Les époux Sevillano et Capellà ont formé, le 12 juin 2009, une demande contre la Comunitat de propietaris de l'edifici A. (communauté des copropriétaires de l'immeuble A.) et contre la société d'assurance X. SA. Ils réclamaient la condamnation solidaire des défendeurs au paiement de 793,34 euros, avec intérêts légaux et dépens.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Par écrit du 22 septembre 2009, antérieur à toute réponse à la demande, la partie demanderesse a fait part de son désistement. Le Batlle (juge de première instance) a, par Aute du 27 novembre 2009, déclaré les demandeurs désistés de l'instance « sans faire spécialement condamnation aux dépens ».
La copropriété a interjeté appel. Dans ses conclusions du 8 mars 2010, elle demande la réformation de la décision en ce qu'elle n'a pas mis les dépens à la charge de la partie demanderesse. Elle soutient que des frais ont été exposés qui doivent être supportés, même en matière de faible montant, qu'elle n'était pas représentée par un professionnel, et qu'elle a été attraite de manière téméraire. Elle affirme enfin n'avoir jamais accepté d'accord ayant motivé le désistement. Les codéfendeurs et la partie demanderesse concluent au rejet de l'appel, avec condamnation de l'appelante aux dépens d'appel.
Le magistrat rapporteur est Joan Manel Abril Campoy. La formation est composée de Jean Louis Vuillemin (président), Joan Manel Abril Campoy et Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
La Cour devait déterminer si, dans une procédure de minime quantité, la partie qui se désiste de son action peut être condamnée aux dépens de l'instance lorsque le désistement a été accepté par l'ensemble des parties avant le dépôt de la réponse à la demande, et en l'absence de mauvaise foi ou de témérité établie.
Cette question comporte deux aspects :
Le régime des dépens en minime quantité : l'appelante soutenait que la nature de la procédure ne faisait pas obstacle à leur mise à la charge du demandeur, en raison de l'absence de représentation obligatoire de la copropriété.
L'incidence de la nature du désistement : la copropriété contestait le caractère consensuel du désistement, qu'elle présentait comme unilatéral.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et retient plusieurs motifs convergents.
a) Sur la nature du désistement. Le tribunal relève qu'un écrit du 22 septembre 2009 informait le juge que les parties étaient parvenues à un accord sur la li
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 030/10
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, al 27 de maig de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal dels Srs. Sevillano i Capellà van interposar demanda, de data 12-06-2009, envers la Comunitat de propietaris de l'edifici A. i l'asseguradora X. SA, en virtut de la qual sol·licitaven la condemna solidària dels defenents a l'import de 793,34 euros, amb imposició dels interessos legals i de les costes processals.
Amb anterioritat a la contesta a la demanda, la part agent va desistir de la demanda interposada, segons escrit de 22-09-2009.
II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 27-11- 2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que ha de declarar i declara desistits als Srs. Sevillano i Capellà de les actuacions per ell instades contra la Comunitat de propietaris de l'edifici A. i la companyia X. SA i sense fer especial condemna en costes".
III.- La Comunitat de propietaris ha interposat recurs contra l'Aute dictat a la instància i va presentar escrit de conclusions, de data 8-03-2010, segons el qual i en mèrits dels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada.
Per el contrari, la representació processal de la part codefenent, per escrit de contesta a les conclusions, de data de registre 26-03-2010, i de la part agent, de data 29-03-2010, han sol·licitat la desestimació del recurs, amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs es concreten en la no imposició de les costes processals de la instància a la part agent que ha desistit del mateix. Així, manifesta que s'han generat unes despeses processals que s'han d'abonar, fins i tot encara que es tracti d'un procés de mínima quantia, tota vegada que la comunitat de propietaris no es representa ni defensa per sí mateixa. Afegeix que s'ha vist demandada de forma temerària, i que tot i tenir preparada la contesta a la demanda, va acceptar més d'un ajornament i manifesta que mai va acceptar cap acord que motivés el desistiment de la demanda.
II.- El present recurs no pot ésser estimat. En efecte, consta a les actuacions que, en data 22-09-2009, es va presentar per la part agent un escrit, segons el qual s'informava que les parts litigants havien assolit un acord respecte de la liquidació de la reclamació efectuada. La mercantil codefenent va acceptar, en data 24-09-2009, el desistiment i que es donés lloc a l'arxiu de les actuacions. També consta que, en data 06-10-2009, la Comunitat de propietaris va acceptar el desistiment, però va demanar la imposició de les costes processals a la part agent.
En cap moment, la representació processal de la comunitat de propietaris ha adduït la inexistència d'un acord econòmic que motivés el desistiment, sinó que ha estat en aquesta alçada on s'argumenta aquest extrem per primera vegada. Si a aquest extrem, afegim que ens trobem en un procediment de mínima quantia, en el que l'ordenament jurídic andorrà estableix la intervenció del Lletrat com a facultativa (art. 97 LQJ), a l'igual que s'esdevé pel procurador en els procediments declaratius (art. 102 LQJ), de manera que solament quan s'aprecien circumstàncies excepcionals, com la mala fe o la temeritat, es pot efectuar imposició de les costes processals. I que de les circumstàncies que es troben a les actuacions no es pot entendre que l'actuació dels agents es temerària. Així, la part recurrent justifica la temeritat en considerar que el desistiment és unilateral, quan de l'anàlisi de les actuacions s'ha observat que de l'escrit de desistiment es va donar trasllat a les parts litigants que van acceptar el mateix. Per consegüent, cap circumstància permet apreciar l'existència de mala fe o actuació temerària que justifiqui la imposició de les costes processals.
I, des d'una altra banda, s'ha d'afegir també, com ja ha posat de manifest aquesta Sala, que el desistiment s'efectua en un estadi processal anterior a l'escrit de contesta a la demanda, en quant escrit rector de la part defenent, de manera que el desistiment esdevé acceptat per totes les parts litigants abans de la contesta a la demanda, per la qual cosa, i tanmateix des d'aquesta òptica, no procedeix la imposició de les costes processals a la part que desisteix de la demanda interposada.
III.- Les anteriors consideracions que justifiquen des de diverses òptiques la confirmació de la resolució d'instància, porta aparellada, en matèria de costes processals, la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici A. contra l'Aute, de data 27-11-2009, confirmant íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes processals derivades d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.