En nom del Poble Andorrà.- A la vila d’Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de Gomila va formular demanda contra els Srs. Morillo i Seco sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar a la seva mandant la suma de 8.025,53 euros, ròssec referit al 4 d’abril del 2011 corresponent a la derrama comunitària atribuïda a l’apartament 66 i traster 171 de l’edifici “I.”, propietat dels defenents i situat a la XXXX, pels exercicis 2008, 2009, 2010 i 2011, més els interessos estatutaris corresponents, així com tota despesa comunitària que vencés en el decurs del litigi, fent expressa imposició de costes a la part defenent. II.- Malgrat haver estat degudament citats, els defenents no van comparèixer i van ser declarats en rebel·lia. III.- L’Aute de 21 de maig del 2012 va decidir estimar substancialment la demanda presentada per Gomila contra els Srs. Morillo i Seco decretant l’execució de la suma reclamada de principal, per import de 8.025,53 euros, més totes aquelles despeses comunitàries que vencessin en el decurs del litigi, augmentada pels interessos legals a comptar del dia 22 de març del 2012 i fins al pagament del deute contret (podent-se acumular al mateix les quotes vençudes durant la tramitació del procediment, amb els interessos comptadors a partir de l’aportació del certificat de deute a la Batllia), així com de les costes processals causades, inclosos honoraris d’advocat i de procurador, a acreditar en període d’execució de sentència, que haurien de ser calculats amb els límits previstos a les normes orientadores d’honoraris del Col·legi d’Advocats. IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de Gomila i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació parcial en el sentit de condemnar igualment als defenents al pagament dels interessos que els Estatuts de la Comunitat estableixen pel cas de demora en l’abonament de les derrames anuals. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- L’Aute objecte del present recurs estima parcialment la demanda formulada per Gomila contra els Srs. Morillo i Seco condemnant als defenents a abonar a l’agent l’import de les despeses comunitàries que aquests no havien honorat, però desestima la seva petició de que a aquesta suma s’hi afegeixin els interessos estatutaris de demora, que, segons la certificació de l’entitat que administra la finca, suposen un 12% anyal, més un 1% mensual en concepte de multa per la seva demora en el pagament, amb l’argument de què la part agent no ha aportat els dits Estatuts que havia acreditat la procedència de tal penalització. II.- Contra l’esmentada resolució s’alça la representació processal de Gomila agent, argumentant que la certificació de l’administrador acredita de manera suficient l’existència d’aquesta penalització i aquest argument s’ha d’estimar. En primer lloc, l’article 34.1 de la Llei de Propietat Horitzontal exigeix que la demanda de reclamació de les despeses comunitàries vençudes i no abonades vagi acompanyada pel certificat de l’acord de la Junta de Propietaris en la què s’aprova la liquidació del deute del propietari morós, lliurat per l’administrador secretari amb el vistiplau del president i en el cas present s’ha complert aquest requisit. És cert que l’administrador d’una Comunitat el que certifica és el contingut dels acords que es van prendre en la Junta de Propietaris corresponent i en el cas present l’aplicació dels interessos de demora estatutaris no va ser objecte de cap acord. No obstant, els estatuts de la Comunitat són la llei que regeix el seu funcionament, de tal manera que no és precís que la Junta de Propietaris arribi a cap acord per la seva efectivitat i la presumpció de veracitat de la què gaudeix el seu administrador comporta que sigui suficient que manifesti l’existència d’aquesta penalització estatutària, que d’altra banda ha de ser coneguda pels propietaris que formen part de la Comunitat, per tal de que es pugui exigir el seu pagament a aquells que hagin incurregut en mora. III.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d’aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de Gomila contra l’Aute dictat per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 21 de maig del 2012, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit d’establir que la quantitat a la què es condemna als defenents ha de ser majorada amb els interessos estatutaris del 12% anyal, més un 1% mensual fins la data del seu total pagament, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d’aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE