En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 6 de novembre del 2009 l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència estimant la demanda conjunta promoguda pels Srs. Mercader i Espada i homologant el conveni privat de mesures paternofilials de data 7 d'octubre del 2009 subscrit pels demandants. En el citat conveni s'havia acordat que la pàtria potestat sobre la filla nascuda de la relació sentimental de la parella, de nom Gibert, correspondria als dos progenitors i la seva guarda i custòdia se li atribuïa a la Sra. Espada, fixant un règim de visites a favor del pare que es descrivia, i establint l'obligació del Sr. Mercader d'abonar mensualment la suma de 300 euros en concepte d'aliments en favor de la seva filla. II.- En data 15 de juny del 2010 el Sr. Mercader va presentar un escrit sol·licitant que, atesos els esdeveniments que havien tingut lloc els dies precedents, es dictés resolució judicial amb caràcter urgent i provisional atribuint-li a ell la guarda i custòdia de la seva filla Gibert i suspenent qualsevol règim de visites a favor de la seva mare fins que es dictés nova resolució arrel de la demanda que pretenia interposar de modificació de mesures paterno-filials adoptades en el seu dia per la Sentència de 6 de novembre del 2009. III.- L'Aute de 29 de juliol del 2010 va ordenar la retirada de forma provisional i urgent de la menor Gibert del domicili de la Sra. Espada, atribuint-ne de forma provisional la guarda al Sr. Mercader amb obligació de sotmetre la menor a un seguiment i/o tractament psiquiàtric o psicològic, establint a càrrec de la Sra. Espada, amb caràcter provisional, la contribució al manteniment de la menor en la quantitat mensual de 150 euros i ordenant que de forma també provisional els contactes materno-filials es duguessin a terme sota control del Servei encarregat de la Infància del Ministeri competent, en les modalitats pràctiques que aquest determinés a la vista de la situació, en particular prèvia valoració de l'estat psíquic i/o psicològic de mare i filla. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Espada i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que es revoqui l'Aute dictat en la instància i que es compel·leixi al Sr. Mercader a complir escrupolosament el conveni regulador de mesures paterno-filials aprovat per Sentència de data 6 de novembre del 2009, fent-li entrega de la seva filla menor Gibert, almenys mentre no recaigui Sentència ferma en contra dins del marc del procediment declaratiu corresponent que es substancia en aquest moment. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- La Sra. Espada s'oposa a la decisió de la resolució d'instància argumentant que l'Hble. Batlle ha acordat la retirada provisional de la guarda i custòdia de la seva filla que se li havia concedit a ella en base a una única exploració psicològica de la menor totalment insuficient, segons el seu parer, per prendre aquesta mesura i sense que dit informe fos contrastat per la opinió d'un especialista en psiquiatria. No obstant, de l'estudi de les actuacions es dedueix que en l'acte d'exploració de la menor que es va portar a terme en data 26 de juliol del 2010 hi va estar present, a més de l'Hble. Batlle i el Mgfc. Ministeri Fiscal, la psicòloga Sra. Farré (foli 75) i que la citada professional va elaborar un informe valorant la situació clínica de la nena (foli 80) del qual cal destacar que aquesta coincideix amb l'Hble. Batlle en la necessitat de suspendre de forma provisional el règim de visites materno-filial amb la finalitat d'assegurar el benestar psicològic i físic de la menor. En el mateix sentit, el Mgfc. Ministeri Fiscal manifesta en el seu informe que, donades les eventualitats produïdes, així com la necessitat de preservar el correcte desenvolupament de la menor i la seva integritat, i tenint en compte l'interès superior de la mateixa, es feia necessari acordar cautelarment l'atribució provisional de la guarda i custòdia de la menor Gibert al seu pare, el Sr. Mercader. Per aquestes raons, entenem que la mesura presa per la resolució d'instància respon a la valoració de la situació en la què es troba la menor feta amb totes les garanties precises per tal d'adoptar una mesura provisional com la que s'ha acordat, ja que la seva procedència ha estat avalada no sols per un informe psicològic, sinó també pel criteri de l'Hble. Batlle i del Mgfc. Ministeri Fiscal tenint en compte les circumstàncies especialment greus del cas i els desitjos d'una nena que, atesa la seva edat, han de ser respectats si es justifiquen per la situació en la què es troba. D'altra banda, cal tenir en compte que la mesura s'ha pres de manera provisional, de tal manera que serà en el procediment principal a on s'examini la procedència de modificar, o no, les mesures acordades per la Sentència de data 6 de novembre del 2009, contrastant la opinió de la professional que ha intervingut en aquestes actuacions amb els informes que es considerin adients i respectant plenament el principi d'audiència i contradicció. II.- Manifesta igualment la recurrent que qui té cura de la menor són els seus avis paterns, però, atès que és lògic que el seu progenitor no sempre pugui estar amb ella ja que ha de treballar, no es pot veure cap inconvenient en què la nena resti amb els seus avis durant l'horari laboral del seu pare o fins i tot durant alguns dels seus moments de lleure, tenint en compte a més que la Gibert manifesta tenir molt bona relació amb ells. Altrament tampoc es poden prendre en consideració les manifestacions de la Sra. Espada en el sentit que els avis de la nena li donen tots els capricis i la predisposen contra ella, ja que no aporta cap prova d'aquest fet, ni tampoc es poden valorar les afirmacions de la recurrent en el sentit que pretenen endur-se la menor a Tarragona, ja que, en tot cas, la procedència d'aquest trasllat s'haurà de valorar en el moment en què efectivament es produeixi, si és el cas. D'altra banda, està fora de tot dubte que les relacions entre mare i filla no són bones des de fa temps, sense perjudici de la necessitat de sotmetre la menor a un seguiment i/o tractament psicològic tal com s'acorda a la resolució d'instància, per tal d'intentar millorar-les i que la nena assoleixi un equilibri emocional. III.- Per últim, defensa la recurrent que li és impossible fer-se càrrec de la pensió de 150 euros mensuals que li imposa la resolució d'instància degut a la seva situació econòmica, però, atès que gaudeix d'un sou de 1.050 euros mensuals, cal entendre que pot fer-se càrrec de la citada pensió, reduint si cal altres despeses, i tenint en compte que el tenir cura de la seva filla, com ha tingut fins aquest moment, li havia de comportar unes despeses amb tota probabilitat superiors, encara que el seu progenitor col·laborés en el seu manteniment, i que el mateix succeiria si finalment es desestimés la petició del Sr. Mercader de que se li concedís a ell la guarda i custòdia de la nena i es deixés sense efecte la mesura provisional acordada. IV.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes del procediment atesa la naturalesa de les qüestions objecte del present litigi en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol de la Novel·la 82. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Espada contra l'Aute dictat en data 29 de juliol del 2010, que CONFIRMEM integrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE