SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 28 d'octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Briones va presentar davant de l'Hble Batllia, demanda laboral contra la Sra. Vara, titular del negoci ORG_0, en reclamació de la quantitat de 18.726,06 EUR, més els interessos legals meritats des de la contesta a la demanda, amb declaració prop de la CASS de la quantitat de 19.711,64 EUR, o subsidiàriament, de la quantitat de 2.155,58 EUR, des de la data de contesta a la demanda, més els interessos legals meritats des de la contesta a la demanda, amb declaració prop de la CASS de la quantitat de 2.269,03 EUR, en concepte de preavís i de compensació econòmica. II.- La Sra. Vara va plantejar l'excepció peremptòria de prescripció, subsidiàriament l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, i encara més subsidiàriament, va formular la crida en garantia del Sr. Briones. Per Aute de data 31 d'octubre del 2008, es va donar lloc a la demanda de crida en garantia formulada per la part defenent. Sobre el fons, el Sr. Briones no va aportar cap escrit de conclusions, i la Sra. Vara va oposar-se a les pretensions de la part agent. III.- Per sentència del dia 16 d'abril del 2010 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant la demanda de l'agent, va condemnar solidàriament la Sra. Vara i el Sr. Briones a pagar a la Sra. Briones la quantitat neta de 18.726,06 EUR, amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, així com a declarar a la CASS la quantitat bruta de 19.711,64 EUR, i imposar als defenents les costes processals causades en les condicions del darrer considerant. VI.- Contra aquesta resolució la Sra. Vara ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que el jutge ha estatuït ultra petita, atès que per les parts, era qüestió pacifica que la demanda de l'adversa era prescrita en el moment en que es va formular; i que tampoc és admissible el raonament sobre la reclamació del preavís i de la compensació econòmica, que es fixaria en 2 anys, atès que aquesta demanda no podia prosperar tenint en compte la jurisprudència constant en la matèria i segons la que únicament la indemnització prevista a l'article 76 pot ser reclamada en el cas d'un acomiadament improcedent o il·legal, sense que de cap manera es pugui sol·licitar el pagament del preavís i de la compensació econòmica previstos en els articles 70 i 71 de la llei laboral; que els elements obrant en autes evidencien que la part adversa tenia ple coneixement del paper de fiduciària de la Sra. Vara en el marc de la relació laboral desenvolupada amb el Sr. Briones des de l'any 1982, i que per tant s'ha de fer dret a la crida en garantia del Sr. Briones i condemnar-lo a garantir a la Sra. Vara de tots els imports a la qual se la podria condemnar en el marc del present procediment; que ha quedat acreditat en autes que durant l'any 2005, la part actora va deixar de treballar pel negoci ORG_0 durant varis mesos i això només es pot interpretar com una resolució del contracte de treball i una nova contractació al cap d'uns mesos, afirmació que queda ratificada per l'extracte de punts de la CASS, la qual indica que no va existir cap cotització de l'empresa durant el termini abans esmentat. II.- La Sra. Briones va començar a treballar al negoci ORG_0, el mes de gener de 1982. Durant l'any 2005, no va treballar els mesos d'agost i setembre i part del mes d'octubre. El dia 5 d'abril, la treballadora va rebre una carta notificant-li el seu acomiadament, sense preavís, però mitjançant una compensació econòmica per antiguitat corresponent a 43 dies de salari. S'ha prèviament de resoldre les excepcions plantejades per la Sra. Vara. L'acomiadament de la Sra. Briones es va fer sense notificació de preavís, en vulneració de l'obligació de l'empresari contemplada en les disposicions dels articles 70 i 71 de la Llei sobre el contracte de treball. Es tracta, per tant, d'un acomiadament il·legal. Nogensmenys, per raons de prescripció, la Sra. Briones ha renunciat a reclamar l'indemnitzacio legal prevista en l'article 76 de la Llei en cas d'acomiadament fet en forma indeguda o improcedent. Ara bé, l'article 71 de la llei laboral que regula el preavís al treballador estipula que : "La infracció de la normativa del present article dóna lloc únicament a la indemnització establerta a l'article 76 per l'acomiadament fet en forma indeguda." ; per conseqüent la Sra. Briones no pot avui demanar el pagament del preavís que no li fou atorgat, ja que la vulneració de la Llei en matèria de preavís al treballador només pot donar lloc a la indemnització per acomiadament il·legal. En canvi, si que la Sra. Briones pot demanar el pagament de la compensació econòmica que li correspon, ja que l'empresa va satisfer-li aquesta compensació econòmica i que el litigi es limita al càlcul correcte de la dita compensació. L'acció de la treballadora no té res a veure amb la legalitat de l'acomiadament, sinó que es tracta d'un diferent entre les parts, sobre el càlcul i la quantia de la compensació econòmica, sense que la forma o la procedència de la mesura de comiat sigui discutida, ço que correspon a una acció derivada del contracte de treball que prescriu als 3 anys. Respecte a l'excepció de manca de legitimació de la Sra. Vara, i de la crida en garantia del Sr. Briones, les mateixes no poden prosperar. En efecte, la Sra. Vara pretèn que és la titular administrativa del negoci i que el propietari real n'era el Sr. Briones. No consta en autes que la Sra. Briones hagi estat assabentada de la relació fiduciària existent entre la Sra. Vara i el Sr. Briones, i no pertoca al treballador recercar quin és el veritable propietari del negoci, quan existeix un titular administratiu del mateix. La jurisprudència dels Tribunals andorrans estableix la responsabilitat solidària del prestanom i del propietari real, situació pel treballador, tercer de bona fe, més favorable qu'una crida en garantia, per oferir dos responsables del deute resultant de la condemna, en lloc d'un sol. Ara bé, res no impedeix a la Sra. Vara demanar al Sr. Briones d'assumir les seves responsabilitats, mitjançant un altre procediment, si ho considera escaient. III.- Pel que fa al fons del litigi, la problemàtica es limita a l'antiguitat que s'ha de tenir en compte per tal de calcular la compensació econòmica que correspon a la Sra. Briones. En efecte, la treballadora pretén que va prestar el seus serveis a l'empresa des del mes de gener de 1982, fins a l'acomiadament seu; en canvi, l'empresa sosté que la primera relació laboral entre les parts es va acabar durant l'any 2005, i que es va produir una nova contractació al cap d'uns mesos. Es cert que durant l'any 2005 la Sra. Briones va deixar de treballar durant els mesos de juliol i agost i setembre, i 15 dies del mes d'octubre per causa de malaltia greu del seu pare, i es va reincorporar al seu lloc de treball desprès del 15 de setembre, quan el seu pare va morir. L'article 23 de la Llei sobre el contracte de treball preveu que es poden pactar excedències per raons familiars, malaltia greu de familiars, o causes similars, i que en aquests supòsits el temps d'excedència així com els efectes en relació amb les vacances i el càlcul d'antiguitat han de ser fixats per escrit. No existeix cap escrit relatiu a una excedència atorgada a la Sra. Briones durant els mesos de juliol, agost, setembre i octubre del 2005. Nogensmenys, si com ho afirma l'empresa, la Sra. Briones no va gaudir de cap excedència durant els mesos de referència, sinó que es va produir una resolució del contracte de treball, seguit alguns mesos desprès per una nova contractació, tampoc no existeix un escrit concretitzant i acreditant aquesta resolució. En efecte, el contracte de treball només es pot acabar, llevat dels casos extraordinàries continguts en l'article 69 de la Llei laboral que no interessen en el present procediment, per acomiadament del treballador, desistiment del mateix o mutu acord de les parts. L'empresa no prova que hagi acomiadat la Sra. Briones durant l'any 2005, tampoc no prova que la treballadora li hagi notificat el seu desistiment, ja que el desistiment del treballador mai es presumeix, i tampoc no aporta en autes la quitança en la qual ha fet constar l'expiració del contracte per acord de les parts, tal com ho exigeix l'article 69-2 de la Llei. Per tant, encara que l'empresa hagi deixat de cotitzar a la CASS per la Sra. Briones durant els mesos d'agost a mitjans d'octubre del 2005 per decisió unilateral, no consta en autes la prova documental de l'expiració o de la rescissió del contracte durant l'any 2005. S'ha doncs de considerar que l'absència de la Sra. Briones durant alguns mesos de l'any 2005 corresponia a una excedència per malaltia greu d'un familiar, i que s'ha produït una suspensió del contracte de treball entre les parts, sense pèrdua de l'antiguitat del treballador. IV.- En conseqüència, s'ha de condemnar solidàriament els defenents a satisfer a la Sra. Briones la quantitat de 17.406,90 EUR, de la qual s'ha de deduir el 5% de la part de cotització del treballador, i l'import de 1.791,38 EUR, ja satisfet per l'empresari en concepte de compensació econòmica, ço que fa la suma de 14.745,18 EUR. V.- L'estimació parcial del recurs determina de no fer especial condemna en costes de segona instancia. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar en part el recurs de la Sra. ENTITY_5; Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 16 d'abril del 2010 en el sentit de condemnar solidàriament a la Sra. Vara i al Sr. Briones a pagar a la Sra. Briones la quantitat de 14.745,18 EUR en concepte de compensació econòmica, amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, i a cotitzar la quantitat bruta corresponent prop de la CASS, sense fer especial condemna en costes judicials de segona instància; les despeses processals de primera instància romanent a càrrec de les parts defenents. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE