ATSJAD 195/2010 (Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala Civil, 23 décembre 2010)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 195/2010, Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala Civil, 23 décembre 2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:195A) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un Aute du 1er mars 2010, le Tribunal de batlles a, dans le cadre d'une procédure de faillite (fallida), ordonné deux mesures. La première autorisait Mme Tur à ouvrir un compte bancaire, à charge pour elle de transmettre mensuellement à l'administration judiciaire un extrait de mouvements. La seconde, selon la transcription reproduite dans la décision, prévoyait de retenir « en profit de la masse » la part de son salaire mensuel excédant le salaire minimum interprofessionnel.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Mme Tur a interposé appel le 9 juin 2010, sollicitant la révocation de l'Aute et la levée, totale ou partielle, de la saisie sur son traitement. L'administration judiciaire a conclu à la confirmation de la décision de première instance. Par un Aute du 24 septembre 2010, la Sala Civil a ordonné, pour mieux statuer, la production de pièces documentaires. Les réponses ont été versées au dossier.
Les éléments relatifs à la situation professionnelle et au montant exact du salaire ne sont pas précisés dans la décision. Le texte indique seulement que l'appelante exerce comme professeure de langue et de culture françaises (non précisé dans la décision pour le montant de sa rémunération).
Question de droit
Le litige pose, en substance, la question de savoir si, pour la fixation des auxilios économiques du failli et de sa famille au titre de l'article 21 du décret du 4 octobre 1969 sur la suspension de paiements et la faillite, il convient de prendre en compte les charges du failli, notamment le loyer de l'habitation familiale et les dépenses d'entretien et d'éducation de son enfant mineur.
Plus précisément, la juridiction devait déterminer :
si les dépenses alléguées (loyer, aliments, hygiène, éducation, prévoyance, loisirs) étaient suffisamment établies ;
si l'obligation alimentaire du père à l'égard de l'enfant devait être incluse dans l'appréciation des ressources disponibles pour la masse ;
si le failli devait adapter son train de vie à sa nouvelle situation patrimoniale, ce qui emporte un devoir de contention des dépenses familiales.
L'appelante soutenait que le tribunal de première instance n'avait pas correctement examiné les preuves relatives à ses charges. Elle faisait valoir un loyer d'environ 600 euros mensuels, en vertu d'un contrat de bail du 1er novembre 1982, prorogé annuellement de façon tacite.
Solution et dispositif
La Sala Civil a estimé partiellement le recours. Elle a retenu que la dépense de logement, sur la base de la certification produite (1 752,60 euros par trimestre), était établie. Elle a considéré que l'intérêt supérieur de l'enfant justifiait de prendre en compte les aliments dus par le père, sans que cette créance alimentaire fasse partie de l'actif de la faillite. Elle a enfin estimé que la famille, composée de deux membres, devait adapter son niveau de vie à la nouvelle situation économique.
Après appréciation des dépenses acréditées, et « en atenció tanmateix a la protecció dels creditors », la Cour a fixé à 1 200 euros mensuels le montant des auxilios économiques, la fraction du salaire excédant ce seuil étant retenue au profit de la masse. Cette fixation prend effet à la date de l'Aute de première instance, soit le 1er mars
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 123/10
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Marie Conte, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 1-03-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.- Autoritzar a la Sra. Tur a obrir un compte a l'entitat bancària X., S.A., si bé haurà de lliurar, amb caràcter mensual, a l'administració judicial de la present fallida, un extracte de moviments mensual actualitzat de l'esmentat compte.
Segon.- Retenir, en profit de la massa, la part del salari, percebut mensualment per la Sra. Tur, que sobrepassi del salari mínim interprofessional.
II.- La Sra. Tur ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, per escrit de conclusions, de data 9-06-2010, sol·licita la revocació de l'Aute d'instància i que s'aixequi l'embargament, de forma total o parcial, sobre el seu sou. Per el contrari, l'administració judicial de la fallida, per escrit de 17- 06-2010, demana la confirmació de la resolució d'instància.
III.- Aquesta Sala va dictar Aute, de data 24-09-2010, essent la seva part decisòria la que segueix:"DECIDEIX ACORDAR per a millor proveir la pràctica, com a prova documental, dels requeriments esmentats en el fonament segons d'aquest Aute, els quals hauran de ser complimentats en el termini de quinze dies des de la seva recepció. No s'efectua imposició de les costes d'aquesta alçada".
Consten a les actuacions les respostes als requeriments acordats per a millor proveir, així com les al·legacions que les parts han tingut per convenient efectuar.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part recurrent el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que no s'ha examinat adequadament la prova practicada relativa a les despeses de la Sra. Tur. Així, va informar els administradors judicials del seu salari com a professora de llengua i cultura francesa i entén que les despeses de la Sra. Tur es troben perfectament acreditades.
Si s'examina la prova practicada s'extreu en primer terme, que, segons la certificació de G. (foli 34 del Rotlle), la Sra. Tur abona, trimestralment, la quantitat de 1.752,60 euros per trimestre, en virtut de la relació arrendatícia que neix del contracte d'arrendament de 1-11-1982, el qual es prorroga anyalment de manera tàcita. Consegüentment, ha de fer front a unes despeses properes als 600 euros de lloguer per atendre les seves necessitats d'habitatge i les del seu fill. En segon terme, s'ha de posar de relleu que l'interès del menor i el dret del mateix a obtenir un desenvolupament integral justifiquen, en ares del propi menor, que els aliments a que té dret, en sentit ampli, i als quals es troba obligat el pare del mateix, que la pensió d'aliments a càrrec del pare li sigui reclamada, de manera que, encara que aquesta és obvi que no forma part de la massa activa de la fallida, sí possibilita que els auxilis econòmics que s'hagin de fixar, en mèrits del que disposa l'article 21 del Decret de 4-10-1969, sobre suspensió de pagaments i fallida, pel fallit i la seva família es poguessin reduir en interès de la massa de creditors. En tercer terme, sí s'ha de tenir en compte l'argumentari del jutjador a quo, segons el qual la persona declarada en fallida ha d'acomodar la seva situació personal i, per tant, les despeses de la seva família, a la nova situació personal i econòmica que es deriva de la mateixa, de forma que s'ha de portar a terme una tasca de contenció de despeses i d'adequació del nivell de vida de la família, composada per dos membres, a aquesta nova situació. Consegüentment, aquesta Sala, valorades les despeses que consten acreditades, considera que per a cobrir l'arrendament de l'habitatge de la família i les despeses d'aliments, higiene, educació, previsió i lleure, i en atenció tanmateix a la protecció dels creditors, s'ha de fixar en la quantitat de 1.200 euros mensuals els auxilis econòmics que s'han de percebre per part de l'actiu de la massa, en el qual haurà de romandre la resta del seu salari mensual, amb eficàcia a la data de l'Aute d'instància, és a dir, 1 de març de 2010.
II.- L'estimació parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Tur contra l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles i revoquem la seva part decisòria, en el sentit de modificar el punt segon de la seva part decisòria, el qual tindrà el següent redactat: "Segon.- Retenir, en profit de la massa, la part del salari, percebut mensualment per la Sra. Tur, que sobrepassi els 1.200 euros mensuals", i mantenint la resta dels seus pronunciaments. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.