Faits et procédure

Le Sr Moliner est décédé sans descendance ni ascendance survivante. Son épouse, la Sra Arcos, lui a survécu. Les époux n'avaient pas d'enfants. Cinq neveux ont saisi le juge d'une demande de déclaration d'héritiers ab intestat, à parts égales, sous réserve de l'usufruit de la veuve. Quatre d'entre eux ont adhéré à la demande, et la veuve l'a également rejointe (fundament I, antecedents).

Par un aute du 16 octobre 2009, le Tribunal unipersonnel, Secció Civil, a déclaré héritiers ab intestat les cinq neveux à parts égales et a attribué à la veuve l'usufruit de la moitié de la succession. La décision retient que les capítols matrimoniaux conclus en 1942 sont devenus inefficaces, le mariage n'ayant pas produit d'enfants, et applique la loi andorrane de réforme du droit des successions du 31 juillet 1989 (fundament 3).

La veuve interjette appel. Elle demande la révocation de la décision et la reconnaissance de son droit à l'usufruit de la totalité de la succession, en vertu des capítols matrimoniaux (antecedents III). Les neveux, dans leurs conclusions en réponse du 9 mars 2010, ne s'opposent pas à la prétention de l'appelante et acceptent qu'il soit déclaré que celle-ci dispose de l'usufruit de l'ensemble de la succession (antecedents IV).

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, présidée par M. Jean Louis Vuillemin, avec pour magistrat rapporteur Mme Eulàlia Amat Llari et pour assesseur M. Joan Manel Abril Campoy, statue le 29 avril 2010. Le recours enregistré sous le numéro A004/10 est accueilli partiellement.

Question de droit

La décision soulève deux questions principales.

1. Validité et efficacité des capítols matrimoniaux. Les capítols conclus le 26 mai 1942, en vue du mariage, peuvent-ils être qualifiés de valables et produire leurs effets alors que l'une des stipulations, la promesse d'héritage au profit des enfants à naître, est demeurée sans objet faute de descendance ?

2. Articulation entre pacte particulier et dévolution légale. La déclaration d'héritiers ab intestat implique-t-elle l'application intégrale des règles de la succession lég

Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.

B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction

Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 29 d'abril del 2010 - ROJ: ATSJAD 85/2010 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.

II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés

A. La question juridique centrale soumise au juge

La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.

B. Corpus normatif et textes de référence cités

L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :

• Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
• Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle

III. Solution retenue et architecture de la motivation

A. L'articulation du syllogisme juridictionnel

Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :

B. Dispositif et sens de la décision

Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :

Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.

IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques

A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)

Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.

B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens

• Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
• Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
• Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 avril 2010 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-004/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Les Sres. Recio i Almansa van formular demanda de declaració d'hereus "ab intestat" del seu oncle, el Sr. Moliner, aportant la documentació que justificava la seva petició i sol·licitant que, atès que el citat senyor va morir sense altres parents més propers, es declarés hereus universals, legítims o "ab intestat" del difunt els seus cinc nebots, Sra. Recio, Sra. Almansa, Sr. Barba, Sra. Zapata i Sr. Barberá a parts iguals entre ells, sense perjudici de l'usdefruit a favor de la seva vídua, la Sra. Arcos (coneguda també com A.). A la citada demanda s'hi van adherir el Sr. Barba, la Sra. Zapata, el Sr. Barberá i la Sra. Arcos (o A.) .

II.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 16 d'octubre del 2009 va decidir declarar hereus ab intestat del Sr. Moliner, i a parts iguals, als seus nebots vius, Sra. Recio, Sra. Almansa, Sr. Barba, Sra. Zapata i Sr. Barberá, atribuint a la seva vídua, Sra. Arcos, l'usdefruit de la meitat de l'herència.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Arcos i pels arguments recollits a les seves conclusions demana la seva revocació i que es declari que la seva mandant, com a vídua del difunt, té dret a l'usdefruit de la totalitat de la seva herència, en virtut del que es va acordar als capítols matrimonials pactats pels esposos.

IV.- En data 9 de març del 2010 la representació processal de les Sres. Recio i Almansa i la dels Srs. Zapata, Barba i Barberá van contestar a les conclusions formulades per la Sra. Arcos manifestant que no s'oposaven als arguments de la recurrent i acceptant que es declarés que la Sra. Arcos tenia dret a l'usdefruit de la totalitat de l'herència del Sr. Moliner.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la Sra. Arcos (coneguda també com A.) s'oposa a la decisió de l'Aute d'instància considerant que, en virtut del que es va pactar als capítols matrimonials celebrats a XXXX en data 26 de maig del 1942 per raó del projectat matrimoni entre la seva mandant i el Sr. Moliner, l'usdefruit que li corresponia a aquell dels dos cònjuges que sobrevisqués a l'altre no havia de recaure sobre la meitat de l'herència d'aquell que hagués premort, com disposa l'Aute recorregut, sinó sobre la seva totalitat.

II.- No es discuteix en les present litigi que els nebots del difunt Sr. Moliner són els seus hereus ab intestat, atès que el citat senyor i la seva esposa, la Sra. Arcos (o A.), no van tenir fills i no els van sobreviure ni els seus pares, ni els seus germans. Ha quedat acreditat igualment que en data 26 de maig del 1942 el Sr. Moliner i la Sra. Arcos van atorgar, junt amb els seus progenitors respectius, uns capítols matrimonials en virtut dels quals, i pel que aquí interessa, s'acordava que els pares del Sr. Moliner feien donació i heretament universal a favor del seu fill de tots els seus béns presents i venidors, acceptant el Sr. Moliner la donació, mentre que el Sr. J.C. li donava per via de dot una determinada quantitat a la seva filla, aportant la Sra. Arcos aquesta suma als seus futurs sogres i marit. D'altra banda, els futurs esposos pactaven que el sobrevivent dels dos "Tant als fills com sense ells sia usufructuari de tos els béns i drets del premort mentre es conservi vidu però amb l'obligació que tindran de pagar tots los gravàmens anuals dels béns usufructuats i de mantenir també en sa pròpia casa i companyia als fills i família que hagi con tal que vetllin a utilitat de la casa". Igualment, els futurs consorts prometien heretar un fill o fills del matrimoni projectat, aquell o aquella que "mes ben vist los serà" (folis 9 i següents de les actuacions).

En aquestes circumstàncies l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 16 d'octubre del 2009 considera que els esmentats capítols van esdevenir ineficaços, atès que la recurrent i el seu difunt espòs no van tenir fills, i, per tant, aplica les normes recollides a la llei andorrana de reforma del Dret de Successions de data 31 de juliol del 1989, reconeix a la Sra. Arcos l'usdefruit sobre la meitat de l'herència del seu difunt espòs, decisió a la que s'oposa la recurrent reclamant l'usdefruit de la totalitat del patrimoni relicte.

III.- Els arguments de la recurrent s'han d'estimar. Els capítols matrimonials són nuls si són contraris a les finalitats pròpies del matrimoni, o als principis constitucionals que exigeixen l'equiparació jurídica dels cònjuges, i són anul·lables si manca el requisit de capacitat de qualsevol de les parts que els atorguen, ja que, malgrat no es poden qualificar estrictament de contractes, a manca d'una regulació específica, cal aplicar les normes pròpies d'aquests i el mateix cal dir si la voluntat de qualsevol d'ells està afectada per un vici del consentiment, com destaca la Sentència del TSCF de 30 de gener del 1989, però cap d'aquestes circumstàncies s'ha al·legat, i menys encara acreditat,en el cas present.

Pel que fa a la forma exigible, tradicionalment a Andorra els capítols matrimonials s'han atorgat en escriptura pública, encara que sembla prudent afirmar que aquest no és un requisit de forma ad solemnitatem i, per tant, un capítols privats no serien nuls, encara que sigui recomanable respectar-lo, ja que si no constaven en escriptura pública no podrien oposar- se a tercers, atès que no podrien ser inscrits al Registre civil, malgrat les parts es podrien compel·lir mútuament a atorgar-la. No obstant, en el cas present els capítols subscrits pel Sr. Moliner, la Sra. Arcos i els seus respectius progenitors van ser autoritzats pel Notari del Principat Sr. Nogués, raó per la qual tampoc es pot dubtar de la seva validesa per problemes de forma.

En relació a la seva eficàcia, cal tenir en compte que els capítols matrimonials s'han de configurar com un negoci accessori d'un negoci principal, que en aquest cas és el matrimoni, de tal manera que, aquells que es celebren en la seva contemplació, com és el cas, esdevenen ineficaços si aquest finalment no té lloc pel que fa als pactes capitulars relacionats amb ell, o si aquest es declarat nul, o si la parella es divorcia, encara que en aquests casos poden mantenir-se certs efectes, però en el supòsit objecte del present litigi el matrimoni projectat es va efectivament celebrar i no consta que fos declarat nul o que es dissolgués per divorci .

D'altra banda, els capítols matrimonials poden tenir un contingut molt divers, i tradicionalment recollien, com en el cas present, una donació universal o heretament per part dels pares d'un dels futurs contraents a favor del seu fill, reservant-se els donants o heretants l'usdefruit dels béns donats o determinats béns per testar, donacions en concepte de dot fetes pels progenitors del futur contraent no hereu, un tercer apartat feia referència al nomenament recíproc de usufructuari universal per part del nomenat hereu i la seva futura esposa i per últim un heretament preventiu i/o prelatiu a favor dels fills que poguessin nàixer del matrimoni projectat, però el fet que un dels pactes no pogués produir els efectes desitjats no comportava, ni comporta, necessàriament la ineficàcia dels altres, a no ser que es pogués predicar la interdependència entre ells.

IV.- En el cas present els capítols atorgats en data 26 de maig del 1942 recullen exactament aquest esquema i si bé és veritat que la promesa d'heretament pactat no va ser eficaç, perquè el matrimoni que finalment es va celebrar no va tenir fills, això no exclou que fossin eficaços altres pactes, entre ells el conveni d'atorgar l'usdefruit de tot el patrimoni hereditari d'aquell que premorís a favor del sobrevivent, quan, a més a més, es manifesta expressament que aquest es pacta "tant ab fills com sense ells".

Cal tenir en compte igualment que la declaració d'hereus no suposa que s'hagi d'aplicar necessàriament en la seva totalitat les normes que regulen la successió intestada, en quan els hereus cridats per ella poden estar sotmesos a disposicions contingudes en pactes successoris a títol particular, o en codicils.

Per últim, cal destacar que l'estimació del recurs no permet anar més enllà de declarar als agents com hereus intestats del difunt Sr. Moliner sense fer referència a l'usdefruit que li pugui correspondre a la recurrent sobre l'herència del seu difunt marit en virtut de l'existència d'un pacte capitular que impedeix l'aplicació íntegra de la norma intestada, ja que és això el que es sol·licita a la demanda, sense perjudici de que els agents puguin complir voluntàriament la voluntat dels consorts, com afirmen desitjar al contestar aquest recurs, o ho hagin de fer coactivament en virtut d'una resolució judicial.

V.- Atesa l'estimació parcial del recurs plantejat per la representació processal de la Sra. Arcos no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Arcos contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 16 d'octubre del 2009, que REVOQUEM PARCIALMENT, en quan declarem hereus ab intestat del Sr. Moliner, i a parts iguals, als seus nebots vius, Sra. Recio, Sra. Almansa, Sr. Barba, Sra. Zapata i Sr. Barberá, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE