ATSJAD ANDORRA, a 21 de maig del 2013 - ROJ: ATSJAD 48/2013
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé21 mai 2013
NuméroA055/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD Andorra, 21 mai 2013, ROJ ATSJAD 48/2013
> **Décision commentée :** Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Civil, Aute, 21 mai 2013, ROJ ATSJAD 48/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:48A, recours A055/13 (TSJC-055/13) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral a été retenue.*
## Faits et procédure
Le demandeur en première instance, M. Canals, a assigné Mme Vives le 22 octobre 2009 en paiement de la somme de 33 990 647,59 euros, outre des dommages-intérêts pour inexécution et les dépens. Par écrit du 26 novembre 2009, la défenderesse a soulevé une exception de défaut de litisconsorce passif nécessaire, ainsi qu'une *litisdenuntiatio* et une demande de *crida en garantia* (appel en garantie) à l'encontre de Mme Villalba, légataire à titre de quote-part.
Par un aute du 17 janvier 2013, le Tribunal de batlles a rejeté ces exceptions et réservé les dépens. Le recours a été porté devant la Sala Civil du Tribunal superior de justícia, qui a statué le 21 mai 2013 sur la base des écritures. Le magistrat rapporteur est M. Joan Manel Abril Campoy ; la formation comprenait également Mme Eulàlia Amat Llari (présidente) et M. Vincent Aniére.
Le texte ne précise pas clairement quelle partie a formé le recours. Le fondement 2 expose les conclusions de Mme Vives, qui sollicite l'accueil des exceptions, tandis que le fondement 1 critique l'aute au regard de la doctrine relative à l'appel en garantie. Cette ambiguïté n'affecte pas l'analyse des solutions retenues.
## Question de droit
La Sala devait trancher deux questions distinctes :
1. **Le litisconsorce passif nécessaire** : Mme Villalba, légataire d'une quote-part de la succession et créancière alléguée de l'héritière défenderesse, doit-elle être appelée à la cause ?
2. **L'appel en garantie** : la *crida en garantia*, que la décision reconnaît comme non prévue par la législation andorrane mais admise par la jurisprudence de la Sala, est-elle recevable à l'égard de cette légataire ?
Le fondement 2 rappelle le critère jurisprudentiel selon lequel le litisconsorce passif nécessaire s'apprécie d'office ou à la demande d'une partie lorsque l'objet du procès présente un caractère indivisible, notamment en cas d'obligations indivisibles ou d'actions en nullité d'actes ou de négoces impliquant plusieurs personnes.
## Solution et dispositif
**Sur l'exception de litisconsorce passif nécessaire**, la Sala la rejette. Elle relève que la successio[n] passive des rapports juridiques du *de cuius* s'opère au profit de l'héritier et non du légataire ; Mme Villalba ne répond donc pas des dettes successorales et n'a pas à figurer dans la défense à l'action en paiement dirigée contre l'héritière. Elle ajoute que la créance résultant de la convention de 1979
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 21 de maig del 2013 - ROJ: ATSJAD 48/2013
ATSJAD Andorra, 21 mai 2013, ROJ ATSJAD 48/2013
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Civil, Aute, 21 mai 2013, ROJ ATSJAD 48/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:48A, recours A055/13 (TSJC-055/13) (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral a été retenue.
Faits et procédure
Le demandeur en première instance, M. Canals, a assigné Mme Vives le 22 octobre 2009 en paiement de la somme de 33 990 647,59 euros, outre des dommages-intérêts pour inexécution et les dépens. Par écrit du 26 novembre 2009, la défenderesse a soulevé une exception de défaut de litisconsorce passif nécessaire, ainsi qu'une litisdenuntiatio et une demande de crida en garantia (appel en garantie) à l'encontre de Mme Villalba, légataire à titre de quote-part.
Par un aute du 17 janvier 2013, le Tribunal de batlles a rejeté ces exceptions et réservé les dépens. Le recours a été porté devant la Sala Civil du Tribunal superior de justícia, qui a statué le 21 mai 2013 sur la base des écritures. Le magistrat rapporteur est M. Joan Manel Abril Campoy ; la formation comprenait également Mme Eulàlia Amat Llari (présidente) et M. Vincent Aniére.
Le texte ne précise pas clairement quelle partie a formé le recours. Le fondement 2 expose les conclusions de Mme Vives, qui sollicite l'accueil des exceptions, tandis que le fondement 1 critique l'aute au regard de la doctrine relative à l'appel en garantie. Cette ambiguïté n'affecte pas l'analyse des solutions retenues.
Question de droit
La Sala devait trancher deux questions distinctes :
Le litisconsorce passif nécessaire : Mme Villalba, légataire d'une quote-part de la succession et créancière alléguée de l'héritière défenderesse, doit-elle être appelée à la cause ?
L'appel en garantie : la crida en garantia, que la décision reconnaît comme non prévue par la législation andorrane mais admise par la jurisprudence de la Sala, est-elle recevable à l'égard de cette légataire ?
Le fondement 2 rappelle le critère jurisprudentiel selon lequel le litisconsorce passif nécessaire s'apprécie d'office ou à la demande d'une partie lorsque l'objet du procès présente un caractère indivisible, notamment en cas d'obligations indivisibles ou d'actions en nullité d'actes ou de négoces impliquant plusieurs personnes.
Solution et dispositif
Sur l'exception de litisconsorce passif nécessaire, la Sala la rejette. Elle relève que la successio[n] passive des rapports juridiques du de cuius s'opère au profit de l'héritier et non du légataire ; Mme Villalba ne répond donc pas des dettes successorales et n'a pas à figurer dans la défense à l'action en paiement dirigée contre l'héritière. Elle ajoute que la créance résultant de la convention de 1979
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-055/13
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Canals va interposar demanda, de data 22-10-2009, envers la Sra. Vives, segons la qual sol·licitava la condemna d'aquesta a l'abonament de la quantitat de 33.990.647,59 euros, amb més els danys i perjudicis derivats de l'incompliment i amb costes judicials.
La representació processal de la part defenent va presentar escrit, de data 26-11-2009, en virtut del qual articulava excepcions de litisconsorci passiu necessari i de litisdenuntiatio i crida en garantia.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 17-01-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Desestimar l'excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari, la litisdenuntiatio i crida en garantia oposada per la Sra. Vives, per escrit de data 26 de novembre de 2009. Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present procediment".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A055/13 — Décision commentée
III.- La representació processal de la part promotora de l'incident ha interposat recurs contra la resolució d'aquesta Sala. Així, consta a les actuacions que, en data de registre 19-03-2013, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 9-04-2013, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que és doctrina de la Sala civil que la crida en garantia si bé no es troba prevista a la normativa andorrana, la jurisprudència l'ha admès en funció de les circumstàncies del litigi i delimitada del litisconsorci passiu necessari. La resolució d'instància aplica automàticament el principi segons el qual únicament l'hereu respon dels deutes que es poden derivar de l'herència. Però no es fa aplicació de la doctrina de la Sala de tenir en compte les circumstàncies concretes del litigi si existeix vinculació jurídica i si existeixen drets que poden restar lesionats. Atès que el legatari de part alíquota pot veure disminuït el llegat com a conseqüència dels deutes del causant i, per tant, seria adequat que la Sra. Villalba participés en el present procediment per a la defensa dels seus drets.
II.- La representació processal de la Sra. Vives va articular excepcions de manca de litisconsorci passiu necessari i de crida en garantia i les mateixes foren desestimades per l'Aute d'instància. Ara, en el seu escrit de conclusions, demana l'estimació de les excepcions formulades a la instància,i ho fonamenta en els següents arguments. En primer terme, entén que les obligacions derivades del conveni de l'any 1979 entre el Srs. T.-B. i A.-T. s'havien transmès a l'hereva Sra. Vives, però no a la legatària de part alíquota, Sra. Villalba, de forma que la sentència futura no perjudicarà directament els seus interessos ni existeix el risc de sentències contradictòries. L'excepció de litisconsorci passiu necessari no pot ésser acollida. Aquesta Sala ha establert que el litisconsorci passiu necessari s'ha d'apreciar, d'ofici o a instància de part, quan l'objecte del procés esdevé indivisible, de manera que la titularitat del dret litigiós pertany a diferents persones amb caire indivisible i, per tant, totes han de ser presents en el procés. Per tant, si bé l'excepció de litisconsorci passiu necessari s'ha d'acollir, entre altres supòsits, quan es tracti d'obligacions indivisibles, pretensions de nul·litat d'actes jurídics o negocis jurídics que impliquin a diferents persones.
En el cas que ara s'examina, la Sra. Villalba, en la seva qualitat de legatària de part alíquota, no respon dels deutes de l'herència perquè la successió en el pol passiu de les relacions jurídiques, obligacionals i reals, del causant es produeix en la figura de l'hereu i no en la del legatari. Consegüentment, del conveni subscrit el 28 de setembre de l'any 1979 no es desprèn que el crèdit de la part agent pugui ésser conceptuat com a indivisible i, per tant, la Sra. Villalba, com a creditora de l'hereva Sra. Vives, i al no assumir, en la seva condició de legatària els deutes hereditaris, no ha d'integrar el pol passiu de la pretensió de cobrament adreçada contra l'hereva. És més, com indica la resolució d'instància, la Sra. Villalba, ostenta a prior la condició de creditora de l'hereva i atès que no existeix el litisconsorci actiu necessari i que la relació activa del crèdit no es configura com indivisible, la litis es troba ben trabada sense la seva presència i s'ha de refusar, per consegüent, l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari.
III.- En segon terme, després de posar de manifest la jurisprudència d'aquesta Sala relativa a la crida en garantia, no té en compte la doctrina de la Sala que refereix la necessitat de prendre en compte les circumstàncies concretes del litigi si existeix vinculació jurídica i poden restar lesionades per la sentència futura que es dicti. Així, al poder-se disminuir el seu llegat, esdevé precís que la legatària participi en el procés.
La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal que la persona cridada s'integri en el litigi.
Si aquestes consideracions les traslladem al cas que ens ocupa, ressurt que mentre del conveni de l'any 1979 sembla que sorgeix un dret de crèdit a favor de la Sra. Villalba, a la demanda interposada pel seu marit es reclama la totalitat de la suma creditora al seu favor i, en concret al foli 21 de les actuacions, s'efectua una precisió: indica l'agent que si bé l'any 1979 el contracte reconeixia drets a favor de l'agent i la seva esposa, amb posterioritat la gerència la va portar a terme l'agent i per això l'any 2000 els drets es van reconèixer únicament a favor del mateix.
Aquestes asseveracions evidencien una clara connexió entre l'agent i la persona que es vol cridar a judici, de caire jurídic i patrimonial, atès que ambdós formaven part del negoci jurídic de l'any 1979 i inicialment es reconeixien drets a favor d'ambdós,de manera que tenint en compte les concretes circumstàncies de litigi, procedeix revocar en aquest extrem l'Aute d'instància i donar lloc a la crida en garantia de la Sra. T.B. únicament en relació a l'existència del dret de crèdit a favor seu l'any 1979, i si després es va produir una novació subjectiva del mateix, restant com a creditor únicament el seu espòs i ara agent.
IV.- L'estimació parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vives contra l'Aute, de data 17-01-2013, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i REVOCAR únicament la seva part decisòria en el sentit de procedir a la crida en garantia de la Sra. Villalba als efectes establerts en el Fonament de Dret III d'aquesta resolució. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.