ATSJAD ANDORRA, a 27 de gener del 2011 - ROJ: ATSJAD 16/2011
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 janvier 2011
NuméroA234/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD, Civil, 27 janvier 2011 (ROJ : ATSJAD 16/2011 ; ECLI:AD:TSJADAD:2011:16A)
> Décision commentée : ATSJAD, Civil, 27 janvier 2011, ROJ : ATSJAD 16/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:16A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de rédaction : la référence fournie dans la fiche de la décision (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus a été établie à partir de l'en-tête du texte intégral (ROJ et ECLI). Le texte est reproduit dans sa langue d'origine, le catalan ; les citations sont des traductions françaises fidèles.*
## Faits et procédure
La société andorrane « Araujo », titulaire d'une marque portant sur des rhums de la marque « B. », a introduit une demande de cessation et d'interdiction d'importations à l'encontre de la société « Carnero », le 20 mai 2010. Dans le même acte, elle sollicitait une mesure conservatoire fondée sur l'article 33 de la Llei de Marques (loi sur les marques, date d'adoption non précisée dans la décision). Cette mesure consistait à ordonner au Service des douanes d'Andorre de retenir les marchandises en transit, à savoir des bouteilles de rhum portant la marque litigieuse, non destinées à la consommation en Andorre, et d'informer le demandeur de l'identité de l'expéditeur, de l'importateur et du destinataire, ainsi que des quantités retenues.
La défenderesse a soulevé, le 10 juin 2010, des exceptions péremptoires : défaut de légitimation active et passive, défaut de litisconsorcium passif nécessaire et vice de forme dans la présentation de la demande. Elle a contesté le fond, soutenant que l'importation était licite. Elle a également fait valoir, sur la mesure conservatoire, l'absence de base légale suffisante, la complexité de l'affaire, l'absence de jurisprudence andorrane sur la matière, le fait que le produit ne relevait pas de l'accord d'union douanière et la bonne foi du défendeur.
Par un aute du 18 juin 2010, le juge de première instance (Batlle) a refusé la mesure. Il a estimé que le moment procédural n'était pas opportun pour statuer sur l'exception de défaut de légitimation active, qui devait être tranchée dans le jugement au fond conformément à l'article 11 du décret du 4 février 1986. Le demandeur a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice a admis le recours par une providence du 16 septembre 2010, puis a statué par la présente décision (aute), rendue le 27 janvier 2011 sous la présidence de Jean Louis Vuillemin, le rapport étant confié à Eulàlia Amat Llari.
## Question de droit
La décision soulève trois questions.
1. **Recevabilité de l'appel.** La défenderesse soutenait que le recours aurait dû être écarté au motif qu'il portait sur une question incidente ne faisant pas obstacle à la poursuite de l'instance, au sens de l'article 17 du décret du 4 février 1986. La question était donc de savoir si la partie dont la demande de mesure conservatoire est rejetée peut interjeter appel de ce rejet.
2. **Conditions de la mesure conservatoire.** Il s'agissait de déterminer si les conditions classiques, le *fumus boni iuris* et le *periculum in mora*, étaient réunies, et si la demande satisfaisait aux exigences de l'article 33 de la loi sur les marques.
3. **Garanties.** Il fallait enfin apprécier le moment et les modalités de la garantie imposée au demandeur.
## Solution et dispositif
**Sur la recevabilité.** La Cour répond que l'argument ne peut être admis. Lorsqu'une décision accueille une demande de mesure conservatoire, la partie qui en subit les effets peut la contester. Inversement, si la mesure est refusée, cette décision peut faire l'objet d'un recours de la part du demandeur. La Cour relève en outre que « le procédure relatif aux mesures conservatoires a une substantivité propre » (*fona
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 27 de gener del 2011 - ROJ: ATSJAD 16/2011
Décision commentée : ATSJAD, Civil, 27 janvier 2011, ROJ : ATSJAD 16/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:16A (Lire sur source officielle)
Note de rédaction : la référence fournie dans la fiche de la décision (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus a été établie à partir de l'en-tête du texte intégral (ROJ et ECLI). Le texte est reproduit dans sa langue d'origine, le catalan ; les citations sont des traductions françaises fidèles.
Faits et procédure
La société andorrane « Araujo », titulaire d'une marque portant sur des rhums de la marque « B. », a introduit une demande de cessation et d'interdiction d'importations à l'encontre de la société « Carnero », le 20 mai 2010. Dans le même acte, elle sollicitait une mesure conservatoire fondée sur l'article 33 de la Llei de Marques (loi sur les marques, date d'adoption non précisée dans la décision). Cette mesure consistait à ordonner au Service des douanes d'Andorre de retenir les marchandises en transit, à savoir des bouteilles de rhum portant la marque litigieuse, non destinées à la consommation en Andorre, et d'informer le demandeur de l'identité de l'expéditeur, de l'importateur et du destinataire, ainsi que des quantités retenues.
La défenderesse a soulevé, le 10 juin 2010, des exceptions péremptoires : défaut de légitimation active et passive, défaut de litisconsorcium passif nécessaire et vice de forme dans la présentation de la demande. Elle a contesté le fond, soutenant que l'importation était licite. Elle a également fait valoir, sur la mesure conservatoire, l'absence de base légale suffisante, la complexité de l'affaire, l'absence de jurisprudence andorrane sur la matière, le fait que le produit ne relevait pas de l'accord d'union douanière et la bonne foi du défendeur.
Par un aute du 18 juin 2010, le juge de première instance (Batlle) a refusé la mesure. Il a estimé que le moment procédural n'était pas opportun pour statuer sur l'exception de défaut de légitimation active, qui devait être tranchée dans le jugement au fond conformément à l'article 11 du décret du 4 février 1986. Le demandeur a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice a admis le recours par une providence du 16 septembre 2010, puis a statué par la présente décision (aute), rendue le 27 janvier 2011 sous la présidence de Jean Louis Vuillemin, le rapport étant confié à Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
La décision soulève trois questions.
Recevabilité de l'appel. La défenderesse soutenait que le recours aurait dû être écarté au motif qu'il portait sur une question incidente ne faisant pas obstacle à la poursuite de l'instance, au sens de l'article 17 du décret du 4 février 1986. La question était donc de savoir si la partie dont la demande de mesure conservatoire est rejetée peut interjeter appel de ce rejet.
Conditions de la mesure conservatoire. Il s'agissait de déterminer si les conditions classiques, le fumus boni iuris et le periculum in mora, étaient réunies, et si la demande satisfaisait aux exigences de l'article 33 de la loi sur les marques.
Garanties. Il fallait enfin apprécier le moment et les modalités de la garantie imposée au demandeur.
Solution et dispositif
Sur la recevabilité. La Cour répond que l'argument ne peut être admis. Lorsqu'une décision accueille une demande de mesure conservatoire, la partie qui en subit les effets peut la contester. Inversement, si la mesure est refusée, cette décision peut faire l'objet d'un recours de la part du demandeur. La Cour relève en outre que « le procédure relatif aux mesures conservatoires a une substantivité propre » (*fona
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-234/10
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de gener de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la societat "Araujo" va formular demanda de cessament i prohibició d'importacions de rom de la marca "B." contra l'entitat "Carnero", en data 20 de maig del 2010, sol·licitant per altressí que es volgués lliurar ofici al Servei de Duanes d'Andorra per tal que, en el marc de l'article 33 de la Llei de Marques, volguessin retenir les mercaderies en trànsit consistents en ampolles de rom de la referida marca no destinades al seu comerç per Andorra amb l'etiquetatge referit i informar al seu mandant, quan aquesta retenció es produís, del nom, cognoms i adreça de l'expedidor, de l'importador i del destinatari de les mercaderies retingudes, així com també de llur quantitat, manifestant la seva voluntat de oferir la garantia que li fos requerida en el moment de produir-se la retenció i en funció del volum de la mercaderia retinguda.
II.- En data 10 de juny del 2010, el Sr. Tur, actuant en nom i representació de la societat "Carnero", va formular front a la demanda de l'adversa les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i passiva, de manca de litisconsorci passiu necessari i de defecte en la forma de proposar la demanda i es va oposar al fons de la mateixa afirmant que la seva mandant importava la mercaderia esmentada amb total legalitat.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A234/10 — Décision commentée
III.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 18 de juny del 2010 va decidir no donar lloc a la mesura cautelar sol·licitada de retenció a la Duana de mercaderies en base a l'article 33 de la Llei de Marques, considerant que no era el moment processal oportú per resoldre l'excepció de manca de legitimació activa formulada per la defenent.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Araujo" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'adopció de la mesura cautelar sol·licitada per altressí en la demanda formulada per la seva mandant en data 20 de maig del 2010.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- La representació processal de la societat "Araujo" va formular demanda de cessament i prohibició d'importacions de rom de la marca "B." contra la societat "Carnero" i mitjançant altressí va sol·licitar que es volgués lliurar ofici al Servei de Duanes d'Andorra per tal que, en el marc de l'article 33 de la Llei de Marques, volgués retenir les mercaderies en trànsit consistents en ampolles de rom de la citada marca no destinades al seu comerç per Andorra amb l'etiquetatge que es recollia als documents aportats amb la demanda, informant al seu mandant, quan aquesta retenció es produís, del nom, cognoms i adreça de l'expedidor, de l'importador i del destinatari de les mercaderies retingudes, així també com de llur quantitat, oferint la garantia que li fos requerida per la Batllia en el moment de produir-se la retenció i en funció del volum de la mercaderia retinguda.
Front a la demanda de l'adversa, i en data 10 de juny del 2010, el representant legal de la societat "Carnero" va formular prèviament excepcions peremptòries de manca de legitimació activa, exposant substancialment que els poders en virtut dels quals el Sr. Giner actuava en el present procediment en nom i representació de la societat "Araujo" es van atorgar davant del Notari establert a Ginebra Sr. Sevillano sense que consti que fos degudament identificat i sense que sigui palès que el citat senyor va aportar la documentació acreditativa de que estava degudament apoderat per raó del seu càrrec per la societat agent, i passiva, de manca de litisconsorci passiu necessari i de defecte en la forma de proposar la demanda. Subsidiàriament, va contestar la demanda oposant-se a la mateixa i, pel que fa a la mesura cautelar sol·licitada, va argumentar que no hi havia base legal per prendre aquesta decisió, tenint en compte el contingut de la llei andorrana, la complexitat del cas, la manca de jurisprudència a Andorra sobre la matèria, que el producte no formava part de l'acord d'unió duanera, la bona fe de del demandat i que la mesura li podia produir greus perjudicis no sols econòmics, sinó de imatge i reputació.
La resolució recorreguda denega la mesura cautelar sol·licitada per l'agent basant-se en el criteri de que no era possible en aquell moment processal resoldre l'excepció de manca de legitimació activa formulada per la societat "Carnero", sinó que procedia decidir-ho en la Sentència que posés fi al procediment, en aplicació d'allò que disposava l'article 11 del Decret de 4 de febrer del 1986, de tal manera que les parts poguessin provar les seves al·legacions sobre aquest punt. Contra aquesta decisió es va alçar la representació processal de la societat "Araujo" i la Providència d'aquesta Sala de 16 de setembre del 2010 va decidir admetre a tràmit el recurs.
II.- Com a qüestió prèvia i per tractar-se d'una matèria d'ordre públic, s'ha de respondre l'al·legació formulada per la representació processal de la societat "Carnero" en el sentit que el present recurs no hauria d'haver-se admès a tràmit i, per tant, hauria de ser desestimat en virtut d'allò que disposa l'article 17 del Decret de data 4 de febrer del 1986, ja que es tracta d'una qüestió incidental que no impedeix la continuació del procediment.
L'anterior argumentació no es pot admetre, quan una resolució estima una petició de mesura cautelar aquell a qui perjudica aquesta decisió es pot oposar a ella, com destaca l'Aute del Jutge Delegat d'Apel·lacions de data 20 de juny del 1967 i si l'Aute que posa fi a l'incident que llavors es tramita no li és favorable el pot recórrer, però si es denega la dita mesura aquesta decisió pot ser objecte de recurs per part d'aquell que l'ha sol·licitada, tenint en compte en qualsevol cas que el procediment relatiu a les mesures cautelars té substantivitat pròpia.
III.- Pel que fa al recurs formulat per la representació processal de la societat "Araujo", cal destacar que, d'acord amb la jurisprudència reiterada dels Tribunals andorrans, per tal que es pugui adoptar una mesura cautelar és precís que de les actuacions es dedueixi l'existència del que es coneix com fumus boni iuris, entès com l'aparença de dret que es dedueix de la documentació aportada pel sol·licitant, i del que es denomina periculum in mora, que justifica que es prengui la mesura sol·licitada per evitar que, atesa la durada del procediment, la Sentència que es dicti en el seu moment no es pugui executar, aportant la demandant la caució suficient per garantir el rescabalament dels perjudicis que pugui patir l'adversa en el supòsit que es demostri que la mesura no estava justificada.
IV.- D'altra banda, les peticions de la part sol·licitant de la mesura s'ajusten a allò que disposa l'article 33 de la Llei andorrana de Marques, que preveu aquesta possibilitat quan el titular d'una marca formuli demanda, o pretengui formular-la en un breu espai de temps, en defensa del seu dret, de tal manera que el Servei de Duanes, sota ordre de l'autoritat judicial, actuant a petició del titular d'un registre de marca o del beneficiari d'una llicència exclusiva d'explotació d'un registre de marca, té l'obligació de retenir les mercaderies, encara que estiguin en trànsit, si el susdit titular o beneficiari d'una llicència exclusiva considera que la seva introducció al País lesiona els drets que els confereix el registre de marca, així com d'informar de les dades de l'expedidor, importador i destinatari de les mercaderies eventualment retingudes i també de llur quantitat, tenint en compte que el que posa de relleu dit article és que la mesura resta suspesa si no s'entaula l'acció civil o penal en el termini de deu dies a comptar de la data de comunicació de la retenció per part de l'autoritat judicial i no pas a partir del coneixement del titular de la llicència dels fets en què es basa, com defensa la representació processal de la societat "Carnero".
V.- Pel que fa a les garanties que ha de prestar aquella part que sol·licita la mesura, resulta justificat que aquestes s'ordenin en el moment en què es produeixi la retenció, si és que aquesta té lloc i d'acord amb el volum de la mercaderia retinguda.
VI.- Atesa l'estimació del recurs, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes generades pel mateix.
VII.- Pel que fa al periculum in mora, considerem igualment que l'adopció de la mesura que es sol·licita està justificada en quan la durada del procediment tramitat en virtut de la demanda principal formulada per la representació processal de la societat "Araujo" pot fer perillar l'eficàcia de la Sentència que es dicti en el seu moment si aquesta decideix estimar-la, en quan entre tant la mercaderia de la què es demana la retenció pot haver estat comercialitzada a Andorra i per tant el dret de la part agent a protegir la seva marca es pot veure vulnerat de manera difícilment remeiable.
VIII.- D'altra banda, les peticions de la part sol·licitant de la mesura s'ajusten a allò que disposa l'article 33 de la Llei andorrana de Marques, que preveu aquesta possibilitat quan el titular d'una marca formuli demanda, o pretengui formular-la en un breu espai de temps, en defensa del seu dret, de tal manera que el Servei de Duanes, sota ordre de l'autoritat judicial, actuant a petició del titular d'un registre de marca o del beneficiari d'una llicència exclusiva d'explotació d'un registre de marca, té l'obligació de retenir les mercaderies, encara que estiguin en trànsit, si el susdit titular o beneficiari d'una llicència exclusiva considera que la seva introducció al País lesiona els drets que els confereix el registre de marca, així com d'informar de les dades de l'expedidor, importador i destinatari de les mercaderies eventualment retingudes i també de llur quantitat, tenint en compte que el que posa de relleu dit article és que la mesura resta suspesa si no s'entaula l'acció civil o penal en el termini de deu dies a comptar de la data de comunicació de la retenció per part de l'autorità judicial i no pas a partir del coneixement del titular de la llicència dels fets en què es basa, com defensa la representació processal de la societat "Carnero".
IX.- Pel que fa a les garanties que ha de prestar aquella part que sol·licita la mesura, resulta justificat que aquestes s'ordenin en el moment en què es produeixi la retenció, si és que aquesta té lloc i d'acord amb el volum de la mercaderia retinguda.
X.- Atesa l'estimació del recurs, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes generades pel mateix.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Araujo" contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 18 de juny del 2010, que REVOQUEM íntegrament, disposant que es lliuri ofici al Servei de Duanes d'Andorra per tal que, en el marc de l'article 33 de la Llei de Marques i tot lliurant-los còpia dels documents acompanyats a la demanda de números 6, 7 i 8 -identificatius de les etiquetes de la marca "B." d'ampolles de rom- vulgui retenir les mercaderies en trànsit consistents en ampolles de rom de la referida marca amb l'etiquetatge referit, i informi igualment a la societat demandant de les dades de l'expedidor, importador i destinatari de les mercaderies eventualment retingudes i també de llur quantitat, prestant la societat agent la garantia que li sigui requerida per l'Hble. Batlle en el moment en què es produeixi la retenció i en funció de la mercaderia retinguda, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-