En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, al 22 de març del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 25 de juny del 2003 l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència estimant la demanda conjunta de separació matrimonial formulada pels Srs. Andrade i Cano, declarant la separació dels cònjuges i homologant el conveni signat per ells el dia 2 d'abril d'aquell any. II.- En la seva compareixença davant de la Batllia en data 23 d'abril del 2009 la Sra. Andrade va demanar que s'executés la Sentència esmentada, manifestant que el Sr. Cano no havia donat compliment al que es disposava en ella, ja que no havia pagat la integritat de les pensions per aliments dels fills comuns, ni les seves actualitzacions, ni tampoc s'havia fet càrrec les despeses extraordinàries d'aquests, devent per aquests motius els imports respectius de 2.519,40 i 2.370,36 euros. III.- En data 19 de maig del 2009 el Sr. Cano va formular oposició a les peticions de l'agent, defensant que aquestes no s'havien plantejat amb els requisits exigibles per sol·licitar l'execució de resolucions judicials fermes i, respecte del fons, argumentant que l'acció per reclamar aquestes quantitats havia prescrit i, en tot cas, que ell havia pagat puntualment la pensió d'aliments dels seus fills amb les corresponents actualitzacions i que les despeses que reclamava la Sra. Andrade com extraordinàries no podien qualificar-se com a tals, tenint en compte a més que en diverses ocasions ell se'n havia fet càrrec. IV.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 24 de setembre del 2009 va acordar no donar lloc a la reclamació efectuada per la Sra. Andrade pel que fa a les despeses extraordinàries dels seus fills, fixant, en canvi, l'import del que era deutor el Sr. Cano en concepte de pensions impagades i no actualitzades en 2.462,46 euros, requerint-lo per tal que fes efectiva aquesta suma al despatx de la Batllia en el termini de 15 dies, assenyalant béns per la seva eventual realització i detallant la seva situació personal, laboral i familiar, tot advertint-lo de les conseqüències que tindria l'incompliment d'aquesta disposició. V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Cano i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de no donar lloc a la reclamació efectuada per la Sra. Andrade en concepte de pensions impagades i actualització de les mateixes, condemnant a l'adversa al pagament de les costes del procediment. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que dia 2 d'abril del 2003 el Sr. Cano i la Sra. Andrade van signar un conveni regulador de la situació de separació conjugal que de fet s'havia produït en aquella data en el què s'acordava el pagament d'una pensió d'aliments pels fills comuns a càrrec del seu pare de 900 euros mensuals, que caldria actualitzar anyalment d'acord amb l'IPC publicat pel Govern d'Andorra a partir del mes següent de la seva publicació al BOPA (foli 61), conveni que va ser homologat per la Sentència que declarava la separació dels esposos de data 25 de juny del mateix any (foli 81). El Sr. Cano no nega que sols va actualitzar dita quantitat el mes de març del 2004, però en el seu recurs argumenta que, en contra del que decideix l'Aute recorregut, aquesta no s'havia de produir fins el mes de juny d'aquell any, ja que sols en aquella data havia transcorregut un any des de la de la Sentència que homologava el conveni, però aquest argument no es pot estimar. En efecte, el conveni en el què es va acordar l'import de la pensió a pagar pel Sr. Cano en favor dels seus fills es va signar en data 2 d'abril del 2003, moment a partir del qual quedaven obligades les parts a complir allò acordat, però en ell es pactava que l'actualització de la suma establerta en concepte de pensió a favor dels fills comuns de la parella s'havia de produir cada any el mes següent de la publicació de l'IPC anual al BOPA i, per tant, atès que aquesta es va produir el mes de gener del 2004, el mes de febrer d'aquell any el recurrent hauria hagut d'abonar els 900 euros pactats més 25,92 euros d'actualització. II.- Pel que fa a la manca de pagament de pensions que al·lega l'agent i que l'Aute d'instància admet en contra del criteri del defenent i ara recurrent, es dedueix de les actuacions que a partir del mes de desembre del 2004 el Sr. Cano va pagar en concepte de pensió d'aliments a favor dels seus fills la suma mensual de 600 euros i ell admet que va ser així. No obstant, el recurrent argumenta en les seves conclusions davant d'aquest Tribunal que si a partir de llavors no va abonar la quantitat que li reclama l'adversa va ser perquè el 23 de novembre del 2004 els cònjuges havien signat un nou conveni en virtut del qual van acordar que la suma a pagar en aquest concepte serien 600 euros mensuals, pacte que va ser homologat per la Sentència de data 28 de juny del 2005 que va declarar el divorci dels esposos, raó per la qual era procedent revocar la Sentència d'instància en aquest punt, argument al que s'oposa la Sra. Andrade, també en aquesta alçada, defensant que aquesta reducció sols era aplicable a partir de dita resolució, raó per la qual no reclamava cap suma addicional a la pagada a partir d'aquella data. Els arguments de la recurrent tampoc es poden estimar, sense que això suposi acceptar el criteri de la Sra. Andrade, sinó per una raó fonamental: en la seva contesta a la demanda el Sr. Cano defensa exclusivament que ell ha pagat les pensions que li corresponia abonar amb les actualitzacions corresponents, sense posar de relleu fins arribar a aquesta alçada que la disminució de 925,92 a 600 euros que es va produir el mes de desembre del 2004 responia a allò pactat en un conveni signat per les parts el mes de novembre d'aquell any, conveni que s'aporta per primera vegada davant d'aquest Tribunal. En aquestes circumstàncies, cal entendre que el necessari debat sobre aquest punt no s'ha produït dins del procediment com era precís, de tal manera que l'Aute recorregut és ajustat a dret en quan resol el litigi en base a les dades que aporten les parts, correcció que és la que aquesta Sala ha de valorar, i si admetéssim en aquesta instància els arguments del recurrent deixaríem en clara indefensió a l'agent que no s'hauria pogut oposar a una eventual decisió de l'Aute d'instància en el sentit que el recurrent propugna, si ho considerava procedent. III.- Malgrat desestimar-se el recurs, atesa la naturalesa del procediment, no es fa expressa imposició de les costes per ell generades en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Cano contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 24 de setembre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE