Faits et procédure

Par un contrat signé le 1er mars 2006, M. Tur a donné à bail un local commercial situé au sous-sol d'un immeuble, pour une prise d'effet au 1er janvier 2010. Le 22 décembre 2009, il a assigné le locataire, M. Porras, et la société « Marcos » en résiliation du bail, expulsion, paiement d'un arriéré de loyers (17 504 euros), indemnité d'occupation et réparation de dommages.

La société « Marcos » a partiellement acquiescé à la demande le 25 février 2010, en reconnaissant la dette locative, mais en conditionnant cet acquiescement à l'absence de condamnation aux dépens sur ce point et en contestant le surplus.

Par jugement du 24 mars 2011, le tribunal unipersonnel de la section civile a fait droit pour l'essentiel à la demande. Il a prononcé la résiliation du bail, ordonné la remise des lieux, condamné solidairement les défendeurs au paiement de 227 685,56 euros majorés des intérêts légaux, et mis les dépens à leur charge. La Sala civil a rejeté l'appel et confirmé intégralement la décision par arrêt du 19 juillet 2011.

Le 29 juillet 2011, MM. Porras et la société « Marcos » ont formé un incident de nullité d'actuations (incident de nul·litat d'actuacions) contre cet arrêt. Ils soutenaient qu'il portait atteinte à cinq droits fondamentaux garantis par l'article 10 de la Constitution andorrane : le droit à la juridiction, à une décision motivée en droit, à la tutelle judiciaire effective et à un juge impartial. Ils sollicitaient l'annulation des act

Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.

B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction

Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 22 de setembre del 2011 - ROJ: ATSJAD 140/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.

II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés

A. La question juridique centrale soumise au juge

La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.

B. Corpus normatif et textes de référence cités

L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :

• Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
• Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle

III. Solution retenue et architecture de la motivation

A. L'articulation du syllogisme juridictionnel

Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :

B. Dispositif et sens de la décision

Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :

Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.

IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques

A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)

Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.

B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens

• Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
• Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
• Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 22 septembre 2011 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-159/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de setembre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 22 de desembre del 2009 la representació processal del Sr. Tur va formular demanda en desnonament i reclamació de quantitat contra el Sr. Porras i contra la societat "Marcos", sol·licitant que es dictés Sentència declarant resolt el contracte d'arrendament que tenia per objecte el local comercial situat al subsòl de l'edifici "X.", radicat al XXXX, signat entre les parts el dia 1 de març del 2006, amb efectes a partir del primer de gener del 2010, i condemnant solidàriament als demandats a deixar immediatament lliure, vacu i expedit, a disposició del seu mandant, el dit local comercial en correcte estat de conservació, obligant-los ensems a donar de baixa el local prop del Comú d'Andorra la Vella i el negoci que es trobava inscrit en el mateix prop del Govern; a pagar la quantitat de 17.504 euros en concepte de lloguers impagats; a satisfer igualment la suma de 3.751 euros mensuals per la ocupació indeguda del local a comptar del mes de gener del 2010 i fins que no es deixés a la lliure disposició del seu propietari; a satisfer els possibles danys que s'haguessin ocasionat a la unitat immobiliària arrendada i les despeses de consum dels serveis complementaris que s'haguessin produït i que es produïssin durant la seva ocupació, amb els corresponents interessos, i a abonar la totalitat de les costes judicials.

II.- La representació processal de la societat "Marcos" es va aplanar parcialment a la demanda en data 25 de febrer del 2010, acceptant deure la suma de 17.504 euros en concepte de lloguers impagats, encara que condicionant l'efectivitat d'aquest aplanament a què no li fossin imposades al seu mandant les costes del litigi en aquest extrem, negant deure la suma que se li reclamava en concepte d'ocupació indeguda o, subsidiàriament, acceptant que se la condemnés a abonar 100 euros per cada dia en què la seva mandant s'hagués retardat en abandonar el local, manifestant que, tant en relació als danys que pogués haver patit el local, com als consums que s'haguessin pogut realitzar, caldria estar a la prova dels mateixos i oposant-se a que li fossin imposades les costes del procediment.

III.- La representació processal del Sr. Porras va plantejar com a qüestió prèvia l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva "ad causam", manifestant que, d'acord amb allò pactat, la societat "Marcos" es va subrogar en els seus drets i, subsidiàriament, es va aplanar parcialment i va contestar a la demanda en el mateix sentit que ho havia fet l'esmentada societat.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 24 de març del 2011, decidint estimar substancialment la demanda formulada en data 22 de desembre del 2009 pel Sr. Tur contra el Sr. Porras i la societat "Marcos", desestimant l'excepció plantejada pel Sr. ENTITY_5; declarant resolt el contracte d'arrendament d'autes a partir de l'u de gener del 2010; ordenant als defenents de donar de baixa prop del Comú d'Andorra la Vella i del Govern el negoci "A." del local propietat del demandant; condemnant solidàriament als defenents a pagar al demandant l'import global de 227.685,56 euros més els seus interessos legals, segons es recollia al sisè considerant de la resolució, així com a fer-se càrrec de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de perit judicial i de procurador. Acordava igualment que en període d'execució de Sentència la part agent hauria d'acreditar el consum de gasoil, electricitat i aigua produït durant el període comprès entre els mesos de gener i abril del 2010, quin cost també haurien d'assumir solidàriament els demandats.

V.- Disconforme amb aquesta decisió, la representació processal del Sr. Porras i de la societat "Marcos" va formular recurs d'apel·lació contra ella i la Sentència dictada en data 19 de juliol del 2011 per aquesta Sala va desestimar el recurs i la va confirmar íntegrament, imposant les costes de l'alçada a la part recurrent.

VI.- Mitjançant l'escrit presentat en data 29 de juliol del 2011 la representació processal de la societat "Marcos" i del Sr. Porras interposa incident de nul·litat d'actuacions en relació a la citada Sentència, entenent que aquesta vulnera els drets fonamentals de la seva mandant a la jurisdicció, a l'obtenció d'una decisió fonamentada en dret, a la tutela judicial efectiva i a un judici imparcial reconeguts per l'article 10 de la Constitució i demanant que s'estimi el present incident, que s'anul·lin les actuacions judicials practicades des de la data de presentació de l'escrit de demanda fins l'actualitat i que s'imposi al Sr. Tur el pagament de la totalitat de les costes generades, incloent expressament els honoraris d'advocat i procurador del seu mandant. Sol·licita, a més a més, per Altressí que es suspengui l'execució de la resolució d'aquest Tribunal, per quan les conseqüències que es derivarien de la seva execució serien d'impossible reparació.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana.

En el cas present la representació processal de la societat "Marcos" i del Sr. Porras considera que s'han vulnerat els seus drets fonamentals a la jurisdicció, a l'obtenció d'una decisió fonamentada en dret, a la tutela judicial efectiva i a un judici imparcial, tots ells reconeguts a l'article 10 de la Constitució, en cinc de les decisions de la Sentència de la qual es demana la nul·litat.

II.- Abans de donar resposta als arguments de la part que promou l'incident cal destacar, en primer lloc, que no és procedent demanar la nul·litat d'una resolució quan aquesta no recull una decisió arbitrària, ni es troba mancada de fonamentació, sinó purament perquè és contrària als interessos de la part que promou l'incident, perquè aquest fet no suposa, per sí sol, vulneració dels seus drets fonamentals. D'altra banda, cal recordar igualment que a través de l'incident de nul·litat no es pot obtenir una rectificació de la decisió que s'hagi pres, ja que no es tracta d'una tercera instància, sinó que la seva finalitat és, si s'escau, decretar la nul·litat d'aquelles actuacions en les què efectivament s'hagi pogut produir una vulneració dels drets fonamentals de les parts en litigi.

III.- Argumenta en primer lloc la representació processal de que, junt al contracte d'arrendament de local signat entre les parts, se'n va celebrar un altre de compravenda del negoci instal·lat en ell i del seu parament, confeccionant un inventari a on es detallaven els objectes existents al local i que ella va adquirir, inventari que, malgrat ser conegut per les dues parts, no va ser tingut en compte pel Batlle a quo, tenint en compte la importància del mateix, en quan de la seva existència es derivava la seva facultat de retirar els elements de la seva propietat, com va fer, fet que suposa, segons el seu parer una vulneració dels seus drets fonamentals.

No obstant, com de manera raonada i fonamentada es posa de relleu en la Sentència d'aquesta Sala, el Sr. Tur no reclamava en la seva demanda que es condemnés al defenent a deixar en el local els elements que es trobaven en ell amb anterioritat, sinó que se l'indemnitzés pels danys que havia causat l'arrendatari en el citat local i, encara que alguns d'aquests haguessin estat adquirits pels defenents, el que no podien fer era arrencar llums, portes, sanitaris, part del falç sostre, entre altres, com es destaca a la inspecció ocular realitzada, perquè si l'arrendatari va fer alguna obra al local, o hi va incorporar algun element, podia reclamar al propietari que els hi abonés, si era procedent, però el que no podia fer era emportar- se'ls si amb això malmetia les instal·lacions, de tal manera que si el local estava en condicions de ser explotat quan se li va arrendar, l'havia de deixar en les mateixes condicions quan va finalitzar l'arrendament.

Per totes aquestes raons, cal entendre que no s'han vulnerat els drets fonamentals dels promotors de l'incident quan no s'ha tingut en compte l'existència d'un inventari que en res contradeia els drets del propietari del local.

IV.- Com a segon supòsit en el què, segons el parer del promotor de l'incident, es vulneren els seus drets fonamentals, aquest exposa que el peritatge del Sr. Ribes no ha de ser tingut en compte, ja que ell el va tatxar, encara que ho feu en l'escrit de conclusions per no haver-ho pogut fer abans.

Per tal de donar resposta als arguments de la part que promou l'incident cal destacar que la tatxa procedeix contra un perit de part i no impedeix que la decisió es pugui fonamentar en el seu informe, encara que aquest s'ha de valorar amb la deguda cautela, mentre que si el perit és judicial allò procedent és la seva recusació. No obstant, tant en un cas com en l'altre, una vegada la part té constància del nomenament, encara que sols se li faci saber "a efectes d'informació", si coneix la causa que pot suposar una manca d'imparcialitat per part del perit el que ha de fer és presentar un escrit sol·licitant que s'admeti la tatxa per les raons que siguin, o iniciar un incident de recusació amb les proves que calgui, però el que no pot fer és esperar a l'escrit de conclusions per manifestar el seu desacord amb el nomenament una vegada ha comprovat que l'informe no li és favorable, ja que si s'admetés aquesta possibilitat el que estarien vulnerant serien els drets fonamentals de l'adversa, que no podria defensar la improcedència de la tatxa o de la recusació.

V.- En tercer lloc, la nul·litat que es demana es fonamenta en l'argument que, si els seus mandants havien fet una sèrie de millores en el local, se les podien emportar en finalitatzar el contracte, però un altre vegada cal ressaltar que en aquest supòsit li podien reclamar a l'arrendador el seu cost, si ho estimaven procedent, però en cap cas podien arrencar les instal·lacions deixant el local en les condicions que es van constatar en l'acte d'inspecció ocular. D'altra banda, tampoc es pot estimar que al prendre aquesta decisió s'ha incorregut en incongruència, perquè, com es posa de relleu a la nostra Sentència, el demandant reclamava que se l'indemnitzés pels danys i perjudicis patits i això és el que se li va concedir, raons totes elles que porten a considerar que tampoc per aquests motius s'han vulnerat els drets fonamentals dels promotors de l'incident.

VI.- En quart lloc, es demana la nul·litat de les actuacions en relació al pronunciament de la nostra Sentència respecte al mode de repartició dels consums de la Comunitat, però, com hem posat de relleu anteriorment, una cosa és que una de les parts no comparteixi la decisió del Tribunal i un altre molt diferent que s'hagin vulnerat els seus drets fonamentals, vulneració que no es pot apreciar en aquest supòsit.

VII.- En cinquè lloc i en relació al fet de que li fossin imposades les costes del procediment, la representació processal de la societat "Marcos" i del Sr. Porras argumenta que ells van deixar el local en el moment en què els hi va ser impossible pagar el seu lloguer. No obstant, la condemna que se li imposa a pagar les costes de la instància es deriva del fet que, al contestar a la demanda, els defenents es van aplanar a pagar l'import dels lloguers deguts, i encara condicionant aquest aplanament a que no li fossin imposades les costes del procediment, però es van oposar als demés pediments i no van abandonar el local arrendat fins que se'ls hi va imposar judicialment, malgrat haver deixat de pagar el lloguer molt abans, raons totes elles que expliquen que els hi fossin imposades les costes del procediment. Altrament, cal destacar una vegada més que la discrepància respecte a una determinada decisió del Tribunal no comporta per sí mateixa vulneració dels drets fonamentals de la part.

VIII.- Pel que fa a la suspensió de l'execució de la Sentència que es demana, tampoc aquesta petició es pot estimar, sense perjudici de que la pogués acordar el Tribunal davant del qual, eventualment, es formalitzés un recurs d'empara.

IX.- En desestimar-se l'incident, procedeix imposar les seves costes a la part que l'ha promogut, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal de la la societat "Marcos" i del Sr. Porras en relació a la Sentència dictada per aquesta Sala en data 19 de juliol del 2011, imposant les seves costes a la part que l'ha plantejat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE