SENTÈNCIA DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Talavera contra l'aute del Tribunal de Corts de 21 de febrer del 2012, que havia desestimat la seva petició de reclamació dels honoraris d'advocat originats en el recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Corts de 6 de maig del 2011. La Sra. Talavera argumentava que havia estat obligada a ser part apel·lada en el recurs interposat per l'acusat Sr. Agullo i que, per tant, tenia dret a ser ressarcida pels honoraris d'advocat. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia va considerar que la condemna a les costes processals no inclou, necessàriament i implícitament, els honoraris d'advocat, i que calia una expressa menció d'aquest pronunciament en la sentència. Per tant, el recurs d'apel·lació va ser desestimat i l'aute del Tribunal de Corts va ser confirmat íntegrament. Aute Magistrats Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte Rotlle núm. TSJP-07/12 Causa núm. TC-051-1/08 Aute 30-2012 Ponent: M.I. Sr. Narváez Magistrats M.I. Srs. Narváez Marie Conte Yves Picod Andorra la Vella, 13 de juliol de l'any dos mil dotze. En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Talavera contra l'aute dictat pel M.I. Tribunal de Corts en data 21 de febrer del 2012 en execució de sentència de la causa de referència. Són part el Mgfc. Ministeri Fiscal, i el Sr. Agullo. És ponent el M. Il·ltre. Sr. Narváez. Antecedents de fet I.- RESULTANT: Que per aute de data 21 de febrer del 2012 el Tribunal de Corts acordà desestimar la petició formulada per la representació processal de la Sra. Talavera, respecte de la reclamació dels honoraris d'advocat originats en el recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Corts de 6 de maig del 2011, i contra l'esmentat aute de 21 de febrer, la mateixa representació processal interposà recurs d'apel·lació. II.- RESULTANT: Que la representació processal de la Sra. Talavera fonamenta el recurs en què es va veure obligada a ser part apel·lada en el recurs interposat per la representació processal de l'acusat Sr. Agullo contra la sentència del Tribunal de Corts de data 6 de maig del 2011, atès que la representació processal de dit acusat en el primer motiu del seu recurs d'apel·lació demAva la revocació de la sentència del Tribunal de Corts pel que feia a l'absolució de la Sra. Talavera i la condemna d'aquesta per considerar injusta l'absolució de la Sra. P, per entendre que la Sra. P va ser la veritable instigadora dels fets. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va desestimar aquest motiu del recurs d'apel·lació perquè, essent el Ministeri Fiscal la única part acusadora i no haver recorregut la sentència del Tribunal de Corts pel que feia referència a l'absolució de la Sra. P, la sentència del Tribunal de Corts va adquirir plena fermesa pel que feia a l'absolució de la Sra. P i, a més a més, era evident l'absoluta manca de legitimitat de la Defensa de l'acusat Sr. M per demAr la revocació de l'absolució de la Sra. P, ja que el Sr. M en la causa ostentava exclusivament la condició de part acusada, no pas acusadora. Així, conclou que si la representació processal de l'acusat Sr. Agullo no hagués demAt en el seu recurs d'apel·lació la revocació de la sentència del Tribunal de Corts i condemna de la Sra. P, aquesta no s'hauria vist obligada a comparèixer com a part apel·lada en el recurs i no hauria tingut cap despesa per causa dels honoraris d'advocat en el recurs, per la qual cosa considera absolutament just i equitatiu que se l'hagi de rescabalar per dita despesa, tot al·legant que així ja ho va reclamar en el seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació. Afegeix en el seu escrit de recurs que l'aute del Tribunal de Corts suposa una vulneració del principi d'igualtat de l'article 6 de la Constitució, ja que en un cas idèntic al present va resoldre de forma diferent, ja que en un aute de 30 de març del 2010, dictat en la causa TC-119-4/07, va incloure la condemna a l'abonament a la part apel·lada de les despeses dels honoraris d'advocat per raó del recurs d'apel·lació quan en la sentència dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia no es feia enlloc expressa menció a la condemna als pagament dels honoraris d'advocat per raó del recurs d'apel·lació (sentència de 27 nov 2009, Rotlle 23/09). Per tot això, la part apel·lant sol·licita que es revoqui l'aute del Tribunal de Corts de 21 de febrer del 2012 i es condemni al Sr. Agullo a abonar a la Sra. Talavera els honoraris d'advocat per raó del recurs d'apel·lació formulat per aquell acusat contra la sentència del Tribunal de Corts de data 6 de maig del 2011. RESULTANT: Que del recurs d'apel·lació se'n donà trasllat al Ministeri Fiscal i a la representació processal del condemnat Sr. Agullo. El Ministeri Fiscal al·legà que deixava al millor criteri d'aquest Tribunal la determinació de les qüestions plantejades en el marc del recurs, atès que l'objecte del recurs es contrau exclusivament als honoraris d'advocat i les parts es troben degudament representades. Per la seva part, la representació processal penal del Sr. Agullo s'oposà al recurs al·legant que la sentència dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, ni en els fonaments jurídics, ni en la part dispositiva, fa cap referència als honoraris d'advocat de la part recorreguda, entenent que el cas que s'exposa com a fonament de la vulneració del principi d'igualtat res té a veure amb el cas d'autes, ja que el aquell cas la part condemnada no va pronunciar-se respecte a la reclamació efectuada i, davant d'aquest silenci, el Tribunal de Corts va interpretar que la part condemnada acceptava la reclamació efectuada per la part perjudicada, i és per aquest motiu que el Tribunal de Corts va donar lloc a tota la reclamació, inclosos els honoraris d'advocat d'ambdues instàncies, complint el principi de congruència. I en el cas d'autes, la representació processal del Sr. Agullo s'ha oposat formalment a la reclamació efectuada del pagament dels honoraris d'advocat per raó del recurs d'apel·lació. Per tot l'exposat en el seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació, la representació processal del Sr. Agullo sol·licità la desestimació del recurs i la conformació íntegra de l'aute del Tribunal de Corts de data 21 de febrer del 2012, condemnant a la Sra. Talavera a abonar les costes judicials de la segona instància, incloent-hi els honoraris d'advocat d'aquesta part apel·lada. CONSIDERANT: Que la qüestió clau és si s'entén que la condemna al pagament de les despeses processals inclou, sempre i de manera implícita, els honoraris d'advocat, o bé cal que se'n faci l'expressa inclusió. Ni el Codi Penal ni el Codi de Procediment Penal diuen res al respecte, doncs el Codi Penal es limita a establir un ordre de prelació pel cas de què els bens del condemnat no siguin suficients per cobrir totes les responsabilitats pecuniàries (article 100), i el Codi de Procediment Penal a assenyalar quins són els pronunciaments sobre el pagament de les despeses processals (article 175) i a reproduir l'ordre de prelació (article 176). La Jurisprudència té declarat que els honoraris d'advocat no tenen la consideració ni es poden englobar dins del concepte de responsabilitat civil, sinó dins del de costes o despeses processals, com resulta del contingut de l'article 100 del Codi Penal, i que quan s'ha volgut incloure la condemna dels honoraris d'advocat en les despeses processals, sempre ha fet expressa i específica menció d'aquest pronunciament, tant en les consideracions jurídiques, com a la part dispositiva de la resolució dictada. Aquest criteri és conforme al que ha exposat el Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia de que les despeses per causa d'honoraris a advocats i procuradors no són en cap cas perjudicis sinó despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets i interessos davant els òrgans jurisdiccionals, llevat que si el tribunal aprecia una actuació temerària per part d'una part en un procés concret li pugi imposar, via condemna en costes (sentències de data 19 de desembre del 2008, Causa TSJ P001/07, i 28 de gener del 2012, Causa TSJ P001/10). Reiterant, doncs, que la condemna a les costes processals no inclou, necessària i implícitament, els honoraris d'advocat, desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Talavera contra l'aute de data 21 de febrer del 2012 del Tribunal de Corts. CONSIDERANT: Que no hi ha lloc a fer expressa imposició de les despeses processals del recurs. Decisio Vist la legislació vigent, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, A C O R D A 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Talavera contra l'aute de data 21 de febrer del 2012 del Tribunal de Corts. 2.- Confirmar íntegrament l'esmentat aute. 3.- No fer especial pronunciament sobre les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació del present aute, per al seu compliment i execució. Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe. Subir Diccionario RAE