SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de febrer de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Sra. Carranza va interposar demanda, en data 14-12-2006, envers la mercantil ORG_0, Ayuso, en virtut de la qual sol·licitava que es dictés sentència per la qual retornés a l'agent la possessió de la unitat immobiliària del número 409 de l'edifici L., la restitució del valor econòmic dels fruits corresponents a la quantitat que, en concepte de renda, els posseïdors vençuts hagin percebut o els que haurien pogut percebre, amb més els interessos legals, l'abonament de la reparació dels danys que s'hagin causat a l'immoble, amb més els interessos, i amb imposició de les costes processals. La part defenent va articular excepció de manca de litisconsorci passiu necessari i, en data 19-12-2007 es va dictar Aute, pel qual s'estimava l'excepció i s'acordava donar trasllat de la demanda a la Sra. Caro, per tal que si ho considerava oportú s'oposés a la demanda. En data 12-03-2009, la part defenent va oposar-se a la demanda i va sol·licitar la desestimació de la mateixa, amb imposició de les costes processals a la part agent. II.- En data 3-06-2010, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Desestimar la demanda formulada en data 14 de desembre de 2006 per la Sra. Carranza contra la societat "G. SA" i els Srs. Ayuso i Caro, absoldre els defenents de les pretensions de la part adversa i condemnar l'agent a satisfer les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador". III.- La part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 9-9-2010, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de la sentència. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va formular, en data 30-03-2010, escrit de contesta a les conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix sol·licita la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que, a diferència d'allò que sustenta l'òrgan judicial a quo, no existeix cap mandat exclusiu de venda. Assenyala que existeixen molts indicis que apunten el contrari: així, entén que en el contracte privat no consta cap menció al mandat ni a la identitat del mandant. Tampoc consta la preceptiva sol·licitud a l'Hble. Comú d'Encamp per a la cessió dels drets de la unitat de referència. Afegeix també que, encara que va perdre la possessió des de l'any 1990, es van seguir pagant les despeses de la llum fins el 1999, així com el lluïsme i les pensions vençudes. Afirma també que esdevé una evident valoració errònia de la prova entendre acreditat un mandat de venda exclusiu pel fet que la filla de la pretesa mandant hagués treballat, en el passat, en l'agència immobiliària. En segon terme, respecte de les costes processals, assevera que l'agent s'ha vist obligada a interposar una acció judicial per a obtenir una resolució judicial, atès que existien motius de fet i de dret més que raonables. II.- L'objecte del present litigi es fonamenta en la titularitat del domini útil de l'apartament 409 de l'edifici L., situat al XXXX. En efecte, la part agent exercita una acció reivindicatòria, la qual requereix com a pressupòsit de l'acreditació del domini (útil) del bé reivindicat. Consegüentment, com a prius per a l'estimació de l'acció real es precisa que s'acrediti aquest domini útil, tota vegada que el mateix apareix discutit pels defenents Srs. Ayuso i Caro, els quals sustenten que ells són els titulars de l'esmentat domini útil. Considera la part recurrent que de la valoració de la prova que es troba a les actuacions no es pot concloure la manca d'acreditació del domini i al·lega que s'han pagat pensions i lluïsmes i les despeses de llum fins el 1999, que el fet que la filla de l'agent treballés a l'agència immobiliària no permet acreditar la venda i que no consta provat l'existència d'un mandat exclusiu de venda. Consta a les actuacions que, en data 16-07-1982, es va atorgar entre la Sra. Carranza i l'Hble. Comú d'Encamp el contracte de cens emfitèutic (folis 48 i 49)i així es certifica pel Secretari General del Comú d'Encamp, en data 6-03-2005 (foli 51), a la vegada que s'indica que no presenta cap saldo deutor (foli 52). Tanmateix, es troba a les actuacions un document, de data 12-10-1990, en virtut del qual l'agència immobiliària ORG_1 hauria signat una convenció de venda amb els Srs. Ayuso respecte de l'apartament núm. 409 pel preu de 220.000 francs francesos. També s'acredita que el Sr. Ayuso esdevé l'any 1999 titular del subministre elèctric fins l'any 2006 i que ha procedit a l'abonament de les despeses comunitàries, a la vegada que des de l'any 1992 (folis 299 i 300) va perfeccionar amb l'agència immobiliària ORG_0 un contracte de gestió de l'apartament núm. 409 i s'ha fet càrrec de les obres de reparació relatives al mateix (folis 303 a 310). De la prova de confessió en judici de la part agent (foli 424) es desprèn que la pròpia compareixent reconeix que va lliurar les claus a l'agència G. per tal que procedís a la venda del pis i que la seva filla va treballar a l'agència immobiliària. En definitiva, de la prova que es troba a les actuacions s'ha de concloure, a l'igual que ho ha fet l'òrgan judicial a quo, que no es pot estimar provada la titularitat del domini útil de la part agent i, aleshores, procedeix la desestimació de la demanda. En efecte, la part agent ha admès que va lliurar les claus de la unitat immobiliària a l'Agència per tal que procedís a la seva venda, la qual cosa comporta l'admissió de l'existència d'un mandat per a la venda de l'esmentat apartament. I respecte de la data del document, és cert que arrel de la fallida de la immobiliària no es disposa d'arxius ni suports informàtics que hagin pogut oferir dades al respecte, però sí que la data de finals de 1990 es correspon amb el fet que l'agència comencés a gestionar l'apartament per compte dels Srs. Ayuso, a la vegada que s'adequa amb la pròpia asseveració de la part actora que des de l'any 1990 no ostenta la possessió del referit apartament. Si als anteriors extrems, s'afegeix, com ho posa de relleu el jutjador d'instància, que la part actora no va exercir cap acció en defensa dels seus drets des de 1990 i fins el 2001, esdevé incompatible amb una actuació diligent de defensa dels drets i interessos propis del titular d'un domini útil davant una suposada pertorbació del seu domini. Per el contrari, ja s'ha indicat com els defenents Srs. Ayuso han acreditat ésser titulars del subministre elèctric i a la vegada abonar les despeses de la comunitat, les reparacions i l'assegurança de la unitat immobiliària. III.- Els raonaments anteriors porten també aquesta Sala a la conclusió que no s'ha acreditat la prova del domini útil de l'agent. El segon motiu del recurs estriba en la imposició de les costes processals. Aquest motiu tampoc pot ésser acollit. En efecte, no existeix cap dubte de dret que pugui justificar la no imposició de les costes processals, sinó que la decisió sobre el fons del present litigi rau en una determinació de quin són els fets provats i, en concret, respecte de qui és titular del domini útil de la unitat immobiliària 409. Per tant, atès que tampoc existeixen dubtes de fet en relació a aquest extrem, per quant la part actora no ha provat un dels fets constitutius de la seva pretensió reivindicatòria, procedeix la imposició de les costes de la instància. La desestimació del present recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Carranza contra la sentència, de data 3-06-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE