SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va dictaminar sobre un recurs d'aclariment presentat pels Srs. Castilla, Esparza i Villegas contra una sentència anterior que havia estimat parcialment el seu recurs. Els recurrents demanaven que es clarifiqués la sentència original per incloure la condemna a l'abonament de la meitat de les rendes derivades de l'immoble en disputa des de 1995 i també les derivades de la quantitat de 70.176,63 euros. Addicionalment, sol·licitaven que es imposessin les costes processals a la part defenent. Després d'examinar les pretensions, el tribunal va decidir desestimar el recurs d'aclariment, argumentant que les pretensions originals ja havien estat resoltes en la sentència anterior i que no hi havia cap incongruència ni omissió que justifiqués una aclariment. Pel que fa a les costes processals, el tribunal va determinar que no era procedent imposar-les a la part defenent, ja que l'estimació del recurs de l'agent no implica la imposició de costes. Finalment, el tribunal va decidir no imposar les costes del recurs d'aclariment. Aute Magistrats Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC-047/11 AUTE En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Aquesta Sala va dictar Sentència, en data 29-11- 2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Salcedo i ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Castilla, Esparza i Villegas contra la sentència, de data 13- 01-2011, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar en part la seva part decisòria, en el sentit següent: DECIDIM ESTIMAR EN PART la demanda interposada per la representació processal dels Srs. Castilla, Esparza i Villegas contra el Sr. Salcedo, tot desestimant les excepcions interposades per aquest relatives a defecte legal en el mode de proposar la demanda i a la prescripció de l'acció i DECLARAR la titularitat conjunta al 50% de l'immoble, situat a l'Av. X núm. X d'Escaldes- Engordany, entre el defenent i els hereus de la Sra. Manso, així com condemnar al defenent a l'abonament de la quantitat de 70.176,63 euros, amb més els interessos legals a comptar en els termes indicats en el fonament de dret V in fine. No s'escau efectuar imposició de les costes de primera instància ni d'aquesta alçada". II.- La representació processal dels Srs. Castilla, Esparza i Villegas va articular recurs d'aclariment, en data 11-12-2012, respecte de la sentència d'aquesta Sala de data 29-11-2012. El recurs d'aclariment s'adreça a aconseguir, segons criteri de la recurrent, que les rendes derivades de la meitat del patrimoni, siguin incloses en la part decisòria de la sentència. Entén que la sentència no ho ha resolt, de manera que cal afegir la condemna a l'abonament de la meitat de les rendes derivades de l'edifici des de l'abandonament de la Sra. Manso el 1995 i també les derivades de l'import de 70.176,63 euros. En segon terme, entén que, pel que fa a les costes processals, caldria aclarir la sentència i imposar a la part defenent les costes processals derivades de l'estimació del recurs de l'agent contra la sentència d'instància. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Quant al primer dels motius del recurs d'aclariment, que es desdobla, a la seva vegada, en dos: un, relatiu als rendiments derivats de la titularitat del 50% de l'edifici i, dos, el referent als rendiments que ha generat la quantitat de 70.176,63 euros, cal assenyalar el que segueix. En primer terme, les pretensions que la part recurrent exercitava en el seu escrit de conclusions s'han de posar necessàriament en consonància amb el contingut de l'esmentat escrit i amb el que ha resolt la sentència d'aquesta Sala, per evidenciar que no existeix cap incongruència ni cap omissió per part de la Sala. Així, si bé en la part final de l'escrit de conclusions demanava la condemna del defenent a satisfer la suma de 94.217,11 euros més els interessos legals i els rendiments que ha generat aquesta quantitat fins a l'actualitat; que es declari als hereus propietaris de la meitat de la totalitat dels béns adquirits i de les rendes que dit patrimoni ha generat fins a l'actualitat; la transferència del 50% de la propietat de la finca situada a l'XXXX i la imposició de les costes processals, aquestes pretensions s'han de cohonestar amb el cos de l'escrit i la resolució d'aquesta Sala. Pel que fa a la interessada declaració de la meitat del patrimoni i de tot els seus rendiments fins a l'actualitat, aquesta pretensió si bé es conté en la súplica del recurs, no existeix cap motiu concret que l'empari, tota vegada que examinats els motius referents a la pràctica de la prova i la prescripció, el motiu quart s'adreça a l'adquisició de la meitat de la finca per part de la Sra. Manso, el cinquè, a la incongruència de no condemnar al pagament de les rendes generades des de la sostracció fins a l'actualitat i el sisè, respecte de l'errada en la quantitat a retornar pel Sr. Manso. Consegüentment, aquesta Sala, en consonància amb les al·legacions contingudes en l'escrit de recurs i en els seus diferents motius, va refusar i no va donar lloc a aquesta pretensió de la súplica de l'escrit de recurs, per quant la mateixa no es trobava fonamentada ni s'explicitaven els motius pels quals s'havia d'estimar la mateixa, mentre que sí va acollir la relativa a la declaració de la meitat del domini de la finca referida, en atenció als arguments continguts en la mateixa. I des d'aquesta òptica, la Sala va estimar que procedia la declaració del domini al 50% respecte de la finca de l'XXXX, però no de la pretensió de declaració de la meitat de la totalitat del patrimoni i dels seus rendiments fins a l'actualitat, en ares a que si bé formalment es demanava a la súplica, no es desenvolupava ni es subministrava per la recurrent l'argumentari per a sustentar aquesta pretensió en apel·lació, de manera que s'analitzà i es valorà la prova practicada a la instància i es va acollir la pretensió relativa al reconeixement del 50% de la titularitat de la finca i de l'habitatge bastit a la mateixa, i, conseqüentment, es va desestimar la segona de les pretensions. Així, esdevé suficient amb observar que mentre a la petició desestimada per aquesta Sala (el recurs de la part agent s'estima en part) es demanava la declaració de la meitat de la totalitat del patrimoni i dels seus rendiments, a la següent (aquesta sí acollida) només es sol·licitava la declaració de copropietat de l'immoble de l'XXXX. II.- El segon submotiu que integra el primer greuge del recurs d'aclariment consisteix en que, segons el recurrent, a la súplica de l'escrit de conclusions es demanava la condemna a l'abonament d'una quantitat de diner, així com els interessos legals des de la sostracció i els rendiments que ha generat la quantitat fins a l'actualitat. Una vegada més, la súplica de l'escrit de conclusions no es corresponia amb allò que es defensava i s'argumentava en el cinquè dels motius de recurs. En aquest motiu, la recurrent combat la negativa de l'òrgan judicial a quo de no incloure la condemna als interessos, de forma que acaba sol·licitant que els interessos es meritin no des de la fermesa de la resolució judicial sinó des de la data de la sostracció. I això és precisament el que acull aquesta Sala en la seva sentència, de manera que entén que, com que es tracta d'una quantitat líquida, procedeix la condemna a l'abonament dels interessos, que cal recordar-ho són fruits civils, des de la data de la sostracció i no de la sentència, en plena coherència amb les pretensions esgrimides per la recurrent. Pretendre ara que a més s'han d'atorgar altres rendiments, significaria no solament accedir a pretensions que no desenvolupa la part recurrent en el seu escrit de conclusions, sinó, sense prova al respecte, concedir uns dobles fruits o rendiments de la mateixa quantitat. Per tant, s'escau per les raons assenyalades desestimar també aquest extrem de l'aclariment. III.- Per últim, entén la recurrent que la part defenent hauria de suportar les costes processals derivades de l'estimació del recurs de l'agent i ara recurrent en aclariment. Quant a aquest motiu, s'ha d'indicar que tampoc existeix cap incongruència de la resolució d'aquesta Sala. De manera molt clara, s'estableix que la part que ha vist desestimat el seu recurs d'apel·lació, la defenent, ha de suportar les costes derivades d'aquesta desestimació. En canvi, conforme a la Novel·la 82, cap. X., l'estimació del recurs de l'agent significa la no imposició de les costes processals, de manera que no es poden estendre a la part recorreguda les costes processals que es deriven de l'estimació del mateix, devent cada part, en relació a aquest recurs acollit, assumir les despeses que la seva pròpia actuació ha generat. IV.- No s'escau efectuat imposició de les costes processals d'aquest recurs. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'aclariment interposat per la representació processal dels Srs. Castilla, Esparza i Villegas contra la Sentència d'aquesta Sala, de data 29-11-2012. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE