Par jugement du 9 novembre 2009, le Tribunal de Batlles fait droit à la demande dans tous ses chefs. Mme Pastor interjette appel. Par Aute du 13 mai 2010, la Sala Civil rejette la demande de la défenderesse tendant à l'organisation, pour un meilleur éclairage, d'une nouvelle expertise portant sur la valeur des immeubles de la succession à la date du décès, ainsi qu'une mesure d'information auprès des établissements bancaires. Elle réserve les dépens.

Par arrêt du 28 octobre 2010, la Sala Civil estime partiellement l'appel. Elle infirme le jugement uniquement en ce qu'il condamnait au paiement des intérêts sur les legs, et le maintient pour le surplus, sans condamnation aux dépens d'appel.

Le 11 novembre 2010, Mme Pastor forme un incident de nullité d'actuations contre cet arrêt. Les demandeurs à l'incident, M. Marti et M. Campillo, ainsi que Mme Morell, s'y opposent. Le texte mentionne une opposition de M. Marti datée du « 25-10-2010 », date antérieure à l'introduction de l'incident. Il s'agit manifestement d'une erreur matérielle, que la fiche signale sans pouvoir la résoudre (non précisé dans la décision).

Question de droit

L'incident soulève deux griefs. Le premier invoque la violation du droit à la juridiction, garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane (CA), au motif que la valeur du bien immobilier n'a pas été appréciée selon la volonté du testateur, qui avait divisé le terrain en trois parcelles destinées à ses enfants, et que la demande de nouvelle expertise n'a pas été accueillie. Le second grief tient à une erreur d'appréciation de la valeur du terrain, qui serait de nature à affecter le calcul de la quarte falcidie, et à l'absence de démonstration de la nécessité de démolir les constructions.

La question posée est double. Il s'agit, d'une part, de savoir si le refus d'une nouvelle expertise et le choix d'une expertise judiciaire plutôt que d'une expertise de partie peuvent constituer une atteinte au droit à la juridiction. Il s'agit, d'autre part, de déterminer si l'incident de nullité peut servir à contester l'appréciation de la preuve effectuée par la juridiction saisie de l'appel.

Solution et disposit

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

AUTE

TSJC- 326/09

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Marti va interposar demanda, de data 4-04-2006, envers la Sra. Pastor, per la qual es sol·licitava el lliurament de llegats, amb més els pagament dels interessos meritats des de la data de defunció del causant i amb imposició de les despeses extraprocessals i processals causades a la part defenent.

En data 15-06-2006, la representació processal de la Sra. Pastor va oposar-se a la demanda i va formular demanda reconvencional en reclamació de quarta falcídia, a la vegada que cridava en causa als Srs. Campillo i Morell. Per Aute de 17-10-2006 es va anul·lar el tràmit de contesta a la demanda i en l'audiència de 30-10-2006 la part defenent i els cridats en causa van procedir a contestar a la demanda i formular demanda reconvencional per la defenent Sra. Pastor, a aplanar-se per la Sra. Morell i a sol·licitar que es deixés fora de la causa al Sr. Campillo.

II.- En data 9-11-2009, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Estimar en tots els seus extrems la demanda interposada per la representació processal del Sr. Marti contra la Sra. Pastor, condemnar la Sra. Pastor a entregar al Sr. Marti els llegats efectuats pel difunt Sr. Pombo mitjançant testament de data 18 de setembre de 1998, atorgant la corresponent escriptura pública de lliurament de llegats, condemnant-la així mateix al pagament dels interessos meritats pels llegats des del dia 15 d'agost de 1998 i fins la data de lliurament efectiu dels mateixos; i a satisfer la totalitat de les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de la Sra. Pastor va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 1-03-2010, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència dictada a la instància. Per el contrari, la representació de la Sra. Morell, per escrit de contesta a les conclusions, de data 18-03-2010, va demanar la confirmació de la sentència, amb imposició a la recurrent de les costes processals; per escrit de 19-03-2010, la representació processal del Sr. Marti va contestar a les conclusions i va demanar la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals i, per escrit de 22-03-2010, la representació processal del Sr. Campillo va oposar-se al recurs interposat.

IV.- Per Aute de la Sala, de data 13-05-2010, es va decidir: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal de la Sra. Pastor, mitjançant l'escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació, consistents en que es practiqui per a millor proveir una nova prova pericial consistent en que es valori el valor dels immobles integrants del cabal hereditari del qui fou el Sr. Pombo, en la data de la seva defunció, amb expressa indicació de subsanació de les carències i defectes de valoració indicats en el cos del seu escrit de conclusions i d'altra part, i que s'oficiï a totes aquelles entitats bancàries i financeres del Principat a les quals en la instància no els ha estat demanat quin era l'import dels ròssecs en tot tipus de monedes i instruments financers que el difunt, Sr. Pombo, tenia dipositats en elles a la data de la seva defunció- entre altres i especialment a "P." francesa.

Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present recurs d'apel·lació".

V.- La sentència d'aquesta Sala, de data 28-10-2010, va decidir: "DECIDEIX ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Pastor contra la sentència, de data 9-11-2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revoquem la seva part decisòria exclusivament quan a la condemna a la meritació d'interessos dels llegats, deixant-la sense efectes, mantenint la resta dels seus pronunciaments. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada".

VI.- La representació processal de la Sra. Pastor ha interposat, en data 11-11-2010, incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència d'aquesta Sala. Tanmateix consta que, en data 25-11-2010, la representació processal de la Sra. Morell va oposar-se a l'incident de nul·litat interposat, que, en data 25-10- 2010, va presentar llur oposició a l'incident el Sr. Marti, i que en data 23-11-2010, va també formular oposició la representació processal del Sr. Campillo.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part que promou l'incident de nul·litat fonamenta el mateix són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que s'infringeix el dret a la jurisdicció, contingut a l'article 10 CA. Així, manifesta que la valoració del terreny en una única unitat o en les tres, llegades pel causant als seus fills, no esdevé el mateix i que havent sol·licitat la pràctica de la prova en les dues instàncies i no havent-se valorat les parcel·les segons com va disposar el causant, s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció. En segon terme, manifesta que corroboren les anteriors consideracions, el fet que s'ha admès que valorar el terreny com un o tres unitats significa una diferència de valor; que les parcel·les tenen un valor similar és incórrer en una errada en la valoració i que no s'ha acreditat la necessitat d'enderrocar les edificacions.

II.- El present incident de nul·litat no pot prosperar de conformitat amb els raonaments següents. En primer terme, és cert que la part recurrent va sol·licitar en aquesta alçada la pràctica d'una prova pericial, la Sala per Aute, de data 13-05.2010, va decidir: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal de la Sra. Pastor, mitjançant l'escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació, consistents en que es practiqui per a millor proveir una nova prova pericial consistent en que es valori el valor dels immobles integrants del cabal hereditari del qui fou el Sr. Pombo, en la data de la seva defunció, amb expressa indicació de subsanació de les carències i defectes de valoració indicats en el cos del seu escrit de conclusions i d'altra part, i que s'oficiï a totes aquelles entitats bancàries i financeres del Principat a les quals en la instància no els ha estat demanat quin era l'import dels ròssecs en tot tipus de monedes i instruments financers que el difunt, Sr. Pombo, tenia dipositats en elles a la data de la seva defunció- entre altres i especialment a "P." francesa.

Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present recurs d'apel·lació".

Però a més, ressurt que la sentència raona sobre dos extrems diferents: per una banda, explicita que la fita temporal per la valoració del patrimoni hereditari als efectes del càlcul de la falcídia s'ha de portar a terme en el moment de la mort del causant i, per l'altra, que, precisament, el jutjador a quo ha triat la pericial judicial, d'acord amb el criteri de la sana crítica, i que en la mateixa ja s'analitza la pretesa diferència de valor, segons es valori com una unitat o com a tres unitats (fonament de dret III... "I pel que fa a l'al·legació referent a que no s'ha tingut en compte que el valor del terreny prada de casa romà s'ha de dividir en tres parcel·les per voluntat del causant, s'escau posar de manifest dos extrems diversos: un, que el cabal hereditari s'ha de valorar en el moment de la mort del causant, el mes d'agost de 1998. I dins del cabal hereditari s'ha de procedir a valorar els béns immobles que l'integren, sense que l'immoble referit pugui dividir-se en tres parts, malgrat la voluntat del causant, atès que del que es tracta és de calcular el valor global de la herència per a després procedir al càlcul de la falcídia. Des d'aquesta òptica, cal assenyalar també que la tasca aritmètica que efectua el jutjador per valorar la quarta falcídia esdevé correcta, tota vegada que pren la superfície del bé immoble llegat i calcula el seu valor segons el valor atribuït al metre quadrat segons la prova pericial. Així mateix, la pericial, en els aclariments realitzats, conclou que la segregació de la finca en tres parcel·les no comporta una diferència excessivament rellevant, en paraules del perit, perquè, en primer terme, té accés des de la carretera principal o des d'un carrer adjacent i, en segon terme, per quant la parcel·la que dóna a la carretera si bé podria tenir més valor, se li hauria de descomptar el cost d'enderroc de les edificacions bastides").

Per consegüent, aquest primer greuge o motiu ha de ser refusat en atenció a les anteriors consideracions.

III.- Quant al segon motiu o greuge, una vegada constatat que la sentència de la Sala rebutja la petició d'una nova prova i que valora l'elecció del jutjador en relació a una concreta pericial (la judicial front a la de part) i que el propi perit, en els aclariments, ja analitza l'extrem relatiu a la valoració de la finca, ja sigui com a unitat o com a tres finques segregades), l'atribució, en aquest incident, d'una errada en la valoració o la manca d'acreditació de la valoració de l'enderroc, constitueix un intent del promotor de l'incident per a que es procedeixi de nou per la Sala a la revisió de la prova practicada i, en concret, de les conclusions i aclariments a que arriba el perit judicial. Consegüentment, i tota vegada que l'incident de nul·litat no pot constituir un instrument per a obtenir una nova valoració de la prova, ja efectuada per la Sala, s'escau també la desestimació d'aquest extrem, i amb ell, de tot l'incident de nul·litat.

IV.- La desestimació de l'incident de nul·litat es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició al promotor del mateix de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat interposat per la representació processal de la Sra. Pastor contra la sentència d'aquesta Sala, de data 28-10-2010. Imposar a la part promotora de l'incident les costes derivades de la seva desestimació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE