En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Cañete va interposar demanda d'adopció de mesures provisionals prèvia a la de separació matrimonial, en data 29-04-2009, envers la Sra. Guerrero, i sol·licitava que es dictés Aute que adoptés els pronunciaments que referia en la mateixa. En data 27-05-2009 la representació processal de la Sra. Guerrero va oposar-se a la demanda i va sol·licitar que es desestimin les pretensions per raó de litispendència; subsidiàriament es dicti Aute acordant les mesures que demanava en el seu escrit. II.- Per Aute, de data 3-3-2010, es va dictar la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant en part la demanda de mesures provisionals prèvies a la interposició de demanda de separació matrimonial interessada pel Sr. Cañete respecte de la seva esposa Sra. Guerrero, ha de declarar i declara la separació de cossos provisional dels mencionats, dispensant-los mútuament dels deures que els eren imposats a resultes d'haver contret matrimoni, amb els següents pronunciaments: Primer.- establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte de la filla comú de nom Bermudez. Segon.- atribuir l'ús del que havia estat el domicili familiar radicat al XXXX al Sr. Cañete. Tercer.- atribuir la guarda i custòdia de la filla comú a la mare Sra. Guerrero. Quart.- fixar un règim de visites del pare vers la seva filla menor, amb caràcter mínim, de conformitat amb el que estableix el V.- Considerant de la present resolució. Cinquè.- establir una pensió per aliments de sis-cents euros (600.- EUROS) mensuals destinada a les necessitats de la filla menor, que serà satisfeta pel Sr. Cañete dins dels cinc primers dies de cada mes, a comptar del proper mes d'abril, a la Sra. Guerrero (precisant-se la modalitat de pagament i de revisió en el VI.- Considerant). Devent també el darrer participar en la meitat de les despeses extraordinàries generades per la seva filla segons preveu la fonamentació jurídica d'aquesta decisió. Tot això sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància". III.- La representació processal de la Sra. Guerrero va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 2-04-2010, va articular escrit de conclusions, segons el qual i en consonància amb els arguments continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 13-05-2010, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals. Tanmateix, obra a les actuacions, l'informe del Mgfc. Ministeri Fiscal, en el qual argumenta sobre la viabilitat dels motius del recurs interposat per la Sra. Guerrero. IV.- En data 14-09-2010 es va dictar Aute per aquesta Sala, essent la seva part decisòria: "DECIDEIX: Primer.- Donar lloc parcialment a les pretensions adduïdes per la representació processal de la Sra. Guerrero i obrant en el seu escrit de conclusions i consistent en què es practiqui la prova de confessió en judici del Sr. Cañete, havent d'absoldre les posicions vuitena, novena, desena, dotzena, tretzena i catorzena. Segon.- No procedir a la pràctica de la prova sol·licitada per la part apel·lada i consistent en que s'incorpori a autes el document número 1 adjuntat amb l'escrit de contesta les conclusions als efectes probatoris escaients, atesa la innecessarietat del mitjà probatori esmentat. Tercer.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al recurs d'apel·lació que ens ocupa". V.- En data 16-11-2010 es va procedir a la pràctica de la prova efectuada en aquesta alçada, amb el resultat que es troba a les actuacions. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, entén que, en relació al règim de visites del pare, s'ha de discrepar en que aquest sigui adequat, raonable i mesurat, i el considera, al contrari, il·lògic, irracional i inconvenient. Així, manifesta que no s'han tingut en compte les conclusions de l'informe psicològic de la Sra. Pera, segons el qual s'estableix que l'inici de visites amb pernoctació s'efectuï de forma paulatina, ni l'informe del Mgfc. Ministeri Fiscal, en virtut del qual s'ha d'adaptar el règim de visites a la pericial de la Sra. Pera. En concret i en relació al règim de visites adoptat per l'Aute d'instància, s'oposa al règim dels caps de setmana alterns, i sol·licita que la recollida de la menor es porti a terme a la sortida del centre escolar, tota vegada que al mes de setembre comença l'escola i es reintegri a les 17 hores del diumenge, perquè cal que la petita descansi per afrontar amb forces la nova setmana. Quant als trasllats entén que la decisió de separar-se fou del Sr. Cañete i, per tant, els trasllats de la menor a Olesa els ha d'assumir íntegrament. Quant a les vacances de Setmana Santa es demana que es precisi que aquestes són les vacances escolars i que la filla passarà una setmana amb cadascun dels progenitors i, respecte de les de Nadal, el jutjador compensava amb cinc dies al progenitor no custodi i això suposa que totes les vacances de Nadal estigui amb el progenitor no custodi. Així mateix s'alça respecte del repartiment del temps de vacances d'estiu per quant no esdevé possible que estigui 60 dies amb el progenitor no custodi, atès que cal incidir de nou en el caire progressiu de la implantació del règim de visites. En segon terme, es combat per la recurrent el quantum de la pensió d'aliments, atès que considera que s'ha fixat sense tenir en compte la capacitat econòmica del progenitor que no ostenta la guarda i com que la mare no treballa s'ha d'establir la pensió en 1500 euros mensuals. Afegeix que la pensió no s'ha de pagar des del mes d'abril de 2010 sinó amb efectes retroactius de l'octubre de 2008, data de la separació, o del mes de març de 2010, quan es va dictar la resolució. I, en darrer terme, considera que s'han d'imposar les costes processals al Sr. Cañete per quant ha actuat de mala fe al sol·licitar la guarda i custòdia de la filla menor. II.- Quant al primer motiu relatiu a la guarda i custòdia de la filla menor i al règim de comunicació i relació personal que s'ha d'establir amb el progenitor no custodi, s'ha de posar en relleu, en relació a les asseveracions de caire general que s'efectuen respecte del dictamen pericial de la Sra. Pera i de l'informe del Mgfc. Ministeri Fiscal, que aquest darrer en el seu informe de 29-04-2010, entén que el règim de comunicació personal i de relació entre el pare i la menor esdevé adequat a les circumstàncies personals i familiars de la menor, a la vegada que, d'acord amb l'informe pericial de la Sra. Pera i l'esmentat informe del Ministeri Fiscal, serà en el moment de l'execució de les presents mesures provisionals quan caldrà apreciar si procedeix implantar o no el règim de comunicació personal amb caràcter progressiu i, en tot cas, es podrà, en seu d'execució de sentència, pel cas que els progenitors no vetllin pel desenvolupament integral del menor, de forma que aquest comuniqui i mantingui les relacions afectives i emocionals adequades amb cadascun dels progenitors, procedir a l'adopció de teràpies educatives pels progenitors i/o recórrer a la tècnica de la mediació familiar per a superar les disfuncions i controvèrsies que tota crisi matrimonial porta aparellada. Efectuades les anteriors consideracions, de l'informe de la psicòloga Sra. Pera s'extreu que (foli 127) ambdós progenitors es troben capacitats per a exercir les seves responsabilitats parentals i que cal que la figura paterna (foli 129) mantingui l'esforç i la constància per a millorar el vincle amb la menor. Consegüentment, i atès que la guarda i custòdia s'ha concedit a la mare, i s'ha determinat un règim de comunicació i de relació amb el progenitor, cal ara analitzar els motius concrets relatius a aquest règim que esdevenen impugnats per la mare de la menor. En primer terme, entén que els caps de setmana que la menor està amb el pare, la menor s'hauria de retornar a les 17 hores del diumenge i no a les 20 hores del mateix dia, atès que així es possibilitaria el descans de la menor, de cares a afrontar la setmana que es presenta. Aquest motiu no pot ésser atès, tota vegada que ambdós progenitors han de vetllar per tal que la menor pugui afrontar les seves tasques quotidianes amb plenitud de facultats, sense que es pugui considerar que el règim s'ha de reduir de les 20 hores a les 17 hores per a aconseguir un millor benestar de la menor. I no es pot acollir perquè, cal repetir-ho, esdevé tasca d'ambdós progenitors exercir les seves tasques parentals de manera responsable, de forma que qualsevol d'ells, tant el custodi com el no custodi, estiguin en disposició d'atendre els compromisos de la menor, sense que es pugui entendre que cal retornar a la menor tres hores abans del règim establert pels motius indicats. Tampoc pot prosperar l'argument que els desplaçaments han de ser abonats pel pare de la menor, tota vegada que ha estat ell el que va decidir separar-se. En aquest sentit, cal recordar que el sistema de crisis de parella a l'ordenament jurídic de les Valls d'Andorra no depèn de cercar culpables o innocents de la ruptura, sinó de posar remei i dictar una sèrie de mesures per a regular les conseqüències de la crisi, a la vegada que adoptar aquells extrems referents a la protecció dels menors i potenciar així el seu desenvolupament integral , vetllant sempre per l'interès dels mateixos. Consegüentment, i atès que del que es tracta és de cercar resposta a les crises esdevingudes i tota vegada que on viu l'espòs fou el domicili familiar, esdevé adequat mantenir el règim fixat pel jutjador d'instància, tota vegada que el mateix es revela com a adequat i raonable, sense que pugui ser titllat d'il·lògic ni irracional. En canvi, sí que s'ha de precisar, i acollir en aquest sentit el recurs, que les vacances de setmana Santa, Nadal i d'estiu es repartiran en funció de les vacances escolars de la menor, de manera que les de setmana Santa es repartiran per meitat entre els progenitors i el mateix succeirà respecte de les de Nadal, establint-se dos torns iguals que s'alternaran pels progenitors en els anys successius. Quant a les d'estiu, aquestes es dividiran també per parts iguals entre els progenitors, per períodes màxims de quinze dies que s'alternaran entre ells. A manca de pacte entre els mateixos, s'estableix que els anys parells correspondran els primers períodes dels règims de vacances a la mare i els imparells al pare. Aquest és el règim de visites que es determina tot tenint present l'interès de la menor, de forma que no existint actualment dia intersetmanal de la menor amb el pare, degut a la distància que existeix entre els domicilis, aquest Tribunal considera adient que, si el règim així determinat, si s'escau amb el període d'adaptació progressiva a adoptar en fase d'execució de sentència, es desenvolupa amb normalitat, caldrà, en ares a enfortir els vincles del progenitor no custodi amb la menor, que ambdós progenitors valorin en els anys successius d'ampliar el règim dels caps de setmana alterns amb un dia més pel progenitor no custodi, sigui el divendres o el dilluns, restant en tot cas oberta, a manca d'acord, la valoració d'aquest extrem en seu d'execució de sentència, o al preveure les mesures definitives de la separació i en atenció al desenvolupament del règim determinat, fins i tot, com s'ha anunciat anteriorment, amb el recurs a teràpies educatives i a la tècnica de la mediació familiar per a superar les disfuncions i controvèrsies que tota crisi matrimonial porta aparellada. III.- Quant a la prestació alimentària, la part recurrent sol·licita que la mateixa sigui augmentada a 1.500 euros. Aquesta pretensió no pot prosperar per dos motius: en primer terme, perquè no es tracta de mesures definitives sinó solament provisionals, de manera que les mateixes es fixen per a cobrir l'ínterin fins al dictat de la sentència que contempli les mesures definitives que regularan la crisi i, en segon terme, perquè oblida la recurrent que les prestacions d'aliments no es determinen solament en funció dels ingressos del progenitor que no ostenta la guarda, sinó ponderant el binomi possibilitats econòmiques de l'alimentant i necessitats del menor. I en aquest cas, i com a mesures provisionals, aquest Tribunal entén adequada a les necessitats d'una menor de l'edat de la Bermudez, que no presenta ni precisa de necessitats especials, la pensió d'aliments de 600 euros. En canvi, sí que procedeix estimar el motiu del recurs en el sentit de determinar que la percepció s'ha de meritar no des de la data de la separació, que es xifra en el mes d'octubre de 2008, ni des de la petició de les mateixes per demanda de mesures provisionals de 29-04-2009, atès que aquesta demanda la interposa l'obligat al pagament, sinó que procedirà des de la data de l'Aute d'instància, de 3 de març de 2010, de manera que s'escaurà abonar les mateixes amb efectes del mes de març de 2010. IV.- Quant a les costes processals, no es pot accedir a la petició de la Sra. Guerrero, tota vegada que no s'aprecia temeritat en les pretensions del Sr. Cañete quant a l'atribució de la guarda i custòdia de la filla menor, en atenció al resultat de la prova pericial practicada i sense que procedeixi, en aquesta alçada, efectuar tampoc cap imposició de les costes processals en atenció als especials interessos en conflicte. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Guerrero contra l'Aute de 3-3-2010, dictat per l'Hble. Batlle i modificar la seva part decisòria exclusivament en els extrems relatius al règim de comunicació del progenitor no custodi i de la meritació de la pensió d'aliments a favor de la menor que es contenen en els fonaments de dret II i III de la present resolució, mantenint la resta dels seus pronunciaments. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE