Note de méthode : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte a été retenue. La décision est rendue en catalan ; les citations sont des traductions fidèles.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le litige trouve son origine dans un accord conclu le 26 juillet 1971 entre M. Jover et M. Sevillano. En compensation de la collaboration de M. Jover à la création de la société « E. SL », M. Sevillano s'engageait à lui verser 10 % du prix de vente de tout terrain trouvé ou proposé à l'achat par M. Jover (déduction faite du coût proportionnel de développement urbanistique), 5 % du prix d'achat pour les autres terrains vendus par la société, et 1 % du prix de vente des chalets ou constructions acquis et revendus par la société, lorsque ce prix était encaissé.
Une sentence du 24 novembre 1999 avait condamné les héritiers de M. Sevillano à payer 280 000 pesetas, outre les intérêts légaux à compter du 12 juillet 1995, ainsi que les commissions dues, à fixer en exécution. Une demande d'exécution fut formée le 30 juin 2000. Après une providence du 7 juillet 2002 et une opposition formée par M. Herrera (héritier) le 17 octobre 2005, le tribunal de batlles rendit, le 20 janvier 2010, un aute fixant les commissions dues à 27 863,46 euros et 15 000 francs suisses, majorées des intérêts légaux depuis le 12 juillet 1995, et mettant les dépens à la charge du défendeur.
M. Herrera interjeta appel. Il demandait la réformation de l'aute en vue de limiter sa condamnation à 240,40 euros, sans intérêts, et, subsidiairement, l'absence de condamnation aux dépens.
La Sala civil du Tribunal superior de justícia, composée de Mme Eulàlia Amat Llari (ponente), M. Joan Manel Abril Campoy et M. Jean Louis Vuillemin (président), statua le 23 septembre 2010.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, que le texte traite de manière essentiellement factuelle :
L'étendue du droit à commission, c'est-à-dire la détermination, transaction par transaction, des actes ouvrant droit à rémunération au regard de l'accord de 1971 (chronologie des ventes, date de cessation des relations entre les parties, existence d'une vente f
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la vila d'Andorra la Vella, al 23 de setembre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 23 de setembre del 2010 - ROJ: ATSJAD 136/2010 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- Per escrit presentat en data 30 de juny del 2000 la representació processal del Sr. Jover va formular demanda d'execució de la Sentència dictada en data 24 de novembre del 1999, que estimava en part la instada pel Sr. Jover contra els ignorats hereus del Sr. Sevillano, condemnant als defenents de forma solidària a pagar a l'agent la suma de 280.000 ptes., més els interessos legals d'aquesta suma a comptar del dia 12 de juliol del 1995, així com aquell quantum que es fixés en execució de Sentència per les comissions a les què tenia dret l'agent.… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 septembre 2010 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-0050/10
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, al 23 de setembre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit presentat en data 30 de juny del 2000 la representació processal del Sr. Jover va formular demanda d'execució de la Sentència dictada en data 24 de novembre del 1999, que estimava en part la instada pel Sr. Jover contra els ignorats hereus del Sr. Sevillano, condemnant als defenents de forma solidària a pagar a l'agent la suma de 280.000 ptes., més els interessos legals d'aquesta suma a comptar del dia 12 de juliol del 1995, així com aquell quantum que es fixés en execució de Sentència per les comissions a les què tenia dret l'agent.
II.- Per Providència de 7 de juliol del 2002 s'acordà requerir als hereus del Sr. Sevillano per tal que fessin efectiva la suma de 2.247,82 euros, procedint a travar embargament sobre llur béns i per escrit de data 17 d'octubre del 2005 la representació processal del Sr. Herrera formulà escrit d'oposició a l'execució i a l'embargament travat per les raons que exposava, sol·licitant que es requerís al Sr. Jover per tal que quantifiqués l'import degut pels defenents en concepte de comissions.
III.- Obert el corresponent incident d'execució de Sentència, en data 20 de gener del 2010 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute decidint fixar les comissions degudes al Sr. Jover i a càrrec del Sr. Herrera, hereu del difunt senyor Sevillano, en la suma de 27.863,46 euros i 15.000 francs suissos, majorades amb els interessos legals meritats d'ençà del dia 12 de juliol del 1995, imposant les costes del procediment al defenent.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Herrera i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de condemnar al seu mandant a pagar a l'agent exclusivament la suma de 240,40 euros, sense que hi hagi lloc al pagament d'interessos i condemnant a l'adversa a fer-se càrrec de totes les costes judicials o, subsidiàriament, sense fer especial imposició en costes.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 26 de juliol del 1971 el Sr. Jover i el Sr. Sevillano van pactar que, en compensació a la col·laboració del primer en la creació de la societat "E. SL" (E. SL), el segon es comprometia a pagar-li el 10% del preu de venda de tot terreny trobat o proposat a la compra pel Sr. Jover, prèvia deducció de dit preu del cost proporcional al desenvolupament urbanístic, i per tot els altres terrenys que vengués la societat el 5% del preu de compra que li hagués costat. El Sr. Sevillano s'obligava igualment a pagar al Sr. Jover per les vendes de xalets o altres tipus de construccions que comprés i vengués la societat l'u per cent del preu de la venda quan aquest es cobrés (foli 8).
II.- La Sentència que va resoldre el litigi condemnava als hereus del Sr. Sevillano a pagar al Sr. Jover la suma de 280.000 ptes. més aquelles quantitats que s'acreditessin en execució de Sentència en pagament de les comissions degudes a l'agent i l'Aute que ara es recorre enumera una sèrie d'escriptures públiques de compravenda, datades entre el 28 d'abril de l'any 1982 i el moment en què va ocórrer la defunció del Sr. Sevillano, el 24 d'agost de l'any 1994, sobre les què estima que el Sr. Jover té dret a cobrar una comissió dels hereus del Sr. Sevillano, ja que no li va ser abonada en el seu moment, excloent, no obstant, les que considera que es corresponen a àpoques, aquelles en les què cal entendre que E. SL va actuar com fiduciària de terceres persones, adquirint i venent els béns pel mateix import sense obtenir cap benefici, i les què no tenen cap transcendència per la qüestió litigiosa debatuda.
III.- Pel que fa a les restants escriptures de compravenda, el recurrent sols admet la procedència de la que resulta de l'escriptura número 1769 de data 30.12.85 entre la societat "E. SL" i el Sr. Sanç, raó per la qual reconeix deure a l'agent 240,40 euros i demana en el seu recurs la revocació de l'Aute d'instància i que se'l condemni exclusivament a pagar la citada suma.
IV.- El recurrent s'oposa al pagament de la comissió que poguessin haver generat la número 1614, atorgada en data 22.8.91 entre "E. SL" i el Sr. Herrera, i la número 1616, de la mateixa data i entre les mateixes parts contractants, argumentant que no es tractava de transaccions comercials i que es van efectuar sense cap ànim de lucre, conclusió que es feia evident, segons el seu parer, pel parentiu entre les parts, raó per la qual no hi havia cap prova de l'enriquiment de "E. SL".
V.- Hi ha un segon grup d'escriptures que el recurrent estima que no poden generar comissió ja que en la data que es van efectuar el Sr. Sevillano ja havia comunicat al Sr. Jover que no necessitava més dels seus serveis. Es tracta de la número 2138 atorgada en data 19.10.90 entre "E. SL" i Sr. Vives i de la número 1767 de data 27.10.87 entre aquella societat i els Srs. Soriano i Alcalá.
VI.- Un tercer grup està format per aquelles escriptures que no podien, segons el recurrent, generar comissió perquè es tractava d'una venda fiduciària, com es dedueix de les escriptures que aquest aporta en aquesta alçada, afirmant que no les havia pogut trobar anteriorment.
VII.- De l'examen de la demanda que dóna origen al present procediment es dedueix que el demanant reclama la comissió procedent per les transaccions celebrades amb posterioritat a l'any 1982, ja que manifesta que la última que va cobrar va ser en aquesta data. Tenint en compte que de l'escriptura de data 25.6.85 (foli 414) es dedueix que la transacció es va fer l'any 1974 mitjançant l'escriptura número 332/74 i que la de data 10 de febrer del 1987 número 195 destaca que la venda es va fer en virtut de les escriptures número 723/72 de 28 de juny del 1972 i 911/73 de dos d'agost del 1973, procedeix també restar de la suma a la què es condemna al defenent l'equivalent en euros de les sumes de 195.000 i 465.250 ptes.
VIII.- Com a segon motiu del seu recurs la representació processal del Sr. Herrera argumenta que l'Aute d'instància imposa al seu mandant el pagament dels interessos de la suma a la què es condemnat a partir del dia 12 de juliol del 1995, data en la què es va citar a judici als hereus del Sr. Sevillano i se'ls va declarar en rebel·lia, mentre que ell entén que sols es poden comptar a partir del moment en el què ell va tenir coneixement de la demanda en fase ja d'execució de Sentència.
IX.- Per últim, argumenta el recurrent que no és procedent imposar-li a ell les costes de la instància, atès que l'estimació de la demanda ha estat mínima, però aquest motiu no es pot estimar, ja que en tot cas el Sr. Jover es va veure obligat a demanar l'execució de la Sentència que condemnava al recurrent a pagar determinades sumes amb la oposició d'aquest a les seves peticions. D'altra banda, el perjudici que el recurrent hagi pogut patir com a conseqüència de l'embargament travat sobre els seus béns i drets no es pot compensar mitjançant la no imposició d'unes costes que deriven del cost en sí del procediment.
X.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Herrera contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlle en data 20 de gener del 2010 que REVOQUEM PARCIALMENT en quan reduïm la condemna que s'imposa al defenent en 2.360.250 ptes., equivalents a 14.185,39 euros, quedant per tant fixada en 13.678 euros, CONFIRMANT la dita resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.