En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de febrer de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Galan va presentar escrit de recusació contra l'Hble. Batlle Sr. Guerrero, en data 7 de febrer de 2012. II.- Refereix la recusant que l'Hble. Batlle, coneixedor dels autes civils núm. B-0825-3/2007, és parcial i no independent perquè afavoreix exclusivament els interessos del Sr. Esparza. III.- En data 8 de febrer de 2012, l'Hble. Batlle Sr. Guerrero va emetre informe en el qual, i pels arguments que es contenen en el mateix, entenia que no es podia donar lloc a la recusació formulada. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- El dret a què els afers sotmesos al debat judicial siguin resolts per un Tribunal (unipersonal o col·legiat) imparcial, com a exigència prevista a l'article 10 de la Constitució i a l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, garanteix la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables en un Estat democràtic de dret. I, des d'aquesta òptica, la Llei Qualificada de la Justícia (articles 73 a 75) contempla i regula, per a salvaguardar la necessària imparcialitat del Tribunal que ha de resoldre un litigi, o bé que es pugui abstenir i apartar-se del coneixement del mateix quan aquesta imparcialitat es troba compromesa o bé, quan a criteri dels que gaudeixen de legitimació (article 74), es pugui recusar un Batlle o Magistrat si es considera que s'hauria d'haver apartat del coneixement de l'afer i no ho ha fet. De conformitat amb allò que preveu l'article 75 de La Llei Qualificada de la Justícia, correspon al Tribunal Superior de Justícia la decisió sobre la procedència o no de la recusació interessada respecte de l'Hble. Batlle corresponent. Quant a les causes de recusació, l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia disposa que els Batlles i Magistrats s'han d'abstenir i, en cas de no fer-ho, poden ser recusats, en els supòsits següents: "- matrimoni o situació de fet equivalent, o parentiu fins el quart grau amb qualsevulla de les parts, el seu advocat o el representant del Ministeri Fiscal; - ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevulla de les parts; - estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevulla de les parts; - tenir o haver tingut qualsevulla relació jurídica mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o els seus advocats; - tenir plet pendent amb qualsevulla de les parts o el seu advocat; - amistat o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats; - tenir interès directe en l'objecte del plet; - ser el superior jeràrquic d'una de les parts en litigi". La Sra. Galan posa en dubte la imparcialitat de l'Hble. Batlle, per raó del curt termini (2 dies) que li ha estat concedit per respondre a l'escrit del Sr. Esparza (antic company sentimental de la Sra. ENTITY_4), tendent a obtenir, entre altres extrems, autorització per a què el fill menor en comú (actualment sota la guarda de la Sra. ENTITY_4) pugui participar els dies 11-12 i 28-29 d'aquest mes de febrer a uns entrenaments a Espanya. II.- La recusació constitueix un mecanisme que permet a les parts articular la seva defensa envers la necessària imparcialitat del jutjador, la qual pot diferenciar-se en objectiva, que intenta evitar el contacte previ del jutge amb l'objecte del procés o subjectiva, essent aquesta la que s'examina en el present cas, tota vegada que es tracta de determinar les relacions que existeixen entre el jutjador i les parts. I convé posar de manifest que el dret a un procés degut que reconeix la Constitució (article 10) requereix la imparcialitat en la funció jurisdiccional, la qual esdevé essencial per a l'obtenció d'un procés amb totes les garanties i determina la confiança que en els Tribunals diposita la societat democràtica, de manera que s'ha de garantir a les parts que no existeix cap motiu, ja sigui objectiu o subjectiu, que permeti l'existència de dubtes o recances respecte de l'òrgan judicial. Com ja va assenyalar aquesta Sala en els Autes de data 20-5-1999 i 27-10-2011, les causes de recusació constitueixen un numerus clausus i cerquen que el Tribunal que ha de resoldre un litigi sigui imparcial i independent, de manera que la concurrència d'una de les causes que marca la Llei el faria esdevenir iudex suspectus i, per això, es justifica el seu apartament del coneixement del cas concret. Efectuades les anteriors consideracions, s'escau posar de manifest, per una banda, que la Sra. Galan no assenyala en quin supòsit concret queda contemplada la recusació articulada. Per altra banda, si considera (implícitament) que l'Hble. Batlle recusat manté algun tipus d'amistat o de simpatia amb el Sr. Esparza, ho havia d'indicar expressament. En tot cas, no es pot recriminar a l'Hble. Batlle, el fet de no admetre a tràmit, per extemporaneïtat, el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Galan contra la seva sentència de mesures paterno-filials del dia 26 de maig de 2010. A l'ensems, tampoc constitueix cap mena de favoritisme, donar un termini de dos dies (hàbils) -materialitzat per Providència del 3 de febrer de 2012- per contestar la petició del Sr. Esparza del dia 2 de febrer de 2012, doncs aquesta interessa un desplaçament a l'estranger del fill menor per aquest proper cap de setmana i, és perfectament normal, que el Batlle es reservi un temps mínim per fer les consultes que consideri oportunes i reflexionar sobre la millor solució a adoptar. Endemés, força és de constatar que la Sra. Galan va contestar diligentment en el temps impartit, oposant-se a la sol·licitud del Sr. Esparza, tot formulant la present recusació i alhora apel·lació contra l'esmentada Providència del dia 3 de febrer de 2012. Per tant, s'ha de concloure que no hi ha cap mena d'indici objectiu ni comportament personal que faci dubtar en la imparcialitat i independència de l'Hble. Batlle. III.- Les consideracions anteriors justifiquen, per tant, el refús de la recusació plantejada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR la pretensió de recusació de l'Hble. Batlle Sr. Guerrero i determinar que el mateix continuï amb el coneixement de la causa respecte de la qual s'havia articulat la recusació. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE