I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 126/2011 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 19 juillet 2011)
Décision commentée : ATSJAD 126/2011, ROJ : ATSJAD 126/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:126A (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur la succession d'un ressortissant espagnol, M. Araujo, décédé à Sabadell (Espagne) le 11 août 2000. Selon la décision, il disposait de la nationalité espagnole et, « pel que sembla », d'une résidence civile catalane (folios 6 à 9). Le dossier ne précise pas le lien de parenté exact entre le défunt et les parties, hormis le fait que Mme Mercader désigne le défunt comme son frère.
Le 30 mars 2011, Mme Mercader, agissant en son nom propre et au nom de sa mère, Mme Briones, a saisi la justice andorrane d'une demande de déclaration d'héritiers ab intestat. Elle sollicitait que M. Morales soit déclaré seul héritier ab intestat du défunt. Par un Aute du 4 avril 2011, le Batlle a déclaré la juridiction andorrane incompétente.
La requérante a interjeté appel. Elle soutenait que l'ordre juridique andorran ne contient aucune règle spéciale de compétence en matière successorale, qu'il convenait de faire application du principe actor sequitur forum rei, et que la présence de biens du défunt en Andorre suffisait à fonder la compétence des tribunaux du Principat. Elle invoquait à l'appui un document établissant qu'en 2007 le défunt était titulaire d'un dépôt de 18 225 euros auprès d'une entité andorrane (folio 14).
Question de droit
La question posée était de savoir si les tribunaux andorrans sont compétents pour connaître d'une demande de déclaration d'héritiers ab intestat concernant la succession d'un étranger décédé
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 19 de juliol del 2011 - ROJ: ATSJAD 126/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- En data 30 de març del 2011 la representació processal de la Sra. Mercader, que actuava en nom propi i representació de la seva mare, la Sra. Briones, va formular demanda de declaració d'hereus ab intestat, sol·licitant que es declarés al Sr. Morales com a únic hereu ab intestat del seu difunt germà, el Sr. Araujo. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 19 juillet 2011 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-144/11
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 30 de març del 2011 la representació processal de la Sra. Mercader, que actuava en nom propi i representació de la seva mare, la Sra. Briones, va formular demanda de declaració d'hereus ab intestat, sol·licitant que es declarés al Sr. Morales com a únic hereu ab intestat del seu difunt germà, el Sr. Araujo.
II.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 4 d'abril del 2011 va decidir declarar la incompetència de la jurisdicció andorrana per conèixer la demanda.
III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Mercader, actuant en nom propi i en representació de la Sra. Briones, i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es declari la competència de la jurisdicció andorrana per tal de conèixer la demanda de declaració d'hereus ab intestat formulada per la seva mandant.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Araujo va morir a Sabadell (Espanya) l'onze d'agost de l'any 2000, gaudint de nacionalitat espanyola i, pel que sembla, de veïnatge civil català (folis 6 a 9), raó per la qual l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 4 d'abril del 2011 va decidir declarar la incompetència de la jurisdicció andorrana per conèixer la demanda de declaració d'hereus ab intestat del citat senyor que dóna origen al present procediment.
Contra aquesta decisió s'alça la part recurrent argumentant que la no existeix a l'ordenament andorrà cap norma que disposi quina és la competència dels Tribunals del Principat en matèria successòria, de tal manera que cal aplicar el principi de dret comú actor sequitur forum rei i per tant considerar competents els Tribunals del lloc a on es trobin alguns o tots els béns del causant i que, en tot cas, la competència dels Tribunals estrangers no seria en aquest cas exclusiva. Per aquesta raó, estima que la jurisdicció andorrana pot conèixer de la demanda formulada per ella, ja que la qüestió litigiosa presenta una proximitat raonable amb l'ordenament del Principat, en quan el difunt Sr. Araujo havia estat titular de béns a Andorra.
II.- Per tal de donar resposta als arguments de la part recurrent cal destacar que és cert que en el cas present la norma a aplicar per determinar quins són els hereus intestats del difunt Sr. Araujo és la que correspongui a la seva nacionalitat i al seu veïnatge civil, en el cas de que aquesta sigui l'espanyola, però que això és independent de quins siguin els Tribunals competents per aplicar-la, ja que la qüestió de la competència és prèvia a la determinació del dret aplicable.
També és cert que la norma que determini quins són els Tribunals competents per conèixer del cas no és ni l'espanyola, ni la catalana, a la què fa referència l'Aute d'instància, sinó l'andorrana i que no existeix a l'ordenament andorrà cap norma clara i específica que reguli la competència de les jurisdicció del Principat en matèria successòria.
No obstant, encara que sigui per motius diferents dels que exposa la resolució d'instància, aquest motiu no es pot estimar. En aquest sentit, cal destacar que l'article 4.1 de la Llei Qualificada de la Justícia disposa que "Els Batlles i els Tribunals andorrans coneixeran dels judicis que es plantegin en territori andorrà entre andorrans, entre estrangers i entre andorrans i estrangers d'acord amb el que estableix la present Llei i en els tractats i convenis internacionals en els quals Andorra sigui part" i, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 17 de març del 2005, "atès que cap dels preceptes de la Llei Qualificada de la Justícia determina quin sigui el fur general d'atribució de competència als Tribunals andorrans i tenint en compte que l'Estat andorrà no ha incorporat al seu ordenament jurídic l'instrument internacional del Conveni de Brussel·les de 27-9-1068, ni el Reglament 44/2001 del Consell de 22-12-2000, tota vegada que no esdevé Estat membre de la Unió europea, s'ha de concloure que el fur general d'atribució de competència segons el sistema de fonts del dret andorrà, es troba a la disposició del Codi de Justinià 3,12,3 quan disposa que Iuris ordinem converti postulas, ut non actor rei forum, sed reus actoris sequatur, nam ubi domicilium reus habet vel tempore contractus habuit, licet hoc postea transtulerit, ibi tantum eum conveniri oportet, en virtut de la qual esdevé el domicili del demandat", criteri que resulta igualment de la jurisprudència d'aquest Tribunal, com es dedueix dels Autes de data 12 de setembre del 1996, 8 de febrer del 2001 i 31 de maig del 2011 i de les Sentències de data 5 i 12 d'octubre del 1995 i 19 de febrer del 1998.
D'altra banda, com posa de relleu igualment la Sentència d'aquesta Sala de 17 de març del 2005, en matèria successòria s'ha d'estar també al criteri general del domicili del demandat, en aquest cas el darrer del causant, ja que aquest s'adequa al desitjable tractament unitari de l'herència, i en aquest cas no hi ha dubte que en el moment de la seva mort el Sr. Araujo residia a la província de Barcelona, Espanya.
III.- Argumenta la part recurrent que, malgrat això, en el cas present el Sr. Araujo tenia béns al Principat, en concret aporta a les actuacions un document emès per "X.X." segons el qual l'any 2007 era titular d'un dipòsit en aquesta entitat amb un import de 18.225 euros (foli 14), de tal manera que, segons el seu parer, els Tribunals andorrans poden entendre del cas objecte d'aquest procediment, perquè ho poden fer respecte d'aquells supòsits que presentin una proximitat raonable amb l'ordenament andorrà.
Malgrat els arguments de la recurrent, tampoc aquest criteri es pot acceptar. En efecte, d'acord amb allò que disposa el Codi 3,20, en cas de controvèrsia sobre l'herència, aquesta s'ha de ventilar a on viu el demandat, o a on es troben els béns hereditaris, si viu allí, de tal manera que sols en el cas que no es conegui quin ha estat el darrer domicili del causant es podria estimar que serien competents els Tribunals del lloc a on es trobessin la majoria dels béns de l'herència i el mateix caldria entendre si el que es reclama és la possessió d'aquests béns, en aplicació del Codi 3,20. No obstant, en el cas present es coneix quin va ser el darrer domicili del causant, no s'ha acreditat que tots els béns del difunt Sr. Araujo es trobin a Andorra, ni tant sols s'ha provat que es trobin al Principat de manera majoritària, sinó que consta exclusivament que era titular d'un dipòsit de 18.225 euros a un Banc andorrà, ni el que es demana és que es lliuri als hereus la seva possessió, sinó que es determini qui són aquests hereus.
Per aquesta raó, respectant les normes aplicables d'acord amb l'ordenament andorrà i el criteri del desitjable tractament unitari de l'herència, cal entendre que els Tribunals andorrans no són competents per conèixer del present litigi, sense que sigui suficient que el causant hagués estat titular d'algun bé al Principat per considerar competents els seus Tribunals respecte de la seva successió.
Altrament, en virtut dels mateixos raonaments, tampoc es pot entendre que quan es reclama que es declari qui són els hereus intestats d'un determinat causant ens trobem davant d'una matèria que no és competència exclusiva de cap dels Tribunals dels diversos Estats relacionats amb una determinada successió.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Mercader, actuant en nom propi i en nom i representació de la seva mare, la Sra. Briones, contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle el 4 d'abril del 2011, que CONFIRMEM íntegrament.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE