SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Ropero va interposar demanda, de data 14-12-2009, envers el Sr. Seco, segons la qual sol·licitava que es condemnés al defenent a l'abonament de la quantitat de 24.000 euros, amb més els interessos legals des del 25-09-2001, o subsidiàriament de la data de contesta a la demanda, amb imposició de les costes processals. Articulada excepció dilatòria de prescripció per la part defenent, el Tribunal de Batlles dictà Aute, de data 18-05-2010, pel qual desestimava la referida excepció de prescripció i imposava les costes processals al defenent/actor incidental. II.- En data 13-07-2010 la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i va articular excepció peremptòria de prescripció i, de forma subsidiària i pel que fa al fons, demanava la desestimació de la demanda amb imposició de les costes processals a la part agent. III.- L'Hble. Tribunal de Batlles ha dictat sentència, de data 10-05-2011, en virtut de la qual es decideix el que segueix: "DECIDIM Que estimant la demanda formulada per la representació processal del Sr. Ropero contra el Sr. Seco, hem de condemnar i condemnem a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat total de 24.000,00.- euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 13 de juliol del 2010, fent finalment imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència". IV.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 15-09-2011, va presentar escrit de conclusions, segon el qual demanava la pràctica de prova en aquesta alçada, extrem que ha estat resol per Aute d'aquesta Sala de 31-01-2012, i en relació al fons sol·licitava la desestimació de la demanda i, subsidiàriament, pel cas que s'estimés, la no imposició de les costes processals. La representació processal de la part recorreguda va sol·licitar, segons resulta del seu escrit de contesta a les conclusions de data 6-10-2011, la desestimació del recurs, amb imposició a la part recurrent de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges que la part defenent articula contra la sentència d'instància són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que l'acció interposada per la part agent ha prescrit, atès que el xec fou emès el dia 25-09-2001 i no es va presentar a pagament fins el 17-11-2001, mentre que la data de presentació de la demanda és de 15-12-2009. Així, manifesta que s'ha escolat el termini de 8 dies per a la presentació a pagament i el de sis mesos de prescripció de la Llei uniforme de Ginebra de 1931, a la vegada que l'acció es fonamenta única i exclusivament en l'acció canviària. Afegeix que la prescripció no hauria estat interrompuda de forma eficaç i que l'acció penal es va interposar deu mesos després de consumada la prescripció. En segon terme, considera que la part agent no estaria legitimada per a interposar la demanda perquè el Sr. Ropero mai va presentar el xec al cobrament. En tercer terme, manifesta que el defenent ja havia pagat l'import del xec al Sr. Zapata, com ressurt del finiquit acompanyat via documental en aquesta alçada. I, en darrer terme, pel que es refereix a les costes processals, afirma la recurrent l'existència de mala fe en l'agent per reclamar el pagament d'un xec, sense haver-ho presentat al pagament i sense haver exigit el seu pagament de forma extrajudicial. Aquests arguments justificarien la mitigació del criteri del venciment objectiu i la no imposició de les costes processals. II.- Els dos primers motius de recurs que esgrimeix la part defenent i recurrent poden ésser objecte d'examen acumulat. Així, sens perjudici que per a desestimar la pretensió de la prescripció de l'acció que esgrimeix la recurrent, seria suficient amb posar de relleu la reiterada doctrina d'aquesta Sala, segons la qual les excepcions que s'articulen com a dilatòries i són resoltes per Aute, no poden de nou ser articulades com a excepcions peremptòries per tal d'aconseguir un nou examen de les mateixes en seu de sentència definitiva, cal afegir el raonament següent. La part recurrent considera que la prescripció s'ha produït perquè segons la normativa uniforme de Ginebra s'ha escolat el termini de prescripció i, a més, perquè la no presentació del xec impedeix reconèixer legitimació a la part agent. Però aquesta argumentació no pot ésser admesa. En efecte, resta acreditat a les actuacions que l'acció que s'exercita no és una acció canviària derivada del títol-valor, sinó que com es relata a la demanda i en la sentència del Tribunal de Batlles, secció penal, de data 30-06-2009, l'agent va adquirir un dret de crèdit, i el xec apareix, en aquest cas, com a document probatori de la relació contractual. I aquesta situació, recollida per la referida sentència penal, i que coincideix amb la tesi exposada a la demanda, i també corroborada pel testimoni Sr. Zapata (foli 96), consisteix en una cessió ordinària del dret de crèdit en el qual es fonamentava el xec. Així, el tenidor del xec podia haver procedit a la circulació del xec, més limitada que la lletra de canvi o el pagaré, atès que aquests són mitjans de crèdit i el xec ho és de pagament pels mecanismes propis dels títols-valors (endossament) o bé, podia, com va succeir en aquest cas, adquirir el dret de crèdit, del qual el xec esdevenia un document probatori, i amb fonament en la relació subjacent procedir a la seva reclamació judicial. És evident que en aquest darrer cas, el xec només actuava com a document probatori del crèdit, i tota vegada que la reclamació es fonamentava en la relació subjacent, sobradament descrita en la sentència penal abans referida i a les actuacions civils presents, no calia la presentació del xec al pagament ni actuaven, per tant, els terminis de prescripció de les accions canviàries, per quant no eren aquestes les que s'entaulaven. Per tant, aquesta Sala ha de convenir amb la resolució d'instància que l'exercici de la pretensió de pagament dels 24.000 euros, més interessos, fonamentada en una relació subjacent de préstec i en una cessió ordinària del crèdit envers el lliurador del xec s'ha de subjectar al termini general de 30 anys, contemplat a l'usatge omnes causae, i esdevé plenament legitimada la part agent per a instar la referida acció. III.- El tercer dels motius que addueix la part recurrent consisteix en el pagament de l'import del xec. Així afirma que, segons el document aportat en aquesta alçada, que la suma estava pagada i que solament havien existit relacions amb el Sr. Zapata en relació a la construcció de la seva casa, sense que hagués existit mai un préstec. Tampoc aquest motiu pot prosperar per les raons següents. En primer lloc, les fites temporals (lliurat el xec i presentat al pagament, en dates respectives de 25 de setembre i 17 de novembre de 2001, i interposada la querella criminal el 7 de febrer de 2003) que addueix la recurrent no avalen, per si soles, com pretén la recurrent el pagament del xec. En segon lloc, la possessió del xec per part de la part agent no s'acomoda amb un pagament del mateix, que hauria comportat la cessió al pagador del títol, ni tampoc amb les declaracions del propi Sr. Zapata com a testimoni. I, en tercer lloc, sens perjudici que el document al qual es fa referència per la recurrent no ha estat acceptat com a document probatori en aquesta alçada, aquest només es refereix a les obres realitzades en un xalet i quan fa referència als títols-valors ressurt que només contempla un pagaré i no es fa cap esment al xec de 24.000 euros, tot i ser un document (rebut de 15-10-2001) posterior al lliurament del mateix. Per tant, i per les raons exposades s'ha de desestimar aquest tercer motiu o greuge. IV.- I, en darrer lloc, tampoc es pot acollir el motiu subsidiari, relatiu a la imposició de les costes processals, tota vegada que aquesta Sala entén que no es pot considerar de mala fe l'actuació de la part agent d'exigir un dret de crèdit derivat de la cessió ordinària del mateix, malgrat estar cossificat en un títol-valor, de manera que, atesa l'acció civil exercitada, no requeria de presentació del mateix al pagament i era suficient la reclamació del crèdit que ostentava fonamentat en la relació subjacent i causal que vinculava a les parts. La desestimació de tots els motius de recurs s'ha de traduir en la imposició de les costes processals a la part recurrent, segons el criteri del venciment objectiu, contemplat al Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Seco contra la sentència, de data 10- 05-2011, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE