En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de setembre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 7 de juliol de 2009 es va dictar Aute per l'Hble. Batlle en el qual s'acordava: "DECIDEIX: Primer.- Iniciar la segona fase del règim de visites provisional i transitori establert per l'Aute dictat el 19 de maig de 2006, consistent en que "durant un dia per setmana a la sortida de l'escola del nen i per una durada d'una hora cada vegada es procedirà a l'inici dels contactes entre pare i fill en el despatx professional del psicòleg designat. El menor serà portat al lloc i en presència del psicòleg designat i hi serà recollit de la mateixa manera per altra persona que el seu pare". Segon.- Oficiar a la Sra. Vaquero, psicòloga designada, per tal que debuti la segona fase del règim de visites exposat en el punt precedent, fent-li avinent que haurà de convenir directament amb els progenitors el calendari de visites. Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades". II.- La representació processal de la Sra. Sanz va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 20-10-2009, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute d'instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 9-11- 09, demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals. El Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit de data 4-11-2009, no s'oposava al recurs interposat ni al complement de pericial sol·licitat per la recurrent. III.- Per providència, de data 28-09-2009, la Sala va admetre el recurs a un sol efecte. Interposat recurs de reposició contra l'esmentada providència, la Sala va dictar Aute, de 16-04-2010, en virtut del qual va acordar: "DECIDEIX ESTIMAR el recurs de reposició interposat per la representació processal de la Sra. Sanz contra la providència de 28-09-2009 i revocar-la en el sentit d'admetre el recurs interposat per la recurrent contra l'Aute de 7-07-2009 en dos efectes i ACORDAR la pràctica de la prova consistent en requerir a la psicòloga Sra. Vaquero, per tal que emeti un complement d'informe, determinant si esdevé convenient, per l'interès del menor, l'inici de la segona fase del règim de contacte paterno-filials. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada". IV.- En data de registre 3-06-2011 es va incorporar a les actuacions el complement d'informe pericial, realitzat per la Sra. Vaquero, amb el resultat que obra a les actuacions. Ambdues parts litigants van efectuar les al·legacions que van tenir per convenients i així, en data 20-06-2011, consten a les actuacions les consideracions que va realitzar la part recurrent i, en data 16-06-2011, les efectuades per la part recorreguda. Tanmateix el Ministeri Fiscal per escrit, de data 11-07- 2011, es remetia a l'informe de data 3-11-2009 i portava a terme una sèrie de consideracions relatives al complement de l'informe pericial. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges del recurs interposat es limiten a posar de manifest que, després d'efectuar un seguit de consideracions sobre els antecedents fàctics del litigi, el tribunal a quo ha efectuat una interpretació errònia de l'informe de la psicòloga, atès que de l'informe de la psicòloga es desprèn la improcedència d'iniciar la segona fase del règim de visites. Com es pot observar el nus central i únic del present recurs rau en determinar, si en consonància amb els informes pericials que es troben a les actuacions i tenint present que correspon als òrgans judicials i al Ministeri Fiscal vetllar, en tot cas, per l'interès del menor, de manera que es possibiliti que aquest pugui desenvolupar-se integralment, si s'ha d'iniciar o no la segona fase del règim de visites. Des d'aquesta òptica resulta que en data 19-05-2006 es va dictar Aute per l'Hble. Batlle, segons el qual es determinava una primera fase en la qual el menor havia de ser preparat psicològicament pel restabliment de la relació paterno- filial. I, una volta aquesta fase es trobés conclosa, es procediria a l'inici dels contactes entre el progenitor i el seu fill. En data 18-11-2008 la psicòloga Sra. Vaquero va emetre informe, el qual, a criteri de l'òrgan judicial a quo, no conté cap element que s'oposi a la prossecució dels contactes paterno-filials. II.- La Sala va acordar la pràctica en aquesta alçada del complement de l'informe pericial, elaborat a instància de la mateixa psicòloga, per a determinar si, des del punt de vista psicològic, correspon o no l'inici de la segona fase, tot tenint present que correspon als òrgans judicials, en funció de la valoració dels elements probatoris que es troben a les actuacions i, en matèria de menors, en consonància amb el paràmetre essencial de la consecució de l'interès del menor, determinar si procedeix o no l'inici de la segona fase i, per tant, del règim de visites entre pare i fill. L'informe psicològic de 18-11-2008 posa de manifest que s'han portat a terme vuit visites des de juny de 2008 fins el novembre del mateix any i que el menor Pastor presenta una actitud "de tipus ansietat evitativa en relació a mantenir visites amb el progenitor. Tanmateix tampoc té el coratge de afrontar la situació i comunicar-ho al pare ja que no vol "fer-li mal", demostrant certa por al conflicte i tractant d'evitar-lo no enfrontant-s'hi ... S'ha posat en evidència que en l'última ocasió que el pare va contactar amb el menor en el seu centre escolar, el mes d'octubre del present any, l'Pastor va desenvolupar somatitzacions de tipus ansiós..." I, en el complement d'informe, de data 15-04-2011 (data de registre 3-06- 2011), s'exposa que el menor no està disposat a iniciar la fase de contactes amb el progenitor i es responsabilitza de no voler intentar-ho. Quant a la viabilitat d'iniciar la segona fase; és a dir, els contactes entre pare i fill, la psicòloga indica que el menor Pastor ha anat creixent sense la figura paterna des de la separació dels seus pares i que ni el pare ni la família paterna han sabut o pogut establir un vincle amb el menor. Explica també el complement d'informe que el sentiment de desafecte que el menor sent envers el seu progenitor es deu a l'absència del progenitor per raons diverses (feina, domicili, etc...) i, sobretot, en dates significatives, així com la manca de capacitat del menor d'afrontar el contacte. En consonància amb aquests extrems, conclou que el menor no sent cap necessitat d'aclarir el vincle amb el seu pare ni que aquest estigui vinculat a la seva vida, de manera que "si s'obligués al menor a seguir un règim de contactes paterno filials ho faria pel seu tarannà passiu i poc assertiu, però tampoc hi ha la predisposició a fer-ho de forma positiva, pel que no es generaria cap vincle ja que ell ho viuria com una imposició i continuaria fent l'oposició passiva que ha fet fins l'actualitat". Consegüentment, de les conclusions que es desprenen de l'informe psicològic i del complement del mateix, s'ha de concloure que l'interès del menor Pastor i la consecució del seu desenvolupament integral requereixen que, mentre continuï la negativa del mateix a l'establiment del vincle amb el progenitor i el fet que es percebi com una imposició que no afavoriria, atesa l'edat del menor, la comunicació pare i fill, es requereix que es possibilitin les comunicacions telefòniques o d'altre tipus no presencials (mails, cartes, etc...) que intentin fomentar la necessària relació entre els mateixos, per tal que en un moment posterior es pugui donar lloc a l'inici de la segona fase i als contactes presencials entre pare i fill. III.- Per tot el que s'ha exposat, procedeix l'estimació del recurs interposat, en consonància amb les consideracions establertes en l'anterior fonament de dret, sense que s'escaigui efectuar imposició de les costes processals, atesos els especials interessos en conflicte i l'èxit del recurs. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Sanz contra l'Aute, de data 7-07- 2009,i revocar la seva part decisòria, tot postergant la segona fase del règim de visites a un moment posterior, en el qual, després d'haver fomentat la comunicació no presencial entre el pare i el fill Pastor, es pugui valorar la conveniència d'iniciar aquella segona fase amb totes les garanties per la protecció i desenvolupament del menor d'edat. No s'escau efectuar imposició de les costes processals. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE