ATSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2011 - ROJ: ATSJAD 32/2011
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 février 2011
NuméroA258/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD (Sala Civil), 22 février 2011, recours A258/10 (ROJ : ATSJAD 32/2011 ; ECLI:AD:TSJADAD:2011:32A)
> Décision commentée : ATSJAD (Sala Civil), 22 février 2011, recours A258/10 (ROJ : ATSJAD 32/2011 ; ECLI:AD:TSJADAD:2011:32A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral a été retenue.*
## Faits et procédure
Par une décision du 13 mai 2009, la garde et la tutelle provisoires de la mineure Serra ont été attribuées aux grands-parents paternels, les époux Hoyos et Duque. La mère, Mme Castillo, a demandé le 4 juin 2010 la révocation de cette attribution et, à titre subsidiaire, l'instauration d'un droit de visite durant les vacances d'été.
Après audition de la mineure et communication de l'avis du ministère public daté du 7 juillet 2010, le juge de première instance a rendu un *Aute* le 12 juillet 2010. Il a ordonné la communication de la demande aux défendeurs, refusé la révocation de la garde et accordé à la mère un droit de visite de quinze jours pendant les vacances d'été, dont les modalités devaient être fixées lors de l'exécution.
Mme Castillo a interjeté appel. Les grands-parents ont conclu à la confirmation, avec condamnation de l'appelante aux dépens. Le ministère public, par un avis du 23 novembre 2010, s'est opposé partiellement au recours. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy, la présidence étant assurée par M. Jean Louis Vuillemin, avec Mme Eulàlia Amat Llari pour assesseur.
## Question de droit
Trois moyens étaient soulevés par l'appelante :
1. la violation de son droit de défense, qui n'aurait pas été entendue et n'aurait pas pu participer à l'exploration de la mineure ni aux déclarations des grands-parents, en méconnaissance de l'article 10 de la Constitution andorrane et de l'article 9.2 de la Convention relative aux droits de l'enfant du 20 novembre 1989 ;
2. la violation des articles 32 à 34 de la Llei qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat du 21 mars 1996, en l'absence de constatation de la situation de danger, du rapport prévu à l'article 33 et
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2011 - ROJ: ATSJAD 32/2011
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral a été retenue.
Faits et procédure
Par une décision du 13 mai 2009, la garde et la tutelle provisoires de la mineure Serra ont été attribuées aux grands-parents paternels, les époux Hoyos et Duque. La mère, Mme Castillo, a demandé le 4 juin 2010 la révocation de cette attribution et, à titre subsidiaire, l'instauration d'un droit de visite durant les vacances d'été.
Après audition de la mineure et communication de l'avis du ministère public daté du 7 juillet 2010, le juge de première instance a rendu un Aute le 12 juillet 2010. Il a ordonné la communication de la demande aux défendeurs, refusé la révocation de la garde et accordé à la mère un droit de visite de quinze jours pendant les vacances d'été, dont les modalités devaient être fixées lors de l'exécution.
Mme Castillo a interjeté appel. Les grands-parents ont conclu à la confirmation, avec condamnation de l'appelante aux dépens. Le ministère public, par un avis du 23 novembre 2010, s'est opposé partiellement au recours. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy, la présidence étant assurée par M. Jean Louis Vuillemin, avec Mme Eulàlia Amat Llari pour assesseur.
Question de droit
Trois moyens étaient soulevés par l'appelante :
la violation de son droit de défense, qui n'aurait pas été entendue et n'aurait pas pu participer à l'exploration de la mineure ni aux déclarations des grands-parents, en méconnaissance de l'article 10 de la Constitution andorrane et de l'article 9.2 de la Convention relative aux droits de l'enfant du 20 novembre 1989 ;
la violation des articles 32 à 34 de la Llei qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat du 21 mars 1996, en l'absence de constatation de la situation de danger, du rapport prévu à l'article 33 et
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la vila d'Andorra la Vella, al 22 de febrer de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2011 - ROJ: ATSJAD 32/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En data 13-05-2009 es va dictar Aute, segons el qual s'atribuïa la guarda i custòdia de la menor Serra, de forma provisional, als Srs. Hoyos i Duque. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 22 février 2011 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 258/10
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, al 22 de febrer de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 13-05-2009 es va dictar Aute, segons el qual s'atribuïa la guarda i custòdia de la menor Serra, de forma provisional, als Srs. Hoyos i Duque.
II.- la representació processal de la Sra. Castillo va sol·licitar, per escrit de data 4-06-2010, que es revoqués l'atribució provisional de la guarda i custòdia de la menor i, subsidiàriament, s'establís un règim de visites a favor de la progenitora durant les vacances d'estiu.
Una volta escoltada la menor i emès informe del Mgfic. Ministeri Fiscal, de 7 de juliol de 2010, es va dictar Aute, de data 12-07-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- donar trasllat a la representació processal dels Srs. Hoyos i Duque de l'escrit presentat en data 4 de juny del corrent per part de la representació processal de la Sra. Castillo, als efectes escaients.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A258/10 — Décision commentée
Segon.- No donar lloc a la petició formulada per la Sra. Castillo mitjançant escrit presentat en data 4 de juny del 2010 de revocació de la guarda i custòdia de la menor a favor dels Srs. Hoyos i Duque.
Tercer.- Donar lloc en part a la petició efectuada per la Sra. Castillo i establir un règim de visites en concepte de vacances d'estiu de 15 dies, les quals s'exerciran al Principat i quina concreció es fixarà en període d'execució de la present resolució judicial.
Quart.- Notificar el contingut de la present a les parts i al Magnífic Ministeri Fiscal".
III.- La representació processal de la Sra. Castillo va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 29-10-2010, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal dels Srs. Hoyos i Duque han presentat escrit de contesta a les conclusions, de data 19-11-2010, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
Per escrit de 23-11-2010, es va emetre informe pel Mgfic. Ministeri Fiscal, pel qual s'oposava parcialment al recurs interposat.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part agent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que segons l'article 10 CA i l'article 9.2 de la convenció sobre els drets de l'infant de 20-11-1989, totes les parts interessades han de disposar de la possibilitat de participar en les deliberacions i de fer conèixer llurs opinions. Entén que s'ha produït la referida vulneració perquè no s'ha citat a declarar a la Sra. Castillo ni se l'ha deixat participar en l'exploració de la menor ni intervenir en les declaracions dels avis paterns. En segon terme, manifesta que s'han vulnerat els articles 32 a 34 de la llei Qualificada de l'adopció, tota vegada que no s'argumenta sobre l'existència de la situació de perill, no s'ha fet l'informe que marca l'article 33 ni tampoc consta que s'hagi establert, malgrat la part recurrent ho va sol·licitar, un règim de visites amb la mare i avi matern. En tercer terme, considera que ni es motiva ni es resol d'acord amb les proves practicades, atès que si considerava l'informe aportat per la recurrent era insuficient, havia de recórrer a l'elaboració d'altres informes.
Afegeix, que resta sense sentit demanar ara la impugnació de la denegació de la petició subsidiària, atès que aquesta s'adreçava a la comunicació amb la menor durant les vacances escolars d'estiu.
II.- Com a extrem previ, s'escau posar de manifest, com indica la pròpia part recurrent, que no té sentit ara l'examen de la petició subsidiària, en virtut de la qual es sol·licitava la comunicació de la menor amb la mare respecte de les vacances d'estiu.
En canvi, pel que fa referència als altres motius o greuges que la part recurrent articula contra la resolució d'instància, procedeix, en primer terme, procedir al refús del primer motiu, segons el qual s'haurien limitat el dret de defensa de la part recurrent. En efecte, la part recurrent ha tingut ocasió d'efectuar totes les al·legacions que ha tingut per convenient en defensa dels seus interessos, al llarg del procés, com així ressurt de les actuacions. Tanmateix, la pràctica de la prova d'exploració de la menor s'efectua en presència de l'autoritat judicial i del Ministeri Fiscal, el qual assumeix el deure de vetllar per l'interès del menor, sense que les parts processals assisteixin a la referida prova, sense perjudici, com així ha succeït, que després se'ls doni trasllat de la diligència que recull el resultat de la prova practicada. I, en aquest ordre d'idees, també ha tingut accés la recurrent no solament al resultat de les diligències exploratòries de la menor, sinó a les declaracions dels avis-titulars de la custòdia provisional de la menor. Per consegüent, cap menyscapte es pot entendre produït al el fet que no se l'hagi citat a declarar no té la transcendència anul·latòria que pretén la part impugnant, per quant ha pogut efectuar totes les al·legacions que ha considerat oportunes.
III.- Els motius segons i tercers han de ser analitzats conjuntament. Entén la recurrent que s'ha vulnerat allò previst als articles 32 a 34 de la llei Qualificada de l'adopció i que no es motiva ni es resol de conformitat amb les proves practicades.
Aquesta Sala ja va tenir ocasió de pronunciar-se sobre el manteniment de la solució adoptada pel jutjador d'instància en el seu Aute de data 29-04-2010. En aquell Aute ja s'afirmava la situació de risc en la qual es trobava la menor, que s'evidenciava de l'exploració de la menor, de data 12-05-2009, de la comunicació de la treballadora social Sra. S. i dels extrems que en el seu informe valorava com a negatius, des de l'aspecte de la cura de la menor, el Ministeri Fiscal. Amb aquells resultats, i d'acord amb allò que es preveu a l'article 32 de la llei Qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat l'Hble. Batlle retirava de forma provisional la custòdia de la menor a la mare i l'atribuïa als avis paterns i aquesta Sala, en interès del menor, va considerar que la referida mesura d'atribució provisional esdevenia l'oportuna en ares a la protecció del menor i a la defensa del seu desenvolupament integral.
En el procés de primera instància i també en aquesta alçada, mitjançant l'aportació del document que es troba al foli 22 del rotlle, la recurrent ha acreditat, i així ha estat valorat per l'òrgan judicial a quo, que treballa amb normalitat i que no depèn d'ajudes econòmiques per a la seva subsistència, a la vegada que rep suport psico-social. Baldament aquests extrems comporten una evolució positiva respecte de la situació anterior, aquesta Sala ha de mantenir, atesa la situació inicial de risc de desemparament per la menor (cfr. Art. 32 LQA), la mesura d'atribució provisional de la guarda a favor dels recorreguts i avis paterns de la menor, tota vegada que no consta acreditat a les actuacions que la mare es trobi en condicions d'ostentar la cura de la seva filla Serra.
I és des d'aquesta òptica que no es pot acollir l'argument de la recurrent en virtut del qual s'ha produït una vulneració de l'article 33 de la Llei qualificada de l'adopció, tota vegada que el mateix fa referència a l'informe que s'ha d'emetre, per part de la Direcció del Servei Social del Govern, respecte de la modalitat de guarda decidida (Article 33 La Direcció del Servei Social del Govern decideix sobre la modalitat de la guarda del menor que li és confiat, confiant-la al Centre d'Acolliment d'Infants (CAI), o bé a un altre centre adequat a les necessitats del menor, o bé a una família acollidora, mitjançant un acolliment familiar, o bé decidint una mesura mixta d'acolliment en centre i família. La Direcció del Servei Social del Govern ha d'informar el batlle de les modalitats de guarda decidides, i de les seves eventuals modificacions ulteriors. Així mateix, informa el batlle de l'evolució de l'infant i de la seva família natural, mitjançant un informe anyal). En canvi, sí que l'article 34 de l'esmentada norma estableix que quan un infant esdevé objecte d'una mesura educativa i en funció de la mateixa s'ha hagut de retirar l'infant de l'ambient natural, els pares han de conservar un dret de correspondència i de visita, que ha de ser fixat pel Batlle, i que el seu manteniment o suspensió s'ha d'efectuar en funció de l'informe psicosocial de la Direcció del Servei Social del Govern (Art. 34.- "Els pares, l'infant dels quals és l'objecte d'una mesura d'assistència educativa, conserven la pàtria potestat i exerceixen tots els atributs que no siguin contradictoris amb l'aplicació de la mesura l'assistència educativa. Si ha estat necessari retirar l'infant de l'ambient familiar natural, els pares conserven un dret de correspondència i un dret de visita, dels quals drets el batlle fixa les modalitats. No obstant això, l'interès de l'infant pot dur-lo a suspendre l'exercici d'aquests drets, tenint en compte l'informe psicosocial de la Direcció del Servei Social del Govern").
Consegüentment, amb les anteriors consideracions, malgrat del que es desprèn de les actuacions, ja valorat per aquesta Sala en l'Aute de 29-04-2010 i en aquest mateix, i de l'informe del Mgfic. Ministeri Fiscal, sí procedeix mantenir la mesura d'atribució de la guarda provisional als avis paterns, avui recorreguts, s'ha de procedir amb les següents precisions. Així, s'ha de posar en relleu que s'escau procedir a l'elaboració de l'informe psicosocial que preveu l'article 34 de la Llei Qualificada de l'adopció, per part de la Direcció del Servei Social del Govern, a fi que avaluï la capacitat i idoneïtat de la mare per a tenir cura de la seva filla, el temps, les mesures i les garanties que s'han d'adoptar fins que pugui arribar aquest moment, així com l'establiment, en el seu cas, d'un règim de visites a favor del progenitor recurrent. Per tant, la mesura d'atribució provisional de la guarda als avis paterns s'ha de mantenir, però supeditada al resultat que es produeixi de l'informe en els termes ja indicats.
IV.- L'especial atenció dels interessos en litigi justifiquen la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Castillo contra l'Aute, de data 12-07-2010, i mantenir la seva part decisòria, excepte el punt segon i tercer que s'hauran d'adequar a les consideracions efectuades en el darrer paràgraf del tercer fonament de dret de la present resolució. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.