la responsabilitat de la modificació del contracte sobre el pis d'autes a la Sra. Anaya i se la condemnés per negligència i s'autoritzés a l'agent a personar-se al pis per a recuperar objectes personals i de propietat. La Sra. Viñas, per escrit de data 18-12-2008 es va oposar a la demanda i va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals. Tanmateix, la Sra. Anaya, per escrit de la mateixa data, va sol·licitar també la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent. II.- En data 28-05-2009, el Sr. Expósito va desistir de la demanda interposada i les defenents no es van oposar al desistiment, encara que mentre la Sra. Viñas accepta l'arxiu de les actuacions sense imposició de les costes processals, la Sra. Anaya sol·licita l'arxiu, però amb imposició de les costes processals suportades. III.-L'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 27-07-2009, acorda: "DECIDEIX: Que ha de declarar i declara desistit al Sr. Expósito de les actuacions per ell instades contra les Sres. Anaya i Viñas, tot condemnant-lo a l'abonament de les costes processals causades a la primera, inclosos honoraris d'advocat i procurador". IV.- La representació processal del Sr. Expósito va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 30-11-2009, va presentar escrit de conclusions pels quals demanava la nul·litat de l'Aute i la retrocessió de les actuacions al moment de la pràctica de la prova de confessió en judici. Per el contrari, la representació processal de la Sra. Anaya, per escrit de data 26-01-2010, va contestar a les conclusions i va demanar la confirmació de la resolució dictada, amb imposició de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius de greuge o de recurs contra l'Aute dictat a la instància són, en essència, els que segueixen. En primer terme, afirma que és cert que l'agent va desistir de la demanda, però que no té coneixements sobre dret processal i la seva manifestació va estar desproveïda d'assessorament legal, conforme a allò que es preveu a l'article 97 LQJ. En segon terme, afegeix que en l'acte de la prova de confessió en judici no corresponia el desistiment i s'hauria d'haver advertit a l'agent de les conseqüències de la seva manifestació i si comptava amb assessorament legal. II.- El recurs interposat per la part agent no pot prosperar. En efecte, el desistiment es qualifica com un acte unilateral, per mitjà del qual es posa fi al procediment sense prejutjar el fons de l'afer. En aquest sentit, les parts litigants poden desistir dels processos civils, excepte en aquells casos en els quals pels interessos en conflicte o per l'especial natura dels mateixos, està exclòs el mateix, fins al moment de dictar-se sentència. Per tant, cal refusar l'argument segons el qual en l'acte de confessió en judici no corresponia portar a terme la manifestació de voluntat de posar fi al procés. En segon terme, tampoc es pot concloure amb la part recurrent que l'agent requeria d'assistència lletrada ex art. 97 LQJ i que no coneixia l'abast de la seva manifestació de voluntat. Al respecte, s'ha de posar de manifest que segons l'article 97 LQJ la intervenció lletrada esdevé preceptiva en tots els procediments civils, excepte en els de mínima quantia. En aquest sentit, la part agent va gaudir d'assistència lletrada al llarg de tot el procés i, si no va assistir la direcció lletrada a la prova fou perquè es procedia a la pràctica d'una prova de confessió en judici. No obstant, la praxis de no acudir a la pràctica de la prova per moltes direccions lletrades, de manera que no poden intervenir si l'òrgan judicial els requereix per a fer-ho, no pot justificar després un al·legat consistent en la indefensió o manca d'assessorament per no haver comparegut. Però és que a més, ressurt de les actuacions que (foli 152) el Sr. Expósito va desistir de la demanda interposada i en l'escrit de 8 de juliol de 2009, la direcció lletrada posa de relleu que el seu patrocinat ha desistit de la demanda, però s'oposa a fer-se càrrec de les costes processals. Per tant, gaudint l'agent de capacitat per a ser part i de plena capacitat processal el desistiment que va portar a terme s'ha d'entendre com a adequat i generador dels efectes propis del mateix, no hi ha hagut cap limitació al dret de defensa de l'agent, atès que va estar assistit de lletrat en tots els tràmits preceptius i, per quant, el que cercava amb l'escrit de 8 de juliol i ,també fa esment en el seu escrit de conclusions, és no suportar les costes causades. I des d'aquest punt de vista, tampoc pot ésser atesa la pretensió del recurrent, ja que el desistiment es produeix en plena fase probatòria i, precisament, la interposició de la demanda és la que origina que la Sra. Anaya es vegi compel·lida, per a la defensa dels seus interessos, a contestar a la demanda i acreditar les seves al·legacions en fase probatòria, per la qual cosa, les despeses que integren les partides de les costes processals han de ser suportades per qui desisteix del procediment iniciat. III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Expósito contra l'Aute, de data 27 de juliol de 2009, i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE