En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- L'Aute dictat en data 28 de juliol del 2010 va decidir estimar en part la demanda de mesures provisionals prèvies a la interposició de demanda de separació matrimonial interessada per la Sra. Carretero respecte del seu espòs el Sr. Corbacho, declarant la separació de cossos provisional dels mencionats, dispensant-los mútuament dels deures que els hi eren imposats a resultes d'haver contret matrimoni, amb els següents pronunciaments: establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte dels fills comuns i atribuir la seva guarda i custòdia de forma compartida entre els dos i l'ús de l'habitatge familiar al Sr. Corbacho devent participar els progenitors per igual en les despeses extraordinàries generades pels seus dos fills, segons preveia la fonamentació jurídica d'aquesta decisió. II.- Per escrit presentat en data 24 de setembre del 2010 la representació processal del Sr. Corbacho va formular demanda d'execució del citat Aute, demanant que es procedís a requerir a la Sra. Carretero er tal que abandonés l'habitatge familiar en el termini d'un mes i donés compliment a un règim de custòdia compartida per setmanes dels fills del matrimoni, recollint-los un divendres de cada dos al sortir de l'escola i tenint-los en la seva companyia durant una setmana, i per Providència de data 1 d'octubre del mateix any es decidí requerir al Sr. Corbacho per tal que en el termini de cinc dies acredités haver interposat la demanda de nul·litat, separació o divorci segons preveia l'article 15.2 LQM. III.- En data 12 d'octubre del 2010 la representació processal del Sr. P.J.M. manifestava que la Sra. Carretero havia interposat la corresponent demanda de separació matrimonial contra el seu mandant abans de que s'escolés el termini legalment establert a comptar des del moment en què fou ferm l'Aute de data 28 de juliol i, per tant, sol·licitava que es volgués procedir a executar la citada resolució. IV.- L'Aute dictat en data 15 d'octubre del 2010 va decidir no donar lloc a la petició d'execució formulada per la representació processal del Sr. Corbacho, sense fer especial imposició de costes. V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Corbacho i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació de la seva petició. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- L'Aute de data 15 d'octubre del 2010 decideix no donar lloc a la petició d'execució de la resolució judicial de data 28 de juliol del 2010, que disposava una sèrie de mesures provisionals prèvies a la interposició de la demanda, entenent que, quan el dia 15 d'octubre d'aquell any la Sra. Carretero va instar la demanda de separació judicial dels esposos, ja s'havia escolat el termini de 30 dies naturals que l'article 51.2 LQM dóna a les parts per tal de presentar-la i evitar així que quedin sense efecte les citades mesures, ja que el dit termini comença a comptar a partir de la data de la notificació de la resolució en la què aquestes s'acorden. Pel contrari, la representació processal del Sr. Corbacho considera que aquest termini ha de començar a comptar a partir de la data en què la resolució que acorda les mesures esdevé ferma, ja que sols en aquell moment aquestes ja no poden ser modificades, però aquest criteri no es pot estimar. En efecte, l'article 51.2 LQM s'ha de posar en relació amb el que disposa el 65 de la citada Llei, d'acord amb el què els recursos contra les decisions sobre mesures provisionals no tenen efectes suspensius quant a l'execució de les mateixes, llevat decisió expressa i motivada en l'acte d'acceptació de l'apel·lació, raó per la què, si es comencés a comptar el termini de caducitat a partir del moment que aquesta resolució esdevingués ferma, la seva durada podria dilatar-se molt en el temps en el supòsit en què una de les parts la recorregués, possibilitat que entenem que seria contrària a l'esperit de la Llei. En aquest sentit, s'ha de considerar que la raó per la què el citat article estableix un termini tant curt, com és el de 30 dies naturals, i a més de caducitat, per tal que les parts presentin la oportuna demanda no pot ser altre que la voluntat del legislador de que aquestes mesures tinguin una vigència limitada en el temps, de tal manera que el que les ha demanat presenti la corresponent demanda de nul·litat, separació o divorci del matrimoni que va contreure en el seu dia i es fixin de manera definitiva en el procediment corresponent les mesures que han de regular la situació creada per la crisi matrimonial en un termini breu de temps, després d'haver valorat amb totes les garanties de defensa i contradicció de les parts la conveniència de les mateixes, finalitat que s'obtindria amb molt més retard si el termini establert legalment comencés a córrer quan s'hagués resolt una possible apel·lació. II.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les seves costes atesa la naturalesa del procediment i allò que preveu el capítol X de la Novel·la 82. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Corbacho contra l'Aute dictat en data 15 d'octubre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE