Par un aute (ordonnance) du 22 novembre 2010, le Tribunal de Corts a rejeté cette demande. La défense a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que le refus était fondé sur le non-paiement de l'amende de 300 euros et de la responsabilité civile, alors que le condamné ne disposait pas de ressources suffisantes. Elle faisait valoir que le montant de la responsabilité civile n'avait pas encore été fixé, et que ce retard ne lui était pas imputable. Elle ajoutait que la rémunération perçue au centre pénitentiaire, très faible, ne permettrait pas d'acquitter ces sommes avant la libération, ce qui priverait le condamné d'un bénéfice légalement prévu et créerait une inégalité avec des personnes disposant de meilleures ressources.

Le ministère public s'est opposé au recours en rappelant que le condamné avait été frappé de la peine complémentaire d'expulsion pour dix ans.

La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra statue en appel. Le magistrat rapporteur est le Sr Josep Maria Pijuan Canadell (magistrats : Yves Picod, Marie Conte). La décision est un aute, c'est-à-dire une décision interlocutoire rendue en matière d'exécution des peines.

(Les références du dossier sont présentées de manière incohérente dans le texte : le recours est numéroté A044/10 et le rouleau 44/10, tandis que la cause est désignée comme « TC-025-6/10 » dans le dispositif et « TC-22-11-10 » dans les métadonnées. Ces divergences n'affectent pas l'analyse.)

Question de droit

La question posée était double :

1. Le paiement de l'amende et de la responsabilité civile constitue-t-il une condition nécessaire à la substitution de la peine privative de liberté par l'expulsion, au sens de l'article 65.3 du Code pénal ?

2. La substitution, dans les circonstances de l'espèce, serait-elle compatible avec la finalité de prévention générale de la peine d'emprisonnement, notamment lorsque le condamné a déjà été frappé d'une peine complémentaire d'expulsion ?

Le cadre normatif est fourni par l'article 65.3 du Code pénal, tel que qualifié par la loi qualifiée n° 9/2005 du 21 février 2005. Selon les termes repris par la Sala, cette disposition permet au tribunal de substituer, au moment du jugement ou postérieurement, la peine d'emprisonnement, ou le reliquat restant à purger jusqu'à cinq ans, par une peine d'expulsion, dans la limite de quinze ans.

Solution et dispositif

La Sala rappelle deux principes posés dans sa jurisprudence antérieure, que la décision ne cite pas autrement :

• la substitution est une faculté et non une obligation pour le tribunal, qui l'apprécie au regard des circonstances personnelles du condamné, de sa conduite, de la gravité des faits et des préjudices causés ;
• la substitution doit demeurer exceptionnelle, afin d'éviter l'impunité et la création d'un droit à l'inexécution des peines.

Sur la première question, la Sala admet partiellement l'argument de la défense. Elle estime que le respect des obligations pécuniaires est « un fait de plus à valoriser » par le tribunal, mais qu'il ne saurait être regardé comme une condition sine qua non de la substitution. L'impossibilité de payer, en raison de l'insuffisance de ressources, ne constitue donc pas, à elle seule, un obstacle absolu.

Sur la seconde question, la Sala retient en revanche un motif de rejet déterminant. Dans le cas où le condamné a également été frappé d'une peine complémentaire d'expulsion, la substitution du reliquat de la peine d'emprisonnement par l'expulsion « suposaria una certa impunitat » : elle conduirait, en pratique, à la suppression de l'une des peines, en l'occurrence la peine d'emprisonnement ferme, qualifiée de la plus aflictive pour le condamné. Une telle issue ne servirait pas la prévention générale.

Le dispositif est le suivant :

Rotlle núm. 44/10 Causa núm. XXXX Aute núm. 17-11

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

A U T E

Magistrats M.I. Srs. Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-quatre de febrer de dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Alfaro contra l'aute de data 22 de novembre del 2010 dictat pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per aute de data 22 de novembre del 2010 el Tribunal de Corts dictà aute que, pel que interessa en el present recurs, acordà denegar la petició de la substitució de la pena privativa de llibertat imposada al condemnat Alfaro per la pena d'expulsió del Principat.

II.-RESULTANT: Que la representació processal del Sr. Alfaro formulà recurs d'apel·lació contra el citat aute perquè fonamenta la denegació de la substitució de la pena de presó per l'expulsió del Principat en què el condemnat no ha liquidat ni la multa de 300 euros que li fou imposada, ni la responsabilitat civil, quan el condemnat no ha percebut cap nòmina durant el gairebé any que fa que està privat de llibertat, i no ha estat fins el passat mes de novembre del 2010 que ha rebut la primera retribució pel seu treball al Centre Penitenciari. D'altra banda, encara no ha estat determinat l'import de la responsabilitat civil que el condemnat ha de satisfer als perjudicats esmentats en al sentència, manca de determinació que en cap cas és imputable al Sr. Alfaro. Afegeix l'apel·lant que tot i que el Sr. Alfaro percep una retribució pel seu treball al Centre Penitenciari, aquesta és tant escassa que de maig del podrà abastar la multa i la responsabilitat civil abans de ser posat en llibertat, amb la qual cosa es veu privat de un benefici legalment previst por una qüestió insalvable en el futur, el que suposa una desigualtat respecte d'altres persones que poden gaudir d'una situació econòmica més favorable.

III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs amb l'argument de que el Tribunal de Corts també va imposar al Sr. Alfaro la pena complementària d'expulsió del Principat d'Andorra durant deu anys.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que l'article 65.3 del Codi Penal permet al Tribunal substituir, en el moment de dictar sentència o posteriorment, les penes imposades de presó o el ròssec que resti per complir fins a cinc anys per la pena d'expulsió fins al màxim de quinze anys, i tenim ja declarat que es tracta d'una facultat, i no d'una obligació, del Tribunal a quo que ha d'exercir valorant les circumstàncies personals, la conducta del condemnat així com la gravetat dels fets i dels perjudicis ocasionats. Però com ja també té declarat aquesta Sala Penal, la substitució ha de ser excepcional de tal manera a evitar la impunitat o de crear un dret a l'incompliment de les penes. La part apel·lant mostra el seu desacord amb l'aute recorregut perquè condiciona la substitució de la pena de presó por l'expulsió al pagament de la multa i de la responsabilitat civil quan el condemnat no té possibilitat de fer-ho per manca d'ingressos suficients, a banda de què l'import de la responsabilitat civil encara no ha estat determinat, manca de determinació que no és imputable al Sr. Alfaro. Ho podem compartir en certa manera, doncs pensem que el compliment de les responsabilitats pecuniàries es un fet més a valorar pel Tribunal, però no s'ha de prendre com una conditio sine qua non per atorgar el benefici de la substitució de la pena de presó per l'expulsió ja que, com hem dit en altres resolucions, la qüestió també cal situar- la en el marc de la finalitat de prevenció general de la pena de presó. I en el cas d'autes, en què al condemnat també li va ser imposada la pena complementària de l'expulsió del Principat per un període de 10 anys, la substitució del ròssec de la pena de presó pendent de compliment per l'expulsió del Principat suposaria una certa impunitat que en res afavoreix la prevenció general ja que, en la pràctica, comporta la supressió d'una de les penes, la pena de presó ferma que, certament, és la que resulta més aflictiva pel condemnat.

II.-CONSIDERANT: que, per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació de l'aute apel·lat, imposant les despeses processals del recurs a la part apel·lant, atesa la total desestimació de les seves pretensions.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa del Sr. Alfaro contra l'aute del Tribunal de Corts de data 22 de novembre del 2010 en la causa TC-025- 6/10.

2.- Confirmar l'aute dictat pel Tribunal de Corts.

3.- Imposar a la part apel·lant les costes processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació del present aute, per al seu compliment i execució.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.

Subir

Diccionario RAE