Résumé

# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 février 2011 (ATSJAD 37/2011) > Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 février 2011, recours A307/10, ROJ : ATSJAD 37/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:37A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note de méthode : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des indications figurant dans le texte intégral (en-tête, numéro de recours, identifiants ROJ et ECLI).* ## Faits et procédure Un divorce par consentement mutuel a été prononcé par jugement du 20 juillet 2005, qui a homologué une convention notariée conclue en 2002. Cette convention fixait une pension d'aliments au profit de l'enfant commun, né du mariage et âgé de dix ans à la date de la décision commentée. Le père, M. Cepeda, a saisi le juge de l'exécution le 15 juillet 2010. Il demandait qu'il soit enjoint à la mère, Mme Morillo, de produire les justificatifs des dépenses exposées pour l'enfant depuis décembre 2009. Il sollicitait en particulier la justification de l'emploi de la somme de 8 000 euros qu'il avait versée à cette date. La mère s'est opposée à cette demande, en faisant valoir que le père n'était pas fondé à exiger un tel compte et qu'il manquait lui-même à son obligation de paiement intégral. Une première décision du 14 avril 2009 l'avait condamné à verser 7 770,32 euros au titre de pensions impayées et de leur actualisation, somme qu'il n'a acquittée qu'après une nouvelle demande d'exécution. Par ordonnance (*aute*) du 29 septembre 2010, l'autorité judiciaire inférieure a rejeté la demande du père et mis les dépens à sa charge. Celui-ci a interjeté appel. La Sala Civil était composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président), Joan Manel Abril Campoy et Mme Eulàlia Amat Llari (magistrate rapporteure). Le texte ne précise pas l'état exact des règles procédurales applicables à la transmission du dossier ni les dates intermédiaires de la procédure d'exécution. ## Question de droit La question posée était la suivante : le parent qui n'a pas la garde de l'enfant et qui verse une pension alimentaire peut-il exiger du parent gardien qu'il justifie de l'usage des sommes perçues ? La Sala Civil répond par la négative, sauf preuve contraire. Elle pose une présomption selon laquelle le parent qui assume la garde de l'enfant affecte la pension à ses besoins, dès lors que le montant versé peut être regardé comme minimal et indispensable. Le débiteur ne peut donc exiger la justification que s'il établit que l'autre parent ne satisfait pas convenablement les besoins de l'enfant, dans la mesure permise par la pension et par la part des ressources du parent gardien consacrée à cet objectif. La juridiction écarte également l'argument tiré d'une prétendue jurisprudence favorable au père. Elle relève que la décision invoquée, un *aute* de la Batllia, portait sur des circonstances très différentes et n'avait pas été confirmée par la Sala, puisqu'elle avait seulement statué sur un incident de nullité. ## Solution et dispositif Le recours est rejeté. La Sala confirme intégralement l'ordonnance attaquée et met les dépens d'appel à la charge de l'appelant. Le dispositif est rédigé comme suit : > « DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Cepeda contra l'Aute dictat en data 29 de setembre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. » *Traduction fidèle :* > « REJETTE le recours d'appel interjeté par le représentant procédural de M. Cepeda contre l'ordonnance rendue le 29 septembre 2010, que n

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de febrer de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 20 de juliol del 2005 va decidir estimar la demanda de divorci formulada de mutu acord pels Srs. Cepeda i Morillo, declarant dissolt el matrimoni celebrat entre els darrers en data 7 d'agost del 1999 i homologant el conveni protocol·litzat pels esposos l'any 2002 davant de notari. II.- En data 15 de juliol del 2010 la representació processal del Sr. Cepeda va presentar un escrit manifestant que considerava que era d'obligat compliment que les pensions d'aliments atribuïdes al fill nascut del matrimoni dels consorts, l'Manso, així com les seves actualitzacions, fossin dedicades i utilitzades únicament i exclusivament a cobrir les necessitats del menor. Per aquesta raó, sol·licitava que es requerís a la Sra. Morillo per tal que presentés els justificants de les despeses realitzades en benefici del nen des del mes de desembre del 2009 fins a la data de l'escrit, incloent expressament la justificació de la utilització amb aquesta finalitat dels vuit mil euros abonats pel seu mandant en aquella data. III.- La Sra. Morillo es va oposar a aquesta petició argumentant que l'agent no estava legitimat per exigir que justifiqués les despeses que ella havia fet, i que eren imprescindibles, per atendre les necessitats del fill comú, atès l'incompliment per part del Sr. Cepeda de la seva obligació de pagar íntegrament la pensió d'aliments a càrrec seu i en favor del seu fill establerta per la Sentència de divorci dels esposos, que va homologar el conveni signat per ells l'any 2002, fet que havia comportat que ella hagués de demanar la seva execució. Tenint en compte que, una vegada estimada aquesta demanda per l'Aute de data 14 d'abril del 2009 va condemnar a l'agent a pagar-li la suma de 7.770,32 euros en concepte de la part de les pensions degudes i no abonades i l'actualització de les mateixes que l'adversa no havia realitzat, ella va haver de demanar va haver demanar novament la seva execució en no complir-la voluntàriament el Sr. Cepeda, que sols llavors va abonar aquesta suma. IV.- L'Aute de 29 de setembre del 2010 va desestimar la petició del Sr. Cepeda, imposant-li les costes del procediment. V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Cepeda i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- El recurs formulat per la representació processal del Sr. Cepeda es fonamenta en la tesi que l'Hble. Batlle li denega el dret a exigir els justificants de les despeses efectuades per la Sra. Morillo en favor del seu fill com una sanció per l'incompliment per part seva de les obligacions que l'imposava la Sentència de divorci dels esposos i que la única que ell va incomplir va ser la d'actualitzar la dita pensió, entenent que ell abonava el seu import per altres vies. Manifestava igualment que la Sra. Morillo no va reclamar la dita actualització fins que havien passat cinc anys des del moment en que es podia exigir. II.- Els arguments exposats per la part recurrent no poden comportar l'estimació de la seva demanda. Malgrat l'Aute d'instància posa de relleu que l'exigència de que la Sra. Morillo justifiqui el destí dels diners que ha rebut com a pensió a favor del seu fill no és equitativa atesa l'actuació del recurrent, les veritables causes per les quals se li denega la petició són les que s'exposen a continuació en l'esmentada resolució, és a dir: que l'import de la pensió que el Sr. Cepeda paga com a pensió d'aliments en favor del seu fill menor s'ha de considerar mínima per atendre les seves necessitats i que l'agent no ha acreditat que el nen no rep de la seva mare les atencions que precisa pel seu correcte desenvolupament físic i psicològic i aquesta Sala comparteix aquesta decisió i els arguments que la fonamenten. III.- En aquest sentit, cal destacar que quan el progenitor que no té la guarda i custòdia d'un fill menor paga en concepte de pensió d'aliments en favor d'aquest una quantitat que es pot considerar mínima i indispensable per satisfer les seves necessitats cal presumir que el que té cura del menor la destina a aquesta finalitat. Per aquesta raó, no pot demanar en aquest cas que el perceptor de la pensió justifiqui quin destí li dóna, a menys que el sol·licitant provi que l'altre progenitor no satisfà les necessitats del menor d'una manera adequada en la mesura que li permet aquesta pensió i la part dels seus ingressos que ha de destinar també a aquesta finalitat. En el cas present, el Sr. Cepeda abona la suma de 372,30 euros mensuals com a pensió del seu fill Manso, quantitat que s'ha de considerar mínima per tal d'entendre que un progenitor ha contribuït a la satisfacció de les necessitats d'un menor que en aquest moment té 10 anys d'acord amb la jurisprudència dels Tribunals andorrans en els darrers anys. D'altra banda, l'agent no ha acreditat que la Sra. Morillo no ha atès correctament al nen, de tal manera que cal presumir que les sumes que ha rebut les ha invertit en el seu benefici i si en un moment determinat la defenent ha cobrat quantitats endarrerides de la pensió deguda s'ha d'entendre que amb elles es compensa a la citada senyora pel temps que va haver d'atendre en una proporció superior a la què li corresponia les necessitats del nen, encara que judicialment no les hagués reclamat fins l'any 2009 perquè, atesa la naturalesa de la controvèrsia suscitada entre les parts, la decisió de recorre als Tribunals no és fàcil. IV.- Per últim, tampoc es pot argumentar que hi ha jurisprudència dels Tribunals andorrans en el sentit que defensa el recurrent quan aquest cita exclusivament un Aute de la Batllia que es refereix a unes circumstàncies molt diferents a les presents i que no ha estat confirmat per aquesta Sala, ja que l'Aute de 16 de setembre del 2010 va resoldre exclusivament un incident de nul·litat formulat contra una Providència que no admetia a tràmit el recurs plantejat contra aquella decisió, desestimant- lo. IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Cepeda contra l'Aute dictat en data 29 de setembre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.