En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 25 d'octubre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Aquesta Sala va dictar Sentència en el rotlle 110/11, en data 19 de juliol del 2011, confirmant la dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de 4 de març del 2011, que estimava en part la demanda formulada pel Sr. Téllez contra el Sr. Zurita i condemnava al defenent a abonar a l'agent la quantitat, a liquidar en període d'execució de Sentència, consistent en el rendiment net estimat del lloguer d'un pis de característiques similars a l'adquirit, calculat de conformitat amb el mètode emprat pel perit judicial que havia emès el seu dictamen a les actuacions (folis 413 a 418) pel període de març del 2006 a abril del 2009, augmentada amb els interessos al tipus legal comptadors des de la data de la contesta a la demanda i sense fer imposició de costes judicials. II.- La representació processal del Sr. Téllez ha presentat en data 25 de juliol del 2011 un escrit sol·licitant que s'aclareixi la data fins la què l'adversa ha d'abonar-li el rendiment net estimat del lloguer d'un pis de característiques similars al que va ser objecte del contracte signat entre les parts, atès l'error en el què va incórrer la Sentència d'instància, que va ser detectat, però no esmenat, per aquella de la què es demana aclariment. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Argumenta la recurrent que la Sentència d'instància condemna al Sr. Zurita a pagar al seu mandant el rendiment net estimat del lloguer d'un pis de característiques similars a aquell que va ser objecte del contracte de promesa de compravenda signat entre les parts durant el període de març del 2006 a abril del 2009, decisió que aquesta Sala confirma, però que el 30 de març d'aquell any no li va ser lliurada la possessió del pis adquirit, sinó que aquesta és la data d'una carta que el Sr. Zurita va dirigir al Sr. Téllez en la què exclusivament li manifestava que properament li comunicaria el dia d'atorgament de la corresponent escriptura pública de compravenda de l'immoble, circumstància que aquesta Sala va detectar, confirmant no obstant la Sentència d'instància sense modificar aquest punt. II.- Tot i que el recurs d'aclariment no es troba regulat a la Llei Qualificada de la Justícia, ni a la Llei Transitòria de Procediments Judicials, la jurisprudència d'aquest Tribunal l'ha admès amb la finalitat d'aclarir algun concepte fosc, suplir qualsevol omissió respecte de punts discutits en el litigi, o esmenar qualsevol error material que s'hagi pogut produir, tal com posa de manifest l'Aute d'aqueta Sala de data 15 de febrer de 1.996. Nogensmenys, el recurs d'aclariment no permet que es puguin alterar o modificar els pronunciaments d'una determinada resolució judicial. III.- Ateses aquestes precisions, de l'examen de la Sentència dictada per aquesta Sala i dels arguments que exposa el recurrent es dedueix que no existeix a la citada resolució cap error material, ni cap incongruència, ni és precís aclarir-la. En efecte, la Sentència d'instància desestimava la pretensió principal del Sr. Téllez de que es resolgués el contracte signat entre les parts, entenent que el retard en el compliment de les seves obligacions per part del defenent no havia estat substancial i, erròniament, considera que la possessió de l'immoble se li va retornar al Sr. Téllez en la data en què aquest va rebre una carta del Sr. Zurita en la què se li anunciava que properament se'l convocaria per tal d'atorgar la corresponent escriptura de compravenda, ja que el mer anunci no pot suposar una efectiva convocatòria. No obstant, considera que el retard produït justificava que se'l indemnitzés amb el rendiment net estimat del lloguer del pis objecte del contracte, però exclusivament fins la data en la què entenia que se li havia lliurat la possessió de l'immoble. La Sentència d'aquesta Sala de la què es demana aclariment posa de relleu que del contingut de la citada carta es dedueix que el dia que el Sr. Zurita la va enviar al Sr. Téllez l'immoble no estava finalitzat, raó per la qual mal es podia entendre que se li havia lliurat la seva possessió a l'adquirent, però que, en tot cas, no es podia considerar que el retard en l'entrega de l'habitatge era tant rellevant que legitimava a l'agent per resoldre el contracte, ja que la data que calia tenir en compte per valorar-lo era la de la presentació de la demanda. Pel que fa a la indemnització que concedeix la Sentència d'instància, la d'aquesta Sala la confirmava i ho feia d'acord amb el dies ad quem que aquesta recollia, però amb aquesta decisió no es pot dir que s'incorregués amb un error material, ni en incongruència entre els fonaments de dret i la decisió adoptada, ja que la representació processal del Sr. Téllez no reclama en el seu recurs que la indemnització que se li concedeix es perllongui fins el moment en què el Sr. Zurita el convoqui i fixi un dia per tal de atorgar la corresponent escriptura pública de compravenda, de tal manera que aquesta Sala no li podia concedir allò que no havia demanat sense incórrer, ara sí, en incongruència. En aquest sentit cal destacar que en les seves conclusions el recurrent es limita a oposar-se a la decisió de la Sentència d'instància que considera que s'havia produït un simple retard en el compliment de les seves obligacions per part del defenent, ja que entén que es tracta d'un retard tant important que li permet demanar la resolució del contracte, perquè en el moment de presentar la demanda encara no se li havia fet lliurament de l'immoble. Pel que fa a la indemnització que se li concedeix, la recurrent defensa en les seves conclusions que els perjudicis que ha patit comprenen, en tot cas, no sols la pèrdua d'oportunitats d'inversió que li ha estat compensada, sinó també "els rendiments útils dels fons invertits i el diferencial de càrrega tributària", sense que en cap moment s'oposi a la decisió de la Sentència d'instància de condemnar a la defenent a abonar-li el rendiment net estimat del lloguer d'un pis fins el mes d'abril del 2009, que era el dia en què va rebre la carta del Sr. Zurita anunciant-li que properament se'l convocaria per atorgar la corresponent escriptura, ni sol·liciti que es consideri com a dies ad quem aquell en el què efectivament se'l convoqui per fer- ho, de tal manera que, en tot cas, l'únic que podia fer aquesta Sala era confirmar aquest pronunciament si no considerava adient reconèixer les peticions de la part recurrent. V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part que ha sol·licitat l'aclariment de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'aclariment formulat per la representació processal del Sr. Téllez en relació a la Sentència dictada per aquesta Sala en data 19 de juliol del 2011, imposant les costes d'aquest recurs a la part que l'ha formulat. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE