I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 78/2011 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 mai 2011)
Décision commentée : ATSJAD 78/2011, 23 mai 2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:78A (Lire sur source officielle)
Note : la référence fournie dans les métadonnées de la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue.
Faits et procédure
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) avait pris, les 25 octobre et 27 décembre 2007, deux résolutions administratives relatives à la régularisation de la situation d'assurance d'une salariée, Mme Carnero, et à la réclamation de prestations de chômage indûment perçues. Ces résolutions ne sont pas autrement détaillées dans le texte. La première mettait fin à une procédure ouverte à l'encontre de la société Bernat, qui avait été invitée à présenter ses observations ; la seconde rejetait le recours administratif formé contre elle. La société n'a pas saisi la juridiction administrative contre ces actes.
Le 20 avril 2010 (la date du 24 avril 2010 figure également dans les antécédents, le texte présentant ici une divergence), la CASS a saisi la Section administrative du Tribunal des Batlles d'une demande d'exécution tendant à ce que M. Martin, administrateur général de la société, soit mis en demeure de payer la somme de 13 772,34 EUR, correspondant aux prestations indûment versées à Mme Carnero, « en tant que responsable solidaire » de celle-ci.
Le 15 juin 2010, la Batllia a notifié cette demande à M. Martin et l'a invité à payer dans un délai de sept jours naturels. Le 21 juin 2010, celui-ci a formé devant le Tribunal supérieur un incident contre l'exécution, invoquant trois moyens : l'absence de solidarité de la société avec la dette réclamée, la litispendance (Mme Carnero ayant introduit un recours contre l'acte de liquidation qui la visait) et la prescription.
La CASS a conclu au rejet de l'incident. Elle soutenait qu'en phase d'exécution d'actes devenus fermes, le juge ne peut connaître que de la régularité de la procédure d'exécution, et non du fond. Elle faisait valoir que les questions de fond auraient dû être tranchées dans la procédure administrative antérieure, et que la solidarité résulterait d'une cohabitation entre la salariée et l'administrateur, destinée à simuler une relation de travail. Sur la litispendance, elle relevait que la Section administrative avait constaté l'absence de preuve de la qualité de salariée de Mme Carnero. Sur la prescription, elle soutenait que les résolutions initiales dataient de 2004 et que le délai de trois ans n'était pas expiré à la date de l'ouverture du dossier, fixée au 3 septembre 2007.
Question de droit
La question posée au Tribunal supérieur était, en substance, la suivante : une demande d'exécution forcée peut-elle être dirigée contre une personne qui n'est pas destinataire d'un acte administratif exécutoire, sur le fondement d'une solidarité de paiement, lorsque les actes dont l'exécution est sollicitée n'ont pas pour objet la créance réclamée ?
Cette interrogation impliquait de déterminer : (i) ce que présuppose l'exécution d'un acte administ
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 23 de maig del 2011 - ROJ: ATSJAD 78/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« 1.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, el 24 d'abril de 2010 demana a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles l'execució de les seves resolucions de 25 d'octubre i de 27 de desembre de 2007 i concretament demana que es reclami al Sr. Martin, administrador general de Bernat el pagament de 13.772,34 EUR que corresponen a les prestacions d'atur de treball indegudament pagades a la senyora Carnero, en tant que responsable solidari amb la mateixa. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 mai 2011 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
Núm. de Protocol: E10-2070 TSA: IE:06/10
AUTE 15-2011
PARTS:
Apel·lant: Bernat (ENTITY_5)
Representant: Martin
Advocat: Pina
Apel·lada: CASS
Representant : Alcalá
Advocat : Alvarado
A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de maig de 2011
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, el 24 d'abril de 2010 demana a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles l'execució de les seves resolucions de 25 d'octubre i de 27 de desembre de 2007 i concretament demana que es reclami al Sr. Martin, administrador general de Bernat el pagament de 13.772,34 EUR que corresponen a les prestacions d'atur de treball indegudament pagades a la senyora Carnero, en tant que responsable solidari amb la mateixa.
2.- La Batllia, el 15 de juny de 2010 notifica al Sr. Martin la sol·licitud de la CASS i els documents que l'acompanyen i el requereix per tal que en el termini de 7 dies naturals procedeixi al pagament d'allò reclamat.
3.- El 21 de juny de 2010 el Sr. Martin formula davant aquesta Sala un incident contra l'execució acordada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles manifestant que no hi ha solidaritat de Bernat amb el deute reclamat a la Sra. Carnero que hi ha litispendència compte tingut que la Sra. Carnero ha presentat demanda contra l'acte de liquidació dirigit contra ella, i prescripció del deute.
4.- La CASS contesta l'incident afirmant que en fase d'execució d'actes ferms no és possible analitzar qüestions de fons sinó només la regularitat en el procediment seguit per l'execució, i que les qüestions de fons es van poder dilucidar en el procediment seguit davant la CASS i que va culminar en les resolucions administratives que no es van recórrer; en relació al fons, que pel que fa a la solidaritat del deute hi ha convivència entre Bernat i la Sra. Carnero per a simular una relació laboral amb la finalitat d'obtenir unes prestacions que no li corresponien; en relació a la litispendència diu que la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va declarar que no quedava acreditada la relació d'assalariada de la Sra. Carnero i pel que fa a la prescripció sosté que les resolucions de la CASS reclamant les prestacions abonades indegudament són d'11 de setembre de 2004, no havent passat tres anys des de l'inici del expedient per la reclamació, que te lloc el 3 de setembre de 2007.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- És competent per resoldre el present incident aquesta Sala de conformitat a allò que estableix l'article 110 de la Llei de la jurisdicció administrativa.
Segon.- L'execució d'actes administratius enfront dels administrats pels mecanismes que preveu el Títol V de la Llei de la jurisdicció administrativa pressuposa -en els termes de l'article 97- "l'existència d'un acte administratiu que sigui executiu d'acord amb la llei", és a dir, d'un acte administratiu -ara en els termes de l'article 50 del Codi de l'Administració- "regularment dictat i notificat".
Això significa que l'acte del qual es demana l'execució ha d'haver estat dictat en el si d'un procediment administratiu que tingui per objecte decidir sobre allò que finalment conté l'acte, en el que s'hagin pogut fer les oportunes al·legacions i en el que s'hagi obert la via de recursos corresponent, s'hagin interposat o no.
Tercer.- Als efectes de resoldre aquest incident distingirem: a) les resolucions administratives de les que la CASS demana l'execució i el procediment en el que es van dictar i b) allò que es demana que s'executi.
El procediment administratiu s'inicia amb una resolució de 3 de setembre de 2007 en el que es demana a Bernat que acrediti els augments de salari de la senyora Carnero i se li indica que se li obre expedient, a més, per haver consentit la societat que la esmentada senyora mantingués activitat laboral durant els períodes de baixa laboral.
Després de les corresponents al·legacions la CASS dicta la resolució que posa fi al procediment, el 25 d'octubre de 2007, consistent en donar resposta a les al·legacions i requerint la societat que doni d'alta la senyora Carnero com a no assalariada amb activitat pel període dels darrers tres anys, i es dona peu de recurs contra la resolució.
Interposat recurs administratiu, el 27 de desembre de 2007 es desestima, sense arguments, i es dona peu de recurs davant la jurisdicció administrativa, sense que la societat Bernat hagi acudit a la via jurisdiccional.
L'escrit que el 20 d'abril de 2010 la CASS presenta a la Secció Administrativa de la Batllia demanant l'execució de l'acte administratiu es refereix literalment a l'execució de les resolucions administratives esmentades en l'apartat a) i sol·licita "reclamar al senyor Martin, administrador general de Bernat que pagui la quantitat de 13.772,34 EUR corresponents a les prestacions d'atur de treball pagades a la senyora Carnero en tant que responsable solidària amb la mateixa".
Quart.- Amb independència d'allò que addueix Bernat en l'incident que formula contra la resolució de la Secció Administrativa de la Batllia que li reclama el pagament en període voluntari, el cert és que es actes administratius dels que es demana l'execució res tenen a veure amb allò que es demana que s'executi: els primers es refereixen a la regularització de la relació d'assegurament de la senyora Carnero amb la parapública i el segon a la reclamació d'un pagament de 13.772,34 EUR que s'exigeix a Bernat en raó a una solidaritat en el pagament que es recolza en l'existència d'una situació de convivència entre l'administrador de la societat Martin i la Sra. Carnero.
En correspondència amb el que hem exposat, l'exigència que conté l'escrit de la CASS presentat a la Batllia el 20 d'abril de 2004 hauria d'haver estat el fruit d'un procediment previ en el que l'administrador de la societat hagués pogut discutir el càlcul de la quantia i període de la liquidació corresponent a les prestacions percebudes per la Sa. Carnero i de les que se'n demana el retorn; la possible prescripció i sobre tot la procedència de la solidaritat, i res de tot això es planteja en l'expedient que hem resumit en l'apartat a) del fonament de dret anterior.
Correspon, en conseqüència, estimar l'incident i declarar que no hi ha lloc a l'execució pretesa per la CASS.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest incident.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda estimar l'incident d'execució promogut per la representació processal de Bernat i declarar que no hi ha lloc a executar allò que la CASS demana en l'escrit presentat davant la Secció Administrativa de la Batllia el 20 d'abril de 2010. No es fa pronunciament sobre el pagament de les despeses del procés.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.
Subir
Diccionario RAE