Résumé

# ATSJAD, Civil, 17 décembre 2012 (ROJ : ATSJAD 119/2012 ; ECLI:AD:TSJADAD:2012:119A) > Décision commentée : ATSJAD, Civil, 17 décembre 2012 (ROJ : ATSJAD 119/2012 ; ECLI:AD:TSJADAD:2012:119A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Les demanderesses, filles d'une défunte de nationalité française, ont saisi le juge de la jurisdicció voluntària d'une demande tendant à être déclarées héritières ab intestat de leur mère. La succession était ouverte en Andorre, la défunte étant décédée dans le Principat en octobre 2002, sans testament connu au Principat (folios 18 et 19, cités dans la décision). La demande a été formée le 15 octobre 2010 (dossier J-0358-5/2010). Les demanderesses ont produit, par l'intermédiaire de l'ambassade de France, une attestation du Fichier central des dispositions de dernières volontés mentionnant un acte notarial du 30 novembre 2001. Le juge a alors requis la communication de l'adresse du conjoint survivant, car la loi française lui confère, en concours avec des enfants, un droit sur la succession, soit en usufruit sur l'ensemble du patrimoine, soit en quotité d'un quart à choisir. Le conjoint survivant a comparu et produit un document intitulé « Donation entre époux », daté du 30 novembre 2001, par lequel la défunte donnait à son époux, pour le cas où elle lui survivrait, l'ensemble des biens meubles et immeubles composant sa succession. Par un Aute du 21 juin 2012, le juge a refusé de faire droit à la demande. Les demanderesses ont interjeté appel. Elles soutenaient que le document était rédigé en français, sans traduction en catalan, et sans apostille, de sorte qu'il ne pouvait produire d'effets devant les juridictions andorranes. ## Question de droit La Sala Civil du Tribunal superior de justícia devait trancher deux questions connexes : 1. **Recevabilité probatoire** : un acte notarial étranger, rédigé en langue française, dépourvu de traduction en catalan et de certification par apostille, peut-il être opposé aux héritiers légaux devant un tribunal andorran ? 2. **Effet utile** : à supposer que l'acte soit authentique, une libéralité entre époux peut-elle faire obstacle à la vocation héréditaire légale des enfants du défunt ? ## Solution et dispositif Sur le premier point, la Cour rappelle que l'article 2.2 de la Constitution fait du catalan la langue officielle du Principat, et que les pouvoirs publics, y compris les organes juridictionnels, doivent l'utiliser. Elle relève toutefois que le litige relève de la jurisdicció voluntària et que l'ignorance du français ne saurait entraîner une indéfense pour la partie adverse, les juges et magistrats andorrans maîtrisant cette langue. L'exigence de traduction est donc écartée dans le cadre de cette procédure. Sur l'apostille, la Cour retient que la Convention de La Haye du 5 octobre 1961 « configure un mètode simplificat de legalització de documents » destiné à garantir l'authenticité internationale des actes. Une copie notariale non accompagnée d'apostille « no ofereix les necessàries garanties d'autenticitat ». Le défaut de légalisation fait donc obstacle à la reconnaissance probante

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 15 d'octubre del 2010 les Sres. Bernat i Briones, en la seva condició de filles de la difunta Sra. Pulido, van formular demanda sol·licitant que es dictés resolució declarant a les demandants hereves ab intestat de la citada Sra. R. II.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 21 de juny del 2012 en l'expedient de jurisdicció voluntària número J-0358-5/2010 va decidir no donar lloc a la declaració d'hereus ab intestat de la seva difunta mare, Sra. Pulido, presentada per les Sres. Bernat i Briones. III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les Sres. Bernat i Briones i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demanen la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que les demandants, les Sres. Bernat i Briones, són filles de la Sra. Pulido i del seu espòs el Sr. Morales, els dos de nacionalitat francesa (folis 3 a 10), ni tampoc que la Sra. R. va morir a Andorra el mes d'octubre de l'any 2002 (foli 4) sense que consti que hagués atorgat testament al Principat (folis 18 i 19). No obstant, les demandants van aportar a les actuacions a través de l'Ambaixada de França un document del Fichier central des dispositions de dernières volontés en el que consta que la Sra. R. va atorgar un acte notarial en relació als seus béns en data 30 de novembre del 2001 (foli 28) i, tenint en compte que la llei francesa atorga al consort supervivent que concorre amb fills un dret a l'herència del difunt, ja sigui d'usdefruit de tot el patrimoni hereditari, ja sigui d'una quarta part del mateix a escollir, l'Hble. Batlle va requerir a les demandants a fi de que facilitessin l'adreça, o fessin comparèixer al Sr. S., als efectes de notificar-li la pendència del procediment. En seguiment d'aquest requeriment el Sr. Morales va comparèixer davant dels Tribunals andorrans lliurant un document intitulat Donation entre époux R./S. de data 30 de novembre del 2001 en el qual la Sra. R. feia donació, pel cas que la sobrevisqués, al seu espòs, que l'acceptava, de tots els béns mobles i immobles que composessin la seva successió, sense cap excepció, raó per la qual l'Aute que és objecte del present recurs va decidir no donar lloc a la demanda de declaració d'hereus ab intestat formulada per les Sres. Bernat i Briones. II.- La representació processal de les Sres. Bernat i Briones s'alça contra aquesta decisió argumentant que el document aportat pel Sr. Morales està redactat en llengua francesa, sense traducció a la llengua oficial del Principat, tal com exigeix la nostra Constitució i sense el corresponent segell de postil·la, tal com ho preveu el Conveni de l'Haia ratificat pel nostre País, de tal manera que no pot tenir cap validesa davant dels Tribunals andorrans. Pel que fa a la manca de traducció al català del document aportat pel Sr. Morales, cal destacar que, com posa de relleu l'Aute d'aquesta Sala de data 19 de novembre del 2009, l'article 2.2 de la Constitució Andorrana determina que la llengua oficial del Principat és el català, de tal manera que tots els poders públics, i en concret els òrgans jurisdiccionals, l'han d'utilitzar, garantint també d'aquesta manera el dret a la defensa de les parts que intervenen en el procediment (article 10 CA). No obstant, en el cas present es tracta d'un procediment de jurisdicció voluntària, de tal manera que la manca de coneixement de l'idioma francès en el què està redactat el document no pot comportar indefensió pel defenent i els jutges i magistrats andorrans coneixen aquest idioma. En relació a la manca de postil·la, cal tenir en compte que, d'acord amb la Convenció de La Haia de 5 d'octubre del 1961, de la qual el Principat no és membre però sí part, aquesta es configura com un mètode simplificat de legalització de documents a efectes de garantir la seva autenticitat en l'àmbit internacional, de tal manera que una còpia d'un document notarial com l'aportada que no vagi acompanyada de la corresponent postil·la no ofereix les necessàries garanties d'autenticitat. No obstant, com destaca el mateix document, en el supòsit que el donant difunt deixi fills o descendents, com és el cas, aquests tenen dret a demanar la reducció de la donació fins a rebre la part que els hi pertoca legalment, raó per la qual la citada donació, fins i tot si es constatés la seva autenticitat, no podria impedir que les agents, descendents de la donant, fossin declarades hereves ab intestat de la seva mare. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de les Sres. Bernat i Briones contra l'Aute dictat en data 21 de maig del 2012, que REVOQUEM íntegrament, declarant a les citades senyores hereves ab intestat de la seva mare, la Sra. Pulido, en aquella part que els hi correspongui legalment d'acord amb la llei aplicable. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.