En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 5-11-2010 la Sra. Cepeda, el Sr. Herrera i la Sra. Ropero i les mercantils andorranes Badía, SA i Bernat, SA sol·licitaven la rehabilitació de tots els subjectes passius del procediment concursal. L'administració judicial de la fallida, per escrit de data 30-11-2010, va informar que els sol·licitants de la rehabilitació no acreditaven haver procedit a la satisfacció de totes les obligacions reconegudes en el procediment concursal ni de l'existència de conveni o acord amb els creditors. II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 27-01- 2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: No donar lloc a la sol·licitud formulada pel lletrat Sr. Sevillano, advocat dels Srs. Herrera, Cepeda i Ropero, i de les societats mercantils Badía, SA i Bernat, SA, en el seu escrit de data 5 de novembre del 2010, en el quin sol·licitava la rehabilitació dels seus representats". III.- La part sol·licitant de la rehabilitació en la instància va presentar recurs contra la resolució dictada pel Batlle i, en data 15-04-2011, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la resolució dictada. Pel contrari, l'administrador judicial, per escrit de contesta a les conclusions, de data 10-05-2011, demana que es procedeixi a la confirmació de la resolució dictada, amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els greuges o motius en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que els seus representats han satisfet els crèdits, alguns en la seva totalitat i altres en part, però que han actuat sense mala fe ni dol i han col·laborat amb l'administració de justícia. Considera que esdevé contrari al principi de seguretat jurídica que els efectes del procediment concursal encara es perllonguin sobre el seu futur patrimonial. En segon terme, manifesta que la interpretació de l'article 71 del Decret de 4-10-1969 no és adequada, per quant aquest precepte no requereix el pagament íntegre de tots i cadascun dels crèdits, sinó que s'han de satisfer les obligacions reconegudes en el procediment concursal i els seus representats han complert, en la mesura del que era possible, les obligacions derivades del procediment concursal, de manera que una bona part dels creditors han cobrat la totalitat del seu crèdit (Estat, assalariats, crèdits pignoraticis o hipotecaris) i altres una part. En tercer terme, des d'una òptica constitucional la negativa a la rehabilitació suposa una vulneració a l'article 27 C.A., atès que mai podran gaudir del dret a la propietat privada, per quant les mesures cautelars (sic) adoptades mai finalitzaran. Així, afirma que la negativa indefinida a la rehabilitació xoca amb la prescripció de tres anys per a reclamar els crèdits, a la vegada que impedeix que tornin a efectuar actes de comerç amb plena capacitat. II.- L'article 71 del Decret de 4-10-1969 determina, en la part que aquí interessa, el que segueix: "Els deutors no fraudulents podran ésser rehabilitats, justificant el compliment íntegre del conveni aprovat pels seus creditors. A manca de conveni, estaran obligats a provar que han satisfet totes les obligacions reconegudes en el procediment". Consegüentment, cap virtualitat revocatòria pot tenir el fet que els sol·licitants no hagin actuat amb mala fe ni amb dol, i hagin col·laborat amb l'Administració de Justícia, tota vegada que si haguessin actuat amb dol o amb mala fe, no podrien gaudir de la rehabilitació, per quant podien haver estat declarats fallits fraudulents, i, en tot cas, per què sigui viable la rehabilitació cal complir amb els dictats que estableix la normativa vigent; és a dir, la justificació del compliment íntegre del conveni aprovat amb els seus creditors o, a manca de conveni, la satisfacció de totes les obligacions reconegudes en el procediment concursal. I en cap cas pot entendre's que la no rehabilitació del fallit és contrària a la seguretat jurídica, sinó que la inhabilitació del fallit es porta a terme, precisament, per privar al mateix de les facultats d'administració i disposició, tota vegada que ha restat acreditada la seva inidoneïtat per a efectuar la gestió econòmica de l'activitat comercial. Aleshores, solament quan, en virtut del procediment universal, i en ares a garantir la par conditio creditorum, es provi que s'ha procedit al compliment dels convenis celebrats o, en el seu defecte, del compliment de totes les obligacions reconegudes, es permetrà que el mateix recuperi les facultats d'administració i disposició i sigui, consegüentment, rehabilitat. No portar-ho a terme fins a l'acreditació dels extrems legals no contradiu el principi de seguretat jurídica, sinó, ans al contrari, s'adequa perfectament al mateix. III.- En darrer terme, assevera el recurrent que la negativa a rehabilitar de manera indefinida xoca amb la prescripció de tres anys pels crèdits mercantils i significa un atemptat al dret a la propietat privada reconegut a l'article 27 C.A. Tampoc aquest motiu pot ésser estimat. En efecte, res té a veure la prescripció de les pretensions mercantils, en el termini de tres anys, amb l'existència d'un procediment concursal, en el qual, i per a garantir la igualtat de condició dels creditors, amb les excepcions que preveu la normativa, s'estableix un procediment adreçat a la satisfacció ordenada dels crèdits que han estat reconeguts, ja sigui mitjançant l'assoliment i execució d'un conveni o amb la realització de l'actiu per a procedir al pagament del passiu. Però, en tot cas, des de la declaració concursal els crèdits esdevenen no exigibles, sinó que la rehabilitació no apareix com a indefinida, sinó que l'esmentat article 71 del Decret de 4-10-1969 possibilita que els deutors no fraudulents puguin ésser rehabilitats si acrediten el compliment íntegre del conveni o la satisfacció, en defecte de conveni, de totes les obligacions reconegudes. Òbviament, el que no pot fer el deutor és titllar al sistema d'indefinit quan és a ell, si vol obtenir la rehabilitació, a qui li correspon acreditar l'existència dels pressupòsits exigits legalment per a ésser rehabilitat. En altre cas, la manca d'acreditació dels mateixos, només a ell perjudica. IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Cepeda, el Sr. Herrera i la Sra. Ropero i les mercantils andorranes Badía, SA i Bernat, SA contra l'Aute, de data 27- 01-2011, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE