SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Vendrell va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Recio, en reclamació de la quantitat de 14.018,37.-EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent o injustificat, quina quantitat haurà de ser majorada per l'interès legal, amb declaració i cotització a la CASS, i pagament de la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat. II.- La societat Recio va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que de la simple observació dels documents aportats en autes s'extreu que la treballadora va cometre 3 faltes qualificades de greus, segons l'article 103 del Codi de les Relacions Laborals; que es van seguir totes i cadascuna de les formalitats que a tal efecte preveu l'article 106 del mateix Codi, on es requereix una comunicació escrita a la persona treballadora, en la que s'ha de fer constar la data i exposar els fets que la motiven. III.- Per Sentència de data 17 de setembre del 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil, estimant la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Recio a satisfer a la Sra. Vendrell la quantitat de 14.018,37.-EUR incrementada amb els interessos legals comptadors a partir del dia 13 d'octubre de 2011, amb declaració i cotització de l'import de 14.834,25.-EUR prop de la CASS; imposant a la defenent el pagament de les costes judicials ocasionades, segons el que preveu el darrer Considerant. IV.- Contra aquesta resolució la societat Recio ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que la treballadora, malgrat tenir tots els medis al seu abast, mai va impugnar cap de les 3 faltes que li foren correcta i legalment notificades, faltes greus de les que va signar la notificació i per les que va ser sancionada; que la primera i segona falta consisteixen en particular en incomplir les ordres i instruccions de l'empresa els dies 2 i 3 d'agost del 2010, per no fer la feina correctament en no verificar la data de caducitat del gènere de l'esdentaria que estava a càrrec de la Sra. N.; que la tercera falta greu també consistí concretament en incomplir les ordres i instruccions de l'empresa el dia 3 d'agost del 2010, al no fer la seva feina correctament, al no col·locar el gènere que va pujar del magatzem a la prestatgeria, deixant-lo al passadís impedint el pas als clients; que aquestes 3 faltes greus comeses per la treballadora es troben plenament justificades, contenint les dites notificacions tots els requisits legalment exigibles i havent-li estat notificades correctament, sense que la mateixa mai les hagi impugnat. II.- Són fets pacífics que la Sra. Vendrell va començar a treballar al centre comercial X., al mes de febrer del 2002; que per 3 cartes de data 6 d'agost del 2010 l'empresa va notificar a la treballadora suspensió de feina i sou per: 1) no fer la feina correctament al no verificar la data de caducitat del gènere de l'esdentaria que està al seu càrrec el dia 2 d'agost de 2010; 2) no fer la feina correctament al no verificar la data de caducitat del gènere de l'esdentaria que està al seu càrrec el dia 3 d'agost de 2010, 3) no fer la feina correctament al no col·locar el gènere que va pujar del magatzem a l'esdentaria deixant-lo al passadís impedint al client el pas el dia 3 d'agost de 2010; que en el curs de l'aplicació de les 3 sancions imposades, la Sra. N. va presentar una baixa mèdica el dia 25 d'agost del 2010 fins al 8 de juliol del 2011; que quan la treballadora es va reincorporar al seu lloc de treball l'empresa li va imposar complir la resta de les sancions pendents d'execució fins al dia 12 de juliol del 2011; que en data 15 de juliol del 2011 l'empresa va notificar a la treballadora, dues cartes comunicant-li: la primera: "D'acord amb el que estableix l'article 106 del Codi de Relacions Laborals, li notifiquem que vostè ha comès una falta molt greu consistent en la comissió de 3 faltes greus sempre que es cometin dintre d'un període de 6 mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat prevista a l'article 104 del referit Codi de Relacions Laborals. Els fets que motiven aquesta falta són: la comissió de 3 faltes greus notificades el dia 6 d'agost del 2010, consistent en incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa prevista a l'article 103 del mateix Codi. En conseqüència, i d'acord amb el que disposa l'article 105 del Codi de Relacions Laborals, l'imposem la sanció següent: Acomiadament disciplinari (...)"; la segona: "D'acord amb la notificació d'una falta molt greu que se li acaba d'efectuar en data d'avui, li comuniquem que, d'acord amb el que estableix l'article 93 del Codi de Relacions Laborals, vostè queda acomiadada a comptar del dia d'avui per causes disciplinàries, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica (...)". III.- L'article 93 del Codi de les Relacions Laborals estableix que l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l'article 104. L'article 104 esmentat, estipula que són faltes molt greus:(...) la comissió de 3 faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de 6 mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat. Entre les faltes greus contemplades a l'article 103 del mateix Codi, figura : 5) incomplir les ordres i instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives. En les 3 cartes de data 6 d'agost del 2010, l'empresa imputa a la treballadora 3 incompliments de les seves ordres i instruccions. S'ha de determinar per tant si els fets reprotxats a la treballadora constitueixen les referides faltes greus contemplades en l'article 103.5 del Codi de les Relacions Laborals. IV.- Les dues primeres cartes de notificació d'una sanció disciplinària per incompliment per part de la treballadora, de les ordres i instruccions de l'empresa estan motivades per una feina incorrecta al no verificar la data de caducitat del gènere de l'esdentaria. Aquesta motivació és massa imprecisa per acreditar l'existència d'una falta greu, atès que és massa genèrica i no determina si s'ha descobert tot el gènere de l'esdentaria havent superat la data de caducitat, o solament alguns articles. En efecte, si només es tracta de pocs articles amb una data de caducitat superada, els fets no es podrien qualificar d'una falta greu, sinó de la falta lleu de descurança o demora en l'exercici de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació important en el servei encomanat contemplada a l'article 102.1 del Codi de les Relacions Laborals. Pel que fa a la tercera falta disciplinària, la mateixa imputa a la treballadora una feina incorrecta, al no col·locar el gènere que va pujar del magatzem a l'esdentaria; deixant-lo al passadís impedint al client el pas el dia 3 d'agost. Objectivament, aquí no es tracta de cap incompliment de les ordres i/o instruccions de l'empresa, sinó d'una mala execució de les mateixes que constitueix a l'evidència la falta lleu de descurança o demora en l'execució de la feina. En conseqüència, no es pot reprotxar a la Sra. Vendrell la comissió de 3 faltes greus caracteritzades, ja que existeix un dubte seriós pel que fa a les dues primeres i que la tercera constitueix manifestament un falta lleu. V.- A més a més, per que les disposicions de l'article 104.11 del Codi de les Relacions Laborals siguin d'aplicació, la jurisprudència d'aquesta Sala, d'acord amb l'esperit de la norma legislativa, exigeix que les tres faltes a les qual fa referència l'article esmentat, siguin comeses en situació de reincidència, és a dir, que la segona falta ha de ser comesa una vegada la primera ja notificada i sancionada, i així mateix pel que fa a la tercera. En el present cas, les 3 faltes reprotxades a la treballadora li foren notificades el mateix dia 3 d'agost del 2010, i per tant no existeix cap recidiva. D'altra banda, la primera sanció disciplinària motivada pel fet de no verificar la data de caducitat del gènere de l'esdentaria el dia 2 d'agost del 2010, no va ésser notificada a la treballadora el mateix dia, sinó 4 dies més tard en mateix temps de la segona sanció disciplinària que es fonamenta en els mateixos fets, però constatats el dia 3 d'agost, de tal manera que es pot considerar que aqueixos mateixos fets que es van produir els dies 2 i 3 d'agost, objecte de dues sancions disciplinàries per part de l'empresa, constitueixen en realitat una sola i mateixa falta que es va perllongar durant 2 dies, sense que, mentrestant, la treballadora hagi rebut cap advertiment o cap sanció disciplinària. Per tant, resultant el comiat de la Sra. Vendrell, injustificat, s'ha de confirmar la resolució impugnada, i imposar les costes de segona instància a la part recurrent, en raó del principi de venciment. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 17 de setembre del 2012, en tots els seus extrems; Condemnar a la part que recorre al pagament de les costes de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE