En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, al 16 de setembre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 22-07- 2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal del Sr. Pina contra la sentència, de data 13-11-2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes d'aquesta alçada". II.- La representació processal del Sr. Pina va promoure incident de nul·litat en relació a la sentència d'aquesta Sala, segons resulta de l'escrit de data 30-07- 2010. Per el contrari, la representació processal de Morillo, va oposar-se a l'incident de nul·litat i va sol·licitar la desestimació del mateix, amb imposició de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part que promou l'incident de nul·litat fonamenta el mateix són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la sentència de la Sala vulnera el dret a la jurisdicció, en la vessant del procés degut (art. 10 CA), en concret en el fonament de dret III, perquè declara provat, amb base a la sentència que va posar fi al procediment de jurisdicció voluntària, que el document objecte de litigi no pot tenir cap mena de valor. En aquest sentit, manifesta que la sentència de la Sala de 2003 va recaure en un procediment de jurisdicció voluntària i la no validesa del document litigiós com a testament hològraf és un fet jutjat, però la sentència de 2003 no podia jutjar altra cosa que l'adveració del testament hològraf i les manifestacions de la sentència del 2003 respecte de la validesa o no del document com a altre tipus de testament no produeixen efectes de cosa jutjada. Així, considera que s'està atribuint efectes de cosa jutjada a una sentència que no la pot tenir, de manera que es vulnera el dret a la jurisdicció. En segon terme, insisteix en el fet que la sentència de 23-01-2003 denega l'adveració,però això no significa que el document pugui valer com a altra mena de document i, solament, si s'hagués declarat la nul·litat es podria acceptar la seva ineficàcia i el no poder discutir en un procediment la validesa del testament el situa en indefensió. II.- Com es pot observar, són dos els motius que articula la part promotora de l'incident per a sol·licitar la declaració de nul·litat de la sentència d'aquesta Sala de 22-07-2010. Quant al primer dels motius, sustenta la promotora que es vulnera el dret a la jurisdicció perquè s'atribueix eficàcia de cosa jutjada a la sentència de la Sala, de 23-01-2003, més enllà del seu pronunciament ferm. Aquest motiu no pot prosperar per diferents raons. La primera, perquè les resolucions que resolen expedients de jurisdicció voluntària no despleguen eficàcia de cosa jutjada, sinó que els extrems debatuts es poden tornar a plantejar en procediment contenciós. Per consegüent, no es pot fonamentar en l'eficàcia de la cosa jutjada la vulneració del dret a un procés degut, quan existeix doctrina d'aquesta Sala que així ho ha establert. I, precisament, per aquesta manca de producció d'eficàcia de cosa jutjada de les resolucions que culminen els processos de jurisdicció voluntària, la Sala no s'ha limitat a recollir els pronunciaments que la Sala va efectuar l'any 2003 en relació a aquest cas, sinó que ha procedit a valorar si, segons, l'ordenament jurídic andorrà, existeix o no responsabilitat del lletrat per la seva actuació professional. La segona, perquè, des de l'òptica descrita, la Sala analitza el material probatori i la tasca desenvolupada pel Lletrat i si bé parteix de l'anàlisi que ja es va realitzar per la sentència de 23- 01-2003 ("Les darreres voluntats de la Sra. Palomo es presenten sota la forma d'un testament obert redactat en el despatx del seu advocat en presència de dos testimonis; per tant no és cap testament notarial, no fou atorgat davant rector i no es tracta d'un testament parentum inter liberos"), a continuació valora l'actuació del lletrat per determinar la seva diligència en relació a l'assessorament efectuat, quan el que es cercava per la client era el nomenament de Sr. Morillo com a hereu d'acord amb l'ordenament jurídic andorrà. I així es conclou: "aquesta Sala ha de concloure amb el jutjador d'instància que l'actuació professional del Sr. Pina no fou diligent. I els arguments que permeten a la Sala assolir la referida conclusió són els que segueixen. La diligència d'un professional mig del dret, exigible a un lletrat, requeria el coneixement que l'any 1997 la voluntat de revocar el testament anterior de l'any 1980 i nomenar hereu a la part agent només podia portar-se a terme, d'acord amb el caràcter solemne del testament, com a acte de darrera voluntat, que exigeix, precisament per aquest caire i per a salvaguardar la darrera voluntat, amb algunes de les formes que l'ordenament jurídic andorrà preveu. I el document en qüestió no s'adiu ni amb un testament parentum inter liberos, atès que aquest requereix el requisit de l'autografia; és a dir que estigui escrit tot ell i signat pel testador, extrem que no es dóna en el present cas, i tampoc podia valer com a testament obert notarial, com s'indicava en el seu títol, tota vegada que si bé en el seu atorgament van intervenir dos testimonis, no es va atorgar en presència notarial, esdevenint essencial i insubstituïble en els testaments notarials la figura del Notari, qui analitza la capacitat del testador, l'identifica i s'atorga en la seva presència l'instrument testamentari". Per tant, cap vulneració del dret a la jurisdicció del recurrent i ara promotor de l'incident s'ha produït, sinó que la Sala enjudicia si el document que va redactar era idoni per a desplegar els efectes que la causant desitjava obtenir, com era la revocació del testament anterior i el nomenament de la part agent, en la instància, com a hereu. I del contrast entre la feina realitzada i els mitjans que l'ordenament jurídic andorrà preveu per això, la resposta o conclusió obtinguda no era una altra que la inviabilitat del document i, per tant, la manca de diligència en l'actuació professional del lletrat. III.- En segon terme, insisteix la part que promou l'incident de nul·litat que admetre que el document redactat pel lletrat no ha estat declarat nul i que no pot valer com a qualsevol disposició de darrera voluntat diferent del testament hològraf situa al promotor de l'incident de nul·litat en una situació de greu indefensió. Aquest motiu tampoc pot prosperar. En efecte, la part defenent a la instància ha pogut defensar-se sense cap mena de limitació quant a les seves al·legacions i a l'amplitud de proves a proposar i practicar, de forma que ha pogut al·legar el que considerava convenient en relació a la validesa o no del document que va redactar com a disposició de darrera voluntat en la que es revoqués el testament anterior i es nomenés hereu. I així, aquesta Sala ja es va pronunciar sobre la innecessarietat de sol·licitar la declaració de nul·litat del document, atès que era suficient per a determinar la responsabilitat del lletrat analitzar si el document que va redactar complia l'encàrrec de la seva client, i com s'ha constatat el document redactar no valia com a testament segons les formes taxades de l'ordenament jurídic andorrà, per la qual cosa la seva declaració de nul·litat esdevenia inútil, per quant provada la seva ineficàcia com a disposició de darrera voluntat que contingués institució d'hereu i eficàcia revocatòria, restava determinada la manca d'idoneïtat del document elaborat. Així mateix, en l'alçada es va valorar, ad abundantiam, la inviabilitat del mateix document com a codicil, tota vegada que aquesta disposició de darrera voluntat per relationem no podia contenir institució d'hereu, com requeria l'encàrrec formulat al lletrat. Aleshores, no existeix cap limitació ni menyscapte dels mecanismes de defensa del lletrat, qui ha pogut al·legar i provar el que ha considerat per convenient en el present procés, sense que sigui necessari que l'esmentat document sigui declarat nul, tota vegada que la responsabilitat del lletrat deriva de la redacció d'un document inapte, segons el dret successori andorrà, per a aconseguir el resultat encarregat pel seu client, com era la revocació del testament anterior i la institució del seu nebot com a hereu. I a l'haver elaborat un document inidoni per a aquest resultat, sense necessitat de declarar nul el referit document, ja es pot concloure la responsabilitat del lletrat, per no haver-se adequat a la lex artis ad hoc, que exigia que aquest conegués les formes testamentàries que, segons l'ordenament jurídic andorrà, podia emprar per a assolir el resultat contractat. IV.- El refús del present incident s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes a la part promotora del mateix (arg. Codi 7,51,5). Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal del Sr. Pina contra la sentència d'aquesta Sala, de data 22-07-2010. S'escau imposar a la part promotora del mateix les costes processals derivades de la seva desestimació. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE