En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de març de 2013. Reunida la Sala Civil del M.Sanç Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.Sanç Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.Sanç Sr. Pere Pastor Vilanova i M.Sanç Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, en data 5 de setembre de 2012, va decidir: "Primer.- Donar lloc parcialment a la demanda de fixació de mesures provisionals de la Sra. Peña contra el Sr. Girona de data 5 de juliol de 2.012. Segon.- Fixar les següents mesures provisionals que tindran efecte fins a la resolució de la petició de separació: - la separació de cossos i domicilis, atribuint-se l'ús del domicili conjugal a l'esposa; - confiar la custòdia del fill menor Sanç a la mare; - fixar un règim de visites consistent en caps de setmana alterns, del divendres al vespre fins el diumenge al vespre, i la meitat de les vacances escolars d'estiu, Setmana Santa i Nadal. - fixant una contribució al sosteniment del fill de 400 euros mensuals, a satisfer els cinc primers dies de cada mes a la mare, revisable anyalment amb l'IPC, anant a càrrec dels dos progenitors per meitats les despeses extraordinàries: ortodòncia, hospitalització, ortopèdia, estudis superiors a Andorra o a l'estranger, esports i activitats d'estiu, activitats extraescolars, despeses mèdiques i farmacèutiques imprevistes. - fixar l'import de 850 euros en concepte de pensió compensatòria a favor de l'esposa i pagadera per l'espòs els 5 primers dies de cada mes. Tercer.- No fer especial condemna en costes processals, reservant aquestes per la resolució del plet principal". II.- La representació processal del Sr. Girona va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Aute en data 25 de febrer de 2013 pronunciant: "ESTIMAR molt parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; esmenar l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 5 de setembre de 2012 en el sentit de modificar els termes "pensió compensatòria" per "contribució a les càrregues del matrimoni" en el seu dispositiu; no efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada". III.- La representació processal del Sr. Girona formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra l'Aute del 25 de febrer de 2013, sol·licitant la nul·litat de l'esmentada resolució. Ha actuat com a magistrat ponent el M.Sanç Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els demés drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. En el cas present, la representació processal del Sr. Girona argumenta que aquesta Sala ha realitzat una reformatio in peius, vulnerant així els seus drets a la jurisdicció i a la defensa. Més concretament, el Sr. G. considera que la transformació judicial de la "pensió compensatòria" en "contribució a les càrregues del matrimoni" no era inclosa en el seu recurs i, endemés, empitjorava la situació de l'apel·lant doncs el seu incompliment podia donar lloc a la comissió del delicte de l'article 168 del Codi Penal. II.- La reformatio in peius es produeix quan un Tribunal d'apel·lació empitjora, a resultes del propi recurs de l'apel·lant, la situació creada per la resolució jurisdiccional recorreguda. La reforma pejorativa constitueix, per tant, una solució incongruent, contrària al principi dispositiu i que pot lesionar el dret constitucional a la jurisdicció quan produeix indefensió pràctica. Si transposem aquestes consideracions al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no s'ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna. En efecte, es desprèn clarament dels debats hagut en la instància, que els litigants discrepaven sobre l'import de la contribució a les càrregues del matrimoni i que mai van discutir un quelcom dret a la percepció d'una pensió compensatòria. Per tant, el Tribunal a quo va incórrer en una clara incongruència en establir una pensió compensatòria de 850 EUR quan, en realitat, solament es debatia el muntant de la contribució a les càrregues del matrimoni. De fet, el Sr. G. es mostrava d'acord, fins i tot, en satisfer la suma de 800 EUR en concepte d'habitatge i de manutenció de la seva esposa, despeses que són plenament encabibles dins les càrregues matrimonials. L'Aute ara impugnat va esmenar la resolució de la instància per motius distints. Per una banda, es va acordar per acomodar el dispositiu de l'Aute emès per la Batllia amb el propi recurs del Sr. G. que combatia, precisament, la denominació acordada per l'Hble. Batlle; de manera que la petició de reforma de l'Aute del Tribunal a quo, no impedia l'esmena finalment adoptada. Per altra banda, no es vulnera el dret a la jurisdicció, segons el criteri d'aquesta Sala, quan el Tribunal qualifica correctament la pretensió exercitada i sense alterar l'objecte del procés, havent-se de recordar que l'article 51 de la llei qualificada del matrimoni estipula quines són les qüestions que es poden ventilar (atribució de l'ús de l'habitatge familiar, de la guarda i cura dels fills menors d'edat, establiment del règim de visites, contribució dels cònjuges a les càrregues del matrimoni i a les despeses extraordinàries dels fills, i fixació de la pensió per als fills) i, entre aquestes, no figura la concessió d'una pensió compensatòria. Respecte de la indefensió que denuncia el Sr. G., cal dir que en el seu escrit de contesta al recurs d'apel·lació, la Sra. M. va reiterar que perseguia, entre altres extrems, el pagament d'una quantitat destinada a les càrregues familiars i que la seva transformació en pensió compensatòria era un mer error atribuïble a l'Hble. Batlle. L'escrit corresponent va ser posat en coneixement del Sr. G. i aquest va renunciar expressament al tràmit de vista oral (foli 35 d'aquest rotlle). Per conseqüent, l'apel·lant no pot sostenir seriosament que ha estat situat en situació d'indefensió, tota vegada que ha tingut l'oportunitat d'al·legar respecte de les consideracions de la part adversa i, si no ho va fer, ha de respondre individualment dels perjudicis causats. Per acabar, aquesta Sala tampoc estima que la situació del Sr. G. hagi estat agreujada com a conseqüència del nostre Aute, puix li pertoca satisfer la mateixa quantitat que aquella decidida per l'Hble. Batlle. Endemés, com bé assenyala el Ministeri Fiscal, l'omissió del deure d'assistència en cas de necessitat (article 168 del Codi Penal) resulta indiferent de la qualificació del títol que dóna lloc a l'obligació de pagament. III.- La desestimació de l'incident suposa la condemna del Sr. Girona a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas. La Sala Civil del M.Sanç Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal del Sr. Girona contra l'Aute dictat per aquesta Sala en data 25 de febrer de 2013. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE