En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment de mesures de l'article 63 de la llei qualificada del matrimoni, amb número d'expedient B-0419-6/2012, instades per la Sra. Amador contra el Sr. Barberá, amb reconvenció d'aquest darrer, en data 14 d'agost de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- Donar lloc parcialment a la demanda de la Sra. Amador contra el Sr. Barberá de data 7 de juny de 2.012. Segon.- Atribuir provisionalment a la Sra. Amador la guarda i custòdia de les filles menors d'edat, i mantenir l'exercici conjunt de la pàtria potestat entre els dos pares, fixant un règim de visites a favor del pare en els termes fixats en el IV CONSIDERANT. Tercer.- Establir a càrrec del pare una pensió per aliments a favor de les dues filles menors en els termes del V CONSIDERANT. Quart.- No fer especial condemna en costes processals, reservant aquestes per la resolució del plet principal". II.- El Sr. Barberá ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- El recurrent no es mostra d'acord amb l'Aute d'instància pels motius següents: es podia només tenir en consideració els elements existents actualment i relatius a la possessió efectiva de l'apartament de Madrid; la recuperació del pis suposava la manca de percepció del lloguer corresponent; interessava a ambdues parts la fi de la indivisió sobre l'esmentada vivenda; la Sra. F. compel·lia l'arrendatari a abandonar l'immoble; l'atribució del pis resultava, per tant, improcedent; l'execució de l'Aute posava problema doncs s'indicava genèricament que havia de recollir les menors, un cop al mes, a mig camí entre Madrid i Andorra; proposava de recollir les filles a l'estació de tren de Lleida; les despeses de desplaçament de les menors fins Andorra havien de ser a càrrec de la progenitora, doncs ell assumia les despeses de trasllat fins Madrid; la mare havia de fomentar el contacte paterno-filial: ser preferent en els caps de setmana llargs, permetre el trasllat de les visites si per motius professionals, el viatge no es podia dur a terme, adaptar els horaris de recollida i retorn de les filles als horaris dels mitjans de transport; sol·licitava que s'especifiqués si la pensió per aliments contemplava les despeses d'alimentació, vestimenta, allotjament, activitats extraescolars, farmàcia, subministres i assegurança mèdica privada, com també si els màxims fixats en concepte d'escola i material escolar era en relació amb les dues filles; la resolució resolia ultra-pètita perquè la Sra. F. reclama una pensió de 1.220 EUR (no els 1.400.-EUR concedits) en cas de poder ocupar el pis de Madrid; resultava incongruent fixar una pensió superior en cas de no haver de satisfer cap renda, de manera que procedia el seu establiment en l'import total de 440.-EUR/mes; no havia mai proposat satisfer una pensió de 1.400.-EUR. II.- L'apel·lació del Sr. C. versa en distints paràmetres que passem a analitzar a continuació. Abans d'això, cal indicar que l'apel·lant es mostra d'acord amb l'atribució de la guarda de les filles menors (7 i 12 anys d'edat) en favor de la mare, com també en que les tres estableixin el seu domicili a la ciutat espanyola de Madrid. És pacífic igualment que el matrimoni és propietari, per indivís, d'una vivenda a Madrid, actualment arrendada en favor d'un tercer. El recurrent s'alça, en primer lloc, contra l'atribució de l'ús del pis de Madrid a la Sra. F., tota vegada que es troba actualment ocupat. Malgrat l'Aute no efectua un pronunciament específic al respecte, cal entendre que ho realitza tàcitament, doncs en el cos de la resolució esmenta: "En aquestes circumstàncies, i no havent-hi cap motiu legítim a la seva oposició (després d'haver-hi mostrat conformitat), procedirà atorgar a l'esposa la guarda i custòdia de les menors, fixant el nou domicili de l'esposa i de les menors a la vila de Madrid, a l'apartament dels esposos si aquest es troba lliure o aquell que la Sra. F. trobi en règim de lloguer". Ara bé, aquesta decisió no esdevé contrària a dret, doncs parteix d'una condició que es pot realitzar en un futur i és beneficiosa per les menors, doncs l'apartament de constant referència va constituir una segona residència de la família i, per conseqüent, existeix un vincle afectiu amb el lloc esmentat. Un segon greuge interessa l'execució del règim de visites instituït judicialment. El recurrent es queixa de la vaguetat d'una part del dispositiu, concretament el següent: "Pel que fa el règim de visites paterno-filials caldrà fixar-lo en caps de setmana alterns, havent de fer el viatge el pare a Madrid un d'aquells i les menors a Andorra el següent havent de recollir-les el pare a meitat de camí, essent les despeses del viatge a costes del pare". En efecte, el Sr. C. entén que seria preferible recollir les filles a l'estació de tren de Lleida quan aquestes havien de passar el cap de setmana amb ell al Principat. Aquesta qüestió de detall és relativa a l'execució concreta de l'Aute apel·lat, sense que es combati eficaçment la manca d'idoneïtat de la mesura adoptada per la instància. Per tant, la via escollida per discutir aquest extrem, és a dir el recurs d'apel·lació, no és escaient perquè no ha estat sotmesa prèviament al coneixement de la instància, sense perjudici de que els progenitors cerquin un terreny d'entesa en benefici de les filles i, si no ho aconsegueixin, acudeixin a l'Hble. Batlle per adoptar una solució específica en fase d'execució. De totes formes, la pròpia Sra. F. ja es mostrava d'acord, en el seu escrit de conclusions (foli 383), en entregar les filles al progenitor a l'estació de tren de Lleida. L'apel·lant tampoc es mostra conforme amb la decisió judicial que li imposa les despeses derivades dels desplaçaments de les filles entre Madrid i Andorra. Aquesta decisió provisional tampoc apareix desencertada per raó de la disparitat important de salaris entre els progenitors (respectivament 4.185.-EUR i 1.000.-EUR segons l'Aute litigiós). Un altre punt de discrepància radica en l'execució dels contactes paterno-filials. El Sr. C. propugna més flexibilitat de la Sra. F. a l'hora de permetre les visites, en el sentit de: a) ser preferent en els caps de setmana llargs, b) obtenir el trasllat de les visites si, per motius professionals, no podia desplaçar-se a Madrid el cap de setmana que li pertocava estar amb les menors, c) permetre una adaptació dels horaris de recollida i retorn de les filles, en funció dels horaris dels mitjans de transport. Aquesta Sala és conscient de les dificultats que pot experimentar el recurrent a l'hora de fer compatible el règim de visites establert amb les seves obligacions professionals, en particular per raó de la distància que hi ha entre Andorra i Madrid. És cert que la regularitat de les visites paterno-filials són fonamentals a l'hora de fomentar i consolidar els lligams entre el pare i les seves filles, qual cosa ha de redundar positivament en el desenvolupament harmoniós de la personalitat de les filles. Però també ho és que la Sra. F. té dret a organitzar lliurement la seva vida, sense que se li pugui exigir una variació freqüent dels dies o horaris d'inici i de fi de les visites, circumstància que incideix en detriment de les menors que precisen estabilitat. El pediment genèric relatiu als caps de setmana llargs pot ser, però, analitzat per la instància en fase d'execució, sempre i quan el Sr. C. identifiqui els dies amb precisió. Tot plegat sense oblidar que correspon, en primer lloc, als progenitors, com a persones adultes i que han de vetllar pels interessos dels seus fills, evitar mers comportaments individualistes i cercar els mecanismes adients per complir, amb generositat, les previsions de l'Aute impugnat. A més, en l'escrit de conclusions de Sra. F., la interessada ja introduïa concrecions en el règim de visites (foli 383), de manera que es pressuposa que aquesta ajustarà els actes a les seves manifestacions escrites. El Sr. C. exigeix que s'especifiqui si la pensió per aliments establerta judicialment contemplava les despeses d'alimentació, vestimenta, allotjament, activitats extraescolars, farmàcia i subministres i assegurança mèdica privada, com també si els màxims fixats en concepte d'escola i material escolar era en relació amb les dues filles. Aquesta petició és pròpia d'un recurs d'aclariment que s'ha d'adreçar, novament, a la instància. Per acabar, el recurrent s'alça contra l'import de la pensió que ha establert la instància (1.400.-EUR/mes), en cas que la Sra. F. acabi ocupant el pis de Madrid. És veritat que la Sra. F. reclamava inicialment, per aquest supòsit, una pensió de 1.020.-EUR (foli 282). Per una banda, cal recordar que en matèria de família, el principi dispositiu no actua amb la mateixa intensitat que en altres conflictes privats, tota vegada que es ventilen assumptes d'ordre públic que impliquen tercers que mereixen una protecció superior, com és el cas dels menors. Per tant, els Tribunals no estan obligats a seguir les pretensions de les parts, en particular respecte del muntant de la pensió alimentosa, quan consideren, com és aquí el cas, que les filles necessiten un import superior per mantenir un nivell de vida similar a l'existent abans de la separació dels seus pares. Per conseqüent, l'Hble. Batlle no ha estatuït ultra-pètita com afirma l'apel·lant. Per altra banda, es constata que l'Aute disposa el pagament d'una pensió de 1.000.-EUR en cas d'haver d'arrendar un pis i de 1.400.-EUR si no fos el cas. El Sr. C. manifesta que resulta incoherent fixar una pensió superior en cas de no haver de satisfer cap renda. Aquesta discordança és només aparent, perquè als 1.000.-EUR mencionats, l'Aute hi afegeix, a càrrec del progenitor, el 70% del preu de l'escola i del material, amb un màxim de 520.-EUR. Així les coses, la discordança denunciada no es produeix. En tot cas, el Sr. C. no pot pretendre que la pensió s'elevi a un total de 440 EUR/mes, perquè ni aquesta suma s'acomoda als seus ingressos declarats (als quals caldria afegir, molt probablement, altres derivats de la seva participació en el capital de cinc societats andorranes) ni a les necessitats de les filles, com tampoc a les pròpies actuacions prèvies de l'interessat, car en la compareixença del 6 de juliol de 2012 (foli 313), es mostrava d'acord en satisfer una pensió global de 1.400.-EUR, allotjament inclòs. En qualsevol supòsit, la Sala considera que les quantitats acordades per l'Hble. Batlle, en concepte de pensió, esdevenen adequades a les circumstàncies d'autes. Només escau afegir que la hipotètica pèrdua de la renda, cas que la Sra. F. pugui recuperar la possessió del pis de propietat comuna, no altera res, puix ambdós progenitors perdran exactament els mateixos productes. III.- No escau efectuar especial condemna en costes processals, en seu d'apel·lació, com és costum en aquesta matèria (arg. novel·la 82, Capítol 10). Decisio Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; CONFIRMAR l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 14 d'agost de 2012; no efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE