En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 28-05-2010 la representació processal de la Sra. Benítez va interposar demanda d'execució envers el Sr. Manzanares, en virtut de la qual demanava que es requerís al defenent el pagament de la quantitat de 627,57 euros, amb més els interessos legals i les costes processals. En data 01-07-2010 el Sr. Manzanares va oposar-se a la demanda d'execució. II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 13-07- 2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a les peticions formulades per la Sra. Benítez i contingudes en el seu escrit de data 28 de maig d'enguany. Segon.- Donar trasllat a la Sra. Benítez de l'escrit presentat en data 1 de juliol proppassat pel Sr. Manzanares, i ambdues parts de l'informe del Ministeri Fiscal de data 7 de juliol, a fi que en tinguin l'oportú coneixement i als efectes escaients. Tercer.- Requerir a les parts a fi que vulguin donar estricte compliment al conveni atorgat en data 12 de febrer del 2003 i homologat judicialment". III.- La representació processal de la Sra. Benítez interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 23-10-2010, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i d'acord amb els arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de l'Aute d'instància. Pel contrari, la part recorreguda va presentar escrit, de data 19-11-2010, en el que sol·licitava la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent. El Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit de 23-11-2010, va oposar-se parcialment al recurs, atès que correspon donar lloc a l'abonament de les despeses extraordinàries derivades de les visites psicològiques de la menor. IV.- Per Aute de la Sala, de 23-12-2010, es va acordar: "DECIDEIX: Primer.- Donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal de la Sra. Benítez, part apel·lant, en el seu escrit de conclusions datat del 29 d'octubre de 2010, i consistent en requerir a la psicòloga Sra. Salcedo per a que lliuri certificació acreditant el nombre de sessions practicades a la menor Blasco com també la totalitat dels imports pagats per la mare de la menor, la Sra. Benítez. Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present recurs d'apel·lació". V.- L'informe de la psicòloga Sra. Salcedo es va incorporar a les actuacions i es va donar trasllat del mateix a les parts, les quals van efectuar les al·legacions que van tenir per convenients i que consten a les actuacions. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part executant fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que s'ha produït una vulneració del dret a la jurisdicció i al procés degut (art. 10 CA), així com a l'article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels Drets humans i les llibertats fonamentals, atès que s'hauria d'haver traslladat a la part executant l'escrit d'oposició a l'execució i del Ministeri Fiscal, amb l'obertura d'una fase de proves. Aquest primer motiu o greuge no pot prosperar. En efecte, la demanda d'execució fou acompanyada de la prova documental que la part executant va considerar adient. Per providència de 1-06-2010, es va donar trasllat de l'escrit d'execució i en data 1-07-2010 la part executada va oposar-se a la demanda d'execució, sense que s'acompanyés cap document a l'esmentat escrit i es va donar vista de les actuacions al Ministeri Fiscal, per Providència de 6-07-2010. Considera la recurrent que al no obrir-se una fase probatòria la part executant ha vist vulnerat el seu dret a un procés degut, tota vegada que no ha pogut aportar altres elements probatoris per acreditar que el pagament que reclama esdevenen despeses extraordinàries. Però aquest motiu no pot prosperar per dues raons diferents: una, perquè la prova dels elements constitutius de la seva pretensió s'han d'acreditar amb la demanda, atès que d'aquesta forma es possibilita, de conformitat amb el principi d'igualtat processal i de contradicció (cfr. Art. 10 CA), que la part executada pugui tenir coneixement dels mateixos i pugui efectuar les al·legacions que al respecte tingui per convenient. I, en segon lloc, per quant no solament ha estat practicada en aquesta alçada la prova consistent en el requeriment a la psicòloga Sra. Salcedo per a que lliuri certificació de les sessions practicades a la menor i del seu import, sinó que cal recordar que, en els procediments derivats de les crises matrimonials, tota vegada que el principi rector dels mateixos és la protecció i l'assoliment de l'interès del menor, el principi dispositiu es pot veure desplaçat per l'activitat de l'òrgan judicial, el qual pot, en ares a la formació de l'adequada convicció, acordar la pràctica de les proves que consideri escaients. II.- El segon dels motius o greuges consisteix en que si bé ambdós progenitors van valorar la possibilitat que la menor fos consultada a l'Hospital de Ntra. Sra. De Meritxell, finalment el pare va donar la seva conformitat perquè la menor fos consultada per la Dra. Salcedo. Al respecte s'ha de posar de manifest el que segueix. Segons el conveni regulador homologat judicialment, s'estableix en el seu pacte quart que "Pel que fa a les despeses extraordinàries de la filla, com per exemple tractament mèdic o quirúrgics, o qualsevol altra que es reveli convenient o necessària per a la salut o educació de la mateixa, els pares s'hauran de posar d'acord, valorant la necessitat i la conveniència del fet generador, i es faran càrrec de les mateixes, a raó d'un 50% cada un d'ells". En consonància amb aquest pacte contingut en el conveni regulador, ja ha posat de manifest la jurisprudència d'aquesta Sala que les despeses extraordinàries són aquelles que participen de la nota d'imprevisibilitat o d'urgència (STSJA 14-10-2005), però que aquesta concepció cedeix quan les parts han previst el subveniment de les mateixes de forma diferent en el conveni regulador. I això és precisament el que s'esdevé en el present cas. Així, segons el conveni ja s'ha vist que les parts van establir que les despeses relatives a la salut, inclosos els tractaments mèdics, serien abonats per ambdós progenitors al 50% sempre que existeixi l'acord dels progenitors sobre la necessitat i conveniència del fet generador. Consegüentment amb el que s'ha exposat prèviament, encara que el pare nega a les actuacions que hagués estat d'acord en la conveniència del tractament psicològic de la menor, així com impugna també l'import dels referits tractaments, el cert és que obre a les actuacions l'informe de la psicòloga Dra. Salcedo (foli 65), en virtut del qual consta que en la primera visita de la menor L., aquesta fou acompanyada pel seu pare i la seva mare, de forma que s'evidencia que existia l'acord i conformitat dels progenitors en acudir a la consulta, a la vegada que consta també la participació del pare en el fet que l'escala relativa al dèficit d'atenció fou contestada pel pare i per la mare, així com l'escala d'hiperactivitat. Aleshores, aquesta Sala ha d'entendre que sí existia l'acord dels progenitors per a procurar el tractament psicològic a càrrec de la Dra. Salcedo, de manera que segons ressurt del document que es troba al foli 28 del Rotlle es van realitzar un total de 16 visites per import de 950 euros, inclòs ISI, de manera que correspon al pare el pagament de l'import reclamat de 469 euros, tota vegada que el deure d'incongruència impedeix a la Sala acordar una quantitat major (475 euros, com a la meitat de les despeses) que la sol·licitada per l'executant. S'escau, per tant, acollir aquest motiu de recurs i revocar en aquest extrem la resolució d'instància. III.- El tercer dels greuges o motius, s'adreça a la reclamació del 50% de la despesa d'assegurança privada. Considera la recurrent que es tracta d'una despesa extraordinària que ha de ser assumida al 50% d'acord amb allò previst al pacte quart del Conveni regulador. Aquest motiu no pot prosperar per les raons següents. En primer terme, ja hem vist que les despeses extraordinàries són aquelles que participen de la nota d'urgència o imprevisibilitat i com es pot concloure la perfecció d'una pòlissa d'assegurança no es pot incardinar en aquest concepte, sinó al contrari es tractaria d'una actuació de previsió de contingències sanitàries futures que les parts haurien de convenir segons el que es determina en el pacte quart del conveni regulador; és a dir, amb l'existència d'un acord o conveni de les parts en ares a la perfecció d'una assegurança mèdica per a cobrir les despeses sanitàries de la menor. I aquest darrer extrem no resta acreditat a les actuacions, per la qual cosa procedeix la desestimació de la pretensió de la recurrent en aquest sentit. IV.- L'èxit parcial del recurs i l'especial natura dels interessos en conflicte justifiquen la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada(arg. Novel·la 82,cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMEM EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Benítez contra l'Aute, de data 13-07-2010, dictat per l'Hble. Batlle i revoquem la part decisòria del mateix en el sentit d'estimar en part la demanda d'execució interposada contra el Sr. Manzanares i condemnar aquest darrer a abonar l'import de 469 euros, corresponent a la meitat de les despeses pel tractament mèdic de la psicòloga Dra. Salcedo, desestimant la resta de les pretensions de la part executant. No procedeix efectuar imposició de les costes de primera instància i d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE