En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 2 de febrer del 2010 va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Anaya contra el Sr. Pastor, acordant la separació de cossos dels esposos tot dispensant-los del deure de convivència, atribuint a la Sra. B. l'ús del domicili familiar, radicat a la XXXX, atribuint respectivament a la Sra. B. i al Sr. A. l'ús dels vehicles marca Honda, model CRV, amb matrícula andorrana x i marca HRV, amb matrícula andorrana x, fixant una pensió per aliments a càrrec del Sr. A. i a favor de la filla comuna d'un import mensual de 500 euros amb les precisions que assenyalava, establint a càrrec del citat senyor l'obligació d'abonar la suma mensual de 650 euros en concepte de contribució a les càrregues del matrimoni, també amb les degudes precisions, essent dita obligació independent i afegida al compromís contret pel defenent en ordre a satisfer la meitat de la quota hipotecària i de les despeses extracomunitàries relatives al domicili familiar i sense fer especial pronunciament respecte de les costes generades pel procediment. II.- Contra l'esmentada resolució va formular recurs el Sr. Pastor i l'Aute d'aquesta Sala de data 23 de setembre del 2010 va decidir estimar en part el dit recurs i revocar exclusivament la seva part decisòria en el sentit de fixar en 900 euros l'import que el Sr. A. hauria d'abonar en concepte de contribució a les càrregues del matrimoni, tot incloent la meitat de la quota del préstec hipotecari i les despeses extracomunitàries de la vivenda familiar, amb manteniment de la resta dels pronunciaments i sense fer especial pronunciament sobre les costes de l'alçada. III.- En dates 21 d'abril i 25 d'octubre del 2011 la representació processal de la Sra. Anaya va presentar sengles escrits manifestant que l'Aute de data 23 de setembre del 2010 dictat per la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia havia condemnat al Sr. Pastor a pagar a la seva mandant 500 euros mensuals en concepte de pensió d'aliments de la filla comú i altres 900 en el de contribució a les càrregues del matrimoni en els quals s'incloïa la meitat de la quota hipotecària i que el Sr. A. havia incomplert aquesta obligació, raó per la qual sol·licitava que se'l requerís d'immediat per tal que donés compliment a les seves obligacions i procedís a l'abonament de la suma de 600 euros, en concepte de liquidació de les sumes devengades en període d'efectivitat de les mesures cautelars i en cas contrari es procedís executòriament contra el mateix. IV.- El Sr. Pastor va respondre l'anterior escrit en data 1 de febrer del 2012 manifestant que no devia cap quantitat a la Sra. B. i que, pel contrari, sol·licitava que se la requerís per tal que complís les obligacions derivades de l'Aute de 18 de novembre del 2010 per un import de 4.740,72 euros, i se li va fer avinent que en seguiment del mateix s'havia travat embargament sobre l'import que hagués de percebre en concepte de paga extraordinària de Nadal per tal de respondre d'aquesta suma i el recurrent va fer menció del deute pendent prop de l'Hble. Comú d'Ordino en concepte d'impost sobre la propietat, de tal manera que no es pot entendre que hagués renunciat a cobrar el seu import, encara que en aquell moment no va acreditar el seu pagament. V.- La representació processal de la Sra. Anaya va respondre a l'escrit anterior oposant-se a les pretensions de l'adversa. VI.- L'Aute de data 25 d'abril del 2012 va decidir no donar lloc a les pretensions formulades per la representació processal de la Sra. Anaya i pel Sr. Pastor, mitjançant els escrits per ells presentats els dies 21 d'abril i 25 d'octubre del 2011 i 1 i 22 de febrer del 2012, procedint a l'arxiu del present procediment d'execució dels autes del judici civil número B-1077-2/2009 en demanda d'adopció de mesures provisionals instat per la Sra. Anaya contra el Sr. Pastor. VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Pastor i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, establint que la Sra. B.P. li ha d'abonar la suma de 395,45 euros en concepte de despeses d'assegurança i tributs i requerir-la per tal que satisfaci a la Comunitat de Propietaris la quantitat de 2.001,40 euros que estan pendents de pagament per la seva part, imposant a l'adversa les costes del procediment. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Com a primer motiu del seu recurs el Sr. Pastor manifesta que en el marc del procediment d'execució ell demanava que es condemnés a la Sra. B.P. a pagar la suma de 395,45 euros en concepte de despeses d'assegurança del préstec hipotecari que gravava la vivenda que ocupava i de tributs comunals que ell havia abonat quan era ella qui s'havia de fer càrrec dels mateixos i que se la requerís per tal de que efectués el pagament que a ella li corresponia en relació a les despeses comunitàries on es troba la vivenda que en el seu dia fou conjugal i que pertany a les dues parts per indivís, sempre fent referència a l'any 2010, és a dir mentre estaven vigents les mesures provisionals dictades per la Batllia en data 2 de febrer del 2010 i parcialment modificades per l'Aute dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de data 23 de setembre del 2010. No obstant, la resolució d'instància no va estimar la seva petició pel que fa a les despeses comunitàries i els tributs comunals, considerant que no conformava directament l'objecte del procés seguit entre les parts i avui en període d'execució i va desestimar igualment la reclamació de l'import pagat pel recurrent en concepte d'assegurança del préstec hipotecari dels mesos de novembre i desembre del 2010, considerant que el Sr. A. no va acreditar el seu abonament en el decurs de la seva compareixença per davant de la Batllia en data 22 de desembre del 2010, no havent-se oposat a la liquidació efectuada fins el dia 1 de febrer del 2012, decisions que el recurrent considera errònies. II.- Pel que fa a les despeses de Comunitat i els tributs comunals, argumenta el Sr. A. que l'establiment de les càrregues del matrimoni i la participació de cadascuna de les parts en el seu pagament forma part del present procediment i aquest motiu s'ha d'estimar. En aquest sentit, cal posar de relleu que l'Aute d'aquesta Sala de 23 de setembre del 2010 del qual es demana execució entén que el concepte de càrregues del matrimoni "inclou no solament les despeses relatives a la llar (hipoteca, tributs, assegurances etc.) sinó altres despeses relatives a la família (assistents a la llar, manteniment d'altres parents etc.) i també el manteniment dels consorts". Per aquesta raó, s'ha d'entendre que la Sra. B. s'havia de fer càrrec d'aquestes despeses amb els imports que el seu marit li pagava per contribuir a les mateixes durant la vigència de les mesures provisionals adoptades, de tal manera que si el Sr. A. les va pagar procedia estimar la seva demanda i, per tant, és precís examinar si aquests pagaments estan acreditats. III.- Pel que fa als tributs comunals, en la compareixença del Sr. A. davant la Batllia en data 22 de desembre del 2010 (foli 335) se li va donar trasllat de l'escrit presentat el 6 de desembre del 2010 per la Sra. B., en el qual aquesta reclamava que se'l requerís per tal que complís les obligacions derivades de l'Aute de 18 de novembre del 2010 per un import de 4.740,72 euros, i se li va fer avinent que en seguiment del mateix s'havia travat embargament sobre l'import que hagués de percebre en concepte de paga extraordinària de Nadal per tal de respondre d'aquesta suma i el recurrent va fer menció del deute pendent prop de l'Hble. Comú d'Ordino en concepte d'impost sobre la propietat, de tal manera que no es pot entendre que hagués renunciat a cobrar el seu import, encara que en aquell moment no va acreditar el seu pagament. Malgrat això, l'1 de febrer del 2012 el Sr. A. va presentar un escrit (foli 380) contestant al de la Sra. B. en el què manifesta haver pagat els tributs corresponents a l'habitatge ocupat per l'adversa per un import de 302,24 euros, acreditant el pagament d'aquesta suma amb el document que consta al foli 384 de les actuacions. D'altra banda, aquesta prova s'aporta en un moment processal en el què l'adversa té l'oportunitat d'oposar-s'hi i ho fa en el seu escrit de data 22 de febrer, de tal manera que aquest retard no li produeix cap mena d'indefensió, sense que es pugui admetre l'argument de la Sra. B. en el sentit que els impostos que es reclamen són personals, perquè com ella mateixa reconeix es refereixen al lloc de residència, raó per la qual s'ha d'estimar el recurs pel que fa a aquesta suma. IV.- En quant a la petició del Sr. Pastor en el sentit de que es requereixi a la Sra. B. per tal que aboni les despeses de Comunitat de l'habitatge que ocupa amb un import de 2.001,40 euros, malgrat consten a les actuacions documents que acrediten que els Srs. A.V. i B.P. tenen un deute amb la Comunitat de Propietaris de l'apartament que habita la segona, de 2.001,40 euros corresponents als anys 2009 i 2010 (foli 335), enlloc s'ha acreditat que aquesta suma fos abonada pel Sr. A., de tal manera que les relacions dels litigants amb la Comunitat de Propietaris de l'immoble que ocupa la Sra. B. no poden ser objecte d'examen en les presents actuacions. V.- Per últim, el recurrent s'alça contra la decisió de la resolució d'instància de desestimar la seva petició de que li sigui abonat l'import de l'assegurança del préstec hipotecari que grava la vivenda corresponent als mesos de novembre i desembre del 2010, argumentant que en la data de la seva compareixença davant la Batllia no tenia constància de que se li havien carregat al seu compte els rebuts corresponents, raó per la qual no va mencionar aquest crèdit i que l'acció per reclamar els referits conceptes no estava prescrita quan la va fer efectiva. No obstant, encara que la manca de menció d'aquest crèdit no es pot entendre com una renúncia a cobrar-lo, que en tot cas havia de ser clara i expressa, el cert és que el recurrent fa referència a l'import de l'assegurança en el seu escrit de data 1 de febrer del 2012, però no aporta altra prova d'haver-lo pagat que un llistat elaborat per ell unilateralment (foli 383), que aquesta Sala no considera suficient per tal d'acreditar el citat pagament, raó per la qual entenem procedent desestimar aquest motiu del recurs. VI.- En estimar-se parcialment el recurs i atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància ni pel que fa referència a les d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Pastor a contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 d'abril del 2012 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de condemnar a la Sra. Anaya a abonar al Sr. Pastor la suma de 302,24 euros, CONFIRMANT la citada resolució i sense fer especial pronunciament ni sobre les costes de la instància, ni pel que fa referència a les d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE