En nom del Poble Andorrà.- A la vila d’Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 16 de novembre del 2010 la representació processal de Ayuso va formular demanda civil en reclamació de deutes contra el Sr. Amador, sol·licitant que es condemnés al defenent a abonar a la seva mandant la suma de 7.287,10 euros, import de les despeses de copropietat relatives als anys 2009/2010 i 2010/2011 del pis de la seva propietat que aquest no havia satisfet, així com al pagament de tots aquells imports que s’anessin generant per aquest concepte fins a la data d’execució efectiva de la resolució que es dictés, juntament amb els seus interessos i la totalitat de les costes judicials. II.- Malgrat haver estat degudament citat, el defenent no va comparèixer i va ser declarat en rebel·lia. III.- L’Aute de data 25 de març del 2011 va decidir estimar parcialment la demanda formulada per Ayuso i decretar per execució la suma de 6.728,01 euros, augmentada amb els seus interessos legals a comptar del dia 10 de març del 2011 i fins el pagament del deute contret, podent-se acumular al mateix les quotes vençudes durant la tramitació del procediment amb els interessos comptadors a partir de l’aportació del certificat de deute a la Batllia, així com de les costes processals causades, inclosos els honoraris d’advocat i procurador, a acreditar en període d’execució de sentència, en els termes previstos en el seu cinquè considerant. IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de Ayuso i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i l’estimació íntegra de la seva demanda. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Com a primer motiu del seu recurs, argumenta la part recurrent que l’Aute d’instància estima la seva demanda excepte pel que fa a les sumes de 100, 30 i 30 euros que ella reclamava i que es corresponen amb les factures de l’administrador de Ayuso per les gestions que va haver de realitzar per tal de cobrar les sumes que devia el defenent i que denega aquesta petició per considerar que Ayuso no havia justificat per quin concepte s’havien generat els imports reclamats, ni els havia provat, mentre que ell estima que és una despesa que s’ha justificat i que se li ha de reintegrar i aquest motiu s’ha d’estimar. En efecte, el demandant adjunta al seu escrit de demanda una certificació de l’administrador de Ayuso en la què es posa de relleu que en la reunió ordinària d’aquesta, que va tenir lloc el dia Y.Y., es va acordar que la reclamació que hagués d’efectuar l’administrador per tal que els morosos fessin efectiu el seu deute tindria un cost de 30 euros, si es feia extrajudicialment, i de 100, si s’exigia per via judicial, (foli 6) i al compte del defenent en relació a la copropietat es sumen 160 euros per gestió de la morositat (foli 5), de tal manera que, tenint en compte aquesta documentació, entenem suficientment acreditat que el defenent és deutor de les citades sumes. II.- Pel contrari, no es pot estimar un altre dels greuges del recurrent, en el sentit que la resolució d’instància reconeix que el defenent és deutor de la suma de 2,49 euros per despeses de correus (foli 9) i que, en canvi, no les afegeix a la condemna, ja que l’Hble. Batlle descompta de la suma de 7.287,10 euros reclamada per l’agent les de 363, 68, 35, 41, 100, 30 i 30 euros, resultant un total de 6.728,01 euros, quantitat que és la què és objecte de condemna, sense que per tant es redueixi l’import de 2.49 euros del què és objecte de la demanda. III.- Argumenta igualment la part recurrent que la Sentència d’instància no li reconeix el deute de 363,68 i 35,41 euros, que es correspon amb els interessos de descobert que els hi cobren les entitats bancàries. No obstant, en aquest cas no es prova ni que realment Ayuso estigués en aquesta situació davant del Banc, ni el motiu pel qual ho estava, si era el cas, ni quina era la quantitat que se li reclamava per aquesta raó i, si bé és cert que la rebel·lia del defenent no fa més feixuga la càrrega de la prova que li correspon a l’agent, tampoc l’exonera d’acreditar els fets en els què es fonamenta la seva reclamació, com és el cas. D’altra banda, tampoc es pot afirmar que, en tot cas, el deute d’un dels copropietaris disminueix els interessos bancaris que genera el dipòsit del qual Ayuso és titular al Banc, raó per la qual procedeix incloure’ls a la condemna, ja que ni s’ha provat que s’hagués acordat el pagament d’uns determinats interessos per part del copropietari morós, ni tampoc que s’hagués establert quin seria el seu import, de tal manera que el que l’agent podia sol·licitar és que es condemnés al defenent a abonar els interessos legals de la suma reclamada a partir del moment en que s’aportés el certificat de deute a la Batllia, que és el que se li concedeix, o bé que se la indemnitzés pels danys i perjudicis patits, acreditant-los, cosa que no s’ha fet, però no considerar que aquests interessos són part de les despeses comunitàries. IV.- En estimar-se parcialment el recurs, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d’aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de Ayuso contra l’Aute dictat per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 25 de març del 2011, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de condemnar al Sr. Amador a pagar a l’agent la suma de 6.888.01 euros, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE