ATSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2011 - ROJ: ATSJAD 29/2011
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 février 2011
NuméroA068/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 29/2011 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 février 2011)
> Décision commentée : ATSJAD 29/2011, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 février 2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:29A, recours A068/10 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note préliminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus reprend l'intitulé, le numéro ROJ et l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral.*
## Faits et procédure
Le litige oppose la société Mena aux époux Campillo et Bermudez (MM. Campillo et Bermudez dans la décision, désignés ci-après « les défendeurs ») dans le cadre de relations de crédit et de comptes courants bancaires. Par un arrêt du 14 février 2008, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, saisie en appel partiel, condamne les défendeurs à payer à Mena la somme de 189 714 EUR, assortie des intérêts applicables, sous déduction des sommes extraites par Mena de certains comptes des défendeurs. Un arrêt d'éclaircissement du 23 octobre 2008 corrige des erreurs matérielles relatives à la date de départ des intérêts et à un numéro de compte. Le dispositif renvoie désormais aux « intérêts établis par l'Agrupació de Bancs d'Andorra » (ABA) à compter du 6 octobre 2000, selon la rédaction de l'arrêt d'éclaircissement, tandis que les motifs mentionnent la date du 9 octobre 2000.
Un incident de nullité des actes, puis un recours d'amparo non admis par le Tribunal constitutionnel, n'aboutissent pas.
En phase d'exécution, les défendeurs réclament le paiement d'une somme de 494 382,98 EUR, majorée des intérêts légaux et de frais de procédure. Mena conteste les honoraires réclamés et demande une déduction plus large des sommes qu'elle a prélevées. Par une ordonnance (*Aute*) du 16 février 2010, le Batlle (juge de première instance) estime partiellement l'incident d'exécution, annule la provision précédemment ordonnée et fixe les modalités de calcul des intérêts ainsi que les déductions à opérer, notamment des sommes de 359 815 EUR et de 5 912,62 EUR.
Les deux parties interjettent appel. La décision commentée est rendue par la Sala Civil, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, rapporteur, assisté de MM. Joan Manel Abril Campoy et de Mme Eulàlia Amat Llari.
## Question de droit
Le litige pose deux questions distinctes.
La première porte sur les **limites de l'office du juge de l'exécution** : celui-ci peut-il réexaminer le fond de l'affaire, ou doit-il se borner à mettre en œuvre le dispositif de la décision exécutoire ? Les défendeurs soutiennent notamment que la durée du procès a profité à Mena et que le caractère « non consenti » du découvert doit être apprécié à nouveau.
La seconde porte sur **le contenu de l'obligation pécuniaire** : quels intérêts sont dus sur le principal de 189 714 EUR (taux de l'ABA, éventuellement majoré, avec capitalisation), et quelles sommes doivent être déduites, en particulier celles prélevées sur les comptes autres que le compte n° 31.219 ?
## Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'ensemble des recours et confirme l'ordonnance du Batlle sur tous ses points.
**Sur le rôle du juge de l'exécution.** Le Tribunal rappelle qu'en phase d'exécution « no s'ha de tornar jutjar el litigi », c'est-à-dire que le litige ne doit pas être rejugé, et que le juge doit seulement exécuter les dispositions figurant au disposit
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2011 - ROJ: ATSJAD 29/2011
ATSJAD 29/2011 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 février 2011)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 29/2011, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 février 2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:29A, recours A068/10 (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus reprend l'intitulé, le numéro ROJ et l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
Le litige oppose la société Mena aux époux Campillo et Bermudez (MM. Campillo et Bermudez dans la décision, désignés ci-après « les défendeurs ») dans le cadre de relations de crédit et de comptes courants bancaires. Par un arrêt du 14 février 2008, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, saisie en appel partiel, condamne les défendeurs à payer à Mena la somme de 189 714 EUR, assortie des intérêts applicables, sous déduction des sommes extraites par Mena de certains comptes des défendeurs. Un arrêt d'éclaircissement du 23 octobre 2008 corrige des erreurs matérielles relatives à la date de départ des intérêts et à un numéro de compte. Le dispositif renvoie désormais aux « intérêts établis par l'Agrupació de Bancs d'Andorra » (ABA) à compter du 6 octobre 2000, selon la rédaction de l'arrêt d'éclaircissement, tandis que les motifs mentionnent la date du 9 octobre 2000.
Un incident de nullité des actes, puis un recours d'amparo non admis par le Tribunal constitutionnel, n'aboutissent pas.
En phase d'exécution, les défendeurs réclament le paiement d'une somme de 494 382,98 EUR, majorée des intérêts légaux et de frais de procédure. Mena conteste les honoraires réclamés et demande une déduction plus large des sommes qu'elle a prélevées. Par une ordonnance (Aute) du 16 février 2010, le Batlle (juge de première instance) estime partiellement l'incident d'exécution, annule la provision précédemment ordonnée et fixe les modalités de calcul des intérêts ainsi que les déductions à opérer, notamment des sommes de 359 815 EUR et de 5 912,62 EUR.
Les deux parties interjettent appel. La décision commentée est rendue par la Sala Civil, sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, rapporteur, assisté de MM. Joan Manel Abril Campoy et de Mme Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
Le litige pose deux questions distinctes.
La première porte sur les limites de l'office du juge de l'exécution : celui-ci peut-il réexaminer le fond de l'affaire, ou doit-il se borner à mettre en œuvre le dispositif de la décision exécutoire ? Les défendeurs soutiennent notamment que la durée du procès a profité à Mena et que le caractère « non consenti » du découvert doit être apprécié à nouveau.
La seconde porte sur le contenu de l'obligation pécuniaire : quels intérêts sont dus sur le principal de 189 714 EUR (taux de l'ABA, éventuellement majoré, avec capitalisation), et quelles sommes doivent être déduites, en particulier celles prélevées sur les comptes autres que le compte n° 31.219 ?
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'ensemble des recours et confirme l'ordonnance du Batlle sur tous ses points.
Sur le rôle du juge de l'exécution. Le Tribunal rappelle qu'en phase d'exécution « no s'ha de tornar jutjar el litigi », c'est-à-dire que le litige ne doit pas être rejugé, et que le juge doit seulement exécuter les dispositions figurant au disposit
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 068/10
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, al 22 de febrer de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per sentència de data 14 de febrer del 2008, aquesta Sala Civil, estimant en part el recurs dels Srs. Campillo i Bermudez contra la resolució dictada el dia 5 de juny del 2010 per l'Hble. Tribunal de Batlles, va condemnar als Srs. Campillo i Bermudez a pagar a la societat Mena la quantitat de 189.714 EUR amb els interessos legals corresponents a comptar del 9 d'octubre de 2000, quantitat de la qual s'ha de deduir tots els diners extrets per Mena del compte n° 31.219 i altres dels Srs. Campillo i Bermudez amb els que en el dia 13 de desembre de 2000 es va compensar el saldo negatiu del compte n° 31.639, amb els interessos vigents llavors, sense fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies. Per Aute d'aclariment de data 23 d'octubre del 2008, aquesta mateixa Sala va decretar: corregir els errors materials continguts en el fallo de la sentència dictada el dia 14 de febrer del 2008, en el sentit de substituir en el mateix fallo: 1) la frase "...amb els interessos legals corresponents a comptar del dia 9 d'octubre de 2000" per la frase: "amb els interessos corresponents establerts per l'agrupació de bancs d'ANDORRA a comptar de la data 6 d'octubre del 2000"; 2) el n° de compte 31.639 pel n° de compte 30.639.". Mena va formular un incident de nul·litat d'actuacions, el qual fou desestimat per Aute de data 24 d'abril del 2008. La societat Mena va interposar un recurs d'empara que no fou admès a tràmit pel MI Tribunal Constitucional.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A068/10 — Décision commentée
II.- En tràmit d'execució de l'esmentada sentència d'aquesta Sala, els Srs. Campillo i Bermudez van sol·licitar el pagament per part de Mena, de la quantitat de 494.382,98EUR, més els interessos legals produïts a partir de la data 15 de novembre 2008, així com les costes processals de l'incident de nul·litat d'actuacions, és a dir 15.578 EUR d'honoraris d'advocat més altres 189,54 EUR d'honoraris de postulació. Per Providència de data 18 de novembre del 2008, l'Hble. Batlle va requerir a l'entitat Mena per tal que faci efectiva la quantitat de 510.280,55 EUR. Per la seva part, la societat Mena va formular demanda d'execució de la referida resolució, en el sentit de requerir dels Srs. Campillo i Bermudez, el pagament de la quantitat de 430.718,04 EUR.
III.- Mena va oposar-se a la demanda d'execució instada pels Srs. Campillo i Bermudez, i va impugnar els honoraris d'advocats reclamats relacionats a l'incident de nul·litat d'actuacions. Per Aute de data 19 de novembre del 2009, aquesta Sala Civil va considerar que els honoraris de lletrat per l'incident de nul·litat d'actuacions, s'havien de determinar conforme a les normes orientadores 12.1 i 17.1 respecte d'una quantitat de 189.714 EUR.
IV.- Segons Aute del dia 16 de febrer del 2010, l'Hble. Batlle va: estimar parcialment l'incident d'execució de sentència formulat per Mena, havent de deixar per tant sense efecte la Providència d'execució de sentència recaiguda en el marc del present procediment el dia 18 de novembre del 2008, i havent de requerir consegüentment de pagament al Sr. Campillo i Bermudez, o en el seu cas a l'entitat bancària Mena, en ambdós supòsits en el termini improrrogable de 15 dies d'ençà la data de la fermesa de la present resolució judicial i segons en davallí dels càlculs d'interessos que a continuació es precisaran, i que la part defenent incidental haurà d'acompanyar i justificar degudament en autes en el termini de 8 dies, de la quantia que resulti de la suma principal de 189.714 EUR, juntament amb els interessos establerts per l'ORG_0 per a descobert en compte a partir del dia 9 d'octubre del 2000 i fins la data d'avui, a quin resultat s'ha de fer deducció de les quantitats de 359.815 EUR i de 5.912,62 EUR, juntament amb els interessos per a comptes de passiu de clients meritats a partir dels dies 13 i 12 de desembre del 2000 respectivament i fins a la data d'avui, de conformitat amb el tipus aplicable a les distintes divises que en el seu cas conformaven la primera suma ans referida i, pel que fa al darrer import, en mèrits del tipus aplicable a francs francesos, sense perjudici que pel que fa a les divises que deixaren d'existir posteriorment en favor de l'euro, s'escaigui aplicar el tipus d'interès corresponent a aquesta divisa a les dates interessades; no fer especial imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present incident d'execució de sentència.
V.- Contra aquesta resolució, ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els Srs. Campillo i Bermudez manifesten: que el primer motiu de recurs rau en el fet que Mena pretén que el tipus d'interès que cal aplicar als 189.714EUR resultants de l'estimació parcial de la demanda ha de ser aquell previst per l'ABA augmentat de 5 punts, i de forma composta, ja que en aquestes condicions el tipus arriba a una mitjana del 10% i amb les successives liquidacions semestrals i 10 anys de còmput, els interessos sumen llargament més que el principal; que el raonament i la interpretació que ha fet la Batllia en cap cas correspon amb allò disposat i volgut per la sentència del Tribunal Superior que disposa que la quantitat de 189.714 EUR ha de ser augmentada de l'interès de l'ABA i res més; que si ambdues parts van cometre falta i van entrar en mora, llavors no pot tenir una millor situació que l'altre respecte dels interessos, i encara menys considerant que si Mena no hagués comès falta, és a dir si hagués compensat els actius i passius el dia en que les quantitats s'equilibraven, no hi hauria res a pagar entre les parts, ni per principal, ni per interessos; que el transcurs del temps no pot alterar la situació de manera que al final de la tramitació del plet i del procediment d'execució, la falta que hagi comès una de les parts acabi reportant-li benefici, enlloc de la sanció que li hauria estat imposada si la justícia hagués estat immediata; que el simple fet que el descobert dels Srs. Campillo i Bermudez era conegut i consentit pel Banc fa que en cap cas es pot qualificar de descobert no consentit; que pel que fa al segon motiu de recurs, la Batllia s'ha volgut endinsar en una anàlisi financera de la situació dels Srs. Campillo i Bermudez al desembre 2000 i ha interpretat erròniament la prova pericial, però el més greu és que l'ha dividida, és a dir que no l'ha considerat in globo sinó que ha extret d'aquesta prova només determinats aspectes i sempre a favor del banc; que per conseqüent sol·licita que : es declari 1) que en el pitjor supòsit per a ells, els Srs. Campillo i Bermudez han de pagar a Mena la quantitat de 189.714 EUR més els interessos de l'ABA (Euribor + 2,5 punts de marge financer) de forma lineal a partir del dia 9 d'octubre del 2000 i fins al dia d'instar-se l'execució (novembre 2008) és a dir més 85.592 EUR, el que fa un total de 275.306,20 EUR, 2) que Mena ha de pagar als Srs. Campillo i Bermudez les quantitats extretes de llurs comptes al desembre 2000 amb els interessos aplicables (Euribor menys 0,75 de marge financer) fins a la data de l'execució (novembre 2008) és a dir 639.294 EUR de principal més 130.394,53 EUR d'interessos ço que fa un total de 769.689,18 EUR, 3) que fruit de la deducció o de la compensació de les dues anteriors quantitats, declarar que Mena ha de pagar als Srs. Campillo i Bermudez el saldo de 494.382,98 EUR amb els interessos legals a partir del mes de novembre 2008, fins a la data de total liquidació del deute, 4) que Mena ha de pagar les costes del present incident, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, 5) que l'embargament preventiu sobre els Srs. Campillo i Bermudez ha de ser immediatament aixecat.
II.- La societat Mena no comparteix el pronunciament de l'Aute impugnat respecte a la deducció de la suma adeutada per l'adversa, de les quantitats de 359.815 EUR i de 5.912,62 EUR, i això pels motius següents: que l'únic compte a tenir present als efectes de dita deducció és el compte n° 31.219 ja que la sentència fixa la suma principal de 189.714 EUR basant-se en el saldo consolidat dels altres dos comptes existents, d'acord amb l'informe del Sr. ENTITY_7; que per tant les úniques sumes que s'hauran de deduir del deute dels Srs. Campillo i Bermudez amb Y. SA, i provinents del compte 31.219 són les de 5.617,35 EUR amb data valor 12.12.00, més 155,56 EUR amb data valor de 13.12.00 més 139,68 EUR amb data valor de 22.12.00 que fa un total de 5.912,62 EUR.
III.- S'ha prèviament de posar de relleu que en tràmit d'execució de sentència no s'ha de tornar jutjar el litigi, sinó únicament executar les disposicions que consten en el fallo de la resolució, sense poder realitzar noves apreciacions. Per conseqüent, el recurs de la societat Mena no pot prosperar ja que no tant sols la sentència d'aquesta Sala és molt clara, sinó que l'Aute d'aclariment de data 23 d'octubre de 2008 precisa sense cap mena d'ambigüitat, que Mena ha de deduir de les quantitats degudes pels Srs. Campillo i Bermudez, tots els diners extrets per la mateixa, no tant sols del compte n° 31.219, sinó àdhuc dels altres comptes dels Srs. Campillo i Bermudez amb els que el dia 13 de desembre es va compensar el saldo negatiu del compte n° 30.639, el que inclou el compte n° 32.000. Per tant, si que s'ha de tenir en compte per operar la deducció litigiosa, totes les quantitats de diners que s'han extret del compte n° 32.000 per tal de compensar el saldo negatiu del compte n°30.639 el dia 13 de desembre.
IV.- Respecte al recurs interposat pels Srs. Campillo i Bermudez, es pot fer el mateix comentari, i per tant, totes les consideracions que no tenen cap relació amb el fallo de la sentència a executar, com, entre altres, els efectes del caràcter sinal·lagmàtic del contracte de crèdit, o les relatives a la legitimitat de L'ORG_1 (ABA), són totalment improcedents.
La sentència d'aquesta Sala ha condemnat els Srs. Campillo i Bermudez a pagar a Mena la quantitat de 189.714 EUR amb els interessos corresponents establerts per l'Agrupació de Bancs d'Andorra a comptar del 9 d'octubre del 2000. Per interessos corresponents establerts per l'ABA, s'ha d'entendre els interessos pactats entre les parts, calculats en funció dels fixats per descobert en compte (ja que es la situació que correspon al cas d'autes), per la referida agrupació, anatocisme aplicat segons els usos i costums bancaris al Principat, inclòs. Ara bé, que aquests interessos siguin superiors als convinguts generats per les sumes dipositades en compte, no té res d'anormal, tractant-se de la remuneració del saldo creditor d'un compte corrent que sempre és més baixa que la remuneració del descobert del compte, ja que es aquesta diferència que constitueix un dels recursos dels bancs. No es tracta aquí de fer un paral·lelisme de situacions entre els Srs. Campillo i Bermudez d'una part, i Mena d'altra part, o de determinar si una de les parts litigants ha incorregut en falta, sinó que s'ha només d'aplicar les condicions pactades en els contractes firmats per les referides parts. És cert que la durada del procediment té una influència en la producció d'interessos, però això és la conseqüència de tot litigi, i aquesta producció d'interessos que siguin legals o convencionals, té justament per objectiu de compensar pel creditor, el perjudici resultant del termini derivant de l'administració de la justícia. Per tant no es pot admetre el primer motiu de recurs dels Srs. Campillo i Bermudez.
V.- Pel que fa a l'abast de la quantitat deguda per Mena als Srs. Campillo i Bermudez, s'ha de descartar els documents aportats per aquests darrers en tràmit d'apel·lació per ésser els mateixos totalment extemporanis i constituir una prova confeccionada pel propi pèrit dels Srs. Campillo i Bermudez, sense cap tipus de contradicció. Dit això, llevat del contingut de la referida documentació que no es pot tenir en compte, els Srs. Campillo i Bermudez no desenvolupen cap argumentació fonamentada en dret o en fets que sigui de natura a reformar el raonament particularment motivat i encertat del primer jutge que es basa en les constatacions clares i inequívoques de l'annex tercer de l'informe pericial del Sr. Cañete. En conseqüència s'ha de desestimar íntegrament el recurs dels Srs. Campillo i Bermudez.
VI.- La desestimació d'ambdós recursos determina no fer especial condemna en costes de segona instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
Desestimar els recursos interposats, tant per la societat Mena que pels Srs. Campillo i ENTITY_5;
Confirmar l'Aute del Tribunal de Batlles de data 16 de febrer del 2010 en tots els seus extrems.
No fer especial imposició de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.