Les défendeurs soulevèrent, par écrit du 27 mars 2002, une exception d'incompétence de la juridiction civile. Ils invoquèrent à titre subsidiaire la litispendance et la chose jugée. Ils fondaient l'exception sur une clause d'arbitrage familial stipulée dans un contrat de capitulations matrimoniales (« cap’’’tols matrimonials ») conclu entre les parents des parties.

Par Aute du 22 février 2006, le Tribunal de Batlles accueillit l'exception. Il jugea que le litige devait être soumis à la clause d'arbitrage familial, sans frais.

Mme Almansa interjeta appel. Elle demandait la révocation de l'Aute. Elle soutenait, d'une part, que la partie adverse avait refusé la juridiction privée en acceptant la juridiction publique par écrit du 6 février 2002. D'autre part, elle faisait valoir que les actions exercées n'étaient couvertes par l'arbitrage ni ratione personae ni ratione materiae. Elle reprochait enfin au premier juge d'avoir fractionné la continence de la cause, au mépris du droit à un procès équitable et du droit d'accès au juge.

La procédure d'appel fut conduite devant la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, le magistrat rapporteur étant M. Joan Manel Abril Campoy.

Question de droit

La question posée était la suivante : une clause d'arbitrage familial contenue dans des capitulations matrimoniales couvre-t-elle des actions réelles et de nullité portant sur des biens, de sorte que l'exception d'incompétence de la juridiction civile serait fondée ?

La Cour devait donc déterminer si le champ d'application de la clause compromissoire, défini à la fois par la matière (ratione materiae) et par les personnes (ratione personae), englobait le litige en cause.

Solution et dispositif

Le Tribunal Superior de Justícia accueille l'appel. Son raisonnement repose sur un double examen du champ de la clause.

Sur le plan matériel, la Cour relève que l'arbitrage est circonscrit par l'objet des capitulations matrimoniales. Elle retient que peuvent être soumis à l'arbitrage les points relatifs à l'héritage universel, aux dots, aux usufruits et aux réserves en vue de doter ou de tester. En revanche, sont exclues les actions en revendication, les actions déclaratives de domaine et les actions en nullité d

TSJC- 225/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Almansa va interposar demanda envers la mercantil Peña i els Srs. Gibert i Tur, amb les pretensions que consten recollides en la súplica de la mateixa.

Per escrit, de data 27-3-2002, la representació processal dels Srs. Gibert i Tur va plantejar les excepcions d'incompetència de jurisdicció i, subsidiàriament, de litispendència i cosa jutjada.

II.- Per Aute, de data 22-2-2006, l'Hble. Tribunal de Batlles va decidir el que segueix: "DECIDIM Que hem d'estimar i estimem l'excepció plantejada per la representació processal dels Srs. Gibert i Tur de manca de competència de jurisdicció civil, en haver de sotmetre's el present litigi a la clàusula d'arbitratge familiar pactada en l'escriptura de capítols matrimonials de data 9 de setembre de 1949, sense fer especial imposició de costes processals".

III.- La representació processal de la Sra. Almansa va presentar escrit de conclusions, de data 17- 01-2007, en virtut del qual sol·licitava que es revoqués l'Aute dictat a 1a instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, segons el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 12-02-2007, pels arguments continguts en el mateix, va demanar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs interposat contra la resolució d'instància es fonamenta en els següents motius o greuges. Considera, en primer terme, que la part contrària ha rebutjat la jurisdicció privada, com resulta de l'admissió de la jurisdicció pública per escrit de data 6-2-2002. En segon terme, manifesta que les accions exercitades no resten incloses en l'arbitratge ni per raó dels subjecte ni per raó de l'objecte. Per consegüent, entén que l'Aute d'instància divideix la continència de la causa i vulnera el dret a un procés degut i a la jurisdicció.

I1.- Si s'analitzen les actuacions s'extreu que la representació processal de la Sra. Almansa va exercitar accions contra la mercantil Peña i els Srs. Gibert i Tur, i qualificaven les accions com acció reivindicatòria, nul·litat de les alienacions dels béns litigiosos i de la súplica s'extreia que també articulava una acció declarativa de domini. Així mateix, consta que per capítols matrimonials, de data 19-09-1949, van comparèixer els Srs. Almansa i Palmer i van establir, entre altres pactes, heretament universal a favor de la seva filla Almansa, reservant- se els donadors l'usdefruit vitalici i la facultat de dotar el seu altre fill Gibert. I en el pacte setè (foli 63) s'estableix: "Volen els atorgants que qualsevol dubte o qüestió que es pugui suscitar entre ells amb motiu de lo convingut en aquests capítols, siguin resoltes i acabades per dos parents més propers un per part, sens figura de judici".

Si s'analitza aquesta clàusula d'arbitratge familiar, s'ha de concloure per la ni inclusió del present litigi en el seu àmbit d'aplicació. I aquesta asseveració es desprèn d'un doble ordre de raons. Per una banda, l'àmbit de l'arbitratge es concreta per raó de la matèria a allò convingut en aquests capítols matrimonials. Des d'aquest ordre d'idees, resulta que si bé podrien ésser objecte de l'arbitratge extrems relatius a l'heretament universal, als dots, als usdefruits, a les reserves per a dotar o per a testar, resta exclòs del mateix l'exercici d'accions com la reivindicatòria o declarativa de domini, així com la de nul·litat d'alienacions de determinats béns, que es qualifiquen com a litigiosos. I aquest argument es veu recolzat per un altre. En efecte, des del punt de vista subjectiu, del pacte setè s'infereix que els dubtes o qüestions que es sotmeten a l'arbitratge són aquells que es puguin suscitar entre els atorgants i del contrast entre els capítols i la demanda rectora del procediment s'ha de convenir que ni la mercantil Peña ni la Sra. Tur tenen cap mena d'intervenció en els esmentats capítols, mentre que el Sr. Gibert apareix esmentat en atenció a la reserva per a dotar- lo que fan els seus pares en els referits capítols matrimonials.

III.- Per consegüent, i en atenció als arguments esmentats, procedeix revocar l'Aute dictat a la instància, sense efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada en atenció a l'èxit del recurs (Novel·la 82, Cap X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Almansa contra l'Aute, de data 22- 2-2006, i revocar la seva part decisòria i declarem que s'escau refusar l'excepció de manca de jurisdicció i que correspon el coneixement del present afer a la jurisdicció civil, devent-se pronunciar la instància sobre la viabilitat o no de la resta d'excepcions plantejades en l'escrit de contesta incidental. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE