En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 14 d'abril de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per Sentència dictada en data 10 de juliol del 2002 es va decidir estimar la demanda conjunta promoguda pels consorts Srs. Puig i Pérez declarant la separació matrimonial dels esposos i homologant el conveni signat per ells en data 10 d'abril d'aquell any, que, pel que fa referència a les despeses extraordinàries i sempre necessàries per l'educació o bé la salut del fill del matrimoni, establia que aquestes serien suportades per meitat pel Sr. Puig prèvia presentació del rebut corresponent. II.- Mitjançant l'escrit presentat en data 4 de juny del 2010 la representació processal de la Sra. Pérez va formular demanda d'execució de l'esmentada Sentència pel que fa al pacte segon punt quart, relatiu al pagament de despeses extraordinàries del fill menor, ordenant que es fes efectiva al seu favor la quantitat de 5.695,87 euros per aquelles ocasionades des del mes de gener del 2007 fins el 31 d'abril del 2010, més altre import de 441,44 euros en aplicació de la norma d'orientació 13 en relació a les normes 17.2 i 12.1, més els honoraris de procurador per altre import de 47,16 euros i les taxes judicials pagades per l'import de 36 euros, anant afegint a l'anterior suma les despeses la meitat de les quals no pagués el Sr. Puig i que s'acreditarien amb la presentació del corresponent rebut, així com que es requerís al citat senyor per tal que complís la seva obligació de pagament dels conceptes abans esmentats, petició a la què es va oposar el Sr. Puig.. III.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 1 d'octubre del 2010 va decidir no donar lloc a les peticions formulades per la Sra. Pérez contingudes en el seu escrit de data 4 de juny del 2010 IV.- Disconforme amb aquesta resolució, la representació processal de la Sra. Pérez va formular recurs d'apel·lació contra ella, argumentant que les despeses d'educació i salut del fill comú s'havien de considerar com extraordinàries d'acord amb la voluntat de les parts al signar el conveni de separació i, en prova d'aquest fet, aportava diversos documents que acreditaven que el Sr. Puig va abonar com a extraordinàries despeses de menjador, activitats esportives i despeses mèdiques del menor, que sol·licitava que fossin admesos en aquesta alçada. V.- L'Aute d'aquesta Sala de 22 de febrer del 2011 va decidir no donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal de la Sra. Pérez consistents en què per a millor proveir i a efectes probatoris s'incorporessin als autes els documents número 1 a 4 aportats juntament amb el seu escrit de conclusions, reservant la decisió sobre eventuals costes judicials a allò que es preveiés a la Sentència que posés fi al procediment. VI.- La representació processal de la Sra. Pérez formula incident de nul·litat d'actuacions en relació a aquesta resolució, sol·licitant que es declari la seva nul·litat i se'n dicti una de nova admetent per a millor proveir i a efectes probatoris els documents adjuntats en el seu escrit de conclusions. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana. En el cas present la representació processal de la Sra. Pérez argumenta que el fet de no admetre les proves que ha aportat en aquesta alçada li causa una greu indefensió, ja que ella no sospitava que l'adversa es negués a pagar un tipus de despeses, com ara menjador escolar, activitats extraescolars, activitats esportives i de caire mèdic del fill comú, que ja havia pagat en altres ocasions, raó per la qual no va aportar cap prova d'aquest fet en la instància, demanant exclusivament l'execució de la Sentència que homologava el conveni de separació dels esposos, de tal manera que si ara se li denegava aquesta aportació es veia privada de provar les seves pretensions en aquest procediment. II.- Per tal de donar resposta als arguments de la part que promou l'incident cal destacar, en primer lloc, que l'Aute del qual es demana la nul·litat no recull una decisió arbitrària, ni mancada de fonamentació, sinó que es denega la petició de la Sra. Pérez de manera raonada i fonamentada en la legalitat vigent, ja que resulta evident que en aquest cas no es poden admetre les proves sol·licitades en virtut d'allò que disposa l'article 73 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, ja que la citada senyora no les va sol·licitar a la instància, de tal manera que el fet que aquesta decisió no s'avingui amb els seus interessos no comporta que hagin vulnerat els seus drets fonamentals. D'altra banda, tampoc es pot argumentar que aquesta decisió l'ha situat en indefensió, ni ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció, ja que si no va presentar aquestes proves en la instància sols a ella li pot perjudicar aquesta inactivitat probatòria, tenint en compte que es tracta de documents que daten dels anys 2006 i 2007, de tal manera que ja disposava dels mateixos en el moment de presentar la demanda, i que la Sra. Pérez podia preveure que el Sr. Puig es negaria a pagar com a despeses extraordinàries les que reclamava, en quan cal presumir que s'hi havia negat extrajudicialment amb anterioritat a la presentació de la demanda, ja que en cas contrari no hagués estat precís reclamar l'auxili judicial. Per aquesta raó, si considerava que l'actuació del Sr. Puig portava a interpretar el conveni signat pels esposos d'una manera determinada havia d'acreditar que aquesta es va produir efectivament. III.- En aquestes circumstàncies, és cert que aquesta Sala podria admetre aquestes proves per a millor proveir, però exclusivament si estimava que resultaven determinants per resoldre el present litigi, i en el cas present considerem que no ho eren, però, en tot cas, aquesta és una facultat i no una obligació del Tribunal que aquest pot exercitar d'acord amb el seu criteri i que no afecta en cap cas als drets fonamentals de les parts en litigi. IV.- En desestimar-se l'incident procedeix imposar les seves costes a la part que l'ha promogut de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal de la Sra. Pérez, imposant les seves costes a la part que l'ha plantejat. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE